01
de juny
del
2022
Actualitzat
el
02
de juny
a les
12:25h
La confiança entre la Generalitat i l'Estat, repeteixen aquests dies a Palau, és "nul·la". Ja ho era amb el Catalangate -les explicacions de Pedro Sánchez la setmana passada al Congrés dels Diputatsno van servir per convèncer Pere Aragonès, amb qui encara hi ha una reunió pendent-, i la publicació de les dades d'execució pressupostària només ha servit per crispar encara més una situació que s'acosta al límit. L'incompliment de les inversions pactades per ERC en els pressupostos generals de l'Estat per al 2022 -només se n'ha complert un terç, proporció encara més lesiva si es compara amb les dades de Madrid- han escalfat els ànims, la Generalitat ha reclamat explicacions formals a la Moncloa i Aragonès exigeix una "reversió immediata" de la tendència. Més llenya al foc d'una relació que, des que ha arrencat el 2022, només s'ha corcat.
Les relacions s'incendien al mateix temps que es mantenen congelats els contactes d'alt nivell, per bé que aquest dimecres, el fet que Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, hagin coincidit a la inauguració de les oficines de Google a Barcelona ha acabat derivant en una trobada de 20 minuts. En aquest breu contacte s'han emplaçat a abordar l'execució de les inversions a la propera reunió ja prevista, tot i que encara sense data, de la comissió bilateral d'infraestructures, a la qual Puigneró no hi assistirà i hi enviarà càrrecs tècnics. Poques hores després, el Govern solemnitzava amb una carta agra adreçada a la Moncloa i signada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que la "deslleialtat" amb les inversions fa "més gran la ferida" amb Catalunya.
Els cinc primers mesos de l'any han transcorregut per vies que a Palau no tenien previstes. Existia el compromís de reunir la taula de diàleg les primeres setmanes de gener, però el calendari electoral a Castella i Lleó va deixar la trobada sense lloc en el calendari, i l'escàndol de l'espionatge només ha fet que consolidar el desacord, visible pràcticament cada setmana al Congrés dels Diputats. No és només la relació entre governs que s'ha complicat sinó que també ho ha fet la col·laboració entre els diputats que comanda Gabriel Rufián a Madrid amb el grup del PSOE: ni la reforma laboral, ni el decret per respondre a les conseqüències de la guerra a Ucraïna ni la llei de l'audiovisual han rebut el suport d'ERC, part indispensable de la majoria de la investidura de Sánchez. Al carrer Calàbria entenen que, a hores d'ara, és "impensable" un escenari en el qual es torni a facilitar l'aprovació d'uns pressupostos.
Les dades d'execució pressupostària, a banda, han posat de manifest no tan sols els incompliments de l'Estat envers Catalunya, sinó també els acords als quals arriba el PSOE amb els republicans. Per aconseguir el suport dels d'Oriol Junqueras als pressupostos, Sánchez es va comprometre a inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. "És inadmissible", ha assenyalat aquest dimecres Aragonès des del segon congrés internacional de Formació Professional, en el qual hi havia la ministra d'Educació, Pilar Alegría.
La relació entre executius continua congelada arran del Catalangate, i no es preveu cap trobada per acostar posicions o bé abordar les discrepàncies. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, insistia dimarts que la cita entre presidents continua sense data, tot i que ja fa un mes que Aragonès va traslladar en persona a Sánchez la necessitat de veure's. Es dona per fet que res es mourà fins almenys passades les eleccions a Andalusia, el 19 de juny, que poden marcar també un punt d'inflexió en el rumb de la Moncloa.
Del xoc amb la Moncloa a la discrepància enquistada a Palau
"Un pressupost no és només un compromís de despesa, és un compromís amb la gent", ha destacat el president de la Generalitat. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha remarcat que l'agenda del retrobament -l'expressió que Sánchez fa servir per emmarcar el diàleg amb Catalunya- ja cau "com un castell de cartes". "La realitat és que el govern espanyol liderat pel PSOE i el PSC (poc es parla del paperot del PSC) nega les eines a Catalunya, menysté la ciutadania del país i incompleix els compromisos", ha tuitejat Vilalta, que també ha demanat el traspàs de "tots els recursos" que es generen des de Catalunya en cas que l'Estat només tingui "excuses". La ministra Sánchez s'ha compromès a "treballar" pels catalans i ha rebutjat la "confrontació".
També ha aprofitat, des de RAC1, per respondre el vicepresident Jordi Puigneró -encarregat de la gestió de les infraestructures a Catalunya com a conseller de Territori-, que a Catalunya Ràdio només veia dues opcions als incompliments: "O són uns inútils o són uns mentiders". La ministra ha respost que no són ni una cosa ni l'altra sinó que treballen per "desencallar projectes". "El vicepresident Puigneró sap que treballem molt bé de la mà amb el seu equip tècnic. No tenim cap problema, quan ens asseiem en una taula per parlar i fer seguiment de projectes troben acords", ha ressaltat. Tots dos van ser els protagonistes de l'entesa verbal, finalment trencada, per l'ampliació de l'aeroport del Prat, i aquest dimecres s'han reunit breument aprofitant que han coincidit a la inauguració de la nova oficina de Google a Barcelona.
Tot i que en carpetes com l'aeroport o els Jocs Olímpics d'Hivern els dirigents de Junts havien generat certa sintonia amb el PSC, les dades d'execució pressupostària han servit al partit que lidera -encara- Carles Puigdemont per furgar en els pocs rèdits de l'estratègia d'ERC a Madrid. "És un res al cove" és un dels arguments que fan servir aquests dies els dirigents de Junts -l'ha verbalitzat Puigneró a Catalunya Ràdio- per referir-se al paper dels republicans a Madrid i, molt especialment, al de Rufián, una de les figures que més anticossos genera en l'entorn de Puigdemont. Junts també ha difós un vídeo en el qual treuen pit de les negatives a validar els pressupostos estatals amb intervencions en què Laura Borràs, Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries carregaven, ja fa mesos, contra la manca de compliment en matèria inversora a Catalunya.
El soci d'ERC a Catalunya, per tant, es desmarca una vegada més de la seva estratègia a Madrid, un gest que se suma a la petició d'aparcar la taula de diàleg -de la qual Junts no en forma part- i passar ja a la fase de preparar l'alternativa. Els de Junqueras i Aragonès, però, no tenen previst fer un viratge a una estratègia que, asseguren, transcendeix la resposta del govern de Sánchez perquè és necessària a efectes de fer entendre a nivell internacional que s'esprem la interlocució. Si bé admeten que el Catalangate ha marcat un abans i un després en una relació amb el govern espanyol, descarten un cop de volant i entenen que s'han de prendre decisions de forma gradual i en funció de si hi ha o no reacció a l'altra banda.
Tot plegat, enmig del procés congressual de Junts, que aquest cap de setmana entronitzarà Borràs com a presidenta i Jordi Turull com a secretari general, i la possibilitat que se celebri una consulta sobre la permanència de la formació dins del Govern. Camí, a banda, d'unes eleccions municipals en què Junts ja ha assenyalat ERC com a "principal adversari", sense que això suposi -en paraules de Jordi Sànchez- aparcar la "lleialtat" dins l'executiu. La legislatura es complica dins i fora del Palau de la Generalitat.
Les relacions s'incendien al mateix temps que es mantenen congelats els contactes d'alt nivell, per bé que aquest dimecres, el fet que Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, hagin coincidit a la inauguració de les oficines de Google a Barcelona ha acabat derivant en una trobada de 20 minuts. En aquest breu contacte s'han emplaçat a abordar l'execució de les inversions a la propera reunió ja prevista, tot i que encara sense data, de la comissió bilateral d'infraestructures, a la qual Puigneró no hi assistirà i hi enviarà càrrecs tècnics. Poques hores després, el Govern solemnitzava amb una carta agra adreçada a la Moncloa i signada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que la "deslleialtat" amb les inversions fa "més gran la ferida" amb Catalunya.
Els cinc primers mesos de l'any han transcorregut per vies que a Palau no tenien previstes. Existia el compromís de reunir la taula de diàleg les primeres setmanes de gener, però el calendari electoral a Castella i Lleó va deixar la trobada sense lloc en el calendari, i l'escàndol de l'espionatge només ha fet que consolidar el desacord, visible pràcticament cada setmana al Congrés dels Diputats. No és només la relació entre governs que s'ha complicat sinó que també ho ha fet la col·laboració entre els diputats que comanda Gabriel Rufián a Madrid amb el grup del PSOE: ni la reforma laboral, ni el decret per respondre a les conseqüències de la guerra a Ucraïna ni la llei de l'audiovisual han rebut el suport d'ERC, part indispensable de la majoria de la investidura de Sánchez. Al carrer Calàbria entenen que, a hores d'ara, és "impensable" un escenari en el qual es torni a facilitar l'aprovació d'uns pressupostos.
Les dades d'execució pressupostària, a banda, han posat de manifest no tan sols els incompliments de l'Estat envers Catalunya, sinó també els acords als quals arriba el PSOE amb els republicans. Per aconseguir el suport dels d'Oriol Junqueras als pressupostos, Sánchez es va comprometre a inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. "És inadmissible", ha assenyalat aquest dimecres Aragonès des del segon congrés internacional de Formació Professional, en el qual hi havia la ministra d'Educació, Pilar Alegría.
La relació entre executius continua congelada arran del Catalangate, i no es preveu cap trobada per acostar posicions o bé abordar les discrepàncies. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, insistia dimarts que la cita entre presidents continua sense data, tot i que ja fa un mes que Aragonès va traslladar en persona a Sánchez la necessitat de veure's. Es dona per fet que res es mourà fins almenys passades les eleccions a Andalusia, el 19 de juny, que poden marcar també un punt d'inflexió en el rumb de la Moncloa.
Del xoc amb la Moncloa a la discrepància enquistada a Palau
"Un pressupost no és només un compromís de despesa, és un compromís amb la gent", ha destacat el president de la Generalitat. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha remarcat que l'agenda del retrobament -l'expressió que Sánchez fa servir per emmarcar el diàleg amb Catalunya- ja cau "com un castell de cartes". "La realitat és que el govern espanyol liderat pel PSOE i el PSC (poc es parla del paperot del PSC) nega les eines a Catalunya, menysté la ciutadania del país i incompleix els compromisos", ha tuitejat Vilalta, que també ha demanat el traspàs de "tots els recursos" que es generen des de Catalunya en cas que l'Estat només tingui "excuses". La ministra Sánchez s'ha compromès a "treballar" pels catalans i ha rebutjat la "confrontació".
També ha aprofitat, des de RAC1, per respondre el vicepresident Jordi Puigneró -encarregat de la gestió de les infraestructures a Catalunya com a conseller de Territori-, que a Catalunya Ràdio només veia dues opcions als incompliments: "O són uns inútils o són uns mentiders". La ministra ha respost que no són ni una cosa ni l'altra sinó que treballen per "desencallar projectes". "El vicepresident Puigneró sap que treballem molt bé de la mà amb el seu equip tècnic. No tenim cap problema, quan ens asseiem en una taula per parlar i fer seguiment de projectes troben acords", ha ressaltat. Tots dos van ser els protagonistes de l'entesa verbal, finalment trencada, per l'ampliació de l'aeroport del Prat, i aquest dimecres s'han reunit breument aprofitant que han coincidit a la inauguració de la nova oficina de Google a Barcelona.
Tot i que en carpetes com l'aeroport o els Jocs Olímpics d'Hivern els dirigents de Junts havien generat certa sintonia amb el PSC, les dades d'execució pressupostària han servit al partit que lidera -encara- Carles Puigdemont per furgar en els pocs rèdits de l'estratègia d'ERC a Madrid. "És un res al cove" és un dels arguments que fan servir aquests dies els dirigents de Junts -l'ha verbalitzat Puigneró a Catalunya Ràdio- per referir-se al paper dels republicans a Madrid i, molt especialment, al de Rufián, una de les figures que més anticossos genera en l'entorn de Puigdemont. Junts també ha difós un vídeo en el qual treuen pit de les negatives a validar els pressupostos estatals amb intervencions en què Laura Borràs, Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries carregaven, ja fa mesos, contra la manca de compliment en matèria inversora a Catalunya.
El soci d'ERC a Catalunya, per tant, es desmarca una vegada més de la seva estratègia a Madrid, un gest que se suma a la petició d'aparcar la taula de diàleg -de la qual Junts no en forma part- i passar ja a la fase de preparar l'alternativa. Els de Junqueras i Aragonès, però, no tenen previst fer un viratge a una estratègia que, asseguren, transcendeix la resposta del govern de Sánchez perquè és necessària a efectes de fer entendre a nivell internacional que s'esprem la interlocució. Si bé admeten que el Catalangate ha marcat un abans i un després en una relació amb el govern espanyol, descarten un cop de volant i entenen que s'han de prendre decisions de forma gradual i en funció de si hi ha o no reacció a l'altra banda.
Tot plegat, enmig del procés congressual de Junts, que aquest cap de setmana entronitzarà Borràs com a presidenta i Jordi Turull com a secretari general, i la possibilitat que se celebri una consulta sobre la permanència de la formació dins del Govern. Camí, a banda, d'unes eleccions municipals en què Junts ja ha assenyalat ERC com a "principal adversari", sense que això suposi -en paraules de Jordi Sànchez- aparcar la "lleialtat" dins l'executiu. La legislatura es complica dins i fora del Palau de la Generalitat.