28
de maig
del
2022
El president de l'Aragó, Javier Lambán, ha aconseguit un fet inaudit: que el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, s'hagi desfet en elogis envers dirigents independentistes com Pere Aragonès i Jordi Sànchez pel seu suport al projecte dels Jocs d'Hivern. Ho va fer en les jornades del Cercle d'Economia. Aquests dies, Blanco ha perdut la paciència amb el dirigent aragonès pels seus continus bastons a les rodes dels Jocs. El president del COE ha assenyalat sense embuts Lambán com aúnic responsable del bloqueig d'unes negociacions amb els governs de Catalunya i Aragó que han fet plantejar la possibilitat d'encetar converses amb les entitats del Pirineu aragonès al marge de l'executiu de Lambán. L'actitud d'aquest en els darrers mesos ha ratificat la línia mantinguda per aquest baró del PSOE, amic de les declaracions i els gestos provocatius. Sobretot quan es tracta de Catalunya.
El 31 de desembre del 2017 va ser un dia molt important en la vida de Lambán. Era el dia del discurs de cap d'any com a president de la comunitat i no se li va ocórrer res millor que fer-ho des del monestir de Sixena. Els tribunals acabaven de donar-li una victòria en el llarg litigi que mantenia amb la Generalitat per fer-se amb el fons d'art que pertanyia al bisbat de Lleida. Aquella nit, Lambán va lluir botí amb orgull i es va permetre atacar les autoritats catalanes -en aquell moment cessades en aplicació del 155- i acusar-les d'una actitud "il·legal i irrespectuosa". Val a dir que uns mesos abans fins i tot s'havia mostrat a favor d'emprar la policia per recuperar les peces.
Hi ha en aquell discurs molts elements per entendre la mentalitat unitarista de Lambán. El president aragonès va asegurar que la seva comunitat era la més afectada pel procés sobiranista per la seva proximitat a Catalunya, va parlar de la "qüestió catalana" com el problema més greu d'Espanya i, en sintonia amb els sectors més recalcitrants de l'espanyolisme, va al·ludir a una suposada "renúncia de l'Estat a actuar com a tal a Catalunya".
Els qui coneixen Lambán se sorprenen dels posicionaments del dirigent socialista si es mira enrere en la seva trajectòria. Durant molts anys el seu perfil va respondre al d'un professional gris i discret. Nascut a Ejea de los Caballeros (Saragossa) el 1957, va fer els estudis d'història a la Universitat de Barcelona, a finals dels anys setanta. No se li pot retreure que no conegui Catalunya. Però tot indica que no es van acabar d'entendre.
Doctorat a la Universitat de Saragossa, amb una tesi sobre la rforma agrària a l'Aragó durant la Segona República, de jove va sentir atracció pel moviment llibertari, fins al punt de coquetejar amb una primerenca militància al sindicat CNT. Simpaties ideològiques i interès historiogràfic van conviure durant un temps en el fill d'una terra que va experimentar durant la Guerra Civil una de les etapes més heterodoxes que es poden imaginar: un govern liderat per anarquistes. Però d'aquesta atracció ja fa temps. Molt aviat va enfilar la militància al PSOE aragonès, passant per totes les etapes d'un aspirant a polític professional.
Regidor del seu poble, i després alcalde, va presidir la Diputació de Saragossa durant dotze anys (1999-2011), quan va convertir-se en l'exponent d'un sector del socialisme aragonès, amb base a Saragossa i d'esperit centralista. Un bloc de poder tradicionalment enfrontat al partit d'Osca, que va produir un dirigent com Marcelino Iglesias, president durant dotze anys, catalòfon i subtil. L'any 2015, Lambán va aconseguir sumar una majoria estreta amb Podem i el regionalista PAR, i el 2019 va repetir l'aliança transversal, que ara compta també amb els aragonesistes d'esquerres de la Xunta i IU. No està malament per qui va ser des de la primera hora un enemic acèrrim de Pedro Sánchez pels seus pactes amb Podem i sobiranistes. Si fa no fa, el que ha hagut de fer ell.
Lambán va ser un dels puntals de Susana Díaz, a qui va donar suport de manera entusiasta i a qui va pronosticar un futur esplendorós. La realitat política ha obligat Lambán i Sánchez a suportar-se. Però no se suporten. En el comitè federal d'octubre del 2016 en què Sánchez va ser defenestrat, asseguren que Lambán va tenir paraules molt despietades envers el secretari general i que va arribar a etzibar-li "tu no ets ningú". Que és una d'aquelles frases que mai s'obliden i sempre es retornen.
De moment, Sánchez -que, pel que es veu, és més fred que l'aragonès- deu gaudir veient com Lambán apareix com el gran culpable del bloqueig dels Jocs. Un tema que ja comença a generar friccions en el si del PSOE aragonès. Les comarques pirinenques remuguen i es resisteixen a perdre aquest tren pels interessos polítics d'un Lambán que juga només al regat curt i a abanderar la causa d'un patrioterisme aragonès de curta volada.
A Lambán se li coneixen gustos inesperats en un home com ell, com la música de Lluís Llach i Joan Manel Serrat. Reminiscències potser dels anys de la Barcelona universitària i antifranquista. Que, en el cas de la relació amb Serrat, s'han mantingut i reforçat després del càncer de colon que el líder aragonès ha patit.
Els d'Ejea de los Caballeros tenen fama de ser una gent dura de rosegar. Un oncle del president de l'Aragó, Félix Lambán, va ser un campió de lluita mític. Se l'anomenava "l'estrangulador" per les seves mortíferes claus. Va ser campió d'Europa i del món. Per cert, després d'un combat a la llegendària sala Price de Barcelona. Javier Lambán no va seguir aquest camí, però de moment manté el pols amb l'exjudoca Alejandro Blanco. I d'intentar estrangular projectes en sap un niu.
El 31 de desembre del 2017 va ser un dia molt important en la vida de Lambán. Era el dia del discurs de cap d'any com a president de la comunitat i no se li va ocórrer res millor que fer-ho des del monestir de Sixena. Els tribunals acabaven de donar-li una victòria en el llarg litigi que mantenia amb la Generalitat per fer-se amb el fons d'art que pertanyia al bisbat de Lleida. Aquella nit, Lambán va lluir botí amb orgull i es va permetre atacar les autoritats catalanes -en aquell moment cessades en aplicació del 155- i acusar-les d'una actitud "il·legal i irrespectuosa". Val a dir que uns mesos abans fins i tot s'havia mostrat a favor d'emprar la policia per recuperar les peces.
Hi ha en aquell discurs molts elements per entendre la mentalitat unitarista de Lambán. El president aragonès va asegurar que la seva comunitat era la més afectada pel procés sobiranista per la seva proximitat a Catalunya, va parlar de la "qüestió catalana" com el problema més greu d'Espanya i, en sintonia amb els sectors més recalcitrants de l'espanyolisme, va al·ludir a una suposada "renúncia de l'Estat a actuar com a tal a Catalunya".
Els qui coneixen Lambán se sorprenen dels posicionaments del dirigent socialista si es mira enrere en la seva trajectòria. Durant molts anys el seu perfil va respondre al d'un professional gris i discret. Nascut a Ejea de los Caballeros (Saragossa) el 1957, va fer els estudis d'història a la Universitat de Barcelona, a finals dels anys setanta. No se li pot retreure que no conegui Catalunya. Però tot indica que no es van acabar d'entendre.
Doctorat a la Universitat de Saragossa, amb una tesi sobre la rforma agrària a l'Aragó durant la Segona República, de jove va sentir atracció pel moviment llibertari, fins al punt de coquetejar amb una primerenca militància al sindicat CNT. Simpaties ideològiques i interès historiogràfic van conviure durant un temps en el fill d'una terra que va experimentar durant la Guerra Civil una de les etapes més heterodoxes que es poden imaginar: un govern liderat per anarquistes. Però d'aquesta atracció ja fa temps. Molt aviat va enfilar la militància al PSOE aragonès, passant per totes les etapes d'un aspirant a polític professional.
Regidor del seu poble, i després alcalde, va presidir la Diputació de Saragossa durant dotze anys (1999-2011), quan va convertir-se en l'exponent d'un sector del socialisme aragonès, amb base a Saragossa i d'esperit centralista. Un bloc de poder tradicionalment enfrontat al partit d'Osca, que va produir un dirigent com Marcelino Iglesias, president durant dotze anys, catalòfon i subtil. L'any 2015, Lambán va aconseguir sumar una majoria estreta amb Podem i el regionalista PAR, i el 2019 va repetir l'aliança transversal, que ara compta també amb els aragonesistes d'esquerres de la Xunta i IU. No està malament per qui va ser des de la primera hora un enemic acèrrim de Pedro Sánchez pels seus pactes amb Podem i sobiranistes. Si fa no fa, el que ha hagut de fer ell.
Lambán va ser un dels puntals de Susana Díaz, a qui va donar suport de manera entusiasta i a qui va pronosticar un futur esplendorós. La realitat política ha obligat Lambán i Sánchez a suportar-se. Però no se suporten. En el comitè federal d'octubre del 2016 en què Sánchez va ser defenestrat, asseguren que Lambán va tenir paraules molt despietades envers el secretari general i que va arribar a etzibar-li "tu no ets ningú". Que és una d'aquelles frases que mai s'obliden i sempre es retornen.
De moment, Sánchez -que, pel que es veu, és més fred que l'aragonès- deu gaudir veient com Lambán apareix com el gran culpable del bloqueig dels Jocs. Un tema que ja comença a generar friccions en el si del PSOE aragonès. Les comarques pirinenques remuguen i es resisteixen a perdre aquest tren pels interessos polítics d'un Lambán que juga només al regat curt i a abanderar la causa d'un patrioterisme aragonès de curta volada.
A Lambán se li coneixen gustos inesperats en un home com ell, com la música de Lluís Llach i Joan Manel Serrat. Reminiscències potser dels anys de la Barcelona universitària i antifranquista. Que, en el cas de la relació amb Serrat, s'han mantingut i reforçat després del càncer de colon que el líder aragonès ha patit.
Els d'Ejea de los Caballeros tenen fama de ser una gent dura de rosegar. Un oncle del president de l'Aragó, Félix Lambán, va ser un campió de lluita mític. Se l'anomenava "l'estrangulador" per les seves mortíferes claus. Va ser campió d'Europa i del món. Per cert, després d'un combat a la llegendària sala Price de Barcelona. Javier Lambán no va seguir aquest camí, però de moment manté el pols amb l'exjudoca Alejandro Blanco. I d'intentar estrangular projectes en sap un niu.