26
de maig
del
2022
Actualitzat
el
28
de maig
a les
10:50h
Els Estats Units han tornat a ser notícia per la massacre perpetrada en una escola de Texas per un noi armat que assassinat 22 persones, la majoria menors. Havia aconseguit un rifle d'assalt de manera legal. Uns dies abans, s'havia produït un altre tiroteig massiu a Buffalo, a càrrec d'un jove racista que volia matar persones de color i va deixar una estesa de sang en un supermercat. La facilitat en què es produeixen fets d'aquest tipus als EUA es fa incomprensible des d'ulls europeus.
Roser Martínez és una professora de la Facultat de Dret de la UAB i dirigeix la Càtedra Manuel Ballbé de Seguretat Humana i Dret Global de la UAB. En la seva bibliografia hi ha obres de referència com Armas. ¿Libertad americana o prevención europea?(Ariel) i Inteligencia artificial y armas letales autónomas (ed. Trea). En aquesta entrevista explica com es pot entendre el debat entorn el dret d'armes als Estats Units i es mostra optimista en què el sentit comú acabi obrint-se pas en una societat tan polaritzada com la nord-americana.
- Acabem de veure la massacre a una escola d'Uvalde, a Texas, on un noi ha assassinat 22 persones. Uns dies abans, es va produir un altre fet sagnant a un supermercat de Buffalo. Com s'expliquen fets així?
- Per diversos motius, de tipus cultural, polític i també normatius. Actualment, els Estats Units tenen una legislació que els permet tenir armes sense estar sotmesos a un control exhaustiu per part de l'administració i això té una explicació històrica per la seva singular construcció política. Els colons fugien dels absolutismes i de les persecucions religioses i pretenien viure en un estat ben diferent. Pretenien crear una societat pluralista i un nou tipus d'estat on l'individu fos el que prengués les decisions sense supditar-se a una administració tirànica.
- I això es tradueix en el tema de les armes?
- Es tradueix en els diferents eixos de la seguretat. No tenien policies professionals, sinó xèrifs escollits, no tenien jutges de carrera sinó jurats populars i no tenien exèrcits, cinó milícies ciutadanes, les actuals guàrdies nacionals dels estats. Rebutjaven una administració potent que els suplantés i defensaven l'autogovern per part de la comunitat. Fins al segle XX no es creen els cossos policials moderns ni un exèrcit professional. Itot això gràcies a l'empara de la segona esmena de la Constitució que garantiael dret a tenir i portar armes als ciutadans.
- Però estem parlant d'una Constitució de finals del segle XVIII. De quan és la segona esmena?
- Del 1792. I és la mateixa que s'està interpretant ara per part de la Cort Suprema, considerant-lo per molts com un dret natural.
- Hi ha alguna possibilitat que aquest debat es decanti en favor d'un major control efectiu o és una batalla perduda?
- Jo sempre soc optimista en aquests temes i crec que poc a poc veurem un canvi. Si no és així, els proarmes es veuran abocats a justificar coses injustificables com que els mestres duguin armes a les aules. Crec que el sentit comú s'imposarà. Ja hi ha la voluntat en un ampli sector de la classe política d'afrontar aquest tema. Però així com a l'estat espanyol, les lleis orgàniques requereixen una majoria absoluta, als EUA aquestes lleis necessiten del suport de 60 de 100 senadors per aprovar-se per evitar les tàctiques dilatòries que es coneixen com a filibusterisme.
- Quina seria la solució?
- Establir uns controls administratius eficaços. Que les persones que tenen mancances mentals no puguin accedir a una arma. Els que tinguin antecedents penals, tampoc. Els qui hagin estat acusats de violència domèstica, tampoc. La llei Brady diu que aquests no poden fer-ne ús però tan sols s'exigeix en un qüestionari de fer constar que no tenen impediments. Cal fer un test psicotècnic i revisar els antecedents penals dels qui vulguin comprar armes en tot moment. És inaudit que una persona cega pugui comprar una arma als EUA per la manca de controls administratius.
