Procés català

Està esgotada la fórmula de govern entre ERC i Junts?

L'estancament del procés, les desavinences continuades, el front al Parlament que pot obrir el cas Borràs, i el duel electoral a les municipals i les espanyoles afegeixen erosió a un model testat en tres legislatures

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 18 de juny de 2022 a les 21:00 |
Pere Aragonès i Jordi Puigneró, al Palau de la Generalitat. | Rubén Moreno / Govern
Pere Aragonès i Jordi Sànchez van tancar l'acord de govern que permetria la investidura del líder d'ERC el tercer cap de setmana de maig del 2021, després de dos dies de negociacions en solitari; el primer, a la masia El Soler de n'Hug, a Prats de Lluçanès, i el segon, a la finca Can Magarola, a Alella. Un any i un mes després d'aquell pacte llargament discutit, Sànchez ja no és secretari general de Junts i Aragonès viu les setmanes de més incertesa al Palau de la Generalitat, amb el diàleg amb el govern espanyol embarrancat i la legislatura situada en un rumb difús. ERC i Junts continuen governant plegats, com ho han fet en la darrera dècada, però l'estancament del procés sobiranista i les continues topades de l'executiu de coalició fan emergir els dubtes sobre si la fórmula no està esgotada.

L'interrogant, que es verbalitza en privat, també l'ha alimentat en públic la nova cúpula de Junts quan planteja, en la ponència política que aprovarà en el congrés d'aquest juliol, un mecanisme per auditar el funcionament del pacte de coalició, tot deixant una porta oberta a la sortida del Govern. La possibilitat d'una votació per trencar l'entesa firmada amb ERC -amb el veredicte en mans de la militància- revela fins a quin punt es projecten escenaris alternatius a l'executiu independentista de dos socis. Aquest, doncs, pot ser l'últim mandat del binomi de govern repetit en les presidències de Carles Puigdemont, Quim Torra i el mateix Aragonès?


La fórmula presenta erosió i el camí que ha de fer la coalició no serà plàcid. La tardor començarà amb el cinquè aniversari de l'1-O, que l'executiva de Junts pretén que serveixi com a motor per a una revàlida sobiranista, sense concreció sobre les conseqüències que ha de tenir l'efemèride. I la represa del curs polític després de l'estiu activarà el compte enrere cap a les eleccions municipals, pugna que activarà les friccions per l'electorat fronterer. Sense oblidar que la convivència independentista pot quedar alterada per com es resolgui el futur judicial de Laura Borràs, amb derivades polítiques al Parlament. Aquest és el camp de joc d'un Govern que treballa per endarrerir la seva data de caducitat.


Legislatura amb deslleialtats


Tot i que l'acord que va desembocar en la investidura d'Aragonès preveia fins a una desena de mecanismes de coordinació per minimitzar topades en relació a la legislatura anterior, ERC i Junts han afegit episodis a la seva enemistat íntima. El més rellevant en termes polítics ha estat la desunió exhibida en la taula de diàleg, que només ha celebrat una sessió pública en aquest mandat, la que es va fer el setembre passat al Palau de la Generalitat. Junts se'n va despenjar poc abans, amb l'argument que no s'acceptaven els noms que volia incloure en la delegació catalana i era víctima de vetos per part de la Moncloa. En el fons, traspuava la voluntat de la formació de Puigdemont d'enfortir una estratègia que no passava per la negociació amb Madrid, per bé que en el pla de Govern -full de ruta del mandat- hi figurés el compromís amb la taula de diàleg. "La relació de deslleialtat està interioritzada", apunta una veu coneixedora de les relacions governamentals i parlamentàries.


Aquella crisi, el primer gran xoc del darrer any, va començar a distanciar Aragonès de Sànchez, fins al punt que el president de la Generalitat i el secretari general de Junts van exhibir la discrepància en públic. La fotografia incompleta de la taula de negociació va evidenciar que el Govern no compartia camí en el postprocés, tal com es manifestarà, amb tota probabilitat, en el cinquè aniversari de l'1-O. Aragonès no vol renunciar a la via del diàleg per molt que li costi arrossegar la Moncloa i Junts dona la taula per liquidada, un discurs que ha guanyat protagonisme després del Catalangate.

L'aprovació dels pressupostos també va demostrar que la majoria independentista del 52% al Parlament, amb la CUP com a tercer actor, no era operativa. En cap de les grans carpetes del mandat hi ha hagut plena sintonia -des de l'ampliació de l'aeroport del Prat fins a la consulta per als Jocs Olímpics d'Hivern-, però el serial dels comptes va constatar quanta distància hi havia. Després que la negociació amb la CUP descarrilés, la veu de Puigdemont -que hauria preferit investir Aragonès i passar a l'oposició- va ser decisiva perquè Junts no participés en públic del pacte pels comptes amb els comuns, pilotat i segellat per Aragonès, per bé que Jaume Giró i el seu equip mai se'n van desentendre. Giró fins i tot va ser a Palau per parlar amb Aragonès el diumenge de desembre que el president encaixava la mà amb els diputats d'En Comú Podem.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va definir de manera gràfica, en una entrevista a NacióDigital, com s'havia alterat el relat amb el qual s'havia encetat la legislatura: "La majoria del 52% són els pares". En aquell conversa, en què Ciuró també deia que Junts no s'autoexclouria del terreny de joc d'eventuals pactes de futur amb el PSC a la Generalitat, li va costar una desautorització de l'executiva del partit, promoguda per Borràs i l'entorn de la presidenta del Parlament. La polèmica va fer emergir que el debat sobre aliances alternatives es manté latent, encara que no es verbalitzin sovint.

El front de Madrid i l'agitació


Els missatges sorgits de Madrid i Waterloo han mostrat de forma més descarnada que la convivència entre Junts i ERC és de conveniència, ara que en l'horitzó no hi ha dates per a referèndums ni plans d'emancipació. Puigdemont ha insinuat en més d'una ocasió -l'última, en el congrés de Junts a Argelers en què va deixar la presidència de la formació- que el gir pragmàtic d'ERC responia a interessos de partit, una aposta per la "pacificació" del conflicte pensada per al "benestar" dels quadres republicans.

A ERC sempre han lamentat que, des de l'exili, no s'hagi estat respectuós amb el fet de repensar l'estratègia després de l'operació fallida del 2017, però les peticions de respecte a Junts han topat amb el vocabulari maldestre de Gabriel Rufián, que les ha enterrades a cop de titular. El cap de files republicà al Congrés ha hagut de demanar disculpes en dues ocasions: per qualificar l'entorn de Puigdemont d'aprenents de "James Bond" pels contactes amb personatges vinculats al Kremlin i per dir "tarat" a l'expresident per haver optat per la declaració d'independència. Les sortides de to de Rufián han incomodat veus d'ERC -Aragonès el va desautoritzar de forma immediata-, per bé que Oriol Junqueras no va optar per la mateixa contundència. Junts assenyala el portaveu republicà a Madrid quan escolta d'ERC acusacions de deslleialtat.

L'escenari electoral que es divisa per a les eleccions espanyoles de finals del 2023 o principis del 2024 -just després de la batalla de les municipals- no afavorirà un clima de més entesa. No està confirmat que Rufián repeteixi com a cap de cartell -ERC el vol de candidat a Santa Coloma de Gramenet i el dirigent voldria combinar les dues funcions-, però els republicans no pensen modificar l'estratègia al Congrés, on han optat per votar amb la Moncloa quan n'han pogut estirar contrapartides. El front unitari a Madrid que Junts reclama periòdicament, deixant al marge la capacitat d'influència i la dimensió de cada grup parlamentari, és un altre element de discòrdia.

La carpeta de Borràs i la nova direcció de Junts


Amb el calendari a la mà, un dels problemes que observen en la relació és l'obertura de judici oral contra la presidenta del Parlament per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El reglament del Parlament estipula, en l'article 25.4, que un diputat a qui se li obri vista oral per un cas de presumpta corrupció ha de ser suspès de les seves funcions. Borràs, com que insisteix que aquest no és el cas, sosté que no se li pot aplicar la norma. ERC encara no ha pres una decisió, i la CUP té previst consultar les seves bases, per bé que ja ha advertit que no pensa "salvar el càrrec de ningú". La presidenta de la cambra, en privat, ha assenyalat que seria "difícil d'explicar a la militància" que es continua governant amb els republicans si aquests no li fan costat al Parlament.

En públic, la posició a Junts és monolítica -s'inclou la causa contra Borràs dins del lawfare de l'Estat contra l'independentisme-, però hi ha veus que defensen la necessitat d'anar "preparant un relleu" en cas que la presidenta sigui inhabilitada. També són diverses les fonts consultades que indiquen que el fet que Borràs no fos -com havia passat fins ara- la dirigent més votada en el congrés de Junts també obeeix a les novetats -inclosos àudios- sobre la investigació judicial sobre la ILC. El futur de la causa és rellevant perquè podria impedir a Borràs tornar a ser la candidata de Junts. El nom del conseller d'Economia, Jaume Giró, continua agafant protagonisme. A ERC intueixen moviments del seu soci per apartar Borràs quan el procés judicial evolucioni.

Pel que fa a la dinàmica de partit, l'ascens de Jordi Turull a la secretaria general i el reforçament viscut durant el congrés li han fet guanyar encara més ascendència. Es dona per fet, segons fonts governamentals, que s'integrarà en tots els mecanismes de coordinació necessaris. Turull és un dels dirigents que opta per les vies més discretes a l'hora de fer retrets públics contra ERC, i disposa de bona interlocució amb Marta Rovira, secretària general dels republicans, amb qui ha col·laborat durant almenys tres legislatures al Parlament. "Saben que amb ell s'hi poden entendre", asseguren des de l'entorn del secretari general de Junts, immers en la campanya de les municipals. "Amb Turull tenim certa esperança que algunes deslleialtats, que atribuïm a persones concretes, desapareguin. Amb ell, la relació a Junts pel Sí va ser sensata", apunten veus amb pes específic a ERC per il·lustrar l'impacte dels canvis.

De fet, Rovira i Turull ja han parlat en les últimes setmanes i tenen prevista una reunió, encara sense data, en què també hi seria Junqueras, que ha contactat amb el nou secretari general arran del seu nomenament com a secretari general. "En cultura de govern i paraula, Borràs i Turull no tenen res a veure", afegeixen les files republicanes.

Les municipals i els pactes posteriors, escenari de risc


Les campanyes acostumen a ser un test d'estrès per al governs de coalició. Sobretot si una de les parts -són paraules de Sànchez en la convenció municipalista de Junts celebrada al maig- situa l'altre com el "principal adversari" a les urnes. A les eleccions locals del 2023, ERC i Junts s'hi juguen l'hegemonia local en dura pugna amb el PSC. Els de Borràs i Turull només tenen opcions d'imposar-se en una capital de demarcació -Girona, amb nova candidata després de l'adeu de Marta Madrenas-, però aspiren a competir per ser els primers en alcaldies i regidories al final de la nit electoral. Els republicans tornaran a centrar-se en Barcelona i en repetir les batllies de Tarragona i Lleida, on també governen les diputacions respectives amb Junts.

A la de Barcelona, l'acord entre els de Puigdemont i el PSC va generar crítiques dins de Junts, i també va laminar la confiança amb ERC. En la ponència municipalista que s'aprovarà en la segona fase del congrés de Junts el mes vinent s'hi prioritzen els pactes amb forces independentistes, però no es tanca la porta a altres acords. De fet, Puigneró ha defensat que els alcaldes tinguin les "mans lliures" per pactar amb el PSC. La dinàmica local, sempre influent, s'acabarà imposant, però episodis com els de Figueres, Cervera i Sant Cugat del Vallès, amb ERC i Junts fent pactes per treure alcaldies al rival gràcies als socialistes, pot generar turbulències a l'executiu.

El trencament de blocs al Parlament es consolida


Fa cinc anys, en el punt àlgid del procés, cap formació independentista tenia al seu radar la possibilitat d'arribar a acords amb el PSC. Encara més després de l'aplicació de l'article 155, aprovat gràcies al suport dels socialistes catalans. El 2018 la situació va començar a canviar amb la moció de censura de Pedro Sánchez, i el 2019 els pactes municipals van evidenciar l'aixecament dels vetos. No ha estat fins aquest 2022, però, que el Parlament ha estat escenari d'enteses de llarg abast entre la majoria governamental i el PSC. La renovació de tots els organismes caducats -de la CCMA a la Sindicatura de Comptes, passant per la Sindicatura de Greuges- porta el segell dels socialistes, que han col·locat perfils clau en llocs de responsabilitat.

A aquesta tendència se li suma el fet que els comuns hagin estat indispensables per als pressupostos, i que hi hagi possibilitats que l'escenari es repeteixi per als comptes del 2023, que ja s'estan treballant de portes endins. El trencament de blocs afavoreix que, si els resultats electorals ho permeten, s'explorin aliances alternatives a les de l'última dècada. Perquè, si la fórmula s'esgota, només hi ha una manera que ERC i Junts separin els seus camins: que deixin de fer-se costat quan arribi la sessió d'investidura. I això implica canvis substancials en la composició actual del Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació