18
de juny
del
2022
Actualitzat
el
20
de juny
a les
10:59h
La imputació de Mónica Oltra i els resultats d'aquest diumenge a Andalusia poden tancar una setmana horribilis per a Yolanda Díaz i el seu objectiu de bastir una gran confluència que recusi tot l'espai a l'esquerra del PSOE. L'alcaldessa de Barcelona, compromesa des del primer minut amb el projecte de la vicepresidenta del govern espanyol, ha trencat una llança al seu favor recordant que ella personalment, però també En Comú Podem, li faran costat. Les eleccions municipals del 2023 les situen, de fet, com la "primera palanca" del seu projecte, que passa per una "transformació" que reivindiquen que s'ha de bressolar als barris. És amb aquesta filosofia que Colau ha vinculat el seu destí d'encarar un tercer mandat a la capital catalana a la sort de Díaz a les estatals.
"Quan tinguis un dia complicat, recorda aquesta imatge: som centenars de regidors els que ja caminem al teu costat, des de baix, perquè siguis presidenta", li ha traslladat l'alcaldessa durant la jornada municipalista amb la qual els comuns han donat formalment el tret de sortida als comicis que se celebraran en un any. De fet, ha demanat per a Díaz un aplaudiment que ha estat unànime en una sala amb centenars de dirigents de la confluència entre Catalunya en Comú i Podem, ja consolidada. Aquest ha estat el primer gran acte d'una comunió entre els dos partits que s'havia resistit fins ara. Una fotografia que els comuns esperen que s'acabi exportant al projecte Sumar, on de moment continuen les dificultats d'encaix amb el partit d'Irene Montero i Ione Belarra.
Si bé Oltra és, en aquests moments, una baula feble imprevista -la líder de Compromís ha estat fins ara un puntal per a Díaz-, Colau ha volgut subratllar que a ella no l'han doblegat ni "el silenciament mediàtic, ni lesfake news, ni les querelles" que ha hagut d'afrontar. Un cop més, ha assenyalat els grups d'interès de la ciutat que actuen en contra de la seva alcaldia i ha tret pit del fet que, malgrat tot, Barcelona està "en plena transformació". "No ens tremolarà la mà per confrontar amb aquells que es pensaven que la ciutat era seva", ha deixat caure. Aquest és, de fet, un dels leitmotivs que continua repetint set anys després d'assolir l'alcaldia de la capital.
El dentista municipal, el telèfon per atendre les persones amb problemes de salut mental, l'energètica pública, la conquesta de nous espais verds o el fet que l'Ajuntament faci "més polítiques d'habitatge que la Generalitat" han estat algunes de les icones del mandat de les quals Colau n'ha fet bandera. "No ho resolem tot, però estem fent molt més del que ens deien que seria possible i la ciutat està en plena transformació", ha defensat. Fins i tot ha celebrat que el Govern de Pere Aragonès hagi "copiat" part de l'estructura del seu govern municipal sumant una conselleria de Feminismes i Igualtat i una d'Acció Climàtica. Ara, ha dit amb ironia, falta que hi destinin "pressupost i polítiques valentes".
La "casa gran" de qui vol transformar
Abrigada pels principals alcaldes i alcaldables del partit -entre les novetats, Joan Mena ha estat el nom més destacat per intentar conquerir el govern de Sabadell-, Colau ha reivindicat la força municipalista com la política "més bonica i més autèntica". És, ha insistit, "on comença tot". Però durant els darrers tres anys, En Comú Podem, conscient de l'alta vinculació que té el partit al lideratge de Colau, ha fet mans i mànigues per reduir aquesta alta dependència en Barcelona i consolidar el projecte més enllà de la capital.
La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha definit les municipals del 2023 com la "primera estació" per impulsar la transformació que abanderen a escala nacional i estatal i ha reivindicat que els comuns pretenen ser la "casa gran" d'aquells que volen sumar per transformar les seves ciutats i municipis. L'objectiu del seu missatge era fer quallar que ningú els pot excloure de l'equació de la partida electoral. "S'equivoquen els que pensen que poden canviar el vell bipartidisme de vermells i blaus per un de grocs i de vermell", ha deixat caure sobre aquells que situen la partida a Barcelona en una tria entre ERC i el PSC.
