11
de juny
del
2022
Actualitzat
el
13
de juny
a les
8:01h
Durant la campanya electoral del 21-D del 2017, encara amb l'autonomia intervinguda per l'Estat, Eduard Pujol va assenyalar en un míting de Junts a Tarragona que, si s'anaven destriant les "nines russes" del 155, al final de tot s'hi trobaria el PSC. L'exdirigent del partit, camí de ser restituït després de ser suspès de militància per un presumpte cas d'assetjament sexual, va fer fortuna amb l'expressió, que va acabar convertint-se en un dels reclams gràfics de la campanya del partit liderat per Carles Puigdemont. L'expresident, acabat d'arribar a Brussel·les, guardava un fort component de malestar cap als socialistes catalans, en especial cap a Miquel Iceta, pel paper que l'ara ministre va jugar en els dies previs a la intervenció de l'autonomia. En aquell moment, que l'independentisme pactés amb el PSC apareixia com una entelèquia en l'horitzó. Des d'aquesta legislatura ja és una fotografia habitual al Parlament.
L'aprovació definitiva, aquest dimecres, de la proposició de llei sobre el català a l'escola ha acabat de confirmar que els blocs s'han esquerdat després dels anys més tensos del procés. El text el van cuinar ERC, els comuns, el PSC i Junts, que es va desmarcar de la proposta inicial després d'haver-la avalat i d'haver-la presentat públicament. Després de setmanes de negociació, es va adjectivar el castellà com a "llengua vehicular" i, gràcies a la pressió del partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el Govern va impulsar un decret llei que feia que el Departament d'Educació assumís tota la responsabilitat sobre els projectes lingüístics de les escoles. Aquest decret no comptarà amb el suport dels socialistes, però sí dels comuns, que ja van aprovar els pressupostos de l'executiu després del desmarcatge de la CUP, immersa ja en "dinàmica d'oposició".
Es tracta d'una dinàmica que no és desconeguda per la coalició d'ERC i Junts. En la legislatura de Puigdemont i Oriol Junqueras, els anticapitalistes van tombar els comptes abans de permetre'n la tramitació. Amb Quim Torra com a president, la CUP no va trigar a marcar distàncies amb el Govern i, de fet, ja van ser els comuns els qui van avalar els pressupostos en plena pandèmia. Els pactes amb el PSC van trigar més, però van acabar arribant. Gràcies als socialistes, de fet, es va desbloquejar la renovació de tots els organismes caducats que depenen del Parlament, amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges com a emblemes. En el cas de la CCMA, el pes assolit pel PSC no es pot separar dels canvis que hi haurà a la graella l'any vinent, com ara la caiguda del programa Preguntes Freqüents (FAQS), segons coneixedors de la negociació.
"Esperem que sigui un punt de partida i no de sortida", va assenyalar Illa al final del debat sobre el català, quan ja havia pres la paraula el president Pere Aragonès. L'exministre de Sanitat, guanyador de les eleccions del 14-F però sense majoria per arribar a Palau, està cultivant una posició central dins del Parlament, també a través de l'anomenat "Govern alternatiu", i també disposa d'interlocució amb dirigents independentistes. No era estrany que mantingués trucades -i alguna trobada- amb Jordi Sànchez quan era secretari general de Junts, i també ha disposat d'interlocució amb el conseller d'Economia, Jaume Giró. Li va presentar, el dia abans que es fes públic, el fons de riscos per pagar les fiances al Tribunal de Comptes imposades contra la cúpula del procés per l'acció exterior en les etapes de Puigdemont i Artur Mas.
El PSC, a banda, també ha buscat dividir els socis de Govern en votacions al Parlament. En el debat de política general, per exemple, van votar a favor d'una proposta de resolució sobre la taula de diàleg al costat d'ERC i dels comuns que no va rebre el suport de Junts, amb els quals els socialistes van aprovar reprendre l'ampliació de l'aeroport del Prat. Una ampliació que van pactar el vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra Raquel Sánchez, però que finalment la Moncloa va descartar -segons els seus arguments- per la manca de suport de la Generalitat. Illa ja sap què és negociar amb Junts des del 2019, quan va desbloquejar el pacte a la Diputació de Barcelona amb David Bonvehí, que només el va tirar endavant quan va tenir confirmació per escrit de Puigdemont. Va estar a punt de trencar-se, però finalment es va preservar.
La relació Govern-CUP, una cadena de desconfiances
Quan la CUP va tombar els pressupostos de Junqueras, fa tot just sis anys, Puigdemont es va arromangar per refer ponts amb els anticapitalistes camí de la qüestió de confiança en la qual va comprometre's amb el "referèndum o referèndum". L'expresident va posar en circulació el terme "cadena de confiances" amb la CUP, que va aprovar les lleis de desconnexió -la seva pressió va ser clau perquè Junts pel Sí, on hi havia dubtes al respecte, les portés totes dues al ple abans de l'1-O- i va anar al costat del Govern fins a la proclamació de la independència. Passat el temps, els anticapitalistes van ser els primers en acordar amb ERC la investidura d'Aragonès, però no ha calgut ni un any per veure com les relacions entre les dues parts s'anaven corcant.
Els pressupostos van ser el primer trencament -ni les cessions en habitatge ni un grup de treball sobre el referèndum que la CUP demana per aquesta legislatura van amorosir la posició dels anticapitalistes-, que es va anar cronificant i ha arribat al seu pic amb la proposició de llei del català a l'escola. "Acaba amb la immersió", va assenyalar el diputat Carles Riera en el debat previ a la votació del text. En una entrevista a NacióDigital la setmana passada, Riera insistia que el Govern estava "acceptant" la política lingüística de Ciutadans a través del suport del PSC. També avisava que la CUP no es troba en disposició, per ara, de negociar els pressupostos per al 2023, que ja han iniciat els tràmits interns dins del Govern per ordre de la conselleria d'Economia.
El distanciament de la CUP -injustificat segons l'executiu, perquè ja estan en marxa el 61% de les mesures acordades el març del 2021- ha fet que Aragonès no tingui al cap mantenir la qüestió de confiança pactada en la seva investidura. En cas, poc probable, que es produís, vist com ha anat la legislatura, és probable que no fossin els diputats anticapitalistes els encarregats de mantenir el president a Palau. Les votacions més rellevants de la legislatura indiquen que el centre de gravetat dels pactes s'ha mogut cap als comuns i cap al PSC, una tendència que esquerda blocs i que la tardor del 2017 ningú s'hauria imaginat mentre als mítings els socialistes apareixien com les "nines russes" del 155.
L'aprovació definitiva, aquest dimecres, de la proposició de llei sobre el català a l'escola ha acabat de confirmar que els blocs s'han esquerdat després dels anys més tensos del procés. El text el van cuinar ERC, els comuns, el PSC i Junts, que es va desmarcar de la proposta inicial després d'haver-la avalat i d'haver-la presentat públicament. Després de setmanes de negociació, es va adjectivar el castellà com a "llengua vehicular" i, gràcies a la pressió del partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el Govern va impulsar un decret llei que feia que el Departament d'Educació assumís tota la responsabilitat sobre els projectes lingüístics de les escoles. Aquest decret no comptarà amb el suport dels socialistes, però sí dels comuns, que ja van aprovar els pressupostos de l'executiu després del desmarcatge de la CUP, immersa ja en "dinàmica d'oposició".
Es tracta d'una dinàmica que no és desconeguda per la coalició d'ERC i Junts. En la legislatura de Puigdemont i Oriol Junqueras, els anticapitalistes van tombar els comptes abans de permetre'n la tramitació. Amb Quim Torra com a president, la CUP no va trigar a marcar distàncies amb el Govern i, de fet, ja van ser els comuns els qui van avalar els pressupostos en plena pandèmia. Els pactes amb el PSC van trigar més, però van acabar arribant. Gràcies als socialistes, de fet, es va desbloquejar la renovació de tots els organismes caducats que depenen del Parlament, amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges com a emblemes. En el cas de la CCMA, el pes assolit pel PSC no es pot separar dels canvis que hi haurà a la graella l'any vinent, com ara la caiguda del programa Preguntes Freqüents (FAQS), segons coneixedors de la negociació.
"Esperem que sigui un punt de partida i no de sortida", va assenyalar Illa al final del debat sobre el català, quan ja havia pres la paraula el president Pere Aragonès. L'exministre de Sanitat, guanyador de les eleccions del 14-F però sense majoria per arribar a Palau, està cultivant una posició central dins del Parlament, també a través de l'anomenat "Govern alternatiu", i també disposa d'interlocució amb dirigents independentistes. No era estrany que mantingués trucades -i alguna trobada- amb Jordi Sànchez quan era secretari general de Junts, i també ha disposat d'interlocució amb el conseller d'Economia, Jaume Giró. Li va presentar, el dia abans que es fes públic, el fons de riscos per pagar les fiances al Tribunal de Comptes imposades contra la cúpula del procés per l'acció exterior en les etapes de Puigdemont i Artur Mas.
El PSC, a banda, també ha buscat dividir els socis de Govern en votacions al Parlament. En el debat de política general, per exemple, van votar a favor d'una proposta de resolució sobre la taula de diàleg al costat d'ERC i dels comuns que no va rebre el suport de Junts, amb els quals els socialistes van aprovar reprendre l'ampliació de l'aeroport del Prat. Una ampliació que van pactar el vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra Raquel Sánchez, però que finalment la Moncloa va descartar -segons els seus arguments- per la manca de suport de la Generalitat. Illa ja sap què és negociar amb Junts des del 2019, quan va desbloquejar el pacte a la Diputació de Barcelona amb David Bonvehí, que només el va tirar endavant quan va tenir confirmació per escrit de Puigdemont. Va estar a punt de trencar-se, però finalment es va preservar.
La relació Govern-CUP, una cadena de desconfiances
Quan la CUP va tombar els pressupostos de Junqueras, fa tot just sis anys, Puigdemont es va arromangar per refer ponts amb els anticapitalistes camí de la qüestió de confiança en la qual va comprometre's amb el "referèndum o referèndum". L'expresident va posar en circulació el terme "cadena de confiances" amb la CUP, que va aprovar les lleis de desconnexió -la seva pressió va ser clau perquè Junts pel Sí, on hi havia dubtes al respecte, les portés totes dues al ple abans de l'1-O- i va anar al costat del Govern fins a la proclamació de la independència. Passat el temps, els anticapitalistes van ser els primers en acordar amb ERC la investidura d'Aragonès, però no ha calgut ni un any per veure com les relacions entre les dues parts s'anaven corcant.
Els pressupostos van ser el primer trencament -ni les cessions en habitatge ni un grup de treball sobre el referèndum que la CUP demana per aquesta legislatura van amorosir la posició dels anticapitalistes-, que es va anar cronificant i ha arribat al seu pic amb la proposició de llei del català a l'escola. "Acaba amb la immersió", va assenyalar el diputat Carles Riera en el debat previ a la votació del text. En una entrevista a NacióDigital la setmana passada, Riera insistia que el Govern estava "acceptant" la política lingüística de Ciutadans a través del suport del PSC. També avisava que la CUP no es troba en disposició, per ara, de negociar els pressupostos per al 2023, que ja han iniciat els tràmits interns dins del Govern per ordre de la conselleria d'Economia.
El distanciament de la CUP -injustificat segons l'executiu, perquè ja estan en marxa el 61% de les mesures acordades el març del 2021- ha fet que Aragonès no tingui al cap mantenir la qüestió de confiança pactada en la seva investidura. En cas, poc probable, que es produís, vist com ha anat la legislatura, és probable que no fossin els diputats anticapitalistes els encarregats de mantenir el president a Palau. Les votacions més rellevants de la legislatura indiquen que el centre de gravetat dels pactes s'ha mogut cap als comuns i cap al PSC, una tendència que esquerda blocs i que la tardor del 2017 ningú s'hauria imaginat mentre als mítings els socialistes apareixien com les "nines russes" del 155.