16
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:33h
L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, s'ha pronunciat aquest dijous sobre el recurs d'Oriol Junqueras contra la interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que a finals de 2020 va avalar la decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli, de retirar l'escó al líder d'ERC a l'Eurocambra. Aleshores, estava empresonat i ni el Tribunal Suprem ni la Junta Electoral Central van permetre que viatgés fins a Brussel·les per poder fer d'eurodiputat. A l'espera de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'advocat Szpunar ha recomanat rebutjar el recurs de Junqueras.
Les conclusions, de quinze pàgines, mantenen la línia tècnica, avalen la decisió del TGUE i desestimen tots els motius de cassació plantejats per la defensa de Junqueras. De tota manera, i aquí s'agafen els advocats del dirigent d'ERC, l'advocat general apunta que el Suprem no va seguir l'obligació de "cooperació lleial" en aquest cas, però també reconeix que el Parlament Europeu no podia fer res per corregir la situació més enllà d'avisar Espanya. Els advocats consideren que aquests que aquest punt, juntament amb els vots particulars del Tribunal Constitucional contra la sentència de l'1-O, donen arguments de cara a portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El posicionament de l'advocat general -el mateix que es va pronunciar abans de la sentència d'Oriol Junqueras de l'any 2019- són importants i en la majoria dels casos la sentència va en la mateixa línia, però no són definitives. Encara falten setmanes perquè el TJUE dicti sentència sobre la qüestió i, en cas de donar la raó a Junqueras, la pilota tornaria al TGUE per dictar una nova resolució. Aquest escenari és pràcticament impossible veient el posicionament de l'advocat general, però la defensa posa el focus ja en les causes al TEDH i també en la via interna al Tribunal Constitucional (TC).
El cas es remunta a finals de 2019. Al desembre d'aquell any, la justícia europea va dictar una resolució clau sobre el cas d'Oriol Junqueras, que especificava que un eurodiputat obtenia els drets associats al càrrec -bàsicament, la immunitat europarlamentària- en el moment en què eren proclamats els resultats electorals, sense necessitat d'haver de fer cap més tràmit -com per exemple, prometre la Constitució, com demana Espanya. En tot cas, la sentència europea va permetre a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín entrar al Parlament Europeu, però el Tribunal Suprem no va alliberar Junqueras per poder fer el mateix argumentant que ja hi havia sentència ferma sobre l'1-O.
La Junta Electoral Central (JEC) va anar en la mateixa línia i així ho va traslladar al president del Parlament Europeu, David Sassoli, que al gener de 2020 va substituir l'escó de Junqueras pel de Jordi Solé. Aquella decisió es va recórrer al TGUE i la defensa ja sabia que hi havia poc marge de victòria perquè la decisió dels jutges europeus no implicava un "canvi d'estatus jurídic" de Junqueras, sinó que aplicava el que deia l'estat membre, en aquest cas Espanya. El TGUE no va acceptar el recurs en una interlocutòria de desembre de 2020, que també va ser recorreguda en cassació, en aquest cas al TJUE. En aquell recurs, la defensa qüestionava la correcció jurídica de la interlocutòria del TGUE. En sentència, el TJUE no entrarà a valorar de nou el fons de la qüestió.
Les conclusions, de quinze pàgines, mantenen la línia tècnica, avalen la decisió del TGUE i desestimen tots els motius de cassació plantejats per la defensa de Junqueras. De tota manera, i aquí s'agafen els advocats del dirigent d'ERC, l'advocat general apunta que el Suprem no va seguir l'obligació de "cooperació lleial" en aquest cas, però també reconeix que el Parlament Europeu no podia fer res per corregir la situació més enllà d'avisar Espanya. Els advocats consideren que aquests que aquest punt, juntament amb els vots particulars del Tribunal Constitucional contra la sentència de l'1-O, donen arguments de cara a portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El posicionament de l'advocat general -el mateix que es va pronunciar abans de la sentència d'Oriol Junqueras de l'any 2019- són importants i en la majoria dels casos la sentència va en la mateixa línia, però no són definitives. Encara falten setmanes perquè el TJUE dicti sentència sobre la qüestió i, en cas de donar la raó a Junqueras, la pilota tornaria al TGUE per dictar una nova resolució. Aquest escenari és pràcticament impossible veient el posicionament de l'advocat general, però la defensa posa el focus ja en les causes al TEDH i també en la via interna al Tribunal Constitucional (TC).
El cas es remunta a finals de 2019. Al desembre d'aquell any, la justícia europea va dictar una resolució clau sobre el cas d'Oriol Junqueras, que especificava que un eurodiputat obtenia els drets associats al càrrec -bàsicament, la immunitat europarlamentària- en el moment en què eren proclamats els resultats electorals, sense necessitat d'haver de fer cap més tràmit -com per exemple, prometre la Constitució, com demana Espanya. En tot cas, la sentència europea va permetre a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín entrar al Parlament Europeu, però el Tribunal Suprem no va alliberar Junqueras per poder fer el mateix argumentant que ja hi havia sentència ferma sobre l'1-O.
La Junta Electoral Central (JEC) va anar en la mateixa línia i així ho va traslladar al president del Parlament Europeu, David Sassoli, que al gener de 2020 va substituir l'escó de Junqueras pel de Jordi Solé. Aquella decisió es va recórrer al TGUE i la defensa ja sabia que hi havia poc marge de victòria perquè la decisió dels jutges europeus no implicava un "canvi d'estatus jurídic" de Junqueras, sinó que aplicava el que deia l'estat membre, en aquest cas Espanya. El TGUE no va acceptar el recurs en una interlocutòria de desembre de 2020, que també va ser recorreguda en cassació, en aquest cas al TJUE. En aquell recurs, la defensa qüestionava la correcció jurídica de la interlocutòria del TGUE. En sentència, el TJUE no entrarà a valorar de nou el fons de la qüestió.