Tecnologia i Drets Humans

Cristina Colom: «La tecnologia s'ha plantejat per un perfil d’home blanc, jove i de Silicon Valley»

Des que el món tecnològic va fer els seus primers passos als seixanta, Internet ha experimentat una deriva "excloent" que ha aprofundit en la bretxa digital, segons la directora de la Mobile Week Catalunya

per Maria Rabella, Barcelona, Catalunya | 19 de juny de 2022 a les 17:00 |
Cristina Colom, directora de la Mobile Week Catalunya | Cedida
Hi ha una teoria en el món del disseny i de l'arquitectura anomenada Design Thinking o Human Building que defensa que la millor manera de fabricar un producte o servei és posant les persones que el faran servir en el centre del procés de creació. El Human Building construeix per i amb les persones. Pensant en elles i involucrant-les el màxim possible.

"LO". L’any 1969 Leonard Kleinrock, investigador de la Universitat de Califòrnia va remetre aquestes dues lletres al seu company Charlie Kleine, de la Universitat de Stanford, a més de 500 quilòmetres de distància. Era el primer missatge que s'enviava -i arribava amb èxit- d'un ordinador a un altre a través d'una línia telefònica. Quasi una dècada després, aquest prodigi, batejat com a Arpanet, es connectaria per primera vegada amb dues xarxes semblants. Una fita que va esdevenir la primera pedra del que avui diem Internet. "No vam anticipar que seria així, cap de nosaltres va intentar patentar-ho o quedar-se amb la propietat intel·lectual. No anava de fer diners". Això és el que relatava Kleinrock fa uns anys a l'agència Efe. Amb el naixement d'Internet van aparèixer inversors molt potents del sistema militar i acadèmic, però el seu procés de creixement també va anar acompanyat d'un moviment contracultural que veia en la web una palanca de progrés personal i col·lectiu. Una eina per construir i eixamplar la democràcia arreu.


La Mobile Week Catalunya per conscienciar sobre l'impacte de la tecnologia

 

Amb els anys, s'ha evidenciat que la tecnologia pot millorar -i, de fet, ja millora- la qualitat de vida de les persones. Però un gran poder també comporta una gran responsabilitat i davant d’un dels avenços més importants del segle XX sorgeixen dues qüestions. La primera, la necessitat que tota innovació tecnològica siguin ètica. La segona, l’obligació de no deixar ningú enrere. Així ho creu Cristina Colom, directora de la Mobile Week Catalunya.

"La disrupció tecnològica no acompanya les persones", afirma a NacióDigital Colom. Quan Ada Colau va arribar a l’alcaldia de Barcelona, l’any 2015, va posar damunt la taula de la Fundació Mobile World Capital -organitzadora del Mobile World Congress- la idea de fer un esdeveniment per apropar la tecnologia a la ciutadania, per posar-la al centre, com a protagonista. Human Building. Així va ser com, de la mà de la Generalitat i d’actors del sector privat, la Mobile Week Catalunya va començar a caminar. Primer a Barcelona, després arreu del país. 


En la seva quarta edició, celebrada durant els mesos d'abril i maig d'aquest 2022, la Mobile Week ha impulsat 300 activitats teòriques i pràctiques a 16 municipis catalans, totes obertes al públic i gratuïtes. "Un balanç molt positiu", com qualifica la seva directora, que es congratula que enguany han assolit unes xifres de participació rècord: 7.500 participants, 500 ponències i 200 entitats implicades. Cada edició té unes temàtiques paraigua sobre les quals s’organitzen les activitats. En aquesta ocasió, els àmbits clau eren: 1) La protecció dels drets digitals de la ciutadania, 2) L'adquisició d’habilitats digitals i 3) El paper bàsic de l'educació per formar. 

Els obstacles per accedir a Internet

 

"Hi ha gent que s’està quedant exclosa del sistema que és la digitalització", explica Cristina Colom. La Fundació Mobile World Capital creu que s’ha de fer un ús humanista de la tecnologia. Malgrat això, primer hi ha barreres econòmiques de llengua, de gènere i d'accessibilitat que s'han de superar, les assenyala Colom.

El poder adquisitiu és una barrera per accedir a Internet. Una de les plataformes líders en gestió de xarxes socials, Hootsuite publica en el seu informe global sobre l’entorn digital que un 62,5% de la població mundial té accés a Internet, però què passa amb el 37,5% restant? La llengua en què parles és una barrera per accedir a Internet. "El 50% dels continguts són en anglès", detalla Colom. Què passa amb el tant per cent de la població mundial que no el parla? Ser dona és una barrera per accedir a Internet. "La bretxa de gènere va més enllà de tenir dones en el sector tecnològic", assegura l’experta. "Hi ha moltes menys dones connectades, moltes menys dones que no tenen mòbil", afegeix. Tenir diversitat funcional és una barrera per accedir a Internet. "El 70% de persones amb discapacitat no volen utilitzar Internet. La tecnologia s’ha plantejat des de i per un perfil d’home blanc, jove i de Silicon Valley", conclou. 

Cristina Colom també indica situacions de la vida quotidiana en què, per ella, es demostra que la web s'ha tornat un lloc només a l'abast d'uns quants. Posa com a exemple la retirada del personal dels bancs, que va deixar a un col·lectiu de persones de tercera edat sol per entendre's amb màquines. "Tinc 78 anys i em sento apartat pels bancs", escrivia un home a la plataforma Change.org per reclamar "atenció humana en les sucursals bancàries". També és mostra de la digitalització "excloent" el passaport Covid, un document que va ser imprescindible a Catalunya per accedir a la restauració i a l'oci durant les restriccions per la pandèmia i que va ser únicament digital. Ara, també es fan per Internet les matrícules de les escoles i les rendes. "Què passa amb la gent que deixem enrere?", es pregunta l'especialista. Avui, "el 90% de les professions europees exigeixen habilitats digitals", segons Cristina Colom i, a l'Estat, segons ella, només el 57% dels espanyols tenen competències bàsiques". 

Motius per l'esperança

 

53 anys després d'aquell "LO", la primera pedra de la revolució tecnològica, els experts i expertes de la Fundació Mobile World Capital creuen que encara som a temps de canviar la dinàmica. Per ells i elles hi ha tres claus, són les següents:

Polítiques ​


Cristina Colom qualifica de "gran avenç" que ara "el programa de qualsevol partit polític o dins del full de ruta de qualsevol empresa s'inclou la lluita contra la bretxa digital". No obstant això, la directora de la Mobile Week està convençuda que falten polítiques en matèria de digitalització orientades a solucionar problemes que fan d’Internet "un lloc ple de barreres". Colom posa el focus en una demanda: un pla d’alfabetització digital que inclogui, entre altres, una assignatura a les escoles.

Col·laboració públicoprivada ​


"En el món tecnològic no pot haver lliure mercat, s’ha de regular”, diu l'experta. Perquè la digitalització arribi a tothom, la Fundació defensa la col·laboració publicoprivada que ha fet possibles iniciatives com la Mobile Week, que entre els seus patrons suma a grans teleoperadores com Movistar, Orange o Telefónica.

Empoderament ciutadà ​


Human Building. S'ha de tornar a posar la gent al centre, aquesta és la idea de la Fundació. Per Cristina Colom, els públics principals en què s'ha d'actuar són els joves i les pimes. Es considera que la gent jove és nativa digital, però pels especialistes "una cosa és tenir accés a la tecnologia i l'altra el sentit crític que es té sobre ella". Aquest sentit crític s'ha d'ensenyar i aquí recau la importància de l'educació per la Fundació. Si no s'educa enfront un gegant com és Internet, alerten, "veiem quines són les conseqüències: negatives a vacunar-se o baixa participació electoral". Sobre el principal teixit productiu del país, les pimes, Colom assenyala que "tot i que la pandèmia les va empènyer a impulsar el seu grau de digitalització, encara tenen un nivell molt baix i poden arribar a morir si no estan ben digitalitzades".

Europa, "un procés de digitalització diferent"

 

L'agenda 2030 europea es fixa com a objectiu que el 80% de la població estigui tecnològicament formada, “quelcom molt ambiciós” segons Colom. Amb tot, però, recentment Europa ha promogut dues lleis en aquest àmbit: la Market Services Act i la Digital Services Act. "Una revolució", com la qualifica l'especialista. "​La Digital Services Act, de la mateixa manera que la Market, toca un punt clau que fins ara no s’havia tocat: la regulació. A Europa el procés de digitalització és diferent, amb tots els seus punts febles, es fa un esforç per protegir l’usuari final", conclou la directora de la Mobile Week Catalunya, Cristina Colom.

"Quan et visites amb un metge, entens que es comportarà amb uns criteris ètics. Per què no passa el mateix amb els propietaris de les xarxes socials o d'Internet? Per què ells no tenen o no els forcem a tenir codi deontològic?", resumeix l'experta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació