19
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
19:14h
"L'estiu serà monstruós". Amb aquesta frase la Sílvia Mateu, una veïna que fa 47 anys que viu a la Barceloneta, ha resumit al diari The Guardian quina és la situació actual, segons ella, del turisme a la capital catalana. En un reportatge extens, el diari britànic ha fet una radiografia de la tipologia de turistes que visita la ciutat i de les diferents perspectives que experts, expertes, veïns i veïnes tenen sobre el seu impacte a Barcelona.
Durant dos anys de pandèmia, la ciutat es va acostumar a viure, només, amb si mateixa. "El meu barri està tan saturat amb turistes que és impossible trobar-te amb algú al carrer o que els nens juguin o, inclús, tenir una nit en què descansis", ha relatat Martí Cusó, veí del barri gòtic, un dels més transitats de la ciutat. "Aquests dos anys de pandèmia han estat durs, però també han estat una oportunitat perduda per repensar la ciutat", ha conclòs.
Per una part rellevant de la ciutadania barcelonina la reducció de turistes durant la Covid va ser un respir. Una pausa per redescobrir parts de la ciutat que s'havien convertit en inaccessibles. Però, alhora, bars, restaurants i tendes de tota mena van haver de tancar les portes i, ara, veuen amb uns ulls com plats la tornada del turisme de masses per tornar a fer caixa. Això, els establiments que han pogut tornar a obrir.
A aquestes alçades de l'any, ja hi ha hagut focus de conflicte tant a la Barceloneta com en altres punts de la ciutat. I amb les reserves de juliol i agost ja fetes, la Sílvia preveu un estiu difícil. "Està pitjor que mai i només estem a juny", ha explicat al diari. Per conèixer l'escenari amb més amplitud, The Guardian ha parlat també amb el president d'Amics de la Rambla, Fermín Villar i el regidor de turisme, Xavier Marcé.
Villar s'ha mostrat convençut que "no pots arreglar Barcelona sense arreglar la Rambla", tot assenyalant que la majoria de les botigues i bars de la zona, simplement, no atenen residents. "No podem dir a un bar quant ha de cobrar per una cervesa, però sense l'ajuda del sector privat hi ha poca cosa que puguem fer". Els seus comentaris indiquen un patró, segons el rotatiu britànic: hi ha nombrosos interessos que depenen i creixen amb el turisme de masses, són aquests els que no volen que res canviï. Mentrestant, aquells que sí que volen donar-li la volta, sovint, no tenen autoritat per prendre decisions.
És aquí quan el diari és fixa en l'alcaldessa Ada Colau i els seus intents per mitigar aquest tipus de turisme. Posa d'exemple el límit al nombre de creueristes que desembarquen a la ciutat o les mesures "dràstiques" contra les, aproximadament, 6.000 llicències d'apartaments turístics que hi ha a Barcelona. El regidor de turisme ha anat més enllà i ha proposat que els hotels siguin més cars per atreure clientela prospera o que els turistes es dispersin geogràficament per no saturar certes localitzacions. El veí del barri gòtic, però, considera que "això no va d'on va la gent o si són pobres o rics, va sobre que la ciutat sigui menys independent del turisme en primer lloc."
Aquest mateix diumenge, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) ha convocat una concentració a les Drassanes en protesta pel retorn del turisme massiu a Barcelona. Com a mesura simbòlica, els manifestants han bloquejat durant mitja hora un bus turístic de la línia vermella a l'altura del monument a Colom i han desplegat pancartes amb el lema Menys turisme, més vida i Stop aBús Turístic. L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic retreu a l'Ajuntament que la pandèmia no ha fet replantejar realment el model de turisme a la ciutat. "Constatem que totes les promeses de diversificació de l'economia fetes durant la pandèmia han quedat finalment en paper mullat", ha criticat Dani Pardo, membre de l'ABDT. El debat, de nou, està servit.
Durant dos anys de pandèmia, la ciutat es va acostumar a viure, només, amb si mateixa. "El meu barri està tan saturat amb turistes que és impossible trobar-te amb algú al carrer o que els nens juguin o, inclús, tenir una nit en què descansis", ha relatat Martí Cusó, veí del barri gòtic, un dels més transitats de la ciutat. "Aquests dos anys de pandèmia han estat durs, però també han estat una oportunitat perduda per repensar la ciutat", ha conclòs.
Per una part rellevant de la ciutadania barcelonina la reducció de turistes durant la Covid va ser un respir. Una pausa per redescobrir parts de la ciutat que s'havien convertit en inaccessibles. Però, alhora, bars, restaurants i tendes de tota mena van haver de tancar les portes i, ara, veuen amb uns ulls com plats la tornada del turisme de masses per tornar a fer caixa. Això, els establiments que han pogut tornar a obrir.
A aquestes alçades de l'any, ja hi ha hagut focus de conflicte tant a la Barceloneta com en altres punts de la ciutat. I amb les reserves de juliol i agost ja fetes, la Sílvia preveu un estiu difícil. "Està pitjor que mai i només estem a juny", ha explicat al diari. Per conèixer l'escenari amb més amplitud, The Guardian ha parlat també amb el president d'Amics de la Rambla, Fermín Villar i el regidor de turisme, Xavier Marcé.
Villar s'ha mostrat convençut que "no pots arreglar Barcelona sense arreglar la Rambla", tot assenyalant que la majoria de les botigues i bars de la zona, simplement, no atenen residents. "No podem dir a un bar quant ha de cobrar per una cervesa, però sense l'ajuda del sector privat hi ha poca cosa que puguem fer". Els seus comentaris indiquen un patró, segons el rotatiu britànic: hi ha nombrosos interessos que depenen i creixen amb el turisme de masses, són aquests els que no volen que res canviï. Mentrestant, aquells que sí que volen donar-li la volta, sovint, no tenen autoritat per prendre decisions.
És aquí quan el diari és fixa en l'alcaldessa Ada Colau i els seus intents per mitigar aquest tipus de turisme. Posa d'exemple el límit al nombre de creueristes que desembarquen a la ciutat o les mesures "dràstiques" contra les, aproximadament, 6.000 llicències d'apartaments turístics que hi ha a Barcelona. El regidor de turisme ha anat més enllà i ha proposat que els hotels siguin més cars per atreure clientela prospera o que els turistes es dispersin geogràficament per no saturar certes localitzacions. El veí del barri gòtic, però, considera que "això no va d'on va la gent o si són pobres o rics, va sobre que la ciutat sigui menys independent del turisme en primer lloc."
Aquest mateix diumenge, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) ha convocat una concentració a les Drassanes en protesta pel retorn del turisme massiu a Barcelona. Com a mesura simbòlica, els manifestants han bloquejat durant mitja hora un bus turístic de la línia vermella a l'altura del monument a Colom i han desplegat pancartes amb el lema Menys turisme, més vida i Stop aBús Turístic. L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic retreu a l'Ajuntament que la pandèmia no ha fet replantejar realment el model de turisme a la ciutat. "Constatem que totes les promeses de diversificació de l'economia fetes durant la pandèmia han quedat finalment en paper mullat", ha criticat Dani Pardo, membre de l'ABDT. El debat, de nou, està servit.