cas Borràs

Borràs va demanar a un funcionari que l'avisés si els Mossos investigaven els contractes sospitosos

La dirigent de Junts, quan ja no dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, va preguntar a un treballador de l'entitat per una factura que no s'havia pagat al seu amic Isaías, segons revelen els àudios publicats pel "eldiario.es"

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 2 de juny de 2022 a les 16:20 |
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, a l'hemicicle | ACN
El febrer de 2018 Laura Borràs era diputada de Junts al Parlament i l'independentisme negociava per trobar un candidat a la presidència. En aquest context, va saber que els Mossos havien entrat a la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que va presidir fins al gener d'aquell any, preguntant per uns contractes adjudicats a un amic seu, Isaías Herrero, i va enviar un missatge de veu a un funcionari de l'entitat per demanar-li que si tornaven a venir els Mossos l'avisés "de seguida". "Prefereixo saber què passa amb aquest tema", va dir l'actual presidenta del Parlament. Així consta en els missatges de veu que ha difós aquest dijous eldiario.es. 

Aquests contractes fonamenten la causa oberta al Tribuna Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Borràs. El jutge sospita que Borràs va atorgar a dit diversos contractes al seu amic Isaías Herrero quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. A més de Borràs, també estan investigats Herrero i el funcionari a qui la dirigent de Junts va enviar el missatge, Roger E.P. La setmana passada, aquest treballador ja va dir davant del jutge que Borràs s'havia interessat pel cas i que volia saber si els Mossos preguntaven pels contractes en qüestió, i que l'exdirectora de la ILC li deia a qui fer les adjudicacions


Roger E.P. també va explicar ell l'obeïa perquè no tenia capacitat de decisió. A més, va explicar que la Intervenció de la Generalitat va advertir el 2014 a l'ILC que estava abusant dels contractes menors i que hauria de fer procediments negociats, amb més publicitat. Borràs va presentar al·legacions a l'informe d'Intervenció dient que era totalment legal fer aquell tipus de contractes. La defensa de Borràs, exercida per Gonzalo Boye, ha demanat que es bolqui el contingut complet del telèfon de Roger E.P per contextualitzar els àudios. Això es farà el proper 8 de juny. 

En els àudios, Borràs insisteix al funcionari per conèixer "tots els contractes a nom d'Isaías" i també vol saber per què no se li ha pagat una factura al seu amic. També assenyala que podria arribar a pagar-li ella de la seva butxaca. El cas neix d'una conversa d'Isaías de novembre de 2017 -Borràs encara era directora de ILC- en una altra causa judicial. "Jo amb la Borràs, amb la jefa, facturo amb la cooperativa, facturo uns trapis per allà. El fotut és si la Borràs deixa de ser directora", deia Isaías. La defensa de Borràs sempre ha denunciat una persecució política pel fet que ella és una líder destacada del moviment independentista. 


En un segon àudio, quan Borràs ja anava a les llistes de Junts a les eleccions de 21 de desembre de 2017, li demana "un favor" al funcionari en qüestió. Vol tenir el dia següent a primera hora "tots els contractes a nom d'Isaías". "Tot el que li hem pagat amb el seu nom. És molt important i molt urgent", va dir Borràs el 19 de desembre de 2017. Mesos després, ja com a consellera de Cultura, és quan demana explicacions sobre per què no s'ha pagat una factura al seu amic. Borràs es refereix a uns projectes de web que es van fer. El jutge, però, sosté que es van "concertar per defraudar" a la ILC mitjançant la simulació d'ofertes en els 18 contractes sota sospita. En total, tot plegat puja a 330.442,65 euros. 

Evolució del cas


La investigació del cas la va començar un jutjat de Barcelona però va passar després al Tribunal Suprem, quan Borràs va ser elegida diputada al Congrés i davant del qual es va negar a declarar, i després al TSJC, quan Borràs va ser elegida presidenta de la cambra catalana. El magistrat instructor del TSJC estava a punt de tancar la causa, però la declaració d'aquest dimarts i altres documents que s'han demanat com a diligències podrien allargar el procediment. La causa està oberta pels delictes de prevaricació, frau administratiu, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics. Es calcula que els set contractes adjudicats de forma sospitosa sumen uns 132.000 euros.

El TSJC també ha incorporat a la causa la sentència de l'Audiència de Barcelona del novembre del 2019 que condemna a cinc anys de presó Herrero i un altre home per falsificació de moneda, tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el 15 de gener del 2013. En la reunió de la junta de govern de l'ILC del 20 de març del 2013, presidida per Borràs, es va acordar com a objectius a curt termini l'elaboració d'un portal web de referència de les lletres catalanes, la unificació de les activitats impulsades o subvencionades per l'ILC en un mateix espai i la presència intensiva i participativa de les seves activitats a les xarxes socials per promoure i fomentar la lectura.

Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., també investigat, per 20.050 euros.

Entre els indicis que el magistrat instructor del TSJC indica hi ha una conversa d'Isaías Herrero amb una persona el novembre del 2017 on el primer li deia que temia que l'aplicació del 155 del govern espanyol a la Generalitat fes aflorar "marrons", com el fet que en els serveis que l'ILC li contractava havia de presentar "dos pressupostos bons i quatre no bons".

A banda, un cunyat d'Herrero va explicar que l'encausat li havia demanat el DNI per elaborar pressupostos a nom seu i que ell no n'havia presentat cap dels que consten al seu nom davant l'ILC. Una amiga de joventut de l'individu també va explicar que l'home li havia demanat fer una factura de 18.000 euros i va negar que ella hagués presentat un pressupost al seu nom davant l'ILC. Un investigador d'un màster de literatura digital, en el qual havien participat Borràs i Herrero també va negar haver presentat vuit pressupostos, com li consta a l'ILC. Dues cooperatives van fer afirmacions similars.

 Tots els pressupostos desmentits per professionals i entitats i altres factures dels 18 contractes menors van ser trobats en un disc dur d'aquest encausat a casa seva. En una carpeta anomenada 'pressupostos-Laura' hi havia tres pressupostos del grup d'investigació literària i tecnològica dirigit per Borràs en el qual ell participava.

Així, la instrucció conclou que Isaías Herrero va percebre directament de l'ILC 112.503 euros més el d'un dels contractes de la cooperativa Xarxa Integral, 21.538 euros. A més, les declaracions de la renda d'Herrero entre el 2013 i el 2017 revelen que la major part dels seus ingressos procedien de treballs desenvolupats per a l'ILC, cobrats en nom propi o d'una empresa de la qual era soci.

Un dels altres acusats, Andreu P.M., amic d'Herrero, sí que va prestar-li les seves dades fiscals perquè les utilitzés per elaborar pressupostos per a l'ILC. De fet, després que l'amic obtingués l'adjudicació dels contractes, Herrero l'instava a posar-se al dia en "les factures a mitges" i recordant-li els conceptes "inventats" que hi havia d'incloure. Un cop presentades i cobrades les factures, l'amic li va fer les transferències corresponents a Isaías Herrero.

Segons un informe de la Guàrdia Civil sobre els discos durs d'Isaías Herrero, diversos pressupostos presentats a l'ILC es van fer en les mateixes dates i des del mateix equip informàtic tot i que corresponien a empreses diferents.

Una responsable de la gestió administrativa de l'ILC va declarar al jutjat que la Intervenció "no veia de bon ull que un mateix proveïdor fos contractat any rere any, i que en comprovar ella mateixa que els contractes amb Isaías Herrero relatius al portal podien estar relacionats, va suggerir a Borràs en diverses ocasions tramitar-los com un sol contracte negociat, fins al punt que va començar a redactar un esborrany de plec de condicions, refusant la proposta la directora adduint que els contractes eren diferents".

Poc després de ser nomenada directora de la ILC, Borràs va presentar Isaías Herrero al personal de l'entitat com a responsable de la web. Tots dos es van intercanviar correus electrònics sobre factures i contractes, concloent que el mateix proveïdor no podia presentar factures sobre conceptes diferents el mateix any i que, per tant, s'havien de "trucar portes" i "embolicar algú" per facturar a noms diferents i tampoc superar el màxim de 18.000 euros de contractes menors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació