13
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
22:39h
La 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Antònia Vicens, ha recollit aquest dilluns la distinció en el decurs d'un acte emotiu dissenyat per Òmnium al Palau de la Música Catalana. L'escriptora de Mallorca (Santanyí, 1941) ha rebut la distinció emocionada, com un "regal meravellós sense haver fet res a canvi" i encoratjant els parlants del català a "no arrugar-se" i a confiar en el poder de les paraules. Ho ha fet després d'un espectacle fet només amb les paraules de l'escriptora, creat i dirigit per Israel Solà (La Calòrica). El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha complimentat la premiada i també ha fet propòsit d'esmena amb el "greuge històric" que té l'entitat, ha dit, envers les dones escriptores.
El guardó, com sempre una creació escultòrica a partir d'un material escollit pel guardonat. En aquesta ocasió, un còdol de Montserrat, on l'autora va anar a meditar en una ocasió. Han acompanyat el lliurament un reguitzell d'autoritats encapçalades pel president Pere Aragonès, la presidenta balear, Francina Armengol, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, els expresidents Artur Mas i José Montilla, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, o l'exvicepresident Oriol Junqueras. Com sempre, el jurat ha determinat la guanyadora a partir del criteri que fos una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, "i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual", hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana.
En el cas de la mallorquina, el jurat la va reconèixer "per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d'una veu narrativa", i pel seu compromís amb la llengua i el seu activisme. Òmnium en destaca, a més, que ni en ple franquisme "no s'amagà dels seus ideals feministes i ecologistes, i reivindica obertament la igualtat, la decisió sobre el mateix cos i denuncia l'explotació del territori per part d'un turisme ferotge".
En aquest sentit, Antich, ha dit avui que amb aquest reconeixement també es contribueix a revertir el greuge històric del guardó (i, per tant, de l'entitat) envers les dones. Antich ha concretat que en 54 edicions només 8 dones han estat premiades, "un balanç insuficient i absolutament injust". Antich ha esmentat diverses escriptores d'èxit de la història de la literatura contemporània catalana amb les quals "s'ha fet tard" a premiar-les.
D'altra banda, Antich ha aprofitat la presència dels presidents Aragonès i Armengol per demanar-los que "enforteixin la complicitat i les eines" en defensa i per la promoció de la "llengua comuna". El president d'Òmnium ha reiterat que s'està lluny de la "plena normalitat" en l'àmbit, amb un ús social en retrocés i amb els "atacs intolerables del govern espanyol, com la intenció insòlita de regular la llengua a l'escola o la llei audiovisual que voldria minoritzar el català".
El també mallorquí Sebastià Portell (1992) ha glossat la figura de la seva compatriota. El jove dramaturg, escriptor i –des de març d'aquest any- president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha repassat tota la seva biografia, marcada pel desig de llibertat i l'ambició de transcendir, i lligada a una extensa bibliografia reconeguda amb tota mena de guardons. Portell és autor de la biografia Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (Lleonard Muntaner Editor).
En el seu parlament, Vicens ha dit que té la sensació d'haver rebut un "regal meravellós" sense haver donat res a canvi. L'escriptora ha dit que s'ha passat la vida "aferrada a les paraules" per una mena de necessitat interior, "d'apagar un incendi", primer el de les mancances i les pors de la postguerra, i ja de gran, per les seves seqüeles i també per la seva fal·lera per trobar sempre "explicació a les constants humiliacions a les persones més vulnerables. També animals i paisatge, a les llengües minoritzades i menystingudes, a les nacions sense estat, i les guerres".
Després d'enumerar una sèrie d'escriptors i escriptores catalanes referents, Font ha cridat els parlants del català a confiar i "no rendir-se", i a tenir presents els escriptors ("nosaltres hi som", ha dit) i al poder de les paraules, la poesia i el saber, contra el qual ha dit "no podran". Abans dels parlaments la cerimònia ha constat de l'espectacle Antònia Vicens, paraula roent, creat i dirigit per Israel Solà, dramaturg i codirector de la companyia La Calòrica. Evocador i oníric, la peça conjugava el moviment i la paraula (tota, d'Antonia Vicens) dita per tres intèrprets femenines.
Autora de novel·les, de contes i poemes, Vicens va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1967 amb la novel·la 39º a l'ombra, una obra que la va catapultar dins el panorama literari català. L'autora dels poemaris Lovely, Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tot els cavalls també ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear.
Entre les seves obres, Banc de fusta, publicat l'any 1968, i 39º a l'ombra, que va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1967. Ha publicat novel·les com Material de fulletó, La festa de tots els morts, La santa, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, Gelat de maduixa, Terra seca, Febre alta, Lluny del tren, Ungles perfectes i Ànima de gos. Pel que fa a narració, destaca, a més de Banc de fusta, Primera comunió, Tots els contes, Quasi un miracle i Rates, dins de Cremen amb Míriam Cano i Martí Sales. L'autora ha publicat poemaris com Lovely, Sota el paraigua el crit, Fred als ulls, Tot els cavalls, Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre i Pare què fem amb la mare morta.
El guardó, com sempre una creació escultòrica a partir d'un material escollit pel guardonat. En aquesta ocasió, un còdol de Montserrat, on l'autora va anar a meditar en una ocasió. Han acompanyat el lliurament un reguitzell d'autoritats encapçalades pel president Pere Aragonès, la presidenta balear, Francina Armengol, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, els expresidents Artur Mas i José Montilla, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, o l'exvicepresident Oriol Junqueras. Com sempre, el jurat ha determinat la guanyadora a partir del criteri que fos una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, "i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual", hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana.
En el cas de la mallorquina, el jurat la va reconèixer "per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d'una veu narrativa", i pel seu compromís amb la llengua i el seu activisme. Òmnium en destaca, a més, que ni en ple franquisme "no s'amagà dels seus ideals feministes i ecologistes, i reivindica obertament la igualtat, la decisió sobre el mateix cos i denuncia l'explotació del territori per part d'un turisme ferotge".
En aquest sentit, Antich, ha dit avui que amb aquest reconeixement també es contribueix a revertir el greuge històric del guardó (i, per tant, de l'entitat) envers les dones. Antich ha concretat que en 54 edicions només 8 dones han estat premiades, "un balanç insuficient i absolutament injust". Antich ha esmentat diverses escriptores d'èxit de la història de la literatura contemporània catalana amb les quals "s'ha fet tard" a premiar-les.
D'altra banda, Antich ha aprofitat la presència dels presidents Aragonès i Armengol per demanar-los que "enforteixin la complicitat i les eines" en defensa i per la promoció de la "llengua comuna". El president d'Òmnium ha reiterat que s'està lluny de la "plena normalitat" en l'àmbit, amb un ús social en retrocés i amb els "atacs intolerables del govern espanyol, com la intenció insòlita de regular la llengua a l'escola o la llei audiovisual que voldria minoritzar el català".
El també mallorquí Sebastià Portell (1992) ha glossat la figura de la seva compatriota. El jove dramaturg, escriptor i –des de març d'aquest any- president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha repassat tota la seva biografia, marcada pel desig de llibertat i l'ambició de transcendir, i lligada a una extensa bibliografia reconeguda amb tota mena de guardons. Portell és autor de la biografia Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (Lleonard Muntaner Editor).
En el seu parlament, Vicens ha dit que té la sensació d'haver rebut un "regal meravellós" sense haver donat res a canvi. L'escriptora ha dit que s'ha passat la vida "aferrada a les paraules" per una mena de necessitat interior, "d'apagar un incendi", primer el de les mancances i les pors de la postguerra, i ja de gran, per les seves seqüeles i també per la seva fal·lera per trobar sempre "explicació a les constants humiliacions a les persones més vulnerables. També animals i paisatge, a les llengües minoritzades i menystingudes, a les nacions sense estat, i les guerres".
Després d'enumerar una sèrie d'escriptors i escriptores catalanes referents, Font ha cridat els parlants del català a confiar i "no rendir-se", i a tenir presents els escriptors ("nosaltres hi som", ha dit) i al poder de les paraules, la poesia i el saber, contra el qual ha dit "no podran". Abans dels parlaments la cerimònia ha constat de l'espectacle Antònia Vicens, paraula roent, creat i dirigit per Israel Solà, dramaturg i codirector de la companyia La Calòrica. Evocador i oníric, la peça conjugava el moviment i la paraula (tota, d'Antonia Vicens) dita per tres intèrprets femenines.
Autora de novel·les, de contes i poemes, Vicens va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1967 amb la novel·la 39º a l'ombra, una obra que la va catapultar dins el panorama literari català. L'autora dels poemaris Lovely, Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tot els cavalls també ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear.
Entre les seves obres, Banc de fusta, publicat l'any 1968, i 39º a l'ombra, que va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1967. Ha publicat novel·les com Material de fulletó, La festa de tots els morts, La santa, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, Gelat de maduixa, Terra seca, Febre alta, Lluny del tren, Ungles perfectes i Ànima de gos. Pel que fa a narració, destaca, a més de Banc de fusta, Primera comunió, Tots els contes, Quasi un miracle i Rates, dins de Cremen amb Míriam Cano i Martí Sales. L'autora ha publicat poemaris com Lovely, Sota el paraigua el crit, Fred als ulls, Tot els cavalls, Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre i Pare què fem amb la mare morta.