Eleccions andaluses

Retallades, corrupció i lluita fratricida: així s'ha ensorrat el PSOE andalús

El PP ha arrasat amb majoria absoluta per la "debilitat" i la "falta de projecte" dels socialistes al seu feu històric, apunten els analistes consultats

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 21 de juny de 2022 a les 21:00 |
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el líder del PSOE a Andalusia, Juan Espadas | Flickr PSOE
"O ens renovem o ens renoven". La frase és de Manuel Chaves, que va governar quasi dues dècades a Andalusia. Amb ell, el PSOE va viure el regnat més inqüestionable del que sempre s'ha considerat el seu gran feu, amb les majories absolutes de 2004 i 2008. La profecia no es va complir del tot. O, si més no, va quedar demostrat que no tot anava de canvi de cares. Perquè va ser després del seu adeu quan va començar l'ocàs que va portar els socialistes a perdre el govern fa quatre anys i inicia una travessia pel desert sense horitzó, com demostra la victòria del PP per majoria absoluta de diumenge. Per què s'ha produït aquest canvi de paradigma? Quina és la idiosincràsia que explica que la comunitat estigui ara en mans de la dreta? Com hi ha influït la política estatal?

La crisi del 2008 i les polítiques d'austeritat, l'impacte de la corrupció amb l'esclat del cas dels ERO, així com la batalla fratricida entre Susana Díaz i Pedro Sánchez, i l'estratègia encertada del PP per aprofitar el terreny que els socialistes deixaven i presentar-se com l'opció útil per barrar el pas a Vox són alguns dels elements clau per entendre com s'ha consolidat el canvi polític a San Telmo. Tres experts andalusos aporten la seva visió sobre per què Andalusia s'ha convertit ara en el nou gran bastió del PP.


La precarietat, la taxa d'atur -disparada per sobre del 30% en els pitjors anys de l'impacte de la crisi- i les polítiques d'austeritat expliquen el caldo de cultiu perquè l'esquerra comencés a retrocedir a partir de l'esclat de la recessió del 2008. Fins aquell moment, Chaves havia gestionat anys de bonança. "Exercia un govern de centre-esquerra i hi havia una ficció de prosperitat", explica el periodista de Público Raúl Bocanegra. El punt d'inflexió són les eleccions del 2012, les primeres en què es presenta José Antonio Griñán i que guanya el PP, que tenia majoria absoluta al Congrés, amb Javier Arenas. En plena crisi, el PSOE reté el govern gràcies al pacte amb IU, però s'imposen retallades en els serveis socials, una situació que impacta en el votant tradicional socialista.
 

Bocanegra explica que va quedar gravada en la memòria col·lectiva la compareixença de l'exvicepresident Diego Valderas, d'IU, anunciant polítiques d'austeritat. L'aterratge de Susana Díaz, relleu generacional de dos presidents que van acabar tacats per la corrupció en el cas dels ERO, acaba marcat per l'aliança amb Ciutadans al 2015, com a reacció al temor que provocava dins del PSOE la irrupció de Podem. El pacte es tradueix en un govern que aprova mesures com l'accés quasi gratuït a la universitat i, al mateix temps, abaixa impostos en el moment àlgid de l'efecte de les retallades en serveis públics com la sanitat. El descontentament social arrela i creix en paral·lel al descens de suport al PSOE.

Aquests antecedents ajuden a entendre, segons el politòleg Javier Aroca, l'alta abstenció -un 41%- en aquestes últimes eleccions, que imputa, en bona part, a una desmobilització de l'esquerra que també té vincles amb la "desatenció i l'actitud displicent" del PSOE a nivell estatal. Recorda que, de fet, la campanya d'aquestes eleccions va arrencar amb la dada del 41,9% en execució pressupostària el 2021 del govern espanyol a Andalusia, sis punts per damunt de la catalana.


El cas dels ERO com a gran taca en l'expedient


La corrupció és, de la mà dels efectes de la crisi, l'altre gran element que castiga els socialistes. El cas dels ERO esclata el 2011 i acaba amb dos expresidents, tant Chaves com Griñán, condemnats. El primer, amb nou anys d'inhabilitació; el segon, amb sis anys de presó pendents de ser confirmats pel Tribunal Suprem. De fet, es va veure abocat a dimitir i a cedir el testimoni a Díaz, precisament perquè la seva situació a la Junta es va fer insostenible. "El cas va fer molt de mal als socialistes, que arrosseguen anys de desgast. A més, s'hi va sumar una campanya bestial per part de la dreta mediàtica", explica el periodista gadità Jorge Bezares

El desgast de Díaz en la batalla contra Pedro Sánchez


A l'impacte de les retallades i el llast de la corrupció, Díaz hi va sumar un intent d'assalt a la cúpula del PSOE que va derivar en una batalla descarnada amb Sánchez. La gran baronessa en surt perdedora contra pronòstic i intenta refugiar-se a Andalusia amb un avançament electoral que tampoc li surt bé. "La impressió que transmet és que, en comptes d'estar governant, està en una baralla a Madrid", sosté Bocanegra. Segons Aroca, Sánchez "no va saber acabar" la guerra amb Díaz quan aquesta va perdre el 2018 el govern andalús, un fet que es va traduir en dos anys i mig de "deixadesa i incertesa" en un territori sempre clau per a la victòria socialista a escala estatal. 

Bezares apunta que és aquest conflicte intern enquistat el que ha fomentat que el PSOE "no hagi fet oposició" al govern de Juanma Moreno. Segons ell, des de Ferraz no es volia obrir un nou front, mentre que Díaz tampoc va facilitar el seu relleu, un fet que els analistes coincideixen en definir com a tres anys perduts per als socialistes. "El PSOE no s'ha recuperat, segueix de dol. En comptes d'analitzar les causes de la seva derrota continua lamentant-se d'aquesta derrota", conclou Aroca.

L'aterratge tardà de Juan Espadas


La demora per rellevar Díaz és el que provoca, segons els experts, que Juan Espadas arribi tard i malament a assumir el rol de cap de cartell, després de guanyar unes primàries en les quals encara va plantar batalla l'expresidenta. El candidat hereta el projecte "esgotat" d'un PSOE que no es recupera del xoc del 2018 i ho fa, a més, quan falta només mig any per a les eleccions i no té prou temps per consolidar el seu lideratge després de tres anys de bloqueig. És, per exemple, poc conegut a l'Andalusia oriental. La confecció de les llistes, apunta Bezares, tampoc ajudava, ja que estaven farcides de dirigents "sense ganxo electoral" provinents molts ells de l'òrbita de Díaz. 

A més, el fet que durant la gestió de la pandèmia els socialistes no exercissin una oposició contundent va contribuir, apunta Bocanegra, a reforçar el perfil governant del president popular en contraposició als anys "convulsos" amb Díaz al capdavant de la Junta.

Moreno, un presumpte moderat útil per frenar Vox


Se li atribueix moderació, més segell propi que sigles de partit i la capacitat d'haver arrabassat les principals banderes que fins fa poc estaven en mans del PSOE. Els analistes consideren que Juanma Moreno ha sabut jugar bé les seves cartes per aprofitar el declivi socialista per consolidar-se com a president amb majoria absoluta. Però aquest resultat folgat també l'atorguen al vot útil per impedir l'entrada de Vox al govern. "Ha sabut exhibir un perfil moderat i no trepitjar ulls de poll", resumeix Bezares.


Tant Aroca com Bocanegra, però, apunten que han continuat les rebaixes fiscals a Andalusia, així com la baixada de l'IRPF a les rendes altes i canvis "profunds" en el model educatiu, però aquesta vegada han arribat al mateix temps que les ajudes i els fons per fer front a la pandèmia i als efectes de la crisi i això ha mitigat l'impacte en els serveis públics. En la imatge de moderació que ha quallat del president, asseguren, hi ha contribuït el "control" mediàtic per part del seu equip, aspecte que també assenyala Jorge Bezares, que lamenta la "debilitat" d'uns mitjans que sucumbeixen als interessos de la Junta. 

Però, si bé la crisi de l'esquerra feia que el PP partís amb avantatge, la diagnosi és que el catalitzador de la majoria absoluta ha estat la por a un govern amb la participació de l'extrema dreta. Moreno no només engoleix Ciutadans sinó que els analistes entenen que ha aglutinat una part de votants de l'òrbita del PSOE que, donant per descomptat que els socialistes no tenien opcions de governar i que l'espai a la seva esquerra està trinxat, ha prestat el suport als populars perquè no hagin d'aliar-se amb Vox. "Hi ha qui vota Moreno perquè l'esquerra no té un projecte per governar", conclou Bocanegra. Les eleccions municipals s'afrontaran, per primera vegada, partint d'una Andalusia tenyida de blau com mai i amb un PSOE andalús en declivi que s'explica molt més enllà de la lògica estatal. 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació