31
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:20h
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimarts l'absolució de Tamara Carrasco. La decisió de desestimar el recurs de la Fiscalia s'ha pres per onze vots a favor i cinc en contra. El ponent inicial, Ángel Hurtado, ha quedat en minoria i el nou ponent serà Javier Hernández. La sentència es farà pública els propers dies i comptarà amb vots particulars. El president de la sala penal, Manuel Marchena, ha votat en contra de la decisió de la majoria, juntament amb els magistrats Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Pablo Llarena i Vicente Magro. D'aquesta manera, el cas de Carrasco queda tancat definitivament després de quatre anys de periple judicial.
És la primera vegada que el Suprem aborda l'article 559 del codi penal, que estableix el delicte d'incitació als desordres públics i ha fixat doctrina sobre com interpretar-lo. Més enllà del debat jurídic, la vista del Suprem ha servit per resoldre definitivament el cas. Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil l'abril de 2018, i acusada de rebel·lió i terrorisme en el marc d'una operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La causa es va anar desinflant i va passar a un jutjat de Barcelona. Carrasco va estar més d'un any confinada al seu municipi, Viladecans. Al judici, la Fiscalia demanava set mesos de presó, però la jutgessa va dictar una sentència absolutòria, una decisió ratificada per l'Audiència de Barcelona i ara pel Suprem.
La decisió del Suprem estableix doctrina sobre un delicte que des de molts punts de vista és controvertit. L'article 559 del codi penal va ser introduït pel PP en una reforma de 2015, durant l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. S'emmarca en el capítol de "desordres públics" i regula concretament el delicte d'"incitació als desordres públics". En el cas de Carrasco, el fiscal l'acusa perquè va enviar un missatge en un grup de WhatsApp en què parlava d'unes protestes que hi havia previstes. No s'ha pogut acreditar encara com és que la Guàrdia Civil va accedir a aquest missatge.
La incitació als desordres públics consisteix, segons queda recollit al codi penal, en la "distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic" o "que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme". Estableix també que estarà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos, i una pena de presó de tres mesos a un any. El delicte, tant pel que castiga com per la seva definició, ja va ser durament criticat quan es va introduir al codi penal. En el cas de Carrasco, a més, se la va exonerar de l'execució material dels desordres públics, però no de la seva "inducció".
És la primera vegada que el Suprem aborda l'article 559 del codi penal, que estableix el delicte d'incitació als desordres públics i ha fixat doctrina sobre com interpretar-lo. Més enllà del debat jurídic, la vista del Suprem ha servit per resoldre definitivament el cas. Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil l'abril de 2018, i acusada de rebel·lió i terrorisme en el marc d'una operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La causa es va anar desinflant i va passar a un jutjat de Barcelona. Carrasco va estar més d'un any confinada al seu municipi, Viladecans. Al judici, la Fiscalia demanava set mesos de presó, però la jutgessa va dictar una sentència absolutòria, una decisió ratificada per l'Audiència de Barcelona i ara pel Suprem.
La decisió del Suprem estableix doctrina sobre un delicte que des de molts punts de vista és controvertit. L'article 559 del codi penal va ser introduït pel PP en una reforma de 2015, durant l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. S'emmarca en el capítol de "desordres públics" i regula concretament el delicte d'"incitació als desordres públics". En el cas de Carrasco, el fiscal l'acusa perquè va enviar un missatge en un grup de WhatsApp en què parlava d'unes protestes que hi havia previstes. No s'ha pogut acreditar encara com és que la Guàrdia Civil va accedir a aquest missatge.
La incitació als desordres públics consisteix, segons queda recollit al codi penal, en la "distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic" o "que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme". Estableix també que estarà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos, i una pena de presó de tres mesos a un any. El delicte, tant pel que castiga com per la seva definició, ja va ser durament criticat quan es va introduir al codi penal. En el cas de Carrasco, a més, se la va exonerar de l'execució material dels desordres públics, però no de la seva "inducció".