PAU 2022

Així prioritzarà el Govern el català als exàmens de selectivitat

Universitats facilitarà l'opció en castellà només per als estudiants que ho demanin mitjançant un formulari anònim que s'omplirà el primer dia de les PAU, abans de la primera prova

per Irene Montagut / Sara González, Barcelona, Catalunya | 9 de juny de 2022 a les 19:45 |
Inici d'una de les proves de les PAU l'any passat | Cedida
Confirmat: els exàmens de la selectivitat no seran bilingües. La conselleria de Recerca i Universitats assegura que les proves de les PAU, que es faran entre el 14 i el 16 de juny -recuperant el format de tres dies prepandèmia-, es continuaran repartint de forma prioritària en catalàTal com va avançar NacióDigital divendres passat, la conselleria encapçalada per Gemma Geis només facilitarà qüestionaris en castellà als alumnes que ho sol·licitin prèviament. Aquest dijous, fonts del Departament han confirmat a aquest diari que els estudiants hauran d'omplir un formulari anònim just abans de començar la primera prova.


Aquesta és la solució plantejada des del Govern per fer front a la nul·litat declarada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 6 d'abril passat, sobre part de les instruccions de les PAU del juny del 2021. El tribunal considerava que els exàmens no havien estat repartits en igualtat de condicions en les dues llengües, fet que entenia contrari a respectar els drets constitucionals. Just fa un any el mateix tribunal va fixar que no es podia prioritzar el català per sobre de la resta de llengües oficials a l'hora de repartir els exàmens. En la convocatòria del juny, el sistema que es va aplicar va ser el de demanar a mà alçada quins alumnes volien fer l'examen en castellà. En la convocatòria del setembre del 2021, després d'un nou requeriment del tribunal, la Generalitat va corregir el procediment: va preguntar la preferència de llengua durant la identificació abans d'accedir a l'aula per evitar que els estudiants es pronunciessin públicament. 
 

Instruccions per a les proves PAU 2022 Foto: Canal Universitats


El Govern encara aquest nou front lingüístic en ple litigi amb els tribunals per la imposició del 25% de castellà a les aules i el torcebraç obert per l'ús docent del català a les universitats. Tot just aquest dijous la consellera Geis va presentar el Pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari, segons el qual es reclamarà al professorat el C1 de català i la impossibilitat de canviar la llengua establerta en la matrícula. La conselleria d'Universitats ja ha fet públic al web del Canal Universitats tot el dispositiu dels exàmens de la selectivitat on anuncia que tots els exàmens, a excepció dels de llengua i literatura, es poden respondre en català, en castellà o en aranès. "La llengua de l'enunciat no condiciona la llengua de la resposta", puntualitzen. Una afirmació que referma la voluntat de l'executiu de mantenir el català com a llengua prioritària

Amb tot, fonts del Departament confirmen a aquest diari que els qüestionaris no es repartiran de forma sistemàtica en les dues llengües. "No seran bilingües", ratifiquen. "Com ha passat sempre, els que vulguin fer-ho en castellà tindran la prova en aquesta llengua, de la mateixa manera que els que optin pel català. L'any passat va funcionar de manera semblant i el 95% de l'alumnat va fer la prova en català sense cap problema", asseguren. De fet, es tracta d'una dada que Geis va subratllar quan, a principis d'abril, es va fer pública la sentència.


La interpretació que fan des de la conselleria de Recerca i Universitats és que la sentència del TSJC "no obliga a repartir els exàmens en català i castellà" sinó que, simplement, exigeix que s'ofereixi la possibilitat de fer-ho en qualsevol de les tres -incloent-hi l'aranès- i es preservi l'anonimat dels estudiants que sol·licitin els enunciats en castellà. La sentència declara nul el paràgraf de les instruccions que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va donar l'any passat, segons el qual s'han de "repartir primer els enunciats d'examen en català i, només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català" i fer constar, a efectes estadístics, quants se'n lliuren en castellà "sense identificar els alumnes". 

Prioritzar el català, contrari a drets constitucionals


L'argumentació del tribunal és que aquest protocol, encara que reculli l'anonimat dels estudiants que demanen fer les proves en castellà, és "contrari als articles 14 i 27 de la Constitució", a banda d'"oblidar totalment" la possibilitat d'oferir-los en llengua aranesa. Els citats articles són els que recullen que els ciutadans espanyols "són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre discriminació" per motius de lloc de naixement, raça, sexe, religió i opinió; i el dret a l'educació i la "llibertat d'ensenyament". 

Aquesta sentència del TSJC deriva del recurs que va presentar l'Assemblea per una Escola Bilingüe -la mateixa que manté el pols perquè Educació executi el 25% de castellà a les aules- contra les instruccions que es van donar per fer els exàmens de l'any passat. I és que el mateix tribunal ja va reclamar fa tot just un any, a les portes de les PAU, mesures cautelars perquè els enunciats dels exàmens s'oferissin ja d'entrada en totes les llengües oficials, amb l'argument que la definició del català com a llengua pròpia "no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent" d'aquesta llengua en detriment del castellà. Afegia que la redacció de l'enunciat era contrària al dret d'elecció de l'alumne.

"La selectivitat no es toca", va respondre Geis fa un any quan va arribar la primera reclamació del TSJC. En aquell moment, la conselleria va respondre de forma contundent: en un comunicat, va detallar que "sempre" s'ha garantit el dret dels estudiants a triar en quina llengua volen fer l'examen. L'aplicació pràctica de la priorització del català a la selectivitat es farà efectiva dimarts que ve. 

PAU 2022: totes les dades


Un total de 40.557 estudiants s’han matriculat aquest 2022 a les proves de selectivitat de Catalunya. En l’àmbit acadèmic, es mantenen les adaptacions adoptades en la convocatòria de 2020 que flexibilitzen l’optativitat en la tria de les preguntes per part de l’alumne. Del total de matriculats, 32.172 són estudiants amb matrícula ordinària; 4.612 de matrícula lliure; i 3.773 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s’examinen d’alguna assignatura en la fase específica.

Les PAU es divideixen en dues fases: la fase general - obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens - i la fase específica - voluntària i que serveix per pujar nota. En la fase general, els alumnes s'examinen de quatre matèries comunes (Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, i Història) i una matèria a escollir entre les matèries comunes d’opció del batxillerat. Així, els estudiants poden escollir entre Fonaments de les Arts, Llatí, Matemàtiques i Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials.

Els alumnes estaran distribuïts arreu del territori en una seixantena de poblacions que acolliran un total de 207 tribunals, quasi tots ells en campus universitaris de la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL) i Universitat Rovira i Virgili (URV), així com en alguns centres de secundària on habitualment s’han fet PAU d’altres anys.

A partir d’avui l’alumnat pot consultar al portal d’accés a la universitat la ubicació del tribunal on ha d’examinar-se. Els centres de batxillerat disposaran també d’aquesta informació. Pel que fa al resultat de les proves, es podrà consultar a partir del 29 de juny.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació