1 de 10
Infraestructures

Traspàs a mitges del Quart Cinturó: l'últim desacord en infraestructures entre el Govern i l'Estat

La ministra de Transports i els alcaldes de les capitals del Vallès critiquen l'absència de l'executiu català, que desconfia dels anuncis sobre el finançament de les obres en la trobada d'aquest divendres

Reunió de la ministra amb representants del Vallès. | Juanma Peláez
per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 10 de juny de 2022 a les 14:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
​El Quart Cinturó és l'últim capítol del desacord entre l'Estat i la Generalitat en matèria d'infraestructures. Un més, que se suma a altres recents com el de l'ampliació de l'aeroport del Prat. El traspàs a mitges de la B-40 anunciat aquest divendres per la ministra de Transports, Raquel Sánchez, exemplifica quin punt travessen les relacions entre els dos executius. La plantada del Govern ha estat sonora. Tot i que inicialment estava previst que hi assistís el secretari general de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, finalment ha declinat assistir-hi per la manca de concreció i pel rebuig a la manca d'execució pressupostària acreditada la setmana passada.

La ministra Sánchez ha anunciat que l'Estat finançarà la Ronda Nord -que connecta Sabadell i Terrassa- amb el projecte que decideixi la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la disposició tercera de l'Estatut, ha argumentat. Ho ha apuntat en una trobada aquest divendres al migdia amb els alcaldes de les dues capitals vallesanes, Jordi Ballart (Terrassa) i Marta Farrés (Sabadell) al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Tant Ballart com Farrés han criticat la cadira buida de la Generalitat, que la ministra ha titllat directament d'"infantil" que té un impacte sobre la ciutadania i no tant sobre el govern espanyol.


La titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha carregat contra la "plantada infantil" de la Generalitat, "fins fa dues hores" estava prevista la seva presència -la del secretari general de Vicepresidència, Ricard Font-. Ha incidit en "posar en valor la política del diàleg" i ha volgut recordar que "estem per sobre del càrrec que ocupe i representem als ciutadans". Ha afirmat que "m'allunyo dels discurs continu del greuge territorial del que s'havia d'invertir i no s'ha invertit". 


Una línia crítica que han compartit Ballart i Farrés. "Lamento profundament que no sigui aquí", ha manifestat l'alcaldessa i ha rematat, "exigeixo que seguim tenint un acord". El batlle egarenc ha titllat de "falta de respecte molt greu al territori" i ha carregat saber de la no compareixença "a través dels mitjans de comunicació", després de nombroses reunions celebrades amb l'executiu català per abordar la mobilitat a la comarca. 

Sánchez ha explicat que és un "acord històric" tot i que no hi ha calendari ni previsió d'execució de les obres a l'espera que se signi el conveni amb la Generalitat i s'engegui tot el procés administratiu del projecte. Tanmateix, el president Pere Aragonès ha assegurat que l'anunci no està sustentat en "cap acord concret". "Per tant, de nou paraules", ha assegurat el president des de La Seu d'Urgell.


Fonts del Govern expliquen que no hi ha "cap acord tangible ni per escrit" pel Quart Cinturó en coneixement del president Aragonès i entenen que el que buscava Sánchez és "normalitzar" la situació després que la setmana passada quedés retratat el dèficit d'inversions en infraestructures a Catalunya. "No ho blanquejarem", argumenten des de l'executiu català, que insisteixen que no hi ha cap document sobre el projecte i assenyalen també l'oportunisme buscat per la Moncloa una setmana després de la manifestació contra aquesta infraestructura.

En tot cas, al xoc amb l'Estat per un acord inexistent i una posada en escena que defineixen com una "presa de pel", s'hi suma una divergència entre ERC i Junts, especialment palpable al territori afectat sobre la idoneïtat del Quart Cinturó i el seu traçat. Com Junts, els socialistes també defensen aquesta infraestructura. El republicans, en un comunicat, han considerat "caduca" la proposta, que han qualificat de "sociovergent". Pel que fa a la CUP, la diputada Montserrat Vinyets ha exigit la retirada del projecte i ha reclamat al Govern que es defineixi. Segons els anticapitalistes, l'obra "no té sentit" en plena emergència climàtica.


Una infraestructura encallada


La projecció del Quart Cinturó ve de l'època franquista, de la mà del que era l'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, el 1968 i que es va reactivar a principis dels 90. De tot el tram planificat d'Abrera a Mataró, únicament hi ha executats el ramal entre la capital del Maresme i Granollers; Abrera i Olesa de Montserrat i Viladecavalls i Terrassa. Els ajornaments han marcat aquesta infraestructura, en especial els últims anys la unió del Baix Llobregat i el Vallès Occidental
 

Mapa del traçat de la B-40. Foto: Generalitat de Catalunya


Precisament, un fet que evidencia aquestes demores és que l'entitat Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha fet 30 anys, en un acte que va celebrar a finals de maig. La plataforma va reivindicar la defensa de la seva causa passats els anys perquè s'acabi la projecció d'aquesta via que suposaria travessar espais agroforestals dels Vallesos. Per contra, els agents econòmics, així com ajuntaments, també recentment van dir "prou" als incompliments de la B-40, una queixa que s'ha repetit des de fa més de 15 anys


Les incerteses sobre aquest projecte faraònic també ha vingut marcat per les partides reservades als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), tant quan hi havia el PP com el PSOE. El més recents, hi havia 9,3 milions d'euros dels 11 planificats al Vallès Occidental per al Quart Cinturó. També per als comptes de 2021, amb 14 milions, però també els anys 2018 i 2019, entre d'altres.  


 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació