1 de 10
Congrés de Junts

Guia per entendre què ha passat al congrés de Junts: del reforç de Turull al nou inici del procés

La votació de la direcció revela un càstig als perfils més propers a Borràs, que ha obtingut menys vots que el nou secretari general; Puigdemont diu adeu amb dards a l'Estat i ERC, però continua com a referent

Foto de família al congrés de Junts. | Junts
per Oriol March, Argelers, Catalunya Nord | 4 de juny de 2022 a les 20:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El congrés que Junts ha celebrat aquest dissabte a Argelers ha permès traçar la catrografia precisa del moment que travessa el partit. Els discursos -Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Jordi Turull i Laura Borràs- i les votacions han servit per marcar el terreny de joc en què la formació ha desplegat l'etapa fundacional i, també, quins reptes encara de cara al futur. L'espai Jean Carrère de la ciutat nord-catalana, emblema de l'exili republicà posterior a la Guerra Civil, ha acollit més d'un miler de militants que, tot i mantenir vincles amb el passat convergent d'una part rellevant dels quadres del partit, no en són directament hereus, tampoc en l'estètica. Junts ha viscut amb turbulències des que va néixer, amb Puigdemont i Sànchez com a principals referents, i les carpetes pendents les assumeixen ara Turull i Borràs. Aquesta és una guia per entendre'n les claus. 

- El missatge de les votacions. L'aparença era més de míting que de congrés ordinari, però tot ha canviat a partir de les 16.50, quan s'han fet públics els resultats de la tria de la direcció. Primera sorpresa: Turull ha obtingut més vots que Borràs (1.854 a 1.776). Segona sorpresa: en el paquet de les votacions de la presidència i les quatre vicepresidències, Anna Erra ha rebut més suports -1.792- que Borràs. I encara una tercera sorpresa: Aurora Madaula, vicepresidenta i molt propera a la nova màxima dirigent, s'ha quedat en només 919 sufragis, per sota del 50% dels necessaris. El mateix li ha passat a David Torrents, secretari d'organització i aposta personal de la presidenta del Parlament, amb 918 vots. Tots dos s'asseuran a l'executiva a partir de dimarts, però ho faran amb un suport sensiblement menor al dels seus companys.


"Què hauria passat si Turull i Borràs s'haguessin enfrontat? Segur que hi ha qui ara s'ho pot preguntar", reflexionava un dirigent a la sortida del congrés. L'exconseller va preferir pactar amb la presidenta que no pas enfrontar-s'hi en nom de la unitat interna, però també per un cert temor a la prèdica de Borràs dins les bases, que fins avui sempre l'havien catapultat com la més votada en les tries internes. "Un avís", definia un dels presents a la cita. La votació ha servit per certificar l'existència de famílies dins del partit, i també per apujar els decibels dels missatges -tant de Borràs com de Turull- a l'hora de demanar "generositat" i unitat interna. "No hem de competir, hem de complementar", ha ressaltat el secretari general en un discurs de to constructiu, també amb els adversaris polítics. Borràs, a banda, ha situat la "diversitat" com un dels principals actius.


La tria de la resta de la direcció també ha reforçat perfils propers a Turull, com ara David Saldoni, adjunt a la secretaria general, que ha obtingut més vots que Jaume Alonso-Cuevillas, fidel a Borràs. La votació també ha projectat el perfil de Giró -que a mig congrés ha anat a despatxar carpetes del Govern amb el seu equip més proper-, receptor de 1.648 vots. Cap dels aspirants a entrar a la direcció n'ha obtingut més. Míriam Nogueras, propera a Turull, ha estat la segona amb més vots. La nova cúpula haurà de redoblar els esforços per integrar tots els noms sense fissures.

- Arrenca el post-procés a Junts. Fins ara, en cap discurs públic de Junts s'hi havia escoltat un contingut tan crític amb els "errors polítics" comesos des de l'1-O. I aquest ha estat un dels eixos vertebradors de la intervenció de Borràs, que ha apostat per "recomençar" el procés. Sense "renúncies", sense avalar l'estratègia del diàleg amb l'Estat, però sí imprimint un nou to en la partitura de Junts. Els responsables de la ponència política -entre els quals Francesc de Dalmases, nou vicepresident i veu molt propera a Borràs, i també Aleix Sarri o Josep Rull- s'han reunit aquest matí a primera hora per acabar de perfilar un document que apostarà per la confrontació com a via per superar el diàleg sense perdre el to institucional. Sànchez ho ha resumit en la seva intervenció en obert -molt similar a la que ha fet davant del plenari, sense càmeres- amb la idea que cal combinar el retorn a la mobilització amb la presència institucional.



En la part tancada als mitjans, segons fonts consultades per NacióDigital, s'han verbalitzat els eixos clau de les ponències, també en clau municipalista. "Avui som tots aquí per un projecte que mira de consolidar-se. No volem dissimular ni quedar-nos de braços plegats davant la necessitat de reaccionar. Som aquí per posar-nos a treballar", ha apuntat la presidenta de Parlament. "No hem vingut per gestionar la resignació, sinó per fer emergir la determinació", ha resumit Turull, que també ha demanat "posar la directa" després d'anys en una "rotonda". En essència: hi ha d'haver diàleg amb l'Estat, però no en els termes actuals, sinó que cal forçar unes noves condicions. Ja no s'ha parlat, això sí, d'aixecar la DUI del 2017, com es va fer en campanya el 2021. "No es poden prometre coses que no poden passar", resumeixen els més pragmàtics.


- Puigdemont diu adeu, però no del tot. Cap dels oradors principals de Junts transmet l'electricitat de l'expresident de la Generalitat. Havia dormit a la Catalunya del Nord, en un recinte diferent del gruix de la cúpula, i des del primer moment ha transmès una energia inèdita en els últims mesos, almenys en públic. Amb les primeres frases ja ha aixecat els militants de la cadira -gràcies a un missatge a Gabriel Rufián i a la "decència" de fer visites a l'exili-, i fins i tot se li ha escapat un "collons" quan es referia als incompliments del govern espanyol en matèria d'infraestructures. Una intervenció amb un titular darrere l'altre, una manera especial d'acomiadar-se de la presidència del partit que va fundar, tot i que ben aviat se'n va desentendre en el dia a dia, com amb el PDECat.


Ha assenyalat que Espanya practicava "corrupció econòmica, política i moral" per afavorir Salvador Illa i, en clau de lluita amb ERC -la relació amb Oriol Junqueras continua congelada, com en els últims cinc anys-, ha arribat a suggerir que els seus quadres es podrien voler "beneficiar" de la renúncia a confrontar amb l'Estat. Els ha arribat a comparar amb els estruços per aquesta manera d'abaixar el cap. Un dels escuders de l'expresident, Toni Comín -ha promès un discurs breu, amb èxit relatiu-, ha elevat el to amb una frase dirigida a Pere Aragonès: la Catalunya "sencera" que defensa el president pot ser una "excusa" per amagar-hi la "renúncia". L'exili ja no presidirà el partit, però no desapareixerà. Especialment si Puigdemont, ja deslligat de la política partidista tot i continuar militant, es decideix a provar el retorn a l'Estat en cas que la justícia europea li doni la raó. Per això diu adeu, però no del tot.

- ERC, el principal adversari: té futur el Govern? En la convenció municipalista de la setmana passada, Sànchez va definir els republicans com el principal "adversari". En el seu discurs i en el de Puigdemont, les referències crítiques al soci de Govern han estat contundents, tot i que els dirigents d'ERC presents han optat per no entrar al xoc i per fer-se fotografies amb Puigdemont, com és el cas de les diputades Raquel Sans i Alba Vergés i també el vicesecretari de comunicació, Oriol Lladó. No ha estat fins la tarda que Marta Rovira, des de Ginebra, ha carregat contra els retrets de Junts. "Desitjo que comenci una nova etapa, en la qual s'abandonin els retrets incomprensibles dirigits a companys de viatge que avui encara hem tornat a sentir. En el camí cap a la República, hem de ser aliats, no pas adversaris", ha ressaltat la secretària general del partit.


Quin futur li espera al Govern en aquestes circumstàncies? Ningú espera cap trencadissa imminent, però sí tensions camí de les municipals i quan es posi data al judici de Borràs per les presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). S'està enllestint l'auditoria sobre el compliment del pacte de Govern i hi ha en l'aire una consulta a la militància sobre continuar -o no- a l'executiu. Turull n'és partidari, com també ho era Sànchez, mentre que el sector proper a Borràs en té dubtes en funció dels esdeveniments. Les votacions al congrés, en què el secretari general surt reforçat, juntament amb els perfils més afins, suposen un "avís a navegants" a tenir en compte, segons relata un dirigent consultat. La presidenta del Parlament, això sí, ha encomanat més "ambició nacional" al Govern, al qual Comín ha receptat convertir-se "d'una santa vegada" en una "eina de confrontació".

- Municipals i pactes, el debat que vindrà. Quan Jordi Fàbrega, diputat i candidat a La Seu d'Urgell, estava presentant la ponència municipalista als assistents al congrés, a la pantalla s'hi podia llegir una prioritat: "Ser útils". Això vol dir, en clau municipalista, arribar a acords per formar part dels governs locals, sempre "prioritzant" els pactes amb socis independentistes. Hi ha veus que defensen sense embuts "mans lliures" per forjar enteses, si cal, amb el PSC -és el cas del vicepresident Jordi Puigneró, però també de molts quadres d'estil pragmàtic del partit-, en la línia d'aquesta "utilitat". El desplegament territorial de Junts serà un èxit si aconsegueix repetir -ara sense el PDECat, que li farà poca nosa al territori- els resultats del 2019.

Això passa per trobar un bon candidat o candidata a Barcelona -decisió que anticipa un pols entre famílies durant les properes setmanes arran de la renúncia d'Elsa Artadi, absent perquè ha deixat la política però present en els discursos, sobretot el de Borràs-, mantenir Girona -on no repetirà Marta Madrenas- i no perdre posicions a Lleida i a Tarragona, on fa tres anys ja van quedar lluny de la victòria. De les municipals en depèn el futur del partit i, per tant, també l'arrencada del tàndem Borràs-Turull. Amb Puigdemont sense sortir d'escena -hi ha qui recordava similituds amb el rol de Jordi Pujol quan va cedir el comandament a Artur Mas-, la nova presidenta i el nou secretari general enceten una nova etapa que transitarà entre equilibris interns, la confecció del nou full de ruta i la lluita per l'hegemonia, irresolta des de fa una dècada, amb ERC.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació