12
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:52h
Sant Agustí de Lluçanès (Osona) i Renau (Tarragonès) són la cara i la creu dels pobles de Catalunya: el primer és el que té més pensionistes de tot el país, i el segon, el que té més població jove. El 324 ha visitat aquestes dues poblacions per conèixer-ne la realitat del dia a dia.
A Renau, un poble de 160 habitants, només 13 tenen més de 65 anys. No hi ha botigues ni escoles, ni cap mena de servei. L'alcalde, Manel Jaume Sales, explica a la televisió pública que aquesta dependència del vehicle privat ha fet que al poble pràcticament no hi quedin jubilats, ja que el transport públic és "minso": l'Adelina, una de les veïnes de Renau, depèn del seu fill i el seu net que li fan els encàrrecs, perquè el seu marit no li va deixar treure el carnet. "Ara encara agafaria el cotxe per anar a la platja i a comprar", diu.
En els últims vint anys, Renau ha gairebé triplicat el nombre d'habitants. L'alcalde diu que el motiu és la "situació immillorable" de la població, i també un reclam després de la situació de pandèmia, que ha atret població jove a municipis situats en entorns naturals, però pròximes a altres que tinguin serveis, com Tarragona o Valls - a quinze minuts de Renau - o la Secuita, que es troba a set minuts en cotxe.
Un exemple és el David Garcia, un veí de 38 anys que viu al poble amb la seva parella i la seva filla, i que creu que la tranquil·litat de viure en aquest indret compensa la falta de serveis, tot i que cal organitzar-se la vida d'una altra manera, per exemple, a l'hora de fer la compra. La demanda a Renau continua creixent, però el poble difícilment podrà acollir més persones, ja que l'oferta d'habitatge és nul·la i ja no hi queden pràcticament terrenys urbanitzables.
Més d'un jubilat per cada persona en actiu
A l'altre extrem, Sant Agustí de Lluçanès, un poble de cases disseminades de 106 habitants, la majoria jubilats. La dona més gran que hi viu és la Raquel Casaramona, de 84 anys, que viu sola i que gaudeix de molt bona salut. Com explica al 324, "camino mitja hora cada dia, faig gimnàstica tres cops a la setmana, feinejo per casa i toco l'harmònica"; i encara condueix. Pel que fa als homes, l'Enric, a punt de fer-ne 90, és l'avi més gran del poble i també continua molt actiu, ajudant el seu fill llaurant amb el tractor i cuidant l'hort.
Malgrat la vitalitat que mostra la gent gran d'aquest poble, els preocupa el futur: només hi ha cinc infants i reconeixen que voldrien que hi anés més gent jove a viure. L'envelliment és un dels grans problemes de molts pobles petits, ja que els joves busquen oportunitats laborals a fora. A Sant Agustí, la primera activitat econòmica és la pagesia, però els jornalers han anat abandonant la feina per una qüestió d'edat i no troben relleu generacional.
Josep Pujol, l'alcalde de Sant Agustí, assegura que ara és massa difícil fer de pagès. A més a més, fins fa poc era difícil el teletreball, ja que al poble no hi havia fibra: "Costa que als pobles petits arribin els serveis". De moment, la vida al poble es concentra en l'únic dels tres restaurants que queda, Ca la Cinta, que sí que tindrà relleu garantit amb el seu fill de 32 anys.
A Renau, un poble de 160 habitants, només 13 tenen més de 65 anys. No hi ha botigues ni escoles, ni cap mena de servei. L'alcalde, Manel Jaume Sales, explica a la televisió pública que aquesta dependència del vehicle privat ha fet que al poble pràcticament no hi quedin jubilats, ja que el transport públic és "minso": l'Adelina, una de les veïnes de Renau, depèn del seu fill i el seu net que li fan els encàrrecs, perquè el seu marit no li va deixar treure el carnet. "Ara encara agafaria el cotxe per anar a la platja i a comprar", diu.
En els últims vint anys, Renau ha gairebé triplicat el nombre d'habitants. L'alcalde diu que el motiu és la "situació immillorable" de la població, i també un reclam després de la situació de pandèmia, que ha atret població jove a municipis situats en entorns naturals, però pròximes a altres que tinguin serveis, com Tarragona o Valls - a quinze minuts de Renau - o la Secuita, que es troba a set minuts en cotxe.
Un exemple és el David Garcia, un veí de 38 anys que viu al poble amb la seva parella i la seva filla, i que creu que la tranquil·litat de viure en aquest indret compensa la falta de serveis, tot i que cal organitzar-se la vida d'una altra manera, per exemple, a l'hora de fer la compra. La demanda a Renau continua creixent, però el poble difícilment podrà acollir més persones, ja que l'oferta d'habitatge és nul·la i ja no hi queden pràcticament terrenys urbanitzables.
Més d'un jubilat per cada persona en actiu
A l'altre extrem, Sant Agustí de Lluçanès, un poble de cases disseminades de 106 habitants, la majoria jubilats. La dona més gran que hi viu és la Raquel Casaramona, de 84 anys, que viu sola i que gaudeix de molt bona salut. Com explica al 324, "camino mitja hora cada dia, faig gimnàstica tres cops a la setmana, feinejo per casa i toco l'harmònica"; i encara condueix. Pel que fa als homes, l'Enric, a punt de fer-ne 90, és l'avi més gran del poble i també continua molt actiu, ajudant el seu fill llaurant amb el tractor i cuidant l'hort.
Malgrat la vitalitat que mostra la gent gran d'aquest poble, els preocupa el futur: només hi ha cinc infants i reconeixen que voldrien que hi anés més gent jove a viure. L'envelliment és un dels grans problemes de molts pobles petits, ja que els joves busquen oportunitats laborals a fora. A Sant Agustí, la primera activitat econòmica és la pagesia, però els jornalers han anat abandonant la feina per una qüestió d'edat i no troben relleu generacional.
Josep Pujol, l'alcalde de Sant Agustí, assegura que ara és massa difícil fer de pagès. A més a més, fins fa poc era difícil el teletreball, ja que al poble no hi havia fibra: "Costa que als pobles petits arribin els serveis". De moment, la vida al poble es concentra en l'únic dels tres restaurants que queda, Ca la Cinta, que sí que tindrà relleu garantit amb el seu fill de 32 anys.