31
de maig
del
2022
Per a Laura Borràs no va ser una decisió senzilla quedar-se fora del Govern i apostar per presidir el Parlament. La distància que la separava dels postulats de Pere Aragonès i la voluntat de crear un perfil propi -també en clau interna a Junts- des del Parc de la Ciutadella van ser els factors decisius a l'hora de convertir-se en la segona autoritat del país. Més d'un any després, l'aterratge a la cambra catalana s'ha revelat com a complex, tenint en compte tots els esdeveniments que s'han succeït a l'hemicicle i als passadissos. L'últim és la dimissió -encara no acceptada per Borràs, que esperarà a un informe per acabar decidir- d'Esther Andreu, secretària general del Parlament, verbalitzada aquest dimarts a la mesa arran del procés de selecció d'uixers amb el seu fill com a protagonista. Un episodi que arriba la mateixa setmana que la dirigent de Junts n'assumirà la presidència en substitució de Carles Puigdemont fent tàndem amb Jordi Turull com a secretari general en el congrés de dissabte a Argelers.
Andreu va ser una tria directa de Borràs i del seu entorn -format per dirigents com Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas, tots els futurs integrants de la direcció de Junts- per substituir Xavier Muro, protagonista de múltiples topades amb l'expresident Quim Torra i Josep Costa, exvicepresident del Parlament, en l'anterior legislatura. A Muro, Junts l'assenyalava per la retirada de l'escó de Torra, i hi havia actituds seves que -sempre en privat, perquè públicament no se'n va fer cap advertència- que havien encès alarmes. Una d'elles va acabar esclatant gràcies a la publicació, al diari Ara, de l'existència de les polèmiques llicències per edat, un dels episodis que més soroll ha generat a l'entorn de la presidència de Borràs. Ella i els seu cercle més proper consideren injust que, havent-se convertit en l'encarregada de revertir els privilegis, se l'hagi assenyalat, a diferència dels seus predecessors.
"És la presidenta de qui s'ha fiscalitzat més la seva feina", sostenen sovint des del seu entorn, sempre alerta per les informacions que apareixen davant del judici que Borràs haurà d'afrontar en els propers mesos per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La presidenta del Parlament ha emmarcat aquesta carpeta judicial dins la "causa general" contra l'independentisme, malgrat que els delictes imputats -malversació, prevaricació, frau i falsedat documental- i la tasca al capdavant de la ILC no tenen a veure amb l'arquitectura política del procés. Un funcionari va declarar la setmana passada que Borràs li va demanar que l'avisés si els Mossos investigaven els contractes sospitosos d'haver estat fraccionats.
En privat, la presidenta del Parlament manté que no s'han comès irregularitats, i es defensa assenyalant que la investigació és "prospectiva" pel fet de ser una "coneguda independentista", com apareix en informes policials que formen part de la causa. El cas de la ILC ha sobrevolat des del principi la seva presidència -a la qual va arribar gràcies als vots de Junts i ERC, sense el suport de la CUP, fet que va generar suspicàcies en un entorn que sempre ha volgut exhibir proximitat amb els anticapitalistes-, en la qual es va estrenar amb un discurs basat en "recuperar" la sobirania del Parlament perduda -a parer seu- en l'etapa de Roger Torrent. Les paraules pronunciades el dia de l'assumpció del càrrec van ser utilitzades per l'oposició -i també per ERC- quan va esclatar l'afer de l'escó de Pau Juvillà, a qui la Junta Electoral va desposseir de l'escó.
Aquell episodi va convertir-se en la principal prova de foc de Borràs, que finalment va veure com el diputat de la CUP deixava de ser-ho. Va ser precisament Andreu, com a secretària general, qui va executar la retirada de l'escó "per imperatiu legal". En una compareixença al març, coincidint amb el primer aniversari a la presidència del Parlament, la dirigent de Junts va assegurar que mantenia la confiança en Andreu. Ara hi ha encarregat un informe perquè s'esclareixi el seu rol en el procés de selecció d'uixers en el qual va participar el seu fill. La secretària general del Parlament, que no va informar d'aquesta circumstància, argumenta que no ha participat en el procediment i que es va inhibir des de bon començament. L'oposició, especialment el PSC, està descontenta amb la seva tasca, per la qual també va rebre crítiques en posar traves a l'hora de fer públic el cost de les polèmiques llicències per edat.
Borràs, per ara, no ha acceptat la seva dimissió a l'espera d'un informe específic que ja s'ha encarregat. La seva tasca al Parlament ha generat crítiques internes -sempre en privat-, especialment sobre el cas Juvillà, per les "incoherències" entre els fets i els discursos, però ningú l'ha qüestionat obertament. En el cas de les llicències per edat, el partit ha posat sovint més èmfasi en l'enfocament periodístic de les informacions que no pas en el fons de la qüestió. La presidenta del Parlament sempre ha volgut deixar clar que ella fuig dels privilegis: des del primer moment va renunciar a les dietes que li corresponen -un altre capítol que ha generat debat públic sobre els diputats- i a la targeta de crèdit, prebenda que tampoc va acceptar en el temps a la ILC.
Malgrat l'aterratge complex a la cambra, Borràs ha mantingut intacte el pes dins les bases de Junts, i ha aconseguit l'objectiu de comandar Junts amb pes executiu. Un repàs als noms de la futura executiva -dues vicepresidències i la secretaria d'organització estan ocupades per perfils de lleialtat provada- indica que ha sabut jugar les seves cartes davant Turull, que tot i ocupar la secretaria general i disposar de suports rellevant de quadres i dins el sottogoverno va haver de fer renúncies davant Borràs. El tàndem se sotmetrà a votació aquest divendres i fins dissabte, quan es proclamaran els resultats. Tothom estarà pendent del percentatge d'aprovació que rebin els futurs membres de la direcció, perquè donarà pistes de com arrenca l'etapa.
"Junts i a totes", repeteixen aquests dies la presidenta del Parlament i Turull, immersos en una ruta territorial que els està duent pràcticament comarca per comarca a l'hora d'explicar el projecte. A la pràctica, ja manen: han tingut veu i vot a l'hora d'integrar Junts de nou al consens pel català al Parlament, i també van tenir protagonisme en la convenció municipalista del cap de setmana passat. Un dels principals reptes que tindran al capdavant del partit serà decidir els passos a seguir en cas que Borràs sigui jutjada i hi hagi partits que reclamin l'aplicació del reglament, que suposaria la suspensió de la presidenta en les seves funcions. Una carpeta que pot portar al límit, una vegada més, les relacions amb ERC, convertida ja per Junts en el principal "adversari" de cara a unes municipals claus per al futur del partit.
Andreu va ser una tria directa de Borràs i del seu entorn -format per dirigents com Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas, tots els futurs integrants de la direcció de Junts- per substituir Xavier Muro, protagonista de múltiples topades amb l'expresident Quim Torra i Josep Costa, exvicepresident del Parlament, en l'anterior legislatura. A Muro, Junts l'assenyalava per la retirada de l'escó de Torra, i hi havia actituds seves que -sempre en privat, perquè públicament no se'n va fer cap advertència- que havien encès alarmes. Una d'elles va acabar esclatant gràcies a la publicació, al diari Ara, de l'existència de les polèmiques llicències per edat, un dels episodis que més soroll ha generat a l'entorn de la presidència de Borràs. Ella i els seu cercle més proper consideren injust que, havent-se convertit en l'encarregada de revertir els privilegis, se l'hagi assenyalat, a diferència dels seus predecessors.
"És la presidenta de qui s'ha fiscalitzat més la seva feina", sostenen sovint des del seu entorn, sempre alerta per les informacions que apareixen davant del judici que Borràs haurà d'afrontar en els propers mesos per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La presidenta del Parlament ha emmarcat aquesta carpeta judicial dins la "causa general" contra l'independentisme, malgrat que els delictes imputats -malversació, prevaricació, frau i falsedat documental- i la tasca al capdavant de la ILC no tenen a veure amb l'arquitectura política del procés. Un funcionari va declarar la setmana passada que Borràs li va demanar que l'avisés si els Mossos investigaven els contractes sospitosos d'haver estat fraccionats.
En privat, la presidenta del Parlament manté que no s'han comès irregularitats, i es defensa assenyalant que la investigació és "prospectiva" pel fet de ser una "coneguda independentista", com apareix en informes policials que formen part de la causa. El cas de la ILC ha sobrevolat des del principi la seva presidència -a la qual va arribar gràcies als vots de Junts i ERC, sense el suport de la CUP, fet que va generar suspicàcies en un entorn que sempre ha volgut exhibir proximitat amb els anticapitalistes-, en la qual es va estrenar amb un discurs basat en "recuperar" la sobirania del Parlament perduda -a parer seu- en l'etapa de Roger Torrent. Les paraules pronunciades el dia de l'assumpció del càrrec van ser utilitzades per l'oposició -i també per ERC- quan va esclatar l'afer de l'escó de Pau Juvillà, a qui la Junta Electoral va desposseir de l'escó.
Aquell episodi va convertir-se en la principal prova de foc de Borràs, que finalment va veure com el diputat de la CUP deixava de ser-ho. Va ser precisament Andreu, com a secretària general, qui va executar la retirada de l'escó "per imperatiu legal". En una compareixença al març, coincidint amb el primer aniversari a la presidència del Parlament, la dirigent de Junts va assegurar que mantenia la confiança en Andreu. Ara hi ha encarregat un informe perquè s'esclareixi el seu rol en el procés de selecció d'uixers en el qual va participar el seu fill. La secretària general del Parlament, que no va informar d'aquesta circumstància, argumenta que no ha participat en el procediment i que es va inhibir des de bon començament. L'oposició, especialment el PSC, està descontenta amb la seva tasca, per la qual també va rebre crítiques en posar traves a l'hora de fer públic el cost de les polèmiques llicències per edat.
Borràs, per ara, no ha acceptat la seva dimissió a l'espera d'un informe específic que ja s'ha encarregat. La seva tasca al Parlament ha generat crítiques internes -sempre en privat-, especialment sobre el cas Juvillà, per les "incoherències" entre els fets i els discursos, però ningú l'ha qüestionat obertament. En el cas de les llicències per edat, el partit ha posat sovint més èmfasi en l'enfocament periodístic de les informacions que no pas en el fons de la qüestió. La presidenta del Parlament sempre ha volgut deixar clar que ella fuig dels privilegis: des del primer moment va renunciar a les dietes que li corresponen -un altre capítol que ha generat debat públic sobre els diputats- i a la targeta de crèdit, prebenda que tampoc va acceptar en el temps a la ILC.
Malgrat l'aterratge complex a la cambra, Borràs ha mantingut intacte el pes dins les bases de Junts, i ha aconseguit l'objectiu de comandar Junts amb pes executiu. Un repàs als noms de la futura executiva -dues vicepresidències i la secretaria d'organització estan ocupades per perfils de lleialtat provada- indica que ha sabut jugar les seves cartes davant Turull, que tot i ocupar la secretaria general i disposar de suports rellevant de quadres i dins el sottogoverno va haver de fer renúncies davant Borràs. El tàndem se sotmetrà a votació aquest divendres i fins dissabte, quan es proclamaran els resultats. Tothom estarà pendent del percentatge d'aprovació que rebin els futurs membres de la direcció, perquè donarà pistes de com arrenca l'etapa.
"Junts i a totes", repeteixen aquests dies la presidenta del Parlament i Turull, immersos en una ruta territorial que els està duent pràcticament comarca per comarca a l'hora d'explicar el projecte. A la pràctica, ja manen: han tingut veu i vot a l'hora d'integrar Junts de nou al consens pel català al Parlament, i també van tenir protagonisme en la convenció municipalista del cap de setmana passat. Un dels principals reptes que tindran al capdavant del partit serà decidir els passos a seguir en cas que Borràs sigui jutjada i hi hagi partits que reclamin l'aplicació del reglament, que suposaria la suspensió de la presidenta en les seves funcions. Una carpeta que pot portar al límit, una vegada més, les relacions amb ERC, convertida ja per Junts en el principal "adversari" de cara a unes municipals claus per al futur del partit.