"Alguns volen tornar al passat com si no tinguéssim una alcaldessa de referència mundial que suposa un canvi de paradigma", ha subratllat Albiach tot assenyalant que, malgrat les discrepàncies exhibides en públic, ERC, PSC i Junts són els partits que després acaben "pactant als despatxos" un repartiment de cadires o bé projectes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs d'Hivern o el "rescat del pitjor conseller d'Educació". Els comuns s'encomanen, un cop més, a Colau, però també als 16 alcaldes que tenen ara i a la seixantena de municipis on governen per posar també aquest capital a un projecte, el de Díaz, que neix amb alguns vells mals coneguts i d'altres de sobrevinguts.
"Quan tinguis un dia complicat, recorda aquesta imatge: som centenars de regidors els que ja caminem al teu costat, des de baix, perquè siguis presidenta", li ha traslladat l'alcaldessa durant la jornada municipalista amb la qual els comuns han donat formalment el tret de sortida als comicis que se celebraran en un any. De fet, ha demanat per a Díaz un aplaudiment que ha estat unànime en una sala amb centenars de dirigents de la confluència entre Catalunya en Comú i Podem, ja consolidada. Aquest ha estat el primer gran acte d'una comunió entre els dos partits que s'havia resistit fins ara. Una fotografia que els comuns esperen que s'acabi exportant al projecte Sumar, on de moment continuen les dificultats d'encaix amb el partit d'Irene Montero i Ione Belarra.
Si bé Oltra és, en aquests moments, una baula feble imprevista -la líder de Compromís ha estat fins ara un puntal per a Díaz-, Colau ha volgut subratllar que a ella no l'han doblegat ni "el silenciament mediàtic, ni lesfake news, ni les querelles" que ha hagut d'afrontar. Un cop més, ha assenyalat els grups d'interès de la ciutat que actuen en contra de la seva alcaldia i ha tret pit del fet que, malgrat tot, Barcelona està "en plena transformació". "No ens tremolarà la mà per confrontar amb aquells que es pensaven que la ciutat era seva", ha deixat caure. Aquest és, de fet, un dels leitmotivs que continua repetint set anys després d'assolir l'alcaldia de la capital.
El dentista municipal, el telèfon per atendre les persones amb problemes de salut mental, l'energètica pública, la conquesta de nous espais verds o el fet que l'Ajuntament faci "més polítiques d'habitatge que la Generalitat" han estat algunes de les icones del mandat de les quals Colau n'ha fet bandera. "No ho resolem tot, però estem fent molt més del que ens deien que seria possible i la ciutat està en plena transformació", ha defensat. Fins i tot ha celebrat que el Govern de Pere Aragonès hagi "copiat" part de l'estructura del seu govern municipal sumant una conselleria de Feminismes i Igualtat i una d'Acció Climàtica. Ara, ha dit amb ironia, falta que hi destinin "pressupost i polítiques valentes".
La "casa gran" de qui vol transformar
Abrigada pels principals alcaldes i alcaldables del partit -entre les novetats, Joan Mena ha estat el nom més destacat per intentar conquerir el govern de Sabadell-, Colau ha reivindicat la força municipalista com la política "més bonica i més autèntica". És, ha insistit, "on comença tot". Però durant els darrers tres anys, En Comú Podem, conscient de l'alta vinculació que té el partit al lideratge de Colau, ha fet mans i mànigues per reduir aquesta alta dependència en Barcelona i consolidar el projecte més enllà de la capital.
La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha definit les municipals del 2023 com la "primera estació" per impulsar la transformació que abanderen a escala nacional i estatal i ha reivindicat que els comuns pretenen ser la "casa gran" d'aquells que volen sumar per transformar les seves ciutats i municipis. L'objectiu del seu missatge era fer quallar que ningú els pot excloure de l'equació de la partida electoral. "S'equivoquen els que pensen que poden canviar el vell bipartidisme de vermells i blaus per un de grocs i de vermell", ha deixat caure sobre aquells que situen la partida a Barcelona en una tria entre ERC i el PSC.
"Alguns volen tornar al passat com si no tinguéssim una alcaldessa de referència mundial que suposa un canvi de paradigma", ha subratllat Albiach tot assenyalant que, malgrat les discrepàncies exhibides en públic, ERC, PSC i Junts són els partits que després acaben "pactant als despatxos" un repartiment de cadires o bé projectes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs d'Hivern o el "rescat del pitjor conseller d'Educació". Els comuns s'encomanen, un cop més, a Colau, però també als 16 alcaldes que tenen ara i a la seixantena de municipis on governen per posar també aquest capital a un projecte, el de Díaz, que neix amb alguns vells mals coneguts i d'altres de sobrevinguts.