1 de 10
Català a l'escola

Certeses i incògnites del decret del Govern que esquiva la imposició del 25% de castellà

Educació enviarà aquest dimarts les instruccions a les escoles per garantir projectes lingüístics sense percentatges i n'assumeix la responsabilitat última davant l'acció dels tribunals

Manifestació a favor del català a Canet de Mar. | Europa Press
per Sara González / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 30 de maig de 2022 a les 19:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En una interlocutòria signada el 9 de maig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligava el Govern a complir de manera immediata el 25% de castellà a les aules. L'ordre va situar l'executiu i les forces parlamentàries davant d'una contrarellotge que ha transcorregut en dues dimensions: una proposició de llei a la cambra catalana -aturada fins que es pronunciï el Consell de Garanties Estatutàries (CGE)- i un decret llei que ha sortit aquest dimarts del forn en una reunió extraordinària del Govern. Aquestes són les certeses i les incògnites que deixa el nou marc legal, pensat per sortejar el percentatge fixat pel TSJC i que el Parlament haurà de validar.

- S'aplicaran percentatges en l'ensenyament, com ordena el TSJC? No. L'article 2.d de l'articulat fixa aquest principi com a objectiu bàsic: "La inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües".


- Com es defineix el català en aquest nou decret? En l'apartat de d'exposició de motius s'hi pot llegir que cal "mantenir" el català com a "centre de gravetat del servei públic educatiu de Catalunya". El català, segons apareix en l'article 2.a de l'articulat, és la "llengua pròpia, llengua normalment emprada, llengua vehicular i d'aprenentatge i llengua d'ús normal en l'acollida de l'alumnat". Tot plegat, en la mateixa línia que recull la llei acordada al Parlament entre ERC, Junts, els comuns i el PSC.

- Quin paper es reserva al castellà? A diferència de la proposició al Parlament, que defineix el castellà com a llengua d'ús "curricular i educatiu", el decret no hi entra. En l'article 2.b sí que s'hi concreta l'objectiu següent: "La garantia que l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l'ensenyament obligatori".


- Qui té la responsabilitat última sobre la llengua? El Departament d'Educació, que "assumeix la responsabilitat obre la legalitat dels projectes lingüístic que valida". Què vol dir, això? Que el centres han d'elaborar els projectes, però és la conselleria que lidera Josep Gonzàlez-Cambray qui en té la "responsabilitat última", segons ha insistit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Educació també ha d'assessorar els centres a l'hora d'elaborar els projectes.

- Quins criteris s'han de tenir en compte a l'hora de fixar els projectes lingüístics? Hi ha dos elements principals per elaborar aquestes directrius: tenir en compte les "necessitats educatives" i la "diversitat cultural i lingüística" de l'alumnat per tal d'assolir els objectius de normalització del català.


- Quines instruccions dictarà Educació sobre els projectes lingüístics vigents? Aquest dimarts, la conselleria enviarà una instrucció a les direccions dels centres per explicar-los com es validaran els projectes lingüístics vigents i garantir que, a partir d’ara, Educació en serà la màxima responsable. En cas que s'hagin de fer adaptacions, el decret estableix que les escoles tindran tot el curs que ve per fer-les. El Govern entén que els docents tindran ara un paraigua perquè, en cas que es produeixin nous pronunciaments dels tribunals, aquests s'adrecin al Departament i no a les escoles. A més de la instrucció, el conseller Cambray compareixerà després de la reunió del consell executiu per explicar les directrius donades públicament.

- Quin marge hi ha per recórrer el decret davant la justícia? Com que el Govern ha optat per la via del decret llei, qualsevol recurs va per sobre el TSJC i té en el Tribunal Constitucional (TC) el seu terreny de joc. L'executiu argumenta que hi ha un nou marc que supera l'actual i que, per tant, també supera la imposició del 25% del TSJC. 


- Què passa amb les aules on ja es fa un 25% de castellà? A Catalunya hi ha, a hores d’ara, una cinquantena d'aules que imparteixen un 25% de castellà per sentències derivades de denúncies de particulars. Durant el curs que ve, encara continuaran en aquesta situació a l’espera que s'esgoti el recorregut jurídic i hi hagi un pronunciament definitiu del TC. La previsió és, però, que a partir d’ara, com que és la conselleria qui es fa càrrec dels projectes lingüístics, si hi ha noves denúncies aquestes ja no podran anar adreçades a un centre concret, sinó que s’haurà de denunciar Educació.

- Amb quina majoria compta el Govern per convalidar el decret al Parlament? El Govern ha aprovat el decret llei, però aquest haurà de ser validat ara al Parlament. De fet, segons ha pogut saber NacióDigital, ERC va estar el cap de setmana "en diàleg permanent"amb En Comú Podem per a la redacció final i incorporar-hi aportacions. Els de Jéssica Albiach mostren predisposició per donar-hi suport, mentre que el PSC ja ha manifestat el seu rebuig perquè considera que ERC i Junts busquen "esquivar" la sentència que imposa el 25% de castellà. La portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, ha confirmat el vot en contra perquè considera que el decret no només no compleix la sentència, sinó que no recull el consens assolit al Parlament ni "menciona el castellà com a llengua curricular". Precisament perquè els socialistes ja s’han descartat, els comuns estan disposats a fer valer el seu vot i recorden que, sense ells, el Govern no tindrà majoria. En tot cas, el portaveu parlamentari, David Cid, ha advertit que és la llei la que garanteix una estructura jurídica per protegir el català a l'escola, mentre que el decret té un caràcter, al seu parer, complementari.

- En quina situació està la proposició de llei pactada entre ERC, Junts, PSC i comuns? A l'espera del dictamen del CGE. No és vinculant, però sí necessari per continuar amb la tramitació parlamentària. Tot i que els grups haguessin volgut que tot s'accelerés per poder aprovar la norma en un ple extraordinari abans de dimecres, donen quasi per descartat que això pugui ser possible. És per això que, al contrari del que estava previst, s'ha aprovat el decret abans que la llei. A hores d'ara, no està fixada encara la reunió del Consell de Garanties, però s'espera que es produeixi aquesta mateixa setmana i que, tractant-se d'una llei poc extensa, l'informe es pugui emetre de forma ràpida. Un cop es presenti, el ple que es va suspendre divendres pel moviment dilatori de Cs, Vox i PP es podria reactivar en dues hores.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació