15
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:09h
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament, Ernest Maragall, ha plantejat recuperar les inversions no executades a Catalunya en els darrers 7 anys en una moció que defensarà al proper ple de la cambra catalana per demanar un fons de compensació a l'Estat. "Recuperarem realment els imports acumulats d'aquests set anys en què s'ha constatat que no hi ha hagut el mínim grau acceptable del compliment de les inversions pressupostades i compromeses", ha assegurat aquest dimecres en una Trobada Digital d'Europa Press.
Ha recordat que no demanen "una cosa rara" perquè la clàusula que van aprovar amb l'Estatut del 2006 preveia unes determinades inversions amb la disposició addicional tercera que, si no s'executaven, es transferien els recursos al Govern perquè des de Catalunya es poguessin executar. "Agafarem aquest criteri, que ja ha estat vigent, que ha estat llei espanyola, i negociarem com això es materialitza per al període 2014-2022", ha recalcat. També ha lamentat que les xifres d'aquest any no són excepcionals ni úniques, malgrat que les veu escandaloses. A més, ha destacat que no es tracta d'"un problema polític de compliment o de lleialtat institucional", sinó d'un fet que assegura que està deprimint l'economia catalana, el model productiu i que està impedint la creació d'ocupació massiva.
Maragall també ha reclamat una aportació financera estatal equitativa per a les infraestructures culturals i científiques, ja que veu "ofensiva" l'aportació de l'Estat a les institucions culturals catalanes, que ha xifrat en un 27%, i ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat en comissió una proposició en aquest sentit. Respecte a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, ha dit que si el diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat hagués continuat, es podria haver arribat a un acord. "És l'Estat qui no s'asseu, no presenta propostes de diàleg institucional", ha retret.
Pel que fa als Jocs d'Hivern, Maragall ha subscrit les declaracions d'aquest dimecres de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha assegurat que la candidatura amb Aragó es troba en un "punt de no retorn". El dirigent republicà ha assegurat que Catalunya està disposada a assumir una candidatura en solitari, creu que l'Estat i l'Aragó "han perdut una oportunitat" i ha destacat el paper de Barcelona en una possible candidatura, que per a ell és, ha dit, de valor afegit, d'experiència i d¡història.
"Irracionalitat" a Junts
Preguntat per si el Govern de coalició acabarà l'actual legislatura, ha opinat que l'executiu continuarà unit, però no descarta que "en algun moment pugui acabar apareixent una irracionalitat derivada de posicions personals o inquietuds més radicals" a Junts. En aquest sentit, ha assegurat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "té clar que Catalunya necessita un govern estable durant la legislatura completa", i per això Maragall té pocs dubtes que el Govern no l'acabi.
Ha defensat la capacitat del Govern de "gestionar distàncies i contradiccions", un fet que considera que no es constata al govern espanyol ni a l'Ajuntament de Barcelona, en el qual no veu una experiència compartida. Un cop més, ha descartat la possibilitat d'un tripartit d'esquerres a Catalunya en què hi participi el PSC.
Sobre l'espionatge amb Pegasus, ha lamentat que hi ha una "diferència de tracte explícita" després que el jutge hagi arxivat provisionalment la investigació per espionatge a ell mateix i al conseller Roger Torrent, i que, en canvi, l'Audiència Nacional hagi rebut i posat en marxa els tràmits de la denúncia sobre l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Finalment, no ha concretat qui serà el número 2 a la llista per a les eleccions municipals del 2023 i, preguntat per la possibilitat que ho sigui la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, ha defensat que té tot el dret i els atributs per ser-ho i que "és un actiu indiscutible".
Ha recordat que no demanen "una cosa rara" perquè la clàusula que van aprovar amb l'Estatut del 2006 preveia unes determinades inversions amb la disposició addicional tercera que, si no s'executaven, es transferien els recursos al Govern perquè des de Catalunya es poguessin executar. "Agafarem aquest criteri, que ja ha estat vigent, que ha estat llei espanyola, i negociarem com això es materialitza per al període 2014-2022", ha recalcat. També ha lamentat que les xifres d'aquest any no són excepcionals ni úniques, malgrat que les veu escandaloses. A més, ha destacat que no es tracta d'"un problema polític de compliment o de lleialtat institucional", sinó d'un fet que assegura que està deprimint l'economia catalana, el model productiu i que està impedint la creació d'ocupació massiva.
Maragall també ha reclamat una aportació financera estatal equitativa per a les infraestructures culturals i científiques, ja que veu "ofensiva" l'aportació de l'Estat a les institucions culturals catalanes, que ha xifrat en un 27%, i ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat en comissió una proposició en aquest sentit. Respecte a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, ha dit que si el diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat hagués continuat, es podria haver arribat a un acord. "És l'Estat qui no s'asseu, no presenta propostes de diàleg institucional", ha retret.
Pel que fa als Jocs d'Hivern, Maragall ha subscrit les declaracions d'aquest dimecres de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha assegurat que la candidatura amb Aragó es troba en un "punt de no retorn". El dirigent republicà ha assegurat que Catalunya està disposada a assumir una candidatura en solitari, creu que l'Estat i l'Aragó "han perdut una oportunitat" i ha destacat el paper de Barcelona en una possible candidatura, que per a ell és, ha dit, de valor afegit, d'experiència i d¡història.
"Irracionalitat" a Junts
Preguntat per si el Govern de coalició acabarà l'actual legislatura, ha opinat que l'executiu continuarà unit, però no descarta que "en algun moment pugui acabar apareixent una irracionalitat derivada de posicions personals o inquietuds més radicals" a Junts. En aquest sentit, ha assegurat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "té clar que Catalunya necessita un govern estable durant la legislatura completa", i per això Maragall té pocs dubtes que el Govern no l'acabi.
Ha defensat la capacitat del Govern de "gestionar distàncies i contradiccions", un fet que considera que no es constata al govern espanyol ni a l'Ajuntament de Barcelona, en el qual no veu una experiència compartida. Un cop més, ha descartat la possibilitat d'un tripartit d'esquerres a Catalunya en què hi participi el PSC.
Sobre l'espionatge amb Pegasus, ha lamentat que hi ha una "diferència de tracte explícita" després que el jutge hagi arxivat provisionalment la investigació per espionatge a ell mateix i al conseller Roger Torrent, i que, en canvi, l'Audiència Nacional hagi rebut i posat en marxa els tràmits de la denúncia sobre l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Finalment, no ha concretat qui serà el número 2 a la llista per a les eleccions municipals del 2023 i, preguntat per la possibilitat que ho sigui la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, ha defensat que té tot el dret i els atributs per ser-ho i que "és un actiu indiscutible".