1 de 10
Procés català

La Generalitat acusa l'Estat d'«abandonar» els catalans amb els incompliments en les inversions

L'executiu català enviarà requeriments formals a dues ministres i a la delegada del govern espanyol a Catalunya per tal de rebre explicacions sobre l'execució pressupostària, que només és un terç de la prevista

Un tren de Rodalies, en el seu pas per Montgat. | Víctor Arias
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 31 de maig de 2022 a les 13:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nou incompliment en l'execució pressupostària de les obres planificades i pactades per l'Estat a Catalunya -només s'ha complert un terç del que es va acordar, segons les dades que van fer-se públiques aquest dilluns- han enervat la Generalitat, que acusa el govern espanyol d'haver "abandonat" els catalans. En aquests termes s'ha expressat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Davant d'aquest escenari, Plaja ha indicat que s'enviaran requeriments formals a les ministres Isabel Rodríguez -presidenta de la part estatal de la comissió bilateral- i Raquel Sánchez -titular de Foment-, així com també la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, per tal que expliquin els incompliments.

"Veurem com s'acaben concretant aquestes explicacions. Això no canvia el punt en què estan les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol després del Catalangate", ha apuntat Plaja. La portaveu del Govern, en aquest sentit, ha indicat que la confiança entre les administracions és "nul·la" arran del cas d'espionatge, i ha apuntat que no hi ha novetats sobre una futura reunió entre els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez per abordar l'escàndol. Aragonès li va demanar a Sánchez, el 6 de maig, en una trobada breu a Barcelona, que es veiessin formalment per parlar del cas.


El govern espanyol va acordar, per aconseguir el suport d'ERC als comptes, inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros a Catalunya, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. A l'altre cantó de la balança, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es queixava que el seu territori tan sols tenia previstos 1.133,9 milions en despesa, malgrat que la factura final s'ha disparat fins als 2.086 milions. De fet, malgrat que la inversió territorialitzada total de l'Estat va augmentar en 638,4 milions, la quantitat que va arribar a Catalunya va caure en 217,4 milions respecte el 2020, mentre que a Madrid creixia en 856,6 milions.


Els altres territoris que han rebut més inversió de l'esperada -tot i que per sota de l'exagerada desviació de Madrid- han estat Castella-la Manxa (+19,8%), La Rioja (+18,2%) i Aragó (+8,6%). En canvi, aquells on l'execució ha estat menys generosa -per bé que no tant com a Catalunya- són Astúries (40,5% del pressupost), Andalusia (41,9%), País Valencià (42,3%) i Cantàbria (50,9%).

Igualment, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant, de tan sols 95,1 euros per català. Només resta per sota Navarra, amb 75,6 euros però essent un territori foral, i el País Valencià, un altre territori històricament perjudicat per l'Estat, amb 92,7 euros invertits per habitant. Són xifres molt llunyanes als 383,7 euros de Múrcia, els 333,9 euros de l'Aragó i els 307,7 euros de Madrid.


D'aquesta manera, Catalunya tan sols va rebre un 9% del total d'inversions territorialitzades del govern espanyol i el seu sector públic durant el 2021, un percentatge molt per sota del 16,4% del seu pes en la població. La descompensació es veu també en aquest cas respecte Madrid, on hi viu el 14,3% d'espanyols i, en canvi, ha rebut el 25,5% de la inversió estatal de l'any passat, més d'un de cada quatre euros. Igualment perjudicat és el País Valencià, amb un pes poblacional equivalent al 10,7% de l'Estat i on s'hi van destinar el 5,7% d'inversions, segons les dades disponibles.

Bona part de la desviació respecte el pressupost prové de la inversió prevista en la xarxa ferroviària. En concret, Adif només va executar el 23,9% dels 707,4 milions compromesos per a Catalunya, Renfe tan sols el 34,6% dels 262,1 milions i Adif-Alta Velocitat, un 4,6% dels 492,1 milions contemplats als comptes per a l'any passat. D'aquesta manera, entre les tres empreses públiques estatals, tenien pressupostats 1.461,5 milions per a Catalunya, dels quals només s'han gastat 282,2 milions, el 19,3% de la inversió ferroviària acordada i aprovada al país. A Madrid, en canvi, hi van destinar 515,5 milions, un 50,5% més del que preveien els comptes per a Adif i Renfe.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació