14
de juny
del
2022
Actualitzat
el
15
de juny
a les
8:34h
En la dècada prèvia a l'esclat del procés, el malestar es va covar en tot allò relacionat amb les infraestructures. La gestió de Rodalies va convertir-se en peça central de l'agenda política, com també el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat defensat per l'empresariat en un acte icònic celebrat a l'escola de negocis IESE l'any 2007. El plet polític va sepultar bona part dels debats del dia a dia, sobretot pels voltants del referèndum de l'1-O, però ara les infraestructures afloren com el principal xoc entre la Generalitat i l'Estat. En un moment en què les relacions continuen congelades pel Catalangate, en què no hi ha horitzó per cap trobada Pere Aragonès-Pedro Sànchez i en què la taula de diàlegincompleix els terminis pactats, el debat sobre la mobilitat i les inversions pressupostàries monopolitza el xoc entre administracions.
Així es constatarà aquest divendres en la bilateral d'infraestructures, de caràcter tècnic, en la qual la Generalitat demanarà explicacions -ja ho va fer per carta- per l'incompliment flagrant en els primers mesos de l'any, quan l'Estat només va executar un terç de les inversions previstes i pactades en l'acord ERC-PSOE per als pressupostos generals de l'Estat. Si la reunió és de caràcter tècnic és perquè el Govern, molest per l'espionatge a dirigents independentistes i decebut per les explicacions de Sánchez, no vol asseure consellers a la mateixa taula que ministres. La política de gestos per expressar malestar -aprofitant, també, les minses dades sobre el compliment dels acords en inversions- va arribar al pic la setmana passada, quan Aragonès va ordenar plantar l'acte de la ministra Raquel Sánchez en el qual es van presentar les novetats -insuficients, segons el Govern- del Quart Cinturó. En la carpeta d'aquesta infraestructura, però, hi ha versions contradictòries, perquè la ministra va explicar que feia mesos que treballava amb Territori una proposta consensuada amb la Generalitat.
El discurs oficial de Palau insistia, però, que anar a l'acte al Vallès hauria estat "blanquejar" l'actitud del govern espanyol en el context del dèficit d'execució pressupostària, tot i que això no va estalviar crítiques dels alcaldes implicats al Govern. Si sovint són les Rodalies l'epicentre de les crítiques de la Generalitat -no hi ha hagut cap conseller, des de Joaquim Nadal amb el primer tripartit, que hagi tingut un mandat plàcid en tot allò que fa referència als trens-, en les últimes setmanes el focus s'ha mogut cap a l'AP-7, símbol dels problemes de mobilitat des que es van aixecar bona part dels peatges a Catalunya. No hi ha dia sense accidents ni embussos, sobretot des del pont de la Segona Pasqua, i per això la Generalitat prova de posar fil a l'agulla amb noves mesures que mitiguin les topades i serveixin per posar límit al trànsit.
Les ha detallades aquest dimarts el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Són aquestes: carril addicional entre Sant Celoni i Parets del Vallès, amb la demanda que sigui l'Estat qui el consolidi abans de Sant Joan; restriccions en la circulació de camions, que no podran anar per l'AP-7 en cap de setmana ni podran superar els 80 quilòmetres per hora, a banda de no poder anar per cap altre carril que no sigui el de la dreta; i la implantació d'un sistema de velocitat variable que afectarà la C-58 i la C-33. Elena també ha insistit en la necessitat de limitar la velocitat global a l'AP-7 per tal que es mogui entre els 100 i els 110 quilòmetres per hora per evitar accident. El 55% dels accidents, de fet, són per encalç.
En tot cas, el problema va més enllà de què està passant aquests dies a l'autopista, com ha denunciat el conseller d'Interior. "Ens hem trobat amb dècades de deixadesa", ha apuntat Elena, en referència a com es va fer la retirada dels peatges de l'AP-7 -la titularitat és estatal- i als "incompliments sistemàtics" en infraestructures. Per això, ha posat la inversió en Rodalies com a prioritària per disminuir el trànsit a les autopistes catalanes, on l'afluència -és el cas de l'AP-7- ha crescut un 40% des que no hi ha les barreres. Entre les mesures de la Generalitat també hi ha la d'un sistema perquè hi hagi més freqüència de grues a l'hora de retirar vehicles accidentats. La gran prova de foc arribarà d'aquí a una setmana, amb el primer pont de Sant Joan sense cap restricció de mobilitat i de reunió vigent derivada de la pandèmia, ja de retirada.
Foment, vigilant davant la "presa de pèl"
Com va passar en la dècada anterior al procés, sectors empresarials estan mobilitzats davant la sensació consolidada de maltractament en infraestructures. En aquest sentit, Foment del Treball -immersa ja en el procés electoral per revalidar els càrrecs, amb Josep Sànchez Llibre al capdavant- reclama que es posi en marxa una agència per controlar les inversions i esquivar la "presa de pèl" de l'Estat. "És una autèntica vergonya", ha ressaltat el dirigent patronal en referència als incompliments constants, que tampoc es poden explicar -ha dit- per la pandèmia, com ha suggerit en reiterades ocasions el govern espanyol. Tampoc donen per perduda l'ampliació de l'aeroport del Prat, pactada l'agost de l'any passat però que va decaure només un mes després.
Aquell projecte generava dubtes a ERC -Aragonès sempre va situar La Ricarda com a ecosistema a preservar a l'hora de fer qualsevol obra-, però comptava amb el suport de Junts i del PSC, que en el debat de política general van impulsar una proposta a favor de recuperar el projecte. Els socialistes malden aquests dies per contrarestar la sensació de deixadesa envers Catalunya, i també intenten posar l'accent en les obres que la Generalitat té pendents d'executar. Un total de 67, segons dades que ha explicat aquest dimarts el PSC. De fet, assenyalen que l'execució de les inversions de les empreses de la Generalitat en infraestructures del 2018 al 2020 són d'un 50,3% i que la davallada de les inversions ha estat d'un 60% respecte fa deu anys.
Aquests balls de xifres ja s'han convertit en presència recurrent al Parlament, de la mateixa manera que també ho van ser en el congrés de Junts, en el qual Carles Puigdemont va aprofitar els incompliments per protagonitzar una sonora crítica al govern espanyol. ERC, que també ha estat crítica amb el projecte del Quart Cinturó -la posició no és coincident amb la del soci de Govern-, impulsa una moció a la cambra per tal de denunciar la situació i exigir un fons de compensació a l'Estat per les pèrdues generades. A la comissió d'estudi sobre el deute històric, els republicans van fer costat a una proposta de Junts per fer comparèixer els responsables de Renfe i Adif per donar explicacions sobre els incompliments reiterats en infraestructures.
Sense reunió a la vista i nous xocs en l'horitzó
El pols per les infraestructures enxampa la Generalitat i l'Estat amb les relacions corcades per les reverberacions del Catalangate, una carpeta que a la Moncloa ja donen per tancada però que des de Palau mantenen oberta perquè encara -diuen- no s'han donat les explicacions pertinents ni s'han adoptat les mesures adequades. "Les relacions estan molt lluny d'estar normalitzades", ha indicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Era un missatge dirigit al govern espanyol, on ja es donen per refets els vincles entre administracions un cop destituïda la directora del CNI i presentades les iniciatives per reformar el marc legal que empara els serveis d'intel·ligència de l'Estat. De data per la trobada promesa -i compromesa- entre Sánchez i Aragonès, però, encara no n'hi ha.
Com tampoc hi ha horitzó, ara per ara, per una candidatura conjunta amb l'Aragó als Jocs Olímpics d'Hivern, l'opció preferida pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) de cara a l'edició del 2030. Aquesta carpeta, a banda, té polèmiques que en pengen, com ara l'oposició de l'Estat a la reforma de la llei de consultes catalana que va servir per emparar la consulta sobre els Jocs al territori. Si en vuit mesos no hi ha un acord, és possible que aquesta modificació, validada pel Parlament, acabi al Tribunal Constitucional (TC). Infraestructures i TC: un binomi protagonista en el germen del procés que ara torna a emmarcar el xoc entre la Generalitat i l'Estat.
Així es constatarà aquest divendres en la bilateral d'infraestructures, de caràcter tècnic, en la qual la Generalitat demanarà explicacions -ja ho va fer per carta- per l'incompliment flagrant en els primers mesos de l'any, quan l'Estat només va executar un terç de les inversions previstes i pactades en l'acord ERC-PSOE per als pressupostos generals de l'Estat. Si la reunió és de caràcter tècnic és perquè el Govern, molest per l'espionatge a dirigents independentistes i decebut per les explicacions de Sánchez, no vol asseure consellers a la mateixa taula que ministres. La política de gestos per expressar malestar -aprofitant, també, les minses dades sobre el compliment dels acords en inversions- va arribar al pic la setmana passada, quan Aragonès va ordenar plantar l'acte de la ministra Raquel Sánchez en el qual es van presentar les novetats -insuficients, segons el Govern- del Quart Cinturó. En la carpeta d'aquesta infraestructura, però, hi ha versions contradictòries, perquè la ministra va explicar que feia mesos que treballava amb Territori una proposta consensuada amb la Generalitat.
El discurs oficial de Palau insistia, però, que anar a l'acte al Vallès hauria estat "blanquejar" l'actitud del govern espanyol en el context del dèficit d'execució pressupostària, tot i que això no va estalviar crítiques dels alcaldes implicats al Govern. Si sovint són les Rodalies l'epicentre de les crítiques de la Generalitat -no hi ha hagut cap conseller, des de Joaquim Nadal amb el primer tripartit, que hagi tingut un mandat plàcid en tot allò que fa referència als trens-, en les últimes setmanes el focus s'ha mogut cap a l'AP-7, símbol dels problemes de mobilitat des que es van aixecar bona part dels peatges a Catalunya. No hi ha dia sense accidents ni embussos, sobretot des del pont de la Segona Pasqua, i per això la Generalitat prova de posar fil a l'agulla amb noves mesures que mitiguin les topades i serveixin per posar límit al trànsit.
Les ha detallades aquest dimarts el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Són aquestes: carril addicional entre Sant Celoni i Parets del Vallès, amb la demanda que sigui l'Estat qui el consolidi abans de Sant Joan; restriccions en la circulació de camions, que no podran anar per l'AP-7 en cap de setmana ni podran superar els 80 quilòmetres per hora, a banda de no poder anar per cap altre carril que no sigui el de la dreta; i la implantació d'un sistema de velocitat variable que afectarà la C-58 i la C-33. Elena també ha insistit en la necessitat de limitar la velocitat global a l'AP-7 per tal que es mogui entre els 100 i els 110 quilòmetres per hora per evitar accident. El 55% dels accidents, de fet, són per encalç.
En tot cas, el problema va més enllà de què està passant aquests dies a l'autopista, com ha denunciat el conseller d'Interior. "Ens hem trobat amb dècades de deixadesa", ha apuntat Elena, en referència a com es va fer la retirada dels peatges de l'AP-7 -la titularitat és estatal- i als "incompliments sistemàtics" en infraestructures. Per això, ha posat la inversió en Rodalies com a prioritària per disminuir el trànsit a les autopistes catalanes, on l'afluència -és el cas de l'AP-7- ha crescut un 40% des que no hi ha les barreres. Entre les mesures de la Generalitat també hi ha la d'un sistema perquè hi hagi més freqüència de grues a l'hora de retirar vehicles accidentats. La gran prova de foc arribarà d'aquí a una setmana, amb el primer pont de Sant Joan sense cap restricció de mobilitat i de reunió vigent derivada de la pandèmia, ja de retirada.
Foment, vigilant davant la "presa de pèl"
Com va passar en la dècada anterior al procés, sectors empresarials estan mobilitzats davant la sensació consolidada de maltractament en infraestructures. En aquest sentit, Foment del Treball -immersa ja en el procés electoral per revalidar els càrrecs, amb Josep Sànchez Llibre al capdavant- reclama que es posi en marxa una agència per controlar les inversions i esquivar la "presa de pèl" de l'Estat. "És una autèntica vergonya", ha ressaltat el dirigent patronal en referència als incompliments constants, que tampoc es poden explicar -ha dit- per la pandèmia, com ha suggerit en reiterades ocasions el govern espanyol. Tampoc donen per perduda l'ampliació de l'aeroport del Prat, pactada l'agost de l'any passat però que va decaure només un mes després.
Aquell projecte generava dubtes a ERC -Aragonès sempre va situar La Ricarda com a ecosistema a preservar a l'hora de fer qualsevol obra-, però comptava amb el suport de Junts i del PSC, que en el debat de política general van impulsar una proposta a favor de recuperar el projecte. Els socialistes malden aquests dies per contrarestar la sensació de deixadesa envers Catalunya, i també intenten posar l'accent en les obres que la Generalitat té pendents d'executar. Un total de 67, segons dades que ha explicat aquest dimarts el PSC. De fet, assenyalen que l'execució de les inversions de les empreses de la Generalitat en infraestructures del 2018 al 2020 són d'un 50,3% i que la davallada de les inversions ha estat d'un 60% respecte fa deu anys.
Aquests balls de xifres ja s'han convertit en presència recurrent al Parlament, de la mateixa manera que també ho van ser en el congrés de Junts, en el qual Carles Puigdemont va aprofitar els incompliments per protagonitzar una sonora crítica al govern espanyol. ERC, que també ha estat crítica amb el projecte del Quart Cinturó -la posició no és coincident amb la del soci de Govern-, impulsa una moció a la cambra per tal de denunciar la situació i exigir un fons de compensació a l'Estat per les pèrdues generades. A la comissió d'estudi sobre el deute històric, els republicans van fer costat a una proposta de Junts per fer comparèixer els responsables de Renfe i Adif per donar explicacions sobre els incompliments reiterats en infraestructures.
Sense reunió a la vista i nous xocs en l'horitzó
El pols per les infraestructures enxampa la Generalitat i l'Estat amb les relacions corcades per les reverberacions del Catalangate, una carpeta que a la Moncloa ja donen per tancada però que des de Palau mantenen oberta perquè encara -diuen- no s'han donat les explicacions pertinents ni s'han adoptat les mesures adequades. "Les relacions estan molt lluny d'estar normalitzades", ha indicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Era un missatge dirigit al govern espanyol, on ja es donen per refets els vincles entre administracions un cop destituïda la directora del CNI i presentades les iniciatives per reformar el marc legal que empara els serveis d'intel·ligència de l'Estat. De data per la trobada promesa -i compromesa- entre Sánchez i Aragonès, però, encara no n'hi ha.
Com tampoc hi ha horitzó, ara per ara, per una candidatura conjunta amb l'Aragó als Jocs Olímpics d'Hivern, l'opció preferida pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) de cara a l'edició del 2030. Aquesta carpeta, a banda, té polèmiques que en pengen, com ara l'oposició de l'Estat a la reforma de la llei de consultes catalana que va servir per emparar la consulta sobre els Jocs al territori. Si en vuit mesos no hi ha un acord, és possible que aquesta modificació, validada pel Parlament, acabi al Tribunal Constitucional (TC). Infraestructures i TC: un binomi protagonista en el germen del procés que ara torna a emmarcar el xoc entre la Generalitat i l'Estat.