01
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
10:10h
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha instat aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a fer complir el nou decret llei del Govern i descartar l'aplicació del 25% de castellà a les aules que va dictar, precisament, el TSJC. Les noves lleis han de servir perquè no s'apliquin percentatges. "Un tribunal ha de fer complir les lleis. Dins del marc de les noves normes, està obligat a vetllar perquè es compleixin", ha assenyalat Cambray en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa. Segons el conseller, no hi ha res "més democràtic" que l'elaboració del nou decret, que serà convalidat al Parlament gràcies als comuns. Pel que fa a la negociació amb els sindicats per les demandes del col·lectiu -motiu de jornades de vaga durant el primer semestre-, els ha instat a tornar a la mesa però els ha advertit que no pensa fer marxa enrere en l'avançament de l'inici de curs de cara al mes de setembre.
Cambray ha indicat que, en clau lingüística, la Generalitat "no és on voldria", com acrediten les enquestes. El nou decret llei s'encarrega de "protegir" els mestres, les direccions dels centres i també els projectes lingüístics. El text també aposta per la "inaplicació" de percentatges, perquè és el que diuen els "criteris pedagògics". "Deixem els tribunals fora de les aules. Els mestres són els qui han de fer el projecte lingüístic en base a la realitat sociolingüística de les escoles", ha ressaltat. Pel que fa al curs vinent, ha citat la reducció de ràtios, la lluita contra la segregació i l'avançament del calendari escolar, que no "perjudica" els drets laborals dels mestres. Quan va arribar a la conselleria, va rebre quatre informes favorables a aquesta mesura. Pel que fa als currículums, es donaran tres anys per adaptar-s'hi, però s'acabarà aplicant.
"Mai estàs preparat per ser conseller d'Educació. Afrontar-ho d'aquesta manera em dona força, convicció i fermesa per escoltar amb humilitat, fermesa i convicció", ha assenyalat Cambray, que és fill de mestres -ho ha fet notar Núria Cuenca, secretària general de la Presidència, encarregada de presentar l'acte- i que va tenir la seva mare com a professora a l'escola on anava de petit. "Hem de ser capaços d'encetar una nova etapa en el model educatiu. Sortim de la pandèmia i d'uns anys de retallades. Un Govern republicà no ve a gestionar, va a fer una transformació ambiciosa", ha remarcat. A l'acte l'han acompanyat les conselleres Lourdes Ciuró, Natàlia Garriga i Teresa Jordà, així com també Oriol Junqueras i Esther Niubó, diputada del PSC.
El conseller ha assumit que sempre hi haurà "resistències" i "soroll" davant dels canvis. "Sempre ha passat, i és fàcil preveure que continuarà passant. Ens va passar amb la llei d'educació de Catalunya, que ara tots estem d'acord que és una fantàstica norma. Ens va passar amb la sisena hora als centres públics. Si anem a l'hemeroteca, hi ha cartells que l'únic que fan és canviar la cara del conseller. És important i imprescindible escoltar tothom, però alhora hem de ser capaços de pensar en un horitzó 2030, i per això hem d'estructurar un sistema educatiu on les coses passin", ha indicat.
La intervenció de Cambray davant del Fòrum Europa s'ha produït un dia després que Educació hagi enviat les instruccions pertinents a les escoles per fer complir amb el nou decret sobre els projectes lingüístics. En paral·lel, els grups parlamentaris estan pendents del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la proposició de llei avalada per ERC, Junts, els comuns i el PSC, que situa el castellà com a llengua d'ús "curricular" a les aules. La previsió inicial és que aquesta proposició fos aprovada abans del decret llei, però el recurs de les tres dretes al CGE ho va impedir.
