13
de juny
del
2022
"Hi ha Collboni per a molta estona", va dir Salvador Illa el passat 27 de maig a la convenció política del PSC a Barcelona. Era l'enèsim intent, infructuós, de silenciar el soroll constant que s'alimenta sobre la candidatura del líder socialista a la capital catalana a les eleccions municipals del 2023. Perquè, per molts esforços que hi aboca la cúpula, sempre hi ha qui assenyala que el tancament de files és en fals i posa en òrbita noms com el de Miquel Iceta, ara ministre de Cultura, com a possible substitut. No ha estat l'únic, però el ministre és el que s'acaba repetint més. Aquest dilluns, el PSC i el mateix afectat han començat a transmetre símptomes de l'exasperació que provoca que es qüestioni -des de dins i des de fora del socialisme- de forma recurrent el nom del l'alcaldable, que no està previst que sigui ratificat fins a la tardor.
El partit ha tornat a ser contundent després que en els darrers dies les cròniques polítiques que apunten que hi haurà una remodelació a la Moncloa un cop el PSOE encaixi el cop electoral que es pronostica a Andalusia hagin alimentat que Pedro Sánchez podria designar Iceta com a relleu de Collboni. "Avui hi ha un 100% de possibilitats que ell sigui el nostre candidat", ha replicat la portaveu del PSC, Alícia Romero, que ha afegit que al PSC no hi ha "escletxes ni dubtes" sobre aquesta decisió. I també Collboni ha deixat caure, en declaracions a RAC1, que qui vulgui disputar-li ser cap de cartell s'haurà d'enfrontar a unes primàries. Aquesta vegada, a més, ha estat Iceta qui ha intentat rematar el debat assegurant que "no hi ha cap possibilitat" de que ell faci un moviment en aquest sentit.
Per si de cas, el tinent d'alcalde ha recordat com l'any 2011 Jordi Hereu va guanyar el cos a cos amb Montserrat Tura, una manera d'apuntar que els candidats amb el segell de la federació no sempre són tombats per les propostes externes. I externes pot voler dir de la cúpula del PSC o bé directament de directrius del PSOE. En aquest cas, però, fonts coneixedores de la cuina al carrer Pallars asseguren que Collboni pot expressar-se amb aquesta rotunditat perquè té l'aval i el compromís d'Illa. De fet, l'actual primer secretari va ser cap de gabinet de Collboni des del 2014 i fins al 2016, quan va fer el salt a la secretaria d'organització del PSC, un moviment que va requerir del vistiplau del líder a Barcelona, que es resistia a prescindir d'ell a l'Ajuntament. Al congrés del passat desembre per rellevar Iceta com a primer secretari, Illa va donar més galons interns a Collboni nomenant-lo viceprimer secretari de l'àrea política municipal.
No només la cúpula dels socialistes catalans tanquen files amb el seu alcaldable, sinó que aquesta aposta ha estat comunicada en ferm al PSOE. Altra cosa és, asseguren, que dirigents de "segona o tercera fila" tinguin "interessos" en alimentar altres opcions de la mà d'actors econòmics que aspiren a un escenari en què l'alcalde no sigui ni Ada Colau ni Ernest Maragall. A la seu del carrer Pallars consideren que això es pot aconseguir sense necessitat de rellevar Collboni i estan convençuts que afronten les properes municipals amb unes expectatives superiors a les del 2015 perquè Illa ha situat la marca PSC en una línia ascendent. De fet, fonts del partit també asseguren que Iceta ha confirmat a persones properes que vol que el seu futur continuï vinculat al paper de ministre i que no forma part dels seus plans disputar el rol d'alcaldable.
Candidatura encara sense formalitzar
Malgrat tot, la remor de fons continua davant la cursa trepidant que es preveu per fer-se amb l'alcaldia de la capital amb tres candidats -comuns, ERC i el PSC- amb opcions. Que encara no s'hagi formalitzat internament que Collboni repetirà com a cap de llista a Barcelona és, precisament, un dels elements que impedeix frenar les especulacions. De fet, els seus rivals ja han estat ratificats: Maragall va ser proclamat fa deu dies i Colau ha oficialitzat que optarà a un tercer mandat que es dona per descomptat al seu partit.
Però també la jugada que van fer els socialistes a finals del 2020, quan van anunciar que, d'un plomall, Iceta seria substituït per l'aleshores ministre Illa per encapçalar la candidatura a les eleccions catalanes del 14 de febrer, és un precedent que fa quallar en l'imaginari que l'operació -pactada en aquell moment entre el PSOE i el PSC- es pot tornar a repetir si s'arriba a la conclusió que poden guanyar. La cúpula del PSC insisteix que no passarà perquè l'aposta per Collboni ja parteix amb possibilitats i Romero s'ha vist abocada a subratllar que el seu és un partit "independent" del PSOE i que, per tant, escollirà el seu candidat sense ingerències.
De les primàries de les esgarrinxades als vuit regidors
Entre bambolines, els socialistes catalans encara van més enllà i recorden, en aquest cas, el pes que té la federació de Barcelona en aquesta tria si s'ha d'arribar a celebrar unes primàries. Collboni va ser per primera vegada candidat, precisament, després de presentar-se l'any 2014 a les primàries més incertes que s'han viscut dins del PSC, una tria que va ser oberta a la ciutadania -mai més el partit ha tornat a apostar per aquest format- i en la qual es va haver de mesurar amb quatre aspirants més: Carmen Andrés -que va ser la segona amb més suport-, Jordi Martí -ara a les files dels comuns i peça clau de l'engranatge de Colau a l'Ajuntament-, Laia Bonet -número dos de Collboni a les municipals del 2019 i tercera tinent d'alcaldia-, i Rocío Martínez-Sampere, ara directora de la Fundació Felipe González.
Després d'aquesta batalla interna no exempta d'esgarrinxades entre companys de partit d'una mateixa generació, Collboni va encaixar els pitjors resultats que el PSC ha conegut a Barcelona: quatre regidors que, no obstant, van acabar governant de la mà dels comuns durant un any i mig. A les eleccions del 2019, el nom de Collboni va ser de nou qüestionat per repetir com a cap de llista. El PSC va valorar altres opcions i va remenar la borsa d'independents propers, però finalment no es va produir cap canvi i la representació dels socialistes es va duplicar fins als vuit regidors. Ara, amb un mandat en el qual l'aliança amb Colau sí que s'ha mantingut estable i amb les eleccions del 14-F que va guanyar Illa com a referència, la consigna al carrer Pallars és "no tocar el que funciona". I consideren, sigui perquè la marca cotitza a l'alça, per trajectòria o per demèrit dels rivals, que Collboni funciona, malgrat el foc amic que donen per segur que continuarà.
El partit ha tornat a ser contundent després que en els darrers dies les cròniques polítiques que apunten que hi haurà una remodelació a la Moncloa un cop el PSOE encaixi el cop electoral que es pronostica a Andalusia hagin alimentat que Pedro Sánchez podria designar Iceta com a relleu de Collboni. "Avui hi ha un 100% de possibilitats que ell sigui el nostre candidat", ha replicat la portaveu del PSC, Alícia Romero, que ha afegit que al PSC no hi ha "escletxes ni dubtes" sobre aquesta decisió. I també Collboni ha deixat caure, en declaracions a RAC1, que qui vulgui disputar-li ser cap de cartell s'haurà d'enfrontar a unes primàries. Aquesta vegada, a més, ha estat Iceta qui ha intentat rematar el debat assegurant que "no hi ha cap possibilitat" de que ell faci un moviment en aquest sentit.
Per si de cas, el tinent d'alcalde ha recordat com l'any 2011 Jordi Hereu va guanyar el cos a cos amb Montserrat Tura, una manera d'apuntar que els candidats amb el segell de la federació no sempre són tombats per les propostes externes. I externes pot voler dir de la cúpula del PSC o bé directament de directrius del PSOE. En aquest cas, però, fonts coneixedores de la cuina al carrer Pallars asseguren que Collboni pot expressar-se amb aquesta rotunditat perquè té l'aval i el compromís d'Illa. De fet, l'actual primer secretari va ser cap de gabinet de Collboni des del 2014 i fins al 2016, quan va fer el salt a la secretaria d'organització del PSC, un moviment que va requerir del vistiplau del líder a Barcelona, que es resistia a prescindir d'ell a l'Ajuntament. Al congrés del passat desembre per rellevar Iceta com a primer secretari, Illa va donar més galons interns a Collboni nomenant-lo viceprimer secretari de l'àrea política municipal.
No només la cúpula dels socialistes catalans tanquen files amb el seu alcaldable, sinó que aquesta aposta ha estat comunicada en ferm al PSOE. Altra cosa és, asseguren, que dirigents de "segona o tercera fila" tinguin "interessos" en alimentar altres opcions de la mà d'actors econòmics que aspiren a un escenari en què l'alcalde no sigui ni Ada Colau ni Ernest Maragall. A la seu del carrer Pallars consideren que això es pot aconseguir sense necessitat de rellevar Collboni i estan convençuts que afronten les properes municipals amb unes expectatives superiors a les del 2015 perquè Illa ha situat la marca PSC en una línia ascendent. De fet, fonts del partit també asseguren que Iceta ha confirmat a persones properes que vol que el seu futur continuï vinculat al paper de ministre i que no forma part dels seus plans disputar el rol d'alcaldable.
Candidatura encara sense formalitzar
Malgrat tot, la remor de fons continua davant la cursa trepidant que es preveu per fer-se amb l'alcaldia de la capital amb tres candidats -comuns, ERC i el PSC- amb opcions. Que encara no s'hagi formalitzat internament que Collboni repetirà com a cap de llista a Barcelona és, precisament, un dels elements que impedeix frenar les especulacions. De fet, els seus rivals ja han estat ratificats: Maragall va ser proclamat fa deu dies i Colau ha oficialitzat que optarà a un tercer mandat que es dona per descomptat al seu partit.
Però també la jugada que van fer els socialistes a finals del 2020, quan van anunciar que, d'un plomall, Iceta seria substituït per l'aleshores ministre Illa per encapçalar la candidatura a les eleccions catalanes del 14 de febrer, és un precedent que fa quallar en l'imaginari que l'operació -pactada en aquell moment entre el PSOE i el PSC- es pot tornar a repetir si s'arriba a la conclusió que poden guanyar. La cúpula del PSC insisteix que no passarà perquè l'aposta per Collboni ja parteix amb possibilitats i Romero s'ha vist abocada a subratllar que el seu és un partit "independent" del PSOE i que, per tant, escollirà el seu candidat sense ingerències.
De les primàries de les esgarrinxades als vuit regidors
Entre bambolines, els socialistes catalans encara van més enllà i recorden, en aquest cas, el pes que té la federació de Barcelona en aquesta tria si s'ha d'arribar a celebrar unes primàries. Collboni va ser per primera vegada candidat, precisament, després de presentar-se l'any 2014 a les primàries més incertes que s'han viscut dins del PSC, una tria que va ser oberta a la ciutadania -mai més el partit ha tornat a apostar per aquest format- i en la qual es va haver de mesurar amb quatre aspirants més: Carmen Andrés -que va ser la segona amb més suport-, Jordi Martí -ara a les files dels comuns i peça clau de l'engranatge de Colau a l'Ajuntament-, Laia Bonet -número dos de Collboni a les municipals del 2019 i tercera tinent d'alcaldia-, i Rocío Martínez-Sampere, ara directora de la Fundació Felipe González.
Després d'aquesta batalla interna no exempta d'esgarrinxades entre companys de partit d'una mateixa generació, Collboni va encaixar els pitjors resultats que el PSC ha conegut a Barcelona: quatre regidors que, no obstant, van acabar governant de la mà dels comuns durant un any i mig. A les eleccions del 2019, el nom de Collboni va ser de nou qüestionat per repetir com a cap de llista. El PSC va valorar altres opcions i va remenar la borsa d'independents propers, però finalment no es va produir cap canvi i la representació dels socialistes es va duplicar fins als vuit regidors. Ara, amb un mandat en el qual l'aliança amb Colau sí que s'ha mantingut estable i amb les eleccions del 14-F que va guanyar Illa com a referència, la consigna al carrer Pallars és "no tocar el que funciona". I consideren, sigui perquè la marca cotitza a l'alça, per trajectòria o per demèrit dels rivals, que Collboni funciona, malgrat el foc amic que donen per segur que continuarà.