14
de juny
del
2022
Actualitzat
el
15
de juny
a les
21:14h
Durant el primer trimestre del 2022, ha augmentat la xifra d'apartaments turístics d'Airbnben 335, segons les dades d'Inside Airbnb. Malgrat que una norma de l'Ajuntament estableix el creixement zero a la majoria de zones de la ciutat des del passat 26 de gener, el número d'aquestes pisos s'ha incrementat en termes generals en relació a les dades de desembre de l'any passat, fins assolir una oferta de 16.042 immobles a la plataforma. Concretament, són 2.008 els apartaments els que s'han donat d'alta pels 1.673 que han desaparegut de l'aplicació, en aquest període.
Són dades extretes d'Inside Airbnb, una plataforma que recull i organitza les dades que apareixen al portal d'Airbnb per tal d'oferir informació a les comunitats locals sobre els habitatges d'ús turístic. En tot cas, no especifiquen la data exacta d'obertura, així que, en principi, aquests haurien d'incloure els últims habitatges d'Airbnb en les zones més massificades de la ciutat. I és que el Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat) diferencia la ciutat en quatre zones amb una regulació pròpia segons el número de pisos turístics que hi ha a cadascuna.
La zona 1 agrupa aquells barris més turístics, essencialment de l'Eixample i Ciutat Vella, però també alguns de Gràcia, Sants-Montjuïc i Sant Martí. En ella s'hi aplica la regulació més restrictiva, ja que es vol fomentar el decreixement i no es permet obrir cap pis d'ús turístic nou des del 26 de gener, fins i tot encara que se'n tanqui un altre. Malgrat això, quan s'observen les dades d'Inside Airbnb, es veu que en aquesta zona s'han establert 972 nous apartaments d'ús turístic, durant el primer trimestre de l'any. Concretament al barri de Poble Sec s'han obert 95 nous pisos d'aquest tipus, a la Dreta de l'Eixample se n'han obert 174, a la Vila Olímpica de Poble Nou han sigut 26 i, finalment, a la Vila de Gràcia s'han obert un total de 110 habitatges d'ús turístic nous.
D'altra banda, a la zona 2 se segueix una política de manteniment i abraça els barris que se situen a l'entorn de la zona 1. El Peuat tampoc permet incrementar el nombre de nous pisos turístics en aquest espai, però sí que dona l'opció d'obrir-ne un quan se'n doni de baixa un altre de les mateixes dimensions i amb determinades condicions. En aquesta àrea també hi ha una quantitat importat d'habitatges establerts des de desembre i fins al març, en concret 267. Per una part, al barri del Fort Pienc són 49 els nous pisos turístics que s'han obert i 29 al barri del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. També s'han donat d'alta 56 immobles turístics a Sant Gervasi-Galvany i 9 al barri del Baix Guinardó.
La tercera zona s'identifica amb la part més perifèrica de la ciutat, amb barris de Sarrià, les Corts, Horta-Guinardó o Nou Barris. En aquest espai es permet l'obertura de nous apartaments d'ús turístic sempre que es compleixin determinades condicions de densitat màxima de concentració, entre d'altres, i amb un topall. Per últim, la zona 4 agrupa la Marina del Prat Vermell, la Sagrera, l'àmbit nord del 22@ i l'estació de Sants i tampoc s'hi permeten nous pisos d'aquest tipus.
El fenomen dels pisos turístics ha crescut en gran mesura des de l'aparició d'Airbnb a la ciutat al 2008. El mapa anterior mostra l'antiguitat dels 15.707 apartaments turístics que hi havia oberts a finals del 2021 i gestionats per aquesta empresa. Es pot observar un augment primerenc en zones més cèntriques i més turístiques de la ciutat, però el fenomen va ocupant més i més espai urbanístic sense importar tant la localització dels barris. Encara que zones com Ciutat Vella o l'Eixample segueixen concentrant gran part dels pisos, el canvi de model d'allotjament turístic fa possible la proliferació d'aquests habitatges en barris perifèrics i residencials.
Normes com elPeuat responen a un augment descontrolat dels pisos turístics, que, combinat amb la gentrificació de diversos barris de la ciutat, suposa una problemàtica que des de fa anys les associacions veïnals tracten de pal·liar. Mariona Segú, experta en Economia Urbanística i Economia de l'Habitatge va elaborar, junt a tres investigadors més, un informe al 2020 (publicat a la revista Journal of Public Economics) que estudiava com l'impacte d'Airbnb a la ciutat de Barcelona ha afectat al mercat dels lloguers.
Segú detalla al podcast de Catalunya Ràdio La Segona Volta que el creixement turístic de la ciutat s'ha produït en gran mesura des de l'any 2000. Tant que Barcelona s'ha convertit en la setena ciutat amb més turisme d'Europa i la dissetena del món. Aquest fenomen ha afectat a la fisonomia de Barcelona quant a immobles: al 2020, els pisos d'Airbnb suposaven un 2% de l'espai d'habitatge de la ciutat i un 7% dels pisos de lloguer a tot el territori, segons Segú.
Són dades extretes d'Inside Airbnb, una plataforma que recull i organitza les dades que apareixen al portal d'Airbnb per tal d'oferir informació a les comunitats locals sobre els habitatges d'ús turístic. En tot cas, no especifiquen la data exacta d'obertura, així que, en principi, aquests haurien d'incloure els últims habitatges d'Airbnb en les zones més massificades de la ciutat. I és que el Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat) diferencia la ciutat en quatre zones amb una regulació pròpia segons el número de pisos turístics que hi ha a cadascuna.
La zona 1 agrupa aquells barris més turístics, essencialment de l'Eixample i Ciutat Vella, però també alguns de Gràcia, Sants-Montjuïc i Sant Martí. En ella s'hi aplica la regulació més restrictiva, ja que es vol fomentar el decreixement i no es permet obrir cap pis d'ús turístic nou des del 26 de gener, fins i tot encara que se'n tanqui un altre. Malgrat això, quan s'observen les dades d'Inside Airbnb, es veu que en aquesta zona s'han establert 972 nous apartaments d'ús turístic, durant el primer trimestre de l'any. Concretament al barri de Poble Sec s'han obert 95 nous pisos d'aquest tipus, a la Dreta de l'Eixample se n'han obert 174, a la Vila Olímpica de Poble Nou han sigut 26 i, finalment, a la Vila de Gràcia s'han obert un total de 110 habitatges d'ús turístic nous.
D'altra banda, a la zona 2 se segueix una política de manteniment i abraça els barris que se situen a l'entorn de la zona 1. El Peuat tampoc permet incrementar el nombre de nous pisos turístics en aquest espai, però sí que dona l'opció d'obrir-ne un quan se'n doni de baixa un altre de les mateixes dimensions i amb determinades condicions. En aquesta àrea també hi ha una quantitat importat d'habitatges establerts des de desembre i fins al març, en concret 267. Per una part, al barri del Fort Pienc són 49 els nous pisos turístics que s'han obert i 29 al barri del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. També s'han donat d'alta 56 immobles turístics a Sant Gervasi-Galvany i 9 al barri del Baix Guinardó.
La tercera zona s'identifica amb la part més perifèrica de la ciutat, amb barris de Sarrià, les Corts, Horta-Guinardó o Nou Barris. En aquest espai es permet l'obertura de nous apartaments d'ús turístic sempre que es compleixin determinades condicions de densitat màxima de concentració, entre d'altres, i amb un topall. Per últim, la zona 4 agrupa la Marina del Prat Vermell, la Sagrera, l'àmbit nord del 22@ i l'estació de Sants i tampoc s'hi permeten nous pisos d'aquest tipus.
El fenomen dels pisos turístics ha crescut en gran mesura des de l'aparició d'Airbnb a la ciutat al 2008. El mapa anterior mostra l'antiguitat dels 15.707 apartaments turístics que hi havia oberts a finals del 2021 i gestionats per aquesta empresa. Es pot observar un augment primerenc en zones més cèntriques i més turístiques de la ciutat, però el fenomen va ocupant més i més espai urbanístic sense importar tant la localització dels barris. Encara que zones com Ciutat Vella o l'Eixample segueixen concentrant gran part dels pisos, el canvi de model d'allotjament turístic fa possible la proliferació d'aquests habitatges en barris perifèrics i residencials.
Normes com elPeuat responen a un augment descontrolat dels pisos turístics, que, combinat amb la gentrificació de diversos barris de la ciutat, suposa una problemàtica que des de fa anys les associacions veïnals tracten de pal·liar. Mariona Segú, experta en Economia Urbanística i Economia de l'Habitatge va elaborar, junt a tres investigadors més, un informe al 2020 (publicat a la revista Journal of Public Economics) que estudiava com l'impacte d'Airbnb a la ciutat de Barcelona ha afectat al mercat dels lloguers.
Segú detalla al podcast de Catalunya Ràdio La Segona Volta que el creixement turístic de la ciutat s'ha produït en gran mesura des de l'any 2000. Tant que Barcelona s'ha convertit en la setena ciutat amb més turisme d'Europa i la dissetena del món. Aquest fenomen ha afectat a la fisonomia de Barcelona quant a immobles: al 2020, els pisos d'Airbnb suposaven un 2% de l'espai d'habitatge de la ciutat i un 7% dels pisos de lloguer a tot el territori, segons Segú.