Especial turisme: reportatge

Baixar del creuer i... Barcelona exprés!

Ni transport públic, ni monuments, ni gastronomia catalana: una família de turistes italians visita els principals atractius de la ciutat fent-se'n una idea general sense (gairebé) gastar un euro

per Irene Montagut, Barcelona, Catalunya | 22 de juny de 2022 a les 20:00 |
Una família creuerista de Florència a Barcelona | V. Arias
Són les nou del matí quan el Costa Smeralda amarra al moll adossat del Port de Barcelona. Vint minuts després, i quan els termòmetres ja marquen 25 graus, els passatgers del vaixell comencen a desembarcar. Alguns, amb maleta, perquè la seva ruta pel Mediterrani acaba a Barcelona, d'altres amb una motxilla i disposats a gaudir d'un dia per la ciutat. Qui diu un dia diu vuit hores: uns cartells a les portes de la terminal D de creuers indiquen que, com a màxim, s'ha de tornar a estar a bord a les sis de la tarda. 


Al pàrquing, fileres de busos els esperen ordenadament, mentre els taxis comencen a arribar per fer cua i completar un altre viatge matinal, després d'encetar la setmana amb cues de dilluns a les entrades de la ciutat. "Ruta tancada, bus llançadora o per lliure?": un senyor amb una armilla groga atura tots els viatges un cop surten per les portes de la terminal i els indica on s'han de dirigir segons la seva resposta. L'anglès és idioma desconegut i se senten respostes de tota mena. Francesos, italians i alemanys han conviscut pels passadissos i pels vint pisos que conformen el Costa Smeralda, un creuer estrenat el 2019 i que fa una ruta fixa setmanal pel Mediterrani, i ara es troben al moll adossat a punt de començar la seva ruta del dia. És dilluns 13 de juny i toca Barcelona exprés. 

Els busos llançadora comencen a desfilar fins al monument de Colon, on els turistes decidiran on comença la seva ruta per la capital de Catalunya. La Francesca i el Maximiliano, però, han optat per esperar un taxi que els porti directament a la Sagrada Família, el monument més allunyat del creuer que visitaran amb la Giulia i en Cristian, els seus fills de 10 i 17 anys. Van embarcar al Costa Smeralda divendres a Civitavecchia, el port de Roma, i, per ara, ja han visitat Savona i Marsella. Dimarts la ruta continua a Palma, després tornaran en territori italià, on visitaran Palerm abans de dirigir-se, de nou, a Civitavecchia on s'acabarà l'aventura del seu primer creuer. Set dies i una ciutat per dia.


La plaça de Gaudí està plena de turistes que fotografien -i es fotografien- sense fre al davant de la façana del Naixement de la Sagrada Família. La joia modernista de Barcelona és el reclam dels visitants per excel·lència. La família italiana de Florència l'observa amb els ulls oberts i cara de sorpresa: els impacta encara més que a les fotos. Hi donen voltes, comenten les diferències d'estils i, finalment, decideixen no accedir-hi: els 38 euros que costa una entrada al temple expiatori d'Antoni Gaudí els faria perdre massa temps. Temps que no tenen, perquè la ruta que han dissenyat des de la cabina del vaixell és llarga i volen fer-la tota a peu. 
 
Fotos fetes, mòbils amagats -bé, no tots, el fill adolescent hi està ben enganxat- i a seguir. "Ara toca la Casa Batlló", diu la Francesca. I instantàniament, el Maximiliano consulta Google Maps per saber per on han d'anar. Busquen la vorera on toca l'ombra, són gairebé les 11 del matí i la temperatura ja és de gairebé 27 graus. Les illes de l'Eixample els sorprenen: "Per què els passos de zebra no estan al cantó? Quines balconades i façanes, hi viurà algú ric?". Les fleques i forns de pa ja han redecorat els aparadors i hi anuncien el dolç típic de finals de juny: "Què és una coca de Sant Joan?". Preguntes a l'aire, no saben res de Barcelona i no tenen una guia que els pugui donar resposta als dubtes que els sorgeixen mentre passegen a bon ritme.

El batibull del Passeig de Gràcia se sent al fons mentre el pare els indica que han de baixar dos carrers i ja hauran arribat a la Casa Batlló després de fer una consulta al mapa. Estan a punt de creuar el pas de zebra del carrer Aragó quan veuen altres turistes fent-se fotos amb la Batlló de fons, els sembla una bona idea i se sumen al club. Creuen ràpidament, abans que el semàfor es posi en roig, i se situen davant la façana d'aquest palauet del mig de Barcelona. De nou, fotos, fotos i més fotos. Comentaris a l'aire, sobre la teulada de mosaic, sobre els balcons foradats, sobre els símils que veuen amb el Giardino dei Tarocchi de la Toscana i, de pas, sobre la veïna Casa Ametller. "És el mateix edifici?", es pregunten. I el fill, que ja havia visitat Barcelona anteriorment amb els companys de l'institut, aixeca el cap del mòbil i els diu que no, que són coses diferents, que ells ho van visitar. Llàstima. Els pares decideixen no entrar-hi per fer el tour i enfilen el Passeig de Gràcia avall direcció Plaça Catalunya


El trajecte es fa més llarg del que és. La calor que fa a Barcelona és insuportable i la Giulia demana a la mare que li reculli el cabell. No n'hi ha prou amb la gorra blanca de Disney on porta el seu nom escrit per protegir-se. Són gairebé les dotze, i a la Plaça Catalunya hi ha una bandada de coloms que, de primeres, espanta la família. La creuen ràpid, en diagonal, cap a l'inici de la Rambla. Mentre el pare compra aigües fredes en un bar, la Giulia demana a la mare una piruleta de colors que acaba comprant en una de les guinguetes de la Rambla. Passegen mentre observen les parades de gelats, de plantes, de records i es lamenten del sol que fa a la ciutat. Ep, ja han arribat a la seva pròxima parada: la Boqueria. 

El mercat està ple, no hi cap ni una agulla, però els florentins no dubten en entrar-hi i caminar sense rumb pels passadissos. Recipients amb fruita tallada, batuts de mil colors, cons de patates fregides, croquetes reescalfades i mini assortits d'embotits i formatges. Gominoles de mil formes i mides, una parada de tacos mexicans o bols amb olives. L'oferta gastronòmica està purament pensada per als turistes i sentir-hi tots els idiomes menys el català confirma que la Boqueria és de tothom menys dels barcelonins. Unes patates xips, un enrotllat de carn i verdures i un con amb embotits variats és tot el que consumeixen, drets, en un espai que sembla guardat especialment per als visitants que no troben taula als barets del mercat.
 

La Francesca i la Giulia en una guingeta de la Rambla. Foto: Irene Montagut


S'hi està fresquet i l'estada s'allarga al màxim fins que la Francesca anuncia el següent punt de la llista. És el torn de la Catedral, que assegura recordar que està "prop". Així anima la Giulia, que comença a estar cansada de caminar i caminar i no fer res "divertit". Passen uns minuts de les 12.30 del migdia i el termòmetre marca el pic del dia, ja se superen els 28 graus i la xafogor ofega mentre caminen, cada cop més ràpid, fins a la plaça de la Catedral. Miren l'exterior, s'apropen a l'entrada, consulten el preu -"15€ per persona", diu el pare- i descarten entrar-hi. Gairebé de manera instantània la mare recorda que ara han d'anar a veure Santa Maria del Mar i tots quatre s'endinsen pels carrers del Gòtic on els baixos són, o bé barets o bé botigues de souvenirs

Imants en forma de llangardaix, gorres amb un mosaic gaudinià, jerseis i dessuadores amb unes grans lletres de Barcelona i, fins i tot, figures dels jugadors del Barça -antiquades, això sí, ja que encara hi ha Messi i Luis Suárez. S'aturen a la porta, remenen l'estructura metàl·lica amb postals i imants i decideixen comprar-ne un amb els monuments més identitaris de Barcelona. Continua el camí fins a Santa Maria del Mar. Està tancada, miren una de les façanes laterals i, finalment, decideixen acabar la ruta a peu per la ciutat. Miren el mapa, són prop del port i, "per fer feliç la nena, perquè la Giulia no s'avorreixi", opten per visitar l'Aquàrium.

Són les dues i no dinaran a la ciutat, després de la visita tornaran ràpidament al vaixell amb taxi i menjaran alguna cosa en algun dels més de vint espais de restauració que hi ha. I la tarda? Spa, piscines i "chill" a la coberta del Costa Smeralda, des d'on observaran com el vaixell salpa del port de Barcelona per emprendre camí en direcció a Palma. Ni transport públic, ni entrades a monuments ni provar la gastronomia típica catalana: Barcelona exprés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació