19
de juny
del
2022
"A Lleida tothom veia que l’estació d’autobusos estava abandonada, però els governs de la ciutat no van fer res per revitalitzar-la. Amb els anys es va anar degradant sense que s’hi posés remei". Aquest comentari d’un usuari d’autobús capta el sentir majoritari de la ciutadania de Lleida envers aquest equipament, un dels més rònecs i deixats de la capital del Segrià i que passarà a la història el 2024, quan es posarà en servei la nova estació d’autobusos.
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, va definir aquest espai d’una manera sorprenentment vehement tractant-se d’ell, un polític que no aixeca el to i que es caracteritza per marcar un pas de diàleg i respecte: "L’estació d’autobusos era una autèntica merda".
Una instal·lació elèctrica dels anys 60 del segle passat, bombetes que mai no s’havien canviat, lavabos fora de servei o el sistema de fums completament obstruït per capes de brutícia són algunes de les precàries condicions que es van trobar els membres del govern de la Paeria, que fa dos mesos que ha recuperat el solar després de la finalització del contracte de 50 anys signat amb la concessionària. El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, va admetre que l'estació estava “molt pitjor” del que s’esperaven.
Quan l'Ajuntament de Lleida va acordar recuperar l'estació d'autobusos va encomanar un estudi per saber la situació amb què es trobava, atès que ja es coneixia el mal estat de l’equipament, oblidat pels governs de la ciutat. Postius assegura que, des del punt de vista de la xarxa elèctrica, "un element que és bàsic i fonamental", no se'ls ha lliurat cap tipus de certificat conforme aquesta està al corrent de la legalitat i compleix totes les certificacions tècniques. "És un fet molt greu", explica l’edil. I més després de comprovar que alguns dels transformadors són els originals de quan es va obrir l'estació i presenten elements que s'han desfet per l'escalfor de sobrecàrrega elèctrica.
A més, per culpa del col·lapse del sistema d’extracció de fums, l’estació oferia una imatge de foscor que atemoria els usuaris. La instal·lació de la nau central damunt de les cotxeres encara conservava les bombetes originals dels anys 50 del segle passat, un fet que l’executiu de la Paeria ha resolt amb la retirada d’aquestes làmpades.
El clavegueram i la neteja en general també era molt "deficient", explica Postius, que diu que totes les clavegueres ja s’han desembussat, així com també s’han netejat tots els racons de l’estació. O sigui, que s’ha posat al dia per aquests dos darrers anys, els que manquen per a la inauguració del nou baixador.
28 andanes i gestió intel·ligent en la nova estació
La nova estació d'autobusos tindrà 28 andanes, control i gestió intel·ligent i uns 12.000 metres quadrats, entre andanes i estacionament (9.600 m2), vestíbul (1.300 m2), sales tècniques i lavabos. El projecte, que s'ha presentat aquest dimarts, es licitarà a la tardor i, després de 22 mesos d'obres, serà una realitat al 2025.
El pressupost del projecte és de 40 milions d'euros, el 80% dels quals es finançaran amb fons europeus. El 20% restant anirà a càrrec de la Generalitat mentre que la Paeria s'encarrega de l'adquisició i cessió dels terrenys. Hi haurà una entrada i sortida única pels autobusos per Príncep de Viana mentre que els usuaris podran accedir per l'entrada principal a la plaça Ramon Berenguer o per Comptes d'Urgell.
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, va definir aquest espai d’una manera sorprenentment vehement tractant-se d’ell, un polític que no aixeca el to i que es caracteritza per marcar un pas de diàleg i respecte: "L’estació d’autobusos era una autèntica merda".
Una instal·lació elèctrica dels anys 60 del segle passat, bombetes que mai no s’havien canviat, lavabos fora de servei o el sistema de fums completament obstruït per capes de brutícia són algunes de les precàries condicions que es van trobar els membres del govern de la Paeria, que fa dos mesos que ha recuperat el solar després de la finalització del contracte de 50 anys signat amb la concessionària. El primer tinent d'alcalde, Toni Postius, va admetre que l'estació estava “molt pitjor” del que s’esperaven.
Quan l'Ajuntament de Lleida va acordar recuperar l'estació d'autobusos va encomanar un estudi per saber la situació amb què es trobava, atès que ja es coneixia el mal estat de l’equipament, oblidat pels governs de la ciutat. Postius assegura que, des del punt de vista de la xarxa elèctrica, "un element que és bàsic i fonamental", no se'ls ha lliurat cap tipus de certificat conforme aquesta està al corrent de la legalitat i compleix totes les certificacions tècniques. "És un fet molt greu", explica l’edil. I més després de comprovar que alguns dels transformadors són els originals de quan es va obrir l'estació i presenten elements que s'han desfet per l'escalfor de sobrecàrrega elèctrica.
A més, per culpa del col·lapse del sistema d’extracció de fums, l’estació oferia una imatge de foscor que atemoria els usuaris. La instal·lació de la nau central damunt de les cotxeres encara conservava les bombetes originals dels anys 50 del segle passat, un fet que l’executiu de la Paeria ha resolt amb la retirada d’aquestes làmpades.
El clavegueram i la neteja en general també era molt "deficient", explica Postius, que diu que totes les clavegueres ja s’han desembussat, així com també s’han netejat tots els racons de l’estació. O sigui, que s’ha posat al dia per aquests dos darrers anys, els que manquen per a la inauguració del nou baixador.
28 andanes i gestió intel·ligent en la nova estació
La nova estació d'autobusos tindrà 28 andanes, control i gestió intel·ligent i uns 12.000 metres quadrats, entre andanes i estacionament (9.600 m2), vestíbul (1.300 m2), sales tècniques i lavabos. El projecte, que s'ha presentat aquest dimarts, es licitarà a la tardor i, després de 22 mesos d'obres, serà una realitat al 2025.
El pressupost del projecte és de 40 milions d'euros, el 80% dels quals es finançaran amb fons europeus. El 20% restant anirà a càrrec de la Generalitat mentre que la Paeria s'encarrega de l'adquisició i cessió dels terrenys. Hi haurà una entrada i sortida única pels autobusos per Príncep de Viana mentre que els usuaris podran accedir per l'entrada principal a la plaça Ramon Berenguer o per Comptes d'Urgell.
Toni Postius, amb una bombeta dels anys 60. Foto: ACN