30
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:32h
El líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha reclamat al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona que, en comptes d'arxivar provisionalment la causa que investiga l'espionatge amb Pegasus incorpori les novetats de les darreres setmanes i que, a més, acumuli la resta de denúncies i querelles que han interposat els afectats pel Catalangate. Just aquest dilluns s'ha fet públic que la causa, que es va obrir fa dos anys arran de la denúncia presentada per Maragall i l'aleshores president del Parlament Roger Torrent, queda arxivada de forma provisional mentre no arriba la informació requerida a les autoritats d'Israel.
Maragall ha subratllat que no es tracta d'un arxivament definitiu, sinó d'una "paralització o interrupció" per evitar que corrin els terminis d'instrucció i "caduquin" a l'espera que Israel -el país d'on és l'empresa NSO, que desenvolupa i comercialitza el programari espia Pegasus- remeti la informació requerida pel jutge des de ja fa més d'un any. La investigació, doncs, es podria reobrir si arriba la comissió rogatòria. Amb tot, tot i que considera que, de partida, pot ser una mesura de "protecció", el líder republicà a Barcelona ha defensat que el jutge pot "fer més" mentre aquesta informació no arriba, especialment després de les investigacions de CitizenLab i que es revelés que el CNI va espiar les negociacions que van fer ERC i els comuns l'any 2019 per pactar el govern de Barcelona.
Torrent i Maragall van ser els primers en presentar querelles arran de les revelacions sobre l'espionatge. L'ofensiva anava dirigida, en un principi, contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, i perseguia la desclassificació de documents per esclarir el paper dels serveis secrets en l'escàndol. Tant la Fiscalia com el jutge instructor van bloquejar aquesta via i van acordar, a mitjans de 2020, demanar informació sobre NSO a Israel, que no ha respost. No va ser fins a principis de maig d'aquest any que el jutge va demanar els telèfons dels dos dirigents d'ERC espiats, coincidint també amb la publicació de la investigació de CitizenLab sobre l'espionatge a 65 persones relacionades amb el moviment independentista.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha presentat recurs contra l'arxivament provisional de la causa i retreu al magistrat que hagi mantingut la investigació "materialment paralitzada" durant més d'un any acordant noves pròrrogues de la instrucció. Per això, demana que agilitzi la investigació i recorda que des de principis d'any consta a la causa la comissió rogatòria d'Irlanda, en què s'indica que les dades sol·licitades a WhatsApp -Torrent i Margall van ser espiats per una escletxa d'aquesta aplicació- són als Estats Units i el magistrat no ha fet cap moviment. Un altre argument de Van den Eynde és que el cas dels dos dirigents d'ERC se suma ara al Catalangate, que aporta evidències d'un espionatge massiu a l'independentisme.
"Gosadia" per regular els creuers
Maragall és ja oficialment, des d'aquest cap de setmana, alcaldable d'ERC a Barcelona per a les eleccions del 2023. Preguntat per com serà el seu equip, el dirigent republicà ha esquivat pronunciar-se sobre si la seva intenció és que Elisenda Alamany repeteixi de número dos a la llista i s'ha limitat a assegurar que vol "enriquir i potenciar" una candidatura sabent que pot triar "entre possibilitats magnífiques".
El líder d'ERC a Barcelona també ha emplaçat l'alcaldessa Ada Colau a tenir "gosadia" per regular els creuers a la ciutat tot assenyalant "la inacció" en aquest àmbut durant els darrers set anys del seu mandat. En aquest sentit, ha recordat que el seu partit va demanar un informe sobre què vol dir càrrega turística per definir criteris i prendre decisions per limitar la xifra de creueristes en trànsit. Tot plegat, ha assegurat, tenint present la taxa sobre la contaminació que provoquen els creuers que està ultimant el Govern.
Maragall ha defensat la necessitat de "repensar" les superilles i s'ha mostrat predisposat a participar de la nova ordenança per regular la Zona de Baixes Emissions. Amb tot, s'ha mostrat crític per la gestió "insuficient i deficient" del govern municipal que ha permès que la justícia s'hi pronunciï en contra. Segons Maragall, cal defensar, però, el concepte, la vigència i la seva "millor implantació".
Maragall ha subratllat que no es tracta d'un arxivament definitiu, sinó d'una "paralització o interrupció" per evitar que corrin els terminis d'instrucció i "caduquin" a l'espera que Israel -el país d'on és l'empresa NSO, que desenvolupa i comercialitza el programari espia Pegasus- remeti la informació requerida pel jutge des de ja fa més d'un any. La investigació, doncs, es podria reobrir si arriba la comissió rogatòria. Amb tot, tot i que considera que, de partida, pot ser una mesura de "protecció", el líder republicà a Barcelona ha defensat que el jutge pot "fer més" mentre aquesta informació no arriba, especialment després de les investigacions de CitizenLab i que es revelés que el CNI va espiar les negociacions que van fer ERC i els comuns l'any 2019 per pactar el govern de Barcelona.
Torrent i Maragall van ser els primers en presentar querelles arran de les revelacions sobre l'espionatge. L'ofensiva anava dirigida, en un principi, contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, i perseguia la desclassificació de documents per esclarir el paper dels serveis secrets en l'escàndol. Tant la Fiscalia com el jutge instructor van bloquejar aquesta via i van acordar, a mitjans de 2020, demanar informació sobre NSO a Israel, que no ha respost. No va ser fins a principis de maig d'aquest any que el jutge va demanar els telèfons dels dos dirigents d'ERC espiats, coincidint també amb la publicació de la investigació de CitizenLab sobre l'espionatge a 65 persones relacionades amb el moviment independentista.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha presentat recurs contra l'arxivament provisional de la causa i retreu al magistrat que hagi mantingut la investigació "materialment paralitzada" durant més d'un any acordant noves pròrrogues de la instrucció. Per això, demana que agilitzi la investigació i recorda que des de principis d'any consta a la causa la comissió rogatòria d'Irlanda, en què s'indica que les dades sol·licitades a WhatsApp -Torrent i Margall van ser espiats per una escletxa d'aquesta aplicació- són als Estats Units i el magistrat no ha fet cap moviment. Un altre argument de Van den Eynde és que el cas dels dos dirigents d'ERC se suma ara al Catalangate, que aporta evidències d'un espionatge massiu a l'independentisme.
"Gosadia" per regular els creuers
Maragall és ja oficialment, des d'aquest cap de setmana, alcaldable d'ERC a Barcelona per a les eleccions del 2023. Preguntat per com serà el seu equip, el dirigent republicà ha esquivat pronunciar-se sobre si la seva intenció és que Elisenda Alamany repeteixi de número dos a la llista i s'ha limitat a assegurar que vol "enriquir i potenciar" una candidatura sabent que pot triar "entre possibilitats magnífiques".
El líder d'ERC a Barcelona també ha emplaçat l'alcaldessa Ada Colau a tenir "gosadia" per regular els creuers a la ciutat tot assenyalant "la inacció" en aquest àmbut durant els darrers set anys del seu mandat. En aquest sentit, ha recordat que el seu partit va demanar un informe sobre què vol dir càrrega turística per definir criteris i prendre decisions per limitar la xifra de creueristes en trànsit. Tot plegat, ha assegurat, tenint present la taxa sobre la contaminació que provoquen els creuers que està ultimant el Govern.
Maragall ha defensat la necessitat de "repensar" les superilles i s'ha mostrat predisposat a participar de la nova ordenança per regular la Zona de Baixes Emissions. Amb tot, s'ha mostrat crític per la gestió "insuficient i deficient" del govern municipal que ha permès que la justícia s'hi pronunciï en contra. Segons Maragall, cal defensar, però, el concepte, la vigència i la seva "millor implantació".