16
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:53h
La situació de la llengua és una de les preocupacions urgents del Govern. Les dades de què disposa la conselleria de Justícia liderada per Lourdes Ciuró indiquen que aquest és un dels àmbits en què el diagnòstic és més alarmant i, per tant, suposa també un dels espais en què hi ha més espai per córrer. Segons un estudi que ha fet públic aquest dijous Ciuró en un acte a la seu del Departament, només un 6,9% de les sentències es fan en català. El retrocés és evident, tenint en compte que l'any 2005, en fa disset, el percentatge era del 20,5%. La caiguda ha estat gradual -el 2010 amb prou feines se superava el 14%-, però no ha estat fins l'any passat que s'ha tocat fons. "La situació és delicada, i calia fer un esforç. Cal revertir aquesta realitat per garantir els drets lingüístics de tota la població amb l'objectiu que el català sigui d'ús normal i normalitzat en la justícia", ha apuntat la consellera, també dirigent de Junts.
Una altra dada rellevant és que, en les demandes inicials que presenten les parts al portal e-justícia.cat, només un 6,2% es fan en català. El percentatge varia molt en funció de la zona del país: a Girona, per exemple, la xifra arriba fins al 13.1%, seguida de prop per Lleida, que es queda en un 12,5%; en canvi, a Barcelona ciutat només es fa servir la llengua en un 4,2% de les demandes, un percentatge que cau fins al 3,5% quan s'atenen les dades de Tarragona. El òrgans judicials, a banda, han incomplert un 81,3% -376.627 en números absoluts- de les opcions lingüístiques en català en resolucions notificades. En castellà, els compliments són del 97% del total. La situació ja s'ha traslladat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i també s'abordarà en la comissió bilateral quan es reuneixi -per ara, continua congelada-. Pel que fa a la documentació de les notaries, només el 13,2% es gestiona en la llengua del país, i el percentatge és lleugerament superior davant dels registres de la propietat (13,9%).
La situació de la llengua a les facultats de Dret també dona pistes de com funciona el català en l'àmbit de la justícia. A les universitats privades només es fa servir el català en un 6,2% dels estudis, xifra que augmenta fins al 48,4% en les públiques, on se supera el castellà només per quatre dècimes. Pel que fa als màsters, el percentatge disminueix fins al 31,2%. L'any 2021, per exemple, només 38 persones van fer l'examen de l'advocacia arreu del país. Les universitats on hi ha més hores lectives en català són la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Girona, la de Lleida i la UOC. En tota la resta, l'oferta és "majoritàriament" en castellà, segons les dades de la conselleria. El dret civil català s'ensenya en castellà a Catalunya, tal com ha admès Ciuró. "Si no estudies en català, rarament faràs demandes en castellà", ha remarcat la consellera.
Pel que fa als resultats en l'àmbit de les presons, la diagnosi indica que el català és la llengua institucional majoritària -97%-, i que també és la llengua en què, en un 74%, fan servir els professionals per comunicar-se de manera oral entre ells. En canvi, quan aquests professionals es relacionen amb els presos, l'ús del català cau de manera dràstica fins a situar-se en el 17%. Un percentatge que, per cert, contrasta amb el fet que almenys dos terços dels interns entén el català: un 65,7% té algun coneixement de la llengua, i un 61,9% n'ha fet algun curs. En l'àmbit de la justícia juvenil, l'ús del català entre professionals és del 88% quan es relacionen entre ells, però quan s'adrecen als joves, l'ús de la llengua cau fins al 28% de les comunicacions amb ells.
Davant d'aquestes dades, Ciuró ha presentat un pla de foment del català a la Justícia per revertir la situació. Hi ha sis eixos: la llengua com a protagonista al Departament; increment de la presència de la llengua en l'administració de justícia; situar el català com a llengua dels professionals "del present i del futur"; situar el català com a "llengua d'integració social"; el compromís "ampli", també a nivell europeu i estatal, amb el drets lingüístics de la ciutadania pel que fa al català; i eines per a l'avaluació i el seguiment. El català, segons el pla, ha de passar a ser "requisit" en l'administració de justícia.
En el marc d'aquests sis eixos, Ciuró ha plantejat deu mesures urgents: la constitució del Pacte Nacional per la Justícia; un codi QR que permet enviar queixes relacionades amb els drets lingüístics als jutjats; un nou portal amb recursos lingüístics en l'àmbit jurídic; el nivell C1 com a mèrit, en lloc del B2; la convocatòria de beques per a jutges i fiscals per evitar que la majoria vinguin de fora de Catalunya; nous diccionaris de mediació i de dret processal; presentar el català com a "llengua d'oportunitats"; un conveni amb les entitats religioses; un nou model de formació amb més "innovació" i "personalització"; i una campanya publicitària. En aquest últim cas, el lema utilitzat serà aquesta frase: "Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català".
Una altra dada rellevant és que, en les demandes inicials que presenten les parts al portal e-justícia.cat, només un 6,2% es fan en català. El percentatge varia molt en funció de la zona del país: a Girona, per exemple, la xifra arriba fins al 13.1%, seguida de prop per Lleida, que es queda en un 12,5%; en canvi, a Barcelona ciutat només es fa servir la llengua en un 4,2% de les demandes, un percentatge que cau fins al 3,5% quan s'atenen les dades de Tarragona. El òrgans judicials, a banda, han incomplert un 81,3% -376.627 en números absoluts- de les opcions lingüístiques en català en resolucions notificades. En castellà, els compliments són del 97% del total. La situació ja s'ha traslladat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i també s'abordarà en la comissió bilateral quan es reuneixi -per ara, continua congelada-. Pel que fa a la documentació de les notaries, només el 13,2% es gestiona en la llengua del país, i el percentatge és lleugerament superior davant dels registres de la propietat (13,9%).
La situació de la llengua a les facultats de Dret també dona pistes de com funciona el català en l'àmbit de la justícia. A les universitats privades només es fa servir el català en un 6,2% dels estudis, xifra que augmenta fins al 48,4% en les públiques, on se supera el castellà només per quatre dècimes. Pel que fa als màsters, el percentatge disminueix fins al 31,2%. L'any 2021, per exemple, només 38 persones van fer l'examen de l'advocacia arreu del país. Les universitats on hi ha més hores lectives en català són la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Girona, la de Lleida i la UOC. En tota la resta, l'oferta és "majoritàriament" en castellà, segons les dades de la conselleria. El dret civil català s'ensenya en castellà a Catalunya, tal com ha admès Ciuró. "Si no estudies en català, rarament faràs demandes en castellà", ha remarcat la consellera.
Pel que fa als resultats en l'àmbit de les presons, la diagnosi indica que el català és la llengua institucional majoritària -97%-, i que també és la llengua en què, en un 74%, fan servir els professionals per comunicar-se de manera oral entre ells. En canvi, quan aquests professionals es relacionen amb els presos, l'ús del català cau de manera dràstica fins a situar-se en el 17%. Un percentatge que, per cert, contrasta amb el fet que almenys dos terços dels interns entén el català: un 65,7% té algun coneixement de la llengua, i un 61,9% n'ha fet algun curs. En l'àmbit de la justícia juvenil, l'ús del català entre professionals és del 88% quan es relacionen entre ells, però quan s'adrecen als joves, l'ús de la llengua cau fins al 28% de les comunicacions amb ells.
Davant d'aquestes dades, Ciuró ha presentat un pla de foment del català a la Justícia per revertir la situació. Hi ha sis eixos: la llengua com a protagonista al Departament; increment de la presència de la llengua en l'administració de justícia; situar el català com a llengua dels professionals "del present i del futur"; situar el català com a "llengua d'integració social"; el compromís "ampli", també a nivell europeu i estatal, amb el drets lingüístics de la ciutadania pel que fa al català; i eines per a l'avaluació i el seguiment. El català, segons el pla, ha de passar a ser "requisit" en l'administració de justícia.
En el marc d'aquests sis eixos, Ciuró ha plantejat deu mesures urgents: la constitució del Pacte Nacional per la Justícia; un codi QR que permet enviar queixes relacionades amb els drets lingüístics als jutjats; un nou portal amb recursos lingüístics en l'àmbit jurídic; el nivell C1 com a mèrit, en lloc del B2; la convocatòria de beques per a jutges i fiscals per evitar que la majoria vinguin de fora de Catalunya; nous diccionaris de mediació i de dret processal; presentar el català com a "llengua d'oportunitats"; un conveni amb les entitats religioses; un nou model de formació amb més "innovació" i "personalització"; i una campanya publicitària. En aquest últim cas, el lema utilitzat serà aquesta frase: "Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català".