05
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:46h
Les dades sobre la inversió territorialitzada de l'Estat han generat indignació i perplexitat: la diferència entre el 35,8% del pressupost executat a Catalunya i el 184% a Madrid és molt contundent. Ara bé, i si realment la quantitat destinada a la capital espanyola fos encara major? I és que, en realitat, les xifres de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), depenent del Ministeri d'Hisenda, no inclou com a despesa territorialitzada tota aquella invertida als serveis centrals de l'administració, els quals es troben tots a Madrid. Si es computessin en aquest territori, el grau d'execució passaria del 184% a, com a mínim, el 205,5%.
Una de les argúcies de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per justificar la diferència entra Catalunya i Madrid pel que fa a les inversions executades ha estat assegurar que destinar recursos a la capital espanyola beneficia al conjunt de l'Estat, ja que és node de comunicacions i és on es troben nombrosos organismes amb competències globals. Això es deu, respectivament, al sistema radial d'infraestructures de transport i del centralisme de les institucions, malgrat que així no ho reconeix explícitament l'exalcaldessa de Gavà.
Contràriament, però, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va usar un argument invers en la presentació dels pressupostos de l'Estat del 2022. En una compareixença l'octubre passat, en ser preguntada pel baix percentatge d'inversions previstes a Madrid en els comptes, va al·legar que només s'estava posant el focus en la despesa territorialitzada, però que "hi ha una part, la no regionalitzable, que té un impacte molt important a la Comunitat de Madrid, i no és casualitat", ja que, "com és node i hi cal impulsar infraestructures que afecten més d'un territori, estan a la part no territorialitzada però tenen un impacte important [a Madrid]". Seguidament, va insistir que "una part molt important" de la inversió a Madrid es troba allí, i va admetre: "Ho hauríem pogut atribuir només a Madrid, però la imatge hauria pogut ser distorsionada".
Aquestes inversions no territorialitzades es poden analitzar ara pel que fa a l'execució del 2021. Estan dividides en els recursos gastats a l'estranger, als serveis centrals i, en últim lloc, els "no regionalitzables". Mentre el primer grup ascendeix a 455,4 milions i no es pot atribuir de cap manera a Madrid, el tercer puja a 3.846,9 milions i en gran mesura tampoc no es pot, però el tercer, de 243,7 milions, sí que va destinar-se íntegrament a la capital espanyola. És aquesta darrera la quantitat que, si se suma a les inversions atribuïdes explícitament a Madrid, eleva el nivell d'execució al 205,5% del pressupost al territori i a 343,6 euros per madrileny, només per darrera dels 383,7 euros a cada murcià i més de tres cops i mig els 95,1 euros invertits per català.
I per què precisament se suma a Madrid les partides dels serveis centrals? Per la simple raó que tots es troben a la capital espanyola. Els detalls de l'informe de l'IGAE inclou aquí les inversions als ministeris i a organismes com el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, l'Agència Tributària, l'Agència Estatal de Meteorologia o l'Institut de Salut Carles III, entre d'altres, les quals totes tenen en comú que tenen la seu a la capital espanyola. Les inversions que s'hi fan, per tant, en realitat tenen lloc allà i beneficien probablement empreses d'allà. I les xifres de l'any passat van ser precisament les més altes dels darrers anys.
Aquest simple exercici no té en compte inversions a infraestructures de transports que es computen com a "no regionalitzables" perquè tenen lloc al centre del node de comunicacions que és Madrid. I no són quantitats petites: 270,9 milions d'Enaire, 126,4 milions d'Adif, 92,8 milions d'Adif-Alta Velocitat... En la majoria d'aquests casos, però, no s'hi detalla si es tracta d'inversions a Madrid o a altres zones, excepte prop de 60 milions d'Enaire, que sí que serien concretament als serveis centrals que té a la capital espanyola. Probablement, per tant, la quantitat que s'hi destina sigui força superior a l'aquí contemplada, però amb la informació actual no es pot delimitar en quina mesura.
El conjunt d'inversions no regionalitzables van sumar l'any passat 3.846,9 milions d'euros, el 30,1% del total, per bé que quasi 3.000 milions d'aquests són de l'àmbit de Defensa, el qual ha incrementat molt les seves partides, sobretot per a nou armament militar. Els altres 883,8 milions no regionalitzats, en tot cas, representen encara bona part del pastís inversor i per si sols superen els 739,8 milions que van destinar-se a Catalunya.
I és que, en la majoria d'anàlisis d'aquests dies sobre la inversió que va rebre Catalunya del govern espanyol i el sector públic, s'ha calculat que equivalia al 9% del total. Una quantitat molt inferior al 16,4% que representa de població total i encara més al prop de 19% del seu pes al PIB. Aquest percentatge, però, tan sols té en compte la inversió territorialitzada. Només que es computi a Madrid la que va gastar-se als serveis centrals de l'Estat, el pes per a Catalunya ja cau fins al 8,8%, però si es té en compte tota la inversió, estigui o no regionalitzada, només el 5,8% va anar amb seguretat a Catalunya. Com es gestionés i a qui beneficiés directament la quantitat no atribuïda a cap territori -amb excepció de la gastada a l'estranger- pot fer variar molt la balança sobre l'impacte d'aquestes partides. I com va admetre María Jesús Montero, en bona part probablement va recaure a Madrid.
Una de les argúcies de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per justificar la diferència entra Catalunya i Madrid pel que fa a les inversions executades ha estat assegurar que destinar recursos a la capital espanyola beneficia al conjunt de l'Estat, ja que és node de comunicacions i és on es troben nombrosos organismes amb competències globals. Això es deu, respectivament, al sistema radial d'infraestructures de transport i del centralisme de les institucions, malgrat que així no ho reconeix explícitament l'exalcaldessa de Gavà.
Contràriament, però, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va usar un argument invers en la presentació dels pressupostos de l'Estat del 2022. En una compareixença l'octubre passat, en ser preguntada pel baix percentatge d'inversions previstes a Madrid en els comptes, va al·legar que només s'estava posant el focus en la despesa territorialitzada, però que "hi ha una part, la no regionalitzable, que té un impacte molt important a la Comunitat de Madrid, i no és casualitat", ja que, "com és node i hi cal impulsar infraestructures que afecten més d'un territori, estan a la part no territorialitzada però tenen un impacte important [a Madrid]". Seguidament, va insistir que "una part molt important" de la inversió a Madrid es troba allí, i va admetre: "Ho hauríem pogut atribuir només a Madrid, però la imatge hauria pogut ser distorsionada".
Aquestes inversions no territorialitzades es poden analitzar ara pel que fa a l'execució del 2021. Estan dividides en els recursos gastats a l'estranger, als serveis centrals i, en últim lloc, els "no regionalitzables". Mentre el primer grup ascendeix a 455,4 milions i no es pot atribuir de cap manera a Madrid, el tercer puja a 3.846,9 milions i en gran mesura tampoc no es pot, però el tercer, de 243,7 milions, sí que va destinar-se íntegrament a la capital espanyola. És aquesta darrera la quantitat que, si se suma a les inversions atribuïdes explícitament a Madrid, eleva el nivell d'execució al 205,5% del pressupost al territori i a 343,6 euros per madrileny, només per darrera dels 383,7 euros a cada murcià i més de tres cops i mig els 95,1 euros invertits per català.
I per què precisament se suma a Madrid les partides dels serveis centrals? Per la simple raó que tots es troben a la capital espanyola. Els detalls de l'informe de l'IGAE inclou aquí les inversions als ministeris i a organismes com el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, l'Agència Tributària, l'Agència Estatal de Meteorologia o l'Institut de Salut Carles III, entre d'altres, les quals totes tenen en comú que tenen la seu a la capital espanyola. Les inversions que s'hi fan, per tant, en realitat tenen lloc allà i beneficien probablement empreses d'allà. I les xifres de l'any passat van ser precisament les més altes dels darrers anys.
Aquest simple exercici no té en compte inversions a infraestructures de transports que es computen com a "no regionalitzables" perquè tenen lloc al centre del node de comunicacions que és Madrid. I no són quantitats petites: 270,9 milions d'Enaire, 126,4 milions d'Adif, 92,8 milions d'Adif-Alta Velocitat... En la majoria d'aquests casos, però, no s'hi detalla si es tracta d'inversions a Madrid o a altres zones, excepte prop de 60 milions d'Enaire, que sí que serien concretament als serveis centrals que té a la capital espanyola. Probablement, per tant, la quantitat que s'hi destina sigui força superior a l'aquí contemplada, però amb la informació actual no es pot delimitar en quina mesura.
El conjunt d'inversions no regionalitzables van sumar l'any passat 3.846,9 milions d'euros, el 30,1% del total, per bé que quasi 3.000 milions d'aquests són de l'àmbit de Defensa, el qual ha incrementat molt les seves partides, sobretot per a nou armament militar. Els altres 883,8 milions no regionalitzats, en tot cas, representen encara bona part del pastís inversor i per si sols superen els 739,8 milions que van destinar-se a Catalunya.
I és que, en la majoria d'anàlisis d'aquests dies sobre la inversió que va rebre Catalunya del govern espanyol i el sector públic, s'ha calculat que equivalia al 9% del total. Una quantitat molt inferior al 16,4% que representa de població total i encara més al prop de 19% del seu pes al PIB. Aquest percentatge, però, tan sols té en compte la inversió territorialitzada. Només que es computi a Madrid la que va gastar-se als serveis centrals de l'Estat, el pes per a Catalunya ja cau fins al 8,8%, però si es té en compte tota la inversió, estigui o no regionalitzada, només el 5,8% va anar amb seguretat a Catalunya. Com es gestionés i a qui beneficiés directament la quantitat no atribuïda a cap territori -amb excepció de la gastada a l'estranger- pot fer variar molt la balança sobre l'impacte d'aquestes partides. I com va admetre María Jesús Montero, en bona part probablement va recaure a Madrid.