Ja amb el decret a la mà, el gabinet jurídic va enviar al TSJC la resposta al requeriment per aplicar de manera immediata el 25% de castellà a les aules. En el document, el Govern al·lega la "impossibilitat leal" de complir amb el mandat judicial amb l'argument que existeix un nou marc legal -el nou decret- que supera l'anterior, en base al qual es va dictar el veredicte sobre el percentatge de castellà a l'escola. En el nou text, de fet, el Govern no fixa cap xifra concreta per a l'aprenentatge de llengües. Només estipula que, en acabar l'ensenyament obligatori, s'ha de tenir domini oral i escrit de català i castellà. El responsable últim dels projectes lingüístics és Educació.
Cambray ha indicat que, en clau lingüística, la Generalitat "no és on voldria", com acrediten les enquestes. El nou decret llei s'encarrega de "protegir" els mestres, les direccions dels centres i també els projectes lingüístics. El text també aposta per la "inaplicació" de percentatges, perquè és el que diuen els "criteris pedagògics". "Deixem els tribunals fora de les aules. Els mestres són els qui han de fer el projecte lingüístic en base a la realitat sociolingüística de les escoles", ha ressaltat. Pel que fa al curs vinent, ha citat la reducció de ràtios, la lluita contra la segregació i l'avançament del calendari escolar, que no "perjudica" els drets laborals dels mestres. Quan va arribar a la conselleria, va rebre quatre informes favorables a aquesta mesura. Pel que fa als currículums, es donaran tres anys per adaptar-s'hi, però s'acabarà aplicant.
"Mai estàs preparat per ser conseller d'Educació. Afrontar-ho d'aquesta manera em dona força, convicció i fermesa per escoltar amb humilitat, fermesa i convicció", ha assenyalat Cambray, que és fill de mestres -ho ha fet notar Núria Cuenca, secretària general de la Presidència, encarregada de presentar l'acte- i que va tenir la seva mare com a professora a l'escola on anava de petit. "Hem de ser capaços d'encetar una nova etapa en el model educatiu. Sortim de la pandèmia i d'uns anys de retallades. Un Govern republicà no ve a gestionar, va a fer una transformació ambiciosa", ha remarcat. A l'acte l'han acompanyat les conselleres Lourdes Ciuró, Natàlia Garriga i Teresa Jordà, així com també Oriol Junqueras i Esther Niubó, diputada del PSC.
El conseller ha assumit que sempre hi haurà "resistències" i "soroll" davant dels canvis. "Sempre ha passat, i és fàcil preveure que continuarà passant. Ens va passar amb la llei d'educació de Catalunya, que ara tots estem d'acord que és una fantàstica norma. Ens va passar amb la sisena hora als centres públics. Si anem a l'hemeroteca, hi ha cartells que l'únic que fan és canviar la cara del conseller. És important i imprescindible escoltar tothom, però alhora hem de ser capaços de pensar en un horitzó 2030, i per això hem d'estructurar un sistema educatiu on les coses passin", ha indicat.
La intervenció de Cambray davant del Fòrum Europa s'ha produït un dia després que Educació hagi enviat les instruccions pertinents a les escoles per fer complir amb el nou decret sobre els projectes lingüístics. En paral·lel, els grups parlamentaris estan pendents del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la proposició de llei avalada per ERC, Junts, els comuns i el PSC, que situa el castellà com a llengua d'ús "curricular" a les aules. La previsió inicial és que aquesta proposició fos aprovada abans del decret llei, però el recurs de les tres dretes al CGE ho va impedir.
Ja amb el decret a la mà, el gabinet jurídic va enviar al TSJC la resposta al requeriment per aplicar de manera immediata el 25% de castellà a les aules. En el document, el Govern al·lega la "impossibilitat leal" de complir amb el mandat judicial amb l'argument que existeix un nou marc legal -el nou decret- que supera l'anterior, en base al qual es va dictar el veredicte sobre el percentatge de castellà a l'escola. En el nou text, de fet, el Govern no fixa cap xifra concreta per a l'aprenentatge de llengües. Només estipula que, en acabar l'ensenyament obligatori, s'ha de tenir domini oral i escrit de català i castellà. El responsable últim dels projectes lingüístics és Educació.