30
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:10h
El jutge de Barcelona que investiga l'espionatge amb Pegasus al president del Parlament, Roger Torrent, i el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha decidit arxivar la investigació. Fonts jurídiques consultades per NacióDigital assenyalen que es tracta d'un sobreseïment provisional per evitar que corrin els terminis d'instrucció a l'espera que Israel -el país d'on és l'empresa NSO, que desenvolupa i comercialitza el programari espia Pegasus- remeti la informació requerira pel jutge des de ja fa més d'un any. La investigació, doncs, es podria reobrir si arriba la comissió rogatòria. El cas va esclatar el 2020 i no hi ha hagut pràcticament avenços en la investigació judicial.
Torrent i Maragall van ser els primers en presentar querelles arran de les revelacions sobre l'espionatge. L'ofensiva anava dirigida, en un principi, contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, i perseguia la desclassificació de documents per esclarir el paper dels serveis secrets en l'escàndol. Tant la Fiscalia com el jutge instructor van bloquejar aquesta via i va acordar, a mitjans de 2020, demanar informació sobre NSO a Israel, que no ha respost. No va ser fins a principis de maig d'aquest any que el jutge va demanar els telèfons dels dos dirigents d'ERC espiats, coincidint també amb la publicació de la investigació de CitizenLab sobre l'espionatge a 65 persones relacionades amb el moviment independentista.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha presentat recurs contra l'arxivament provisional de la causa i retreu al magistrat que hagi mantingut la investigació "materialment paralitzada" durant més d'un any acordant noves pròrrogues de la instrucció. Per això, demana que agilitzi la investigació i recorda que des de principis d'any consta a la causa la comissió rogatòria d'Irlanda, en què s'indica que les dades sol·licitades a WhatsApp -Torrent i Margall van ser espiats per una escletxa d'aquesta aplicació- són als Estats Units i el magistrat no ha fet cap moviment. Un altre argument de Van den Eynde és que el cas dels dos dirigents d'ERC se suma ara al Catalangate, que aporta evidències d'un espionatge massiu a l'independentisme.
Les defenses els independentistes afectats per aquest escàndol ja han començat a presentar querelles, bona part de les quals van dirigides al jutjat 32 que fins ara tenia una causa oberta per fets molt similars. Van den Eynde es mostra favorable a què s'agrupin les diverses querelles presentades -Òmnium, la CUP, l'ANC i el Parlament ja les han presentades- perquè és de "sentit comú" que uns mateixos fets no es poden investigar en diferents procediments. Ara com ara, però, el jutge no ha acceptat la querella d'Òmnium, que per repartiment es troba al jutjat 21, i ha de dir alguna cosa sobre la de la CUP. La Fiscalia s'oposa a l'acumulació. Mentrestant, l'Audiència Nacional té oberta una causa per l'espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez i ministres del govern espanyol.
Torrent i Maragall van ser els primers en presentar querelles arran de les revelacions sobre l'espionatge. L'ofensiva anava dirigida, en un principi, contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, i perseguia la desclassificació de documents per esclarir el paper dels serveis secrets en l'escàndol. Tant la Fiscalia com el jutge instructor van bloquejar aquesta via i va acordar, a mitjans de 2020, demanar informació sobre NSO a Israel, que no ha respost. No va ser fins a principis de maig d'aquest any que el jutge va demanar els telèfons dels dos dirigents d'ERC espiats, coincidint també amb la publicació de la investigació de CitizenLab sobre l'espionatge a 65 persones relacionades amb el moviment independentista.
L'advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, ha presentat recurs contra l'arxivament provisional de la causa i retreu al magistrat que hagi mantingut la investigació "materialment paralitzada" durant més d'un any acordant noves pròrrogues de la instrucció. Per això, demana que agilitzi la investigació i recorda que des de principis d'any consta a la causa la comissió rogatòria d'Irlanda, en què s'indica que les dades sol·licitades a WhatsApp -Torrent i Margall van ser espiats per una escletxa d'aquesta aplicació- són als Estats Units i el magistrat no ha fet cap moviment. Un altre argument de Van den Eynde és que el cas dels dos dirigents d'ERC se suma ara al Catalangate, que aporta evidències d'un espionatge massiu a l'independentisme.
Les defenses els independentistes afectats per aquest escàndol ja han començat a presentar querelles, bona part de les quals van dirigides al jutjat 32 que fins ara tenia una causa oberta per fets molt similars. Van den Eynde es mostra favorable a què s'agrupin les diverses querelles presentades -Òmnium, la CUP, l'ANC i el Parlament ja les han presentades- perquè és de "sentit comú" que uns mateixos fets no es poden investigar en diferents procediments. Ara com ara, però, el jutge no ha acceptat la querella d'Òmnium, que per repartiment es troba al jutjat 21, i ha de dir alguna cosa sobre la de la CUP. La Fiscalia s'oposa a l'acumulació. Mentrestant, l'Audiència Nacional té oberta una causa per l'espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez i ministres del govern espanyol.