Reportatge

El pantà «claveguera» que contamina l'aigua de les Garrigues

Les restriccions al consum de l'aigua a la comarca han fet aflorar el debat sobre el model de pagesia i l'ús de productes químics, responsables de la contaminació de l'embassament d'Utxesa

Veïns de Bovera recollint ampolles d’aigua. | ACN
per Àlvar Llobet, Lleida | 25 de juny de 2022 a les 17:58 |
El pantà d’Utxesa, embassament que pertany al Canal de Seròs, va ser construït per la companyia La Canadenca a inicis del segle XX. La infraestructura abasteix d’aigua uns 10.000 veïns de les comarques de les Garrigues i el Segrià, i en els darrers dos mesos ha estat sota els focus polítics, socials i mediàtics per la seva contaminació, que ha derivat en una prohibició de consumir aigua de boca per als habitants de 25 municipis del Segrià i les Garrigues, una restricció que s'ha resolt de moment amb nous filtres a la potabilitzadora.

Ha passat dues vegades en només dos mesos i les administracions s’han hagut de mobilitzar per subministrar aigua als veïns, una tasca que s’ha fet d’una manera desigual i sense que ningú hagi assumit les responsabilitats. L'última prohibició es va decretar el passat divendres 3 de juny i s’ha mantingut 20 dies, fins aquest dimecres passat. La gravetat de la situació ja va portar el Síndic de Greuges a obrir una investigació d'ofici per analitzar el cas. 


Per fer front a les restriccions, municipis com Bovera van repartir gratuïtament centenars d'ampolles d'aigua entre la població, una decisió inicial que intentava evitar que els veïns haguessin de pagar de la seva butxaca les ampolles d’aigua.

La tasca de Bovera no es va reproduir en altres localitats, de manera que les queixes veïnals van anar en augment i va obligar a intervenir la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues, que durant dies va repartir aigua amb camions cisterna, un servei que s’ha completat amb l’abastament d’ampolles d’aigua per part de la Diputació de Lleida, que ha pagat als ajuntaments aquesta despesa amb un màxim de 50.000 euros.


Tot i la solució dels nous filtres a la potabilitzadora, els alcaldes de la zona observen amb preocupació la situació, sobretot perquè no veuen que es posi sobre la taula una solució duradora. “No sabem què passarà després”, diu Josep Prunera, un veí de Bovera que alerta d’un fet col·lateral: “Els animals han begut l’aigua que no podíem beure, i nosaltres ens hem rentat les dents i dutxat amb aquesta aigua”, explica. 
 

Cues per omplir garrafes d’aigua de la cisterna de la Mancomunitat Foto: ACN


Un embassament contaminat des de fa anys


L’embassament d’Utxesa ha perdut en els darrers 20 anys bona part de la seva biodiversitat, un fet que s’acredita amb la quarantena d’ànecs que s’hi veuen actualment, un nombre notablement inferior al de fa anys. Segons explica a NacióDigital Joan Vázquez, líder de l’entitat ecologista Ipcena, el motiu cal buscar-lo en les elevades concentracions d'alguns plaguicides, substàncies químiques que s'utilitzen en les finques d'agricultura intensiva del pla de Lleida i que durant anys han anat filtrant a l’embassament. Són herbicides, com el metolaclor i la terbutilazina, però també fungicides i insecticides que es fan servir per als camps de fruita de pinyol, ubicats al perímetre del pantà i en una zona més elevada que l’aigua, fet que facilita la baixada de la contaminació química.

Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), apunta també que a la problemàtica de la contaminació cal sumar-hi la de la recent sequera, “que ha fet baixar el nivell de l’aigua, de manera que ha augmentat la concentració química als punts de captació de la Mancomunitat”.

Per la seva banda, el president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, assegura que el problema actual obliga a reflexionar al voltant del model de pagesia, una afirmació que secunda també Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, un dels municipis que han estat afectats per les restriccions. En declaracions a aquest diari, Urrea explica que la prohibició de beure i cuinar amb aigua s’explica per la “claveguera” en què s’ha convertit el pantà des de fa anys, un fet que s’agreuja, diu, amb la poca circulació d’aigua que ha comportat la manca de pluges.

Per Urrea, s’ha arribat al límit en el tractament dels pesticides i les seves filtracions a l’embassament, i apunta que la renovació de les eines de filtratge per tal que l’aigua tingui les condicions de ser potable "no serà de cap manera definitiva”. L'alcalde creu que a mig termini caldrà buscar altres vies de subministre d’aigua al marge d’Utxesa.

El tractament de potabilització de la Mancomunitat ja inclou un tractament amb carbó actiu, un carboni molt porós que s'utilitza per dissoldre aquests productes i purificar l'aigua. Quan hi ha alts nivells de químics, se'n reforcen les dosis, però sovint no n'hi ha prou. 
 

Buidar el pantà, usar el de l’Albagés i fixar zones de seguretat, algunes solucions


Els membres de la Mancomunitat i els alcaldes de la zona demanen solucions a llarg termini, que podrien passar, primer, per buidar i netejar el pantà d’Utxesa, un procés que, segons l'ens, tindria un elevat cost. Aquesta proposta a curt termini aniria aparellada en l'actualització periòdica dels sistemes de filtratge.

Captar l’aigua del pantà de l’Albagés, l’embassament de cua del sistema de regadiu del Segarra-Garrigues, és la segona proposta. L’aigua hauria de ser tractada i filtrada abans de fer-la arribar a les cases ja que l’aigua dels pantans no es pot beure perquè la majoria no compleixen els paràmetres necessaris per considerar-la aigua potable.

Aquesta segona solució es plantejaria a mitjà termini i es podria tirar endavant sense una afectació al regadiu del canal, l’objectiu principal de l’embassament de l’Albagés, atès el poc volum de població que està afectat per la prohibició de beure aigua. El fet que les Borges Blanques, Arbeca i Juneda, tres municipis que abracen el 66% de la població de la comarca de les Garrigues, no formin part del cercle municipal que ha patit aquesta problemàtica redueix el nombre d’habitants i, en conseqüència, fa més factible l’ús de l’aigua del pantà per al consum. 

Reyes explica que cal estudiar els costos del projecte i veure com es finança. Llavors, l'ACA cofinançaria la part que toqui, "com hem fet a tot Catalunya, especialment amb els municipis petits". El director ha avançat que en unes setmanes tindran una reunió amb la Mancomunitat per analitzar la situació i posar fil a l'agulla per solucionar-ho.

Vázquez proposa una altra solució que es vincula amb els camps de fruiters propers a l'embassament i que passaria per marcar una zona de seguretat entre l'aigua i els terrenys amb la intenció de complicar la filtració de productes químics: "Si l'aigua està contaminada, el que s'ha de fer és revertir la situació i no anar a buscar altres indrets com el d'Albagés. Frenar l'arribada de pesticides és fonamental, perquè només amb nous filtres no solucionarem el problema", explica.
 

Imatge del pantà d’Utxesa Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació