Especial turisme

Barcelona s'encalla amb el turisme massiu: set anys de regulació amb resultats parcials

L'allau de visitants que torna a rebre la capital després de l'aturada pandèmica revifa el debat sobre com fer-la compatible amb la vida veïnal i descongestionar el centre

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 22 de juny de 2022 a les 20:00 |
Un grup de turistes, a Barcelona | Adrià Costa
"El sector està tan tocat que difícilment es podrà dir que no al turisme de xancleta". L'afirmació la feia un mandatari del sector la tardor del 2020 enmig dels estralls de la segona onada de la pandèmia i amb la imatge insòlita d'hotels amb portes tapiades al centre de Barcelona. D'un plomall, la Covid va fer a miques les expectatives d'igualar el rècord dels 12 milions de turistes que durant el 2019 van visitar la ciutat i es posava en stand by el debat sobre el model d'un sector tan important econòmicament -representa prop d'un 12% del PIB català- com d'alt impacte per a la vida veïnal. Ara, amb la convivència amb el virus integrada, torna la massificació de visitants al cor de la ciutat i revifa el dilema sobre fins a quin punt s'ha de limitar el turisme i primar la qualitat davant la quantitat, i si s'ha de fugir o no de les xifres de fa tres anys.


La limitació i la transformació del model turístic és, precisament, una de les carpetes que Ada Colau portava sota el braç quan va irrompre com a alcaldessa a l'Ajuntament de Barcelona el maig del 2015. Un debat que abans era perifèric va passar a ser central en l'agenda de la ciutat, on en els darrers set anys el govern municipal ha anat prenent mesures amb l'objectiu d'intentar posar fre i pal·liar les molèsties derivades de l'alta dependència d'aquest sector. No ha estat un camí senzill per als comuns, que han hagut de lidiar amb la contestació i la bel·ligerància dels afectats, el laberint normatiu i les discrepàncies amb el PSC, soci de govern.

De la moratòria a la construcció i obertura d'hotels al combat contra els pisos turístics il·legals. De l'increment de la taxa turística i el setge als segways o els bicitaxis a l'aposta per limitar els creuers i reduir els grups de visitants. Des del 2015, el govern de Colau ha fet entrar en ebullició el sector amb una bateria d'accions destinades, amb més o menys èxit a canviar la fisonomia del turisme a Barcelona. Durant la passada Setmana Santa, l'ocupació hotelera va ser del 85%, el mes de maig va tancar amb més de 907.000 turistes allotjats a la ciutat -un 18,8% menys que fa tres anys- que han realitzat més de 2,5 milions de pernoctacions -un 7% menys que al 2019-. I les aglomeracions tornen a ser el pa de cada dia a Ciutat Vella amb la incògnita de si aquest estiu s'acostarà al de la prepandèmia.


El veto als nous hotels al centre


Dos mesos després d'assolir l'alcaldia, l'Ajuntament -sota la batuta de Colau- va aprovar una moratòria que consistia en la suspensió de llicències per construir nous hotels, apartaments o pensions al centre de la ciutat. La mesura es prenia per contenir i fer decréixer el número de llits turístics a zones com Ciutat Vella i part de l'Eixample, una proliferació associada a la centrifugació de veïns i l'increment del preu de l'habitatge. L'objectiu que es perseguia era un decreixement de les places turístiques al centre per centrifugar l'obertura de nous recintes a la perifèria de la capital. Dos anys després i amb vocació de consolidar aquesta filosofia, s'aprovava el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que a més de vetar la nova construcció obligava els hotelers a reduir les seves places en un 20% si feien obres majors.


Fins a una trentena de projectes van acabar desestimats. De fet, propietaris que havien comprat edificis es van quedar sense poder-los convertir en hotels. El sector va emprendre una batalla legal contra una normativa que denuncien que ha tingut efectes perjudicials econòmics i de creació d'ocupació. El TSJC va acabar anul·lant aquest pla de forma definitiva l'any passat, però continua vigent perquè el consistori va introduir modificacions per esquivar la sentència. El govern municipal defensa que el PEUAT ha afavorit l'augment de places hoteleres en àrees amb menys pressió turística, com la Sagrera, Marina o la zona del 22@. 

Tancament de pisos turístics il·legals


La detecció i sanció als pisos turístics il·legals ha estat un altre cavall de batalla del govern de Barcelona en els darrers anys. Durant el primer mandat de Colau, es va xifrar en uns 6.000 els allotjaments que no complien amb la normativa. L'Ajuntament presumia al març del 2019 d'haver tancat en tres anys 4.900 pisos que operaven al marge de la llei i d'haver aconseguit que l'oferta caigués en un 95%. Per detectar-los, es va posar en marxa un equip d'inspecció i es van intensificar les sancions. Segons el consistori, gràcies a aquesta actuació es van recuperar més de 1.100 pisos per al parc d'habitatge per als veïns.

Després de dos anys d'aturada en sec de l'activitat per la pandèmia, Colau va anunciar a principis d'aquest mes que es reprenia l'acció contra els pisos turístics il·legals per evitar que proliferin de nou amb la recuperació del turisme. Les sancions als titulars dels habitatges sense llicència i les multes a les plataformes que els anuncien van dels 3.000 als 600.000 euros.

La croada contra Airbnb


Estretament lligat a la croada contra els pisos turístics il·legals està el xoc directe de l'Ajuntament amb la plataforma Airbnb, considerada el principal aparador d'aquest tipus d'allotjaments. De fet, l'any 2018, Barcelona va liderar un front comú d'una trentena de ciutats contra els efectes d'aquest tipus de plataformes i la necessitat de definir el concepte d'economia col·laborativa. Ara, la capital reivindica també que hi ha d'haver una regulació global a escala europea per limitar la seva activitat. Des de que s'ha reactivat la detecció de pisos turístics fora de llei, s'han revisat 21.000 anuncis de diferents plataformes, entre els quals s'han detectat 360 sense llicència. 

Durant el primer trimestre del 2022, ha augmentat la xifra d'apartaments turístics d'Airbnb en 335, segons les dades d'Inside Airbnb. Aquest fet entra en contradicció, precisament, amb el PEUAT, que impedeix el creixement de llits turístics en bona part de la ciutat. L'oferta és de més de 16.000 immobles a la plataforma. Les dades també constaten un increment de preus dels allotjaments turístics, fins al punt que passar-hi una setmana s'aproxima cada vegada més a un mes de lloguer convencional perquè el preu per nit s'enfila per sobre dels 85 euros.

Increment de la taxa turística


Amb la irrupció de la pandèmia al març del 2020, Barcelona va deixar de cobrar la taxa turística, un import autonòmic que paga cada visitant per dia d'estada. L'objectiu és que aquesta recaptació reverteixi en millores per pal·liar l'impacte del turisme als barris o als municipis. En el cas de la capital, es va aprovar un recàrrec a aquesta taxa el mes de setembre d'aquell primer any de crisi sanitària, però no es va aplicar fins quasi un any després, quan el turisme va començar a repuntar a la ciutat. L'increment d'aquest cost, gestionat íntegrament per l'Ajuntament -de la taxa autonòmica només el 50% quedava en mans del consistori- va ser de 0,75 euros durant el 2021, 1 euro aquest any i el següent i 1,25 euros per persona al 2024. 


L'Ajuntament va anunciar al mes d'abril que 1,2 milions recaptats durant el 2021 -encara marcat per la pandèmia- es destinaran a projectes de recuperació de memòria històrica i rutes literàries que siguin també un punt d'atracció turístic. L'any 2019, Barcelona va rebre 17 milions d'euros per aquesta taxa i la previsió és que enguany se superin els 8 milions. 

Grups turístics més reduïts i límits als creuers


Precisament aquesta setmana, i davant la constatació que la massificació turística torna al cor de la ciutat, el govern municipal ha presentat una pauta per reduir els grups de visitants pactada amb els guies professionals. Es limitaran a 15 en el cas de Ciutat Vella i a 30 a la resta de la ciutat i es fixarà l'ús de radioguies per evitar els megàfons o altaveus. A més, s'estableixen rutes en un sol sentit de circulació en els indrets més concorreguts i files d'una o dues persones en els carrers més estrets. A més de fer compatible els grups de turistes amb la vida veïnal, el consistori també busca erradicar l'actuació fora de la normativa dels free tour i ha encarregat als serveis jurídics de l'Ajuntament si es poden sancionar les conductes que no s'ajustin a la pauta anunciada.

Aquesta actuació arriba dues setmanes després que el govern de Colau i el de la Generalitat hagin acordat la creació d'un grup de treball -encara sense data- per estudiar com mitigar l'impacte dels creuers, amb arguments d'impacte en el turisme, però també mediambientals. La proposta de l'alcaldessa passa per limitar els creuers que poden atracar diàriament a Barcelona, una aposta que incomoda i que no comparteixen ni el PSC ni el Port, que parla de "regular" i no de "limitar". De fet, el Port recorda que les emissions de diòxid de carboni de l'activitat portuària només representen el 0,73% de les que es generen a Catalunya. Mentrestant, la conselleria d'Acció Climàtica està ultimant un impost als grans vaixells que serà gradual en funció del seu nivell de contaminació

Regulació dels grups de "segways" i la prohibició dels bicitaxis


Grups de turistes en segways, patinets elèctrics, trixis o bicitaxis. En els darrers anys, han anat proliferant les ofertes turístiques que inclouen un vehicle de transport personal per desplaçar-se i que han agreujat, encara més, la saturació de visitants al centre de la ciutat. El govern municipal ha actuat per expulsar-los de Ciutat Vella, ja que suposaven un entorpiment per a la circulació de vianants en carrers de gran concurrència i, ha regulat el seu ús a l'espai públic.

En el cas dels bicitaxis, l'objectiu és, directament, la prohibició d'una activitat que està associada a situacions de precarietat i explotació laboral. Fins al maig, la Guàrdia Urbana va posar 1.400 multes, però des de l'Ajuntament consideren que és la Generalitat qui té les competències per posar fi a aquesta activitat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació