18
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
8:20h
El 2015 va ser l'any de la irrupció. El 2019, el de la resistència malgrat les adversitats. I ara s'arromanguen perquè el 2023, set anys després, sigui el de la consolidació del projecte més enllà de Barcelona. Els comuns activen oficialment el compte enrere per a les properes eleccions municipals en una jornada aquest dissabte dissenyada per exhibir que, si bé l'alcaldia de la capital catalana és la joia de la corona, han fet un procés d'endreça territorial per créixer en nombre de regidors. Els tres objectius principals que s'han fixat són un tercer mandat d'Ada Colau, presentar 200 candidatures i enfortir la seva presència, especialment a l'àrea metropolitana.
Colau continua sent el lideratge sense parangó sobre el qual orbita el partit. Conscients, però, d'aquesta dependència de la llavor que va ser Barcelona en Comú, els comuns han posat la banya els darrers tres anys en una implantació territorial que al 2019 es va veure compromesa per la fragmentació que es va produir en ciutats clau. A Barcelona no van quedar primers -ERC va passar per davant per 5.000 vots-, però van aconseguir retenir l'alcaldia; mentre que a altres ajuntaments van veure minoritzada la seva presència o es van quedar sense representació perquè es van presentar dividits i, per tant, enfrontar, en diverses llistes. Ara, amb la confluència amb Podem resolta, tancada la diàspora d'alguns dirigents que han acabat vinculats a ERC i amb la representació estable al Parlament sota la batuta de Jéssica Albiach, consideren llaurat el terreny perquè el projecte tingui entitat més enllà de Barcelona.
"Volíem consolidar l'espai més enllà dels lideratges en un moment determinat. No negaré que ens sabria molt de greu perdre l'alcaldia de Barcelona, però en cap cas està en perill la consolidació del projecte arreu", explica la coordinadora nacional de Catalunya en Comú i exalcaldessa de Castelldefels, Candela López. La dirigent explica que s'ha fet un treball conjunt amb Podem per evitar les "disfuncions" i "errors" que es van cometre al mandat anterior i estar en disposició de ser una "força decisiva" en el panorama polític català. La reflexió és que per fer quallar el seu projecte en l'àmbit nacional és indispensable una implementació robusta de la formació.
A hores d'ara, tenen 16 alcaldies fruit de les prop de 170 candidatures que van presentar l'any 2019, que esperen incrementar fins a les 200. Pràcticament tots els seus alcaldes tornaran a repetir com a caps de llista i auguren "poques sorpreses" perquè ja es van renovar lideratges en aquest mandat. La prioritat fixada, a més de Barcelona, passa per millorar la presència i la incidència a les ciutats de més de 20.000 i 50.000 habitants i les capitals de província i de comarca. Donen per fet que, aquesta vegada, anant de la mà de Podem, experimentaran un salt considerable en la xifra de regidors, que ara és de 275.
Aspiracions a noves alcaldies i recuperar representació
L'aspiració és revalidar alcaldies emblemàtiques com la del Prat de Llobregat, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, heretades d'ICV. I tenen entre cella i cella guanyar-ne de noves. Al mapa tenen subratllat Mollet del Vallès, Tortosa i Calella, on consideren que tenen candidatures fortes. També tenen per objectiu créixer i sumar suports a ciutats com Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, dues ciutats on el PSC governa amb majoria absoluta, i a Badalona, on si bé l'any 2015 van irrompre amb una confluència d'esquerres liderada per Dolors Sabater, ja fa temps que caminen de forma autònoma amb dos regidors. Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre també són enclavaments estratègics a l'hora d'apuntalar la seva presència.
Tres ciutats més on esperen obtenir una representació que no va ser possible fa tres anys perquè es van presentar dividits són Terrassa -Xavier Matilla, que era una aposta estratègica, es va quedar fora del consistori-, Sant Cugat del Vallès, Manresa i Sabadell, on van concórrer fins a quatre candidatures vinculades de l'espai. Al municipi vallesà, els comuns dipositen altes expectatives en Joan Mena, portaveu del partit i diputat al Congrés, a qui han encarregat ser alcaldable després del procés de reunificació de candidatures.
Un context de més "desafecció" que abans del 2015
Més enllà de les llistes, els comuns diagnostiquen que la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia primer i del conflicte a Ucraïna després obren un nou període de "desafecció" superior a la que detectaven abans del 2015, un context en el qual donen per fet que intentarà arrelar l'extrema dreta. A partir d'aquesta lectura, han confeccionat una agenda amb cinc grans temes que entenen que han d'estar a la centralitat dels municipis.
El primer, les polítiques de cura i protecció per combatre les desigualtats, ja que entenen que els ajuntaments són la primera porta per garantir un "escut social". Una segona aposta passa per "fer front als lobbies" -un dels leitmotivs de Colau a Barcelona- i l'aposta per la gestió pública de serveis com el de l'aigua, l'energia o els residus. Un tercer àmbit està vinculat a la mobilitat sostenible, el canvi climàtic i la recuperació d'espais verds per a la ciutadania. La defensa de polítiques feministes i les polítiques per lluitar contra l'odi és una carpeta que consideren essencial per fer front a l'extrema dreta. I, per últim, el foment de les polítiques innovadores per generar ocupació de qualitat.
Amb la brúixola territorial calibrada i l'agenda esbossada, Colau donarà aquest dissabte el tret de sortida a la cursa per a les municipals escortada per altres alcaldables significatius per al partit. Ho farà també teixint un vincle directe amb el procés que activarà Yolanda Díaz el 8 de juliol per aglutinar tota l'òrbita a l'esquerra del PSOE. El destí de Colau i dels comuns tenen també molt a veure amb què passarà a les properes eleccions espanyoles, un repte que ningú imagina sense tenir com a un dels bucs insígnia l'alcaldia de Barcelona.
Colau continua sent el lideratge sense parangó sobre el qual orbita el partit. Conscients, però, d'aquesta dependència de la llavor que va ser Barcelona en Comú, els comuns han posat la banya els darrers tres anys en una implantació territorial que al 2019 es va veure compromesa per la fragmentació que es va produir en ciutats clau. A Barcelona no van quedar primers -ERC va passar per davant per 5.000 vots-, però van aconseguir retenir l'alcaldia; mentre que a altres ajuntaments van veure minoritzada la seva presència o es van quedar sense representació perquè es van presentar dividits i, per tant, enfrontar, en diverses llistes. Ara, amb la confluència amb Podem resolta, tancada la diàspora d'alguns dirigents que han acabat vinculats a ERC i amb la representació estable al Parlament sota la batuta de Jéssica Albiach, consideren llaurat el terreny perquè el projecte tingui entitat més enllà de Barcelona.
"Volíem consolidar l'espai més enllà dels lideratges en un moment determinat. No negaré que ens sabria molt de greu perdre l'alcaldia de Barcelona, però en cap cas està en perill la consolidació del projecte arreu", explica la coordinadora nacional de Catalunya en Comú i exalcaldessa de Castelldefels, Candela López. La dirigent explica que s'ha fet un treball conjunt amb Podem per evitar les "disfuncions" i "errors" que es van cometre al mandat anterior i estar en disposició de ser una "força decisiva" en el panorama polític català. La reflexió és que per fer quallar el seu projecte en l'àmbit nacional és indispensable una implementació robusta de la formació.
A hores d'ara, tenen 16 alcaldies fruit de les prop de 170 candidatures que van presentar l'any 2019, que esperen incrementar fins a les 200. Pràcticament tots els seus alcaldes tornaran a repetir com a caps de llista i auguren "poques sorpreses" perquè ja es van renovar lideratges en aquest mandat. La prioritat fixada, a més de Barcelona, passa per millorar la presència i la incidència a les ciutats de més de 20.000 i 50.000 habitants i les capitals de província i de comarca. Donen per fet que, aquesta vegada, anant de la mà de Podem, experimentaran un salt considerable en la xifra de regidors, que ara és de 275.
Aspiracions a noves alcaldies i recuperar representació
L'aspiració és revalidar alcaldies emblemàtiques com la del Prat de Llobregat, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, heretades d'ICV. I tenen entre cella i cella guanyar-ne de noves. Al mapa tenen subratllat Mollet del Vallès, Tortosa i Calella, on consideren que tenen candidatures fortes. També tenen per objectiu créixer i sumar suports a ciutats com Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, dues ciutats on el PSC governa amb majoria absoluta, i a Badalona, on si bé l'any 2015 van irrompre amb una confluència d'esquerres liderada per Dolors Sabater, ja fa temps que caminen de forma autònoma amb dos regidors. Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre també són enclavaments estratègics a l'hora d'apuntalar la seva presència.
Tres ciutats més on esperen obtenir una representació que no va ser possible fa tres anys perquè es van presentar dividits són Terrassa -Xavier Matilla, que era una aposta estratègica, es va quedar fora del consistori-, Sant Cugat del Vallès, Manresa i Sabadell, on van concórrer fins a quatre candidatures vinculades de l'espai. Al municipi vallesà, els comuns dipositen altes expectatives en Joan Mena, portaveu del partit i diputat al Congrés, a qui han encarregat ser alcaldable després del procés de reunificació de candidatures.
Un context de més "desafecció" que abans del 2015
Més enllà de les llistes, els comuns diagnostiquen que la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia primer i del conflicte a Ucraïna després obren un nou període de "desafecció" superior a la que detectaven abans del 2015, un context en el qual donen per fet que intentarà arrelar l'extrema dreta. A partir d'aquesta lectura, han confeccionat una agenda amb cinc grans temes que entenen que han d'estar a la centralitat dels municipis.
El primer, les polítiques de cura i protecció per combatre les desigualtats, ja que entenen que els ajuntaments són la primera porta per garantir un "escut social". Una segona aposta passa per "fer front als lobbies" -un dels leitmotivs de Colau a Barcelona- i l'aposta per la gestió pública de serveis com el de l'aigua, l'energia o els residus. Un tercer àmbit està vinculat a la mobilitat sostenible, el canvi climàtic i la recuperació d'espais verds per a la ciutadania. La defensa de polítiques feministes i les polítiques per lluitar contra l'odi és una carpeta que consideren essencial per fer front a l'extrema dreta. I, per últim, el foment de les polítiques innovadores per generar ocupació de qualitat.
Amb la brúixola territorial calibrada i l'agenda esbossada, Colau donarà aquest dissabte el tret de sortida a la cursa per a les municipals escortada per altres alcaldables significatius per al partit. Ho farà també teixint un vincle directe amb el procés que activarà Yolanda Díaz el 8 de juliol per aglutinar tota l'òrbita a l'esquerra del PSOE. El destí de Colau i dels comuns tenen també molt a veure amb què passarà a les properes eleccions espanyoles, un repte que ningú imagina sense tenir com a un dels bucs insígnia l'alcaldia de Barcelona.