14
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
9:38h
Un pare s'enfrontava a sis anys de presó per abusar sexualment de la filla durant quatre anys a Girona. Finalment, però, ha estat absolt per les contradiccions en el relat de la supervivent i la "falta de record", quelcom que no ha permès fomentar una condemna tal com explica la sentència.
Les acusacions sostenien que els tocaments van començar l'any 2015, quan la nena tenia 11 anys i que el darrer episodi va tenir lloc el 2019. La sentència conclou que no s'ha provat que, durant les visites que el processat feia als fills, entrés a l'habitació, es tombés al llit de la menor i li fes tocaments per sota de la roba i petons al coll.
La fiscalia i l'acusació particular acusaven el pare d'un delicte continuat d'abusos sexuals a la menor, ara de 16 anys. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, negava els fets i sol·licitava l'absolució. La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, ha exposat que el processat treballava a França i visitava els seus fills, que s'estaven amb l'àvia a Girona, els caps de setmana o cada quinze dies.
Amb tot, el tribunal ha apuntat que "no es pot excloure" com a possibilitat que la menor expliqués els fets per evitar que se l'enduguessin a viure a França amb la mare durant les vacances d'estiu del 2019. Aquest va ser l'argument que l'acusat va donar al judici quan li van preguntar per què creia que la supervivent el podia haver denunciat. Al judici, la filla va declarar a porta tancada.
La sentència ha recollit el periple familiar que va portar la menor a viure primer amb la mare a França, després amb el pare quan li van retirar la custòdia a la dona, més tard a Tailàndia per la feina del pare i finalment a Girona amb l'àvia. "L'any 2019, la família portava vivint quatre anys a Girona, la menor havia complert 15 anys, tenia amics i fins i tot havia tingut parella. Motius pels quals haver de deixar la seva vida habitual per traslladar-se a França amb la seva mare -situació que el mateix acusat va manifestar que era un càstig pel seu mal comportament en l'àmbit escolar- és lògic que no li agradés i que pogués intentar evitar-ho", ha argumentat l'Audiència.
El tribunal ha conclòs que l'existència d'aquest ànim espuri no està certificat, però és una possibilitat que "tampoc pot excloure's": "Fa que s'hagin d'extremar encara més les cauteles a l'hora de valorar el testimoni". Per això, l'Audiència ha remarcat que l'única prova per sustentar una possible condemna és la declaració de la supervivent, que "no ha superat un dels paràmetres del test de credibilitat" perquè ha incorregut en múltiples contradiccions i "falta de record de dades rellevants". També ha considerat que "frega la inversemblança" que el processat entrés "de manera habitual" als matins a l'habitació per perpetrar els presumptes tocaments havent-hi, també, el germà de la menor que és dos anys més gran que ella: "Encara que estigués dormint, era fàcil que es pogués despertar en qualsevol moment, sobretot si, tal com va relatar la supervivent, els tocaments es produïen abans d'aixecar-se per anar a l'escola".
Per tots aquests motius, la secció tercera de l'Audiència de Girona ha conclòs que la declaració de la supervivent, com a única prova dels fets, no té "la necessària consistència interna ni el nivell exigible de corroboració externa" per considerar-los provats: "Amb això no volem dir que la víctima hagi mentit, sinó que la seva declaració no ha superat el test de credibilitat ni el de veracitat exigibles perquè pugui sustentar una condemna".
Les acusacions sostenien que els tocaments van començar l'any 2015, quan la nena tenia 11 anys i que el darrer episodi va tenir lloc el 2019. La sentència conclou que no s'ha provat que, durant les visites que el processat feia als fills, entrés a l'habitació, es tombés al llit de la menor i li fes tocaments per sota de la roba i petons al coll.
La fiscalia i l'acusació particular acusaven el pare d'un delicte continuat d'abusos sexuals a la menor, ara de 16 anys. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, negava els fets i sol·licitava l'absolució. La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, ha exposat que el processat treballava a França i visitava els seus fills, que s'estaven amb l'àvia a Girona, els caps de setmana o cada quinze dies.
Amb tot, el tribunal ha apuntat que "no es pot excloure" com a possibilitat que la menor expliqués els fets per evitar que se l'enduguessin a viure a França amb la mare durant les vacances d'estiu del 2019. Aquest va ser l'argument que l'acusat va donar al judici quan li van preguntar per què creia que la supervivent el podia haver denunciat. Al judici, la filla va declarar a porta tancada.
La sentència ha recollit el periple familiar que va portar la menor a viure primer amb la mare a França, després amb el pare quan li van retirar la custòdia a la dona, més tard a Tailàndia per la feina del pare i finalment a Girona amb l'àvia. "L'any 2019, la família portava vivint quatre anys a Girona, la menor havia complert 15 anys, tenia amics i fins i tot havia tingut parella. Motius pels quals haver de deixar la seva vida habitual per traslladar-se a França amb la seva mare -situació que el mateix acusat va manifestar que era un càstig pel seu mal comportament en l'àmbit escolar- és lògic que no li agradés i que pogués intentar evitar-ho", ha argumentat l'Audiència.
El tribunal ha conclòs que l'existència d'aquest ànim espuri no està certificat, però és una possibilitat que "tampoc pot excloure's": "Fa que s'hagin d'extremar encara més les cauteles a l'hora de valorar el testimoni". Per això, l'Audiència ha remarcat que l'única prova per sustentar una possible condemna és la declaració de la supervivent, que "no ha superat un dels paràmetres del test de credibilitat" perquè ha incorregut en múltiples contradiccions i "falta de record de dades rellevants". També ha considerat que "frega la inversemblança" que el processat entrés "de manera habitual" als matins a l'habitació per perpetrar els presumptes tocaments havent-hi, també, el germà de la menor que és dos anys més gran que ella: "Encara que estigués dormint, era fàcil que es pogués despertar en qualsevol moment, sobretot si, tal com va relatar la supervivent, els tocaments es produïen abans d'aixecar-se per anar a l'escola".
Per tots aquests motius, la secció tercera de l'Audiència de Girona ha conclòs que la declaració de la supervivent, com a única prova dels fets, no té "la necessària consistència interna ni el nivell exigible de corroboració externa" per considerar-los provats: "Amb això no volem dir que la víctima hagi mentit, sinó que la seva declaració no ha superat el test de credibilitat ni el de veracitat exigibles perquè pugui sustentar una condemna".