- Quan parlem d'armes, potser el lector pot creure que estem parlant d'un revòlver o una escopeta de caça. Però, en realitat, estem parlant d'armes molt sofisticades.
- Normalment, les que entenem com a armes de defensa personal són armes curtes, semiautomàtiques, que poden tenir capacitat letal però que cada vegada que prems el gatell surt una bala. Les automàtiques són aquelles que quan prems el gatell surt una ràfega de trets, com les metralletes. Amb Bill Clinton, es van prohibir durant uns anys les armes d'assalt, però ara tornen a vendre's legalment.
- Un noi de qui no es coneixen antecedents penals pot anar a un supermercat a comprar una arma automàtica?
- Aquest noi de Texas és un menor d'edat perquè tenia 18 anys, i als EUA la majoria d'edat és de 21 anys, i ha utilitzat una arma que no és d'autodefensa sinó de guerra. Ara Walmart va decidir no vendre armes ni municions però altres supermercats ho segueixn fent. ja no es poden vendre armes i municions als supermercats, però de fa poc. Fins i tot hi ha bancs que per obrir un compte corrent et donen un rifle, com aquí es pot donar una bateria de cuina. L'anomenada llei Brady federal exigeix que quan es vol comprar una arma en establiments oficials durant tres dies s'ha d'investigar el comprador. Però això és el que ha passat amb aquest noi. Va demanar legalment l'arma i la botiga va intentar esbrinar si tenia antecedents. No en devia tenir i se li va lliurar l'arma.
- Quantes morts es produeixen als Estats Units cada any per atacs d'aquest tipus?
- Unes 30.000 morts anuals per culpa dels quasi 400 milions d'armes en circulació en mans de 325 milions de ciutadans. Però un altre problema és que no hi ha traçabilitat d'aquestes armes. Només sabem d'un 4% de les armes que estan registrades. Poden ser intercanviades entre privats, poden comprar-se en fires lliurement... Hi ha una llei de propietaris d'armes que prohibeix conservar els registres dels intercanvis.
- Però i això per què?
- Per les mateixes raons per les quals no tenen un DNI. Tot això s'explica per aquesta cultura d'evitar el control social per part del poder federal. Tenen el número de la seguretat social, el carnet de conduir, però en molts estats els carnets no tenen ni fotografia.
- I no hi ha un control d'antecedents penals?
- Hi ha dos tipus de registre d'antecedents, el federal i el dels estats. Però als EUA hi ha una enorme mobilitat de gent i una persona pot cometre un delicte en un estat i en un altre no tenen els antecedents. Només si ets una armeria federal pots accedir als antecedents federals. Per una mentalitat europea això no s'entén. Per mi, un tema essencial és el dels antecedents penals. No es poden fer comprovacions efectives dels antecedents de la gent perquè el NICS, el registre d'antecedents federal i com que hi ha sovint conflicte i competència entre els estats i l'autoritat federal, no es comuniquen tots els casos i sentències a la federació per evitar un excessiu control. Per tant, una persona que vulgui comprar una arma legalment, ho pot fer fins i tot tenint antecedents penals perquè no són fàcilment comprovables.
- Actualment, és una realitat que s'explica més per la força d'una determinada cultura política lligada a l'individualisme? O al poder del lobby proarmes?
- És una barreja de coses. L'Associació Nacional del Rifle inverteix una quantitat enorme de fons en campanyes i ajuda a les campanyes de molts senadors i governadors. També s'ha de tenir en compte el pes que té la indústria armamentística. El PIB dels Estats Units està creixent gràcies a l'increment d'un 20% de les armes de foc.
- És que sorprèn que un país que és tan pragmàtic com els EUA actuï en el tema de les armes d'una manera que sembla fruit d'un sistema de creences. Les armes semblen tenir un component gairebé dogmàtic, religiós.
- És que crec que són pragmàtics. Si fossin molt restrictius, baixaria el seu PIB. És que el 4,4% de la població del món té un 43% de les armes. Els interessa econòmicament continuar amb aquest model. Ara, és una estratègia equivocada a llarg termini perquè implica que moriran molts joves.
- I què passa amb la dona i les armes? El seu paper és similar al dels homes?
- Les dones no s'armen en la mateixa proporció. Les dones que s'armen suposen el 30% enfront el 70% d'homes, i a més només cometen un 5% de delictes violents en tot el món.
- Com va connectar amb el món de les armes?
- El meu pare ha estat un dels pocs armers que hi ha a Catalunya i des de petita he viscut la responsabilitat que comporta tenir una arma. Aquest va ser un element. Després, vaig entrar en contacte amb el professor Manuel Ballbé, un expert en militarisme, que em va fer veure com d'important era tractar el tema de la seguretat humana. És per això que ara hem creat una càtedra que porta el seu nom.
- Fa un temps, el líder de Vox, Santiago Abascal, va generar polèmica al demanar que hi hagués la possibilitat que la gent tingués armes. Veu possible que el que passa als EUA s'estengui per Europa?
- No. A Europa tenim una directiva d'armes que evita la lliure circulació d'armes i els estats tenen potestat per endurir la seva legislació. En aquest sentit, l'estat espanyol té una de les normatives més estrictes en possessió d'armes. A Europa, el monopoli de l'ús de la força legítima el té l'estat, que el posa en mans de les forces i cossos de seguretat, que no poden usar les armes de manera desproporcionada. Això és molt més fàcil de controlar, fins i tot les negligències dels agents. Als EUA, és molt més difícil de controlar. Quan un agent veu un moviment sospitós d'algú, pot pensar que és a punt d'agafar una arma i les situacions es tornen crítiques per uns i per altres.
- Forma part del Comitè Internacional per la prohibició d’armes robòtiques (ICRAC), que està centrat en un tema especialment complex com són les armes autònomes. S'han fet passes endavant els darrers anys per acordar una posició comuna entre estats?
- No es fan prou passes endavant. Crec que els militars estan confiant massa en aquesta intel·ligència artificial letal i ja fan atacs amb drons quasi autònoms. Es tracta de decidir si s'ha de permetre que una arma supleixi la potestat de la persona per decidir entre la vida i la mort. Fa deu anys que s'està intentant aprovar a Ginebra una convenció per evitar que es posin en funcionament armes autònomes. Sempre hi ha d'haver un control humà efectiu. Voldríem molt més, que no hi hagués guerres ni conflictes. Però si n'hi ha d'haver, haurien de respectar el dret internacional humanitari, i aquesta IA letal no el respecta. Imaginem-nos l'increment de massacres si el dret a portar armes als EUA emparés, a més, aquest tipus d'armes intel·ligents.
Roser Martínez és una professora de la Facultat de Dret de la UAB i dirigeix la Càtedra Manuel Ballbé de Seguretat Humana i Dret Global de la UAB. En la seva bibliografia hi ha obres de referència com Armas. ¿Libertad americana o prevención europea?(Ariel) i Inteligencia artificial y armas letales autónomas (ed. Trea). En aquesta entrevista explica com es pot entendre el debat entorn el dret d'armes als Estats Units i es mostra optimista en què el sentit comú acabi obrint-se pas en una societat tan polaritzada com la nord-americana.
- Acabem de veure la massacre a una escola d'Uvalde, a Texas, on un noi ha assassinat 22 persones. Uns dies abans, es va produir un altre fet sagnant a un supermercat de Buffalo. Com s'expliquen fets així?
- Per diversos motius, de tipus cultural, polític i també normatius. Actualment, els Estats Units tenen una legislació que els permet tenir armes sense estar sotmesos a un control exhaustiu per part de l'administració i això té una explicació històrica per la seva singular construcció política. Els colons fugien dels absolutismes i de les persecucions religioses i pretenien viure en un estat ben diferent. Pretenien crear una societat pluralista i un nou tipus d'estat on l'individu fos el que prengués les decisions sense supditar-se a una administració tirànica.
- I això es tradueix en el tema de les armes?
- Es tradueix en els diferents eixos de la seguretat. No tenien policies professionals, sinó xèrifs escollits, no tenien jutges de carrera sinó jurats populars i no tenien exèrcits, cinó milícies ciutadanes, les actuals guàrdies nacionals dels estats. Rebutjaven una administració potent que els suplantés i defensaven l'autogovern per part de la comunitat. Fins al segle XX no es creen els cossos policials moderns ni un exèrcit professional. Itot això gràcies a l'empara de la segona esmena de la Constitució que garantiael dret a tenir i portar armes als ciutadans.
"És inaudit que una persona cega pugui comprar una arma als EUA per la manca de controls administratius"
- Però estem parlant d'una Constitució de finals del segle XVIII. De quan és la segona esmena?
- Del 1792. I és la mateixa que s'està interpretant ara per part de la Cort Suprema, considerant-lo per molts com un dret natural.
- Hi ha alguna possibilitat que aquest debat es decanti en favor d'un major control efectiu o és una batalla perduda?
- Jo sempre soc optimista en aquests temes i crec que poc a poc veurem un canvi. Si no és així, els proarmes es veuran abocats a justificar coses injustificables com que els mestres duguin armes a les aules. Crec que el sentit comú s'imposarà. Ja hi ha la voluntat en un ampli sector de la classe política d'afrontar aquest tema. Però així com a l'estat espanyol, les lleis orgàniques requereixen una majoria absoluta, als EUA aquestes lleis necessiten del suport de 60 de 100 senadors per aprovar-se per evitar les tàctiques dilatòries que es coneixen com a filibusterisme.
- Quina seria la solució?
- Establir uns controls administratius eficaços. Que les persones que tenen mancances mentals no puguin accedir a una arma. Els que tinguin antecedents penals, tampoc. Els qui hagin estat acusats de violència domèstica, tampoc. La llei Brady diu que aquests no poden fer-ne ús però tan sols s'exigeix en un qüestionari de fer constar que no tenen impediments. Cal fer un test psicotècnic i revisar els antecedents penals dels qui vulguin comprar armes en tot moment. És inaudit que una persona cega pugui comprar una arma als EUA per la manca de controls administratius.
- Quan parlem d'armes, potser el lector pot creure que estem parlant d'un revòlver o una escopeta de caça. Però, en realitat, estem parlant d'armes molt sofisticades.
- Normalment, les que entenem com a armes de defensa personal són armes curtes, semiautomàtiques, que poden tenir capacitat letal però que cada vegada que prems el gatell surt una bala. Les automàtiques són aquelles que quan prems el gatell surt una ràfega de trets, com les metralletes. Amb Bill Clinton, es van prohibir durant uns anys les armes d'assalt, però ara tornen a vendre's legalment.
- Un noi de qui no es coneixen antecedents penals pot anar a un supermercat a comprar una arma automàtica?
- Aquest noi de Texas és un menor d'edat perquè tenia 18 anys, i als EUA la majoria d'edat és de 21 anys, i ha utilitzat una arma que no és d'autodefensa sinó de guerra. Ara Walmart va decidir no vendre armes ni municions però altres supermercats ho segueixn fent. ja no es poden vendre armes i municions als supermercats, però de fa poc. Fins i tot hi ha bancs que per obrir un compte corrent et donen un rifle, com aquí es pot donar una bateria de cuina. L'anomenada llei Brady federal exigeix que quan es vol comprar una arma en establiments oficials durant tres dies s'ha d'investigar el comprador. Però això és el que ha passat amb aquest noi. Va demanar legalment l'arma i la botiga va intentar esbrinar si tenia antecedents. No en devia tenir i se li va lliurar l'arma.
- Quantes morts es produeixen als Estats Units cada any per atacs d'aquest tipus?
- Unes 30.000 morts anuals per culpa dels quasi 400 milions d'armes en circulació en mans de 325 milions de ciutadans. Però un altre problema és que no hi ha traçabilitat d'aquestes armes. Només sabem d'un 4% de les armes que estan registrades. Poden ser intercanviades entre privats, poden comprar-se en fires lliurement... Hi ha una llei de propietaris d'armes que prohibeix conservar els registres dels intercanvis.
- Però i això per què?
- Per les mateixes raons per les quals no tenen un DNI. Tot això s'explica per aquesta cultura d'evitar el control social per part del poder federal. Tenen el número de la seguretat social, el carnet de conduir, però en molts estats els carnets no tenen ni fotografia.
"El sentit comú s'imposarà, si no és així, els proarmes es veuran abocats a justificar coses injustificables com que els mestres duguin armes a les aules"
- I no hi ha un control d'antecedents penals?
- Hi ha dos tipus de registre d'antecedents, el federal i el dels estats. Però als EUA hi ha una enorme mobilitat de gent i una persona pot cometre un delicte en un estat i en un altre no tenen els antecedents. Només si ets una armeria federal pots accedir als antecedents federals. Per una mentalitat europea això no s'entén. Per mi, un tema essencial és el dels antecedents penals. No es poden fer comprovacions efectives dels antecedents de la gent perquè el NICS, el registre d'antecedents federal i com que hi ha sovint conflicte i competència entre els estats i l'autoritat federal, no es comuniquen tots els casos i sentències a la federació per evitar un excessiu control. Per tant, una persona que vulgui comprar una arma legalment, ho pot fer fins i tot tenint antecedents penals perquè no són fàcilment comprovables.
- Actualment, és una realitat que s'explica més per la força d'una determinada cultura política lligada a l'individualisme? O al poder del lobby proarmes?
- És una barreja de coses. L'Associació Nacional del Rifle inverteix una quantitat enorme de fons en campanyes i ajuda a les campanyes de molts senadors i governadors. També s'ha de tenir en compte el pes que té la indústria armamentística. El PIB dels Estats Units està creixent gràcies a l'increment d'un 20% de les armes de foc.
- És que sorprèn que un país que és tan pragmàtic com els EUA actuï en el tema de les armes d'una manera que sembla fruit d'un sistema de creences. Les armes semblen tenir un component gairebé dogmàtic, religiós.
- És que crec que són pragmàtics. Si fossin molt restrictius, baixaria el seu PIB. És que el 4,4% de la població del món té un 43% de les armes. Els interessa econòmicament continuar amb aquest model. Ara, és una estratègia equivocada a llarg termini perquè implica que moriran molts joves.
- I què passa amb la dona i les armes? El seu paper és similar al dels homes?
- Les dones no s'armen en la mateixa proporció. Les dones que s'armen suposen el 30% enfront el 70% d'homes, i a més només cometen un 5% de delictes violents en tot el món.
"Les dones que s'armen suposen el 30% enfront el 70% d'homes, però cometen només un 5% de delictes violents al món"
- Com va connectar amb el món de les armes?
- El meu pare ha estat un dels pocs armers que hi ha a Catalunya i des de petita he viscut la responsabilitat que comporta tenir una arma. Aquest va ser un element. Després, vaig entrar en contacte amb el professor Manuel Ballbé, un expert en militarisme, que em va fer veure com d'important era tractar el tema de la seguretat humana. És per això que ara hem creat una càtedra que porta el seu nom.
- Fa un temps, el líder de Vox, Santiago Abascal, va generar polèmica al demanar que hi hagués la possibilitat que la gent tingués armes. Veu possible que el que passa als EUA s'estengui per Europa?
- No. A Europa tenim una directiva d'armes que evita la lliure circulació d'armes i els estats tenen potestat per endurir la seva legislació. En aquest sentit, l'estat espanyol té una de les normatives més estrictes en possessió d'armes. A Europa, el monopoli de l'ús de la força legítima el té l'estat, que el posa en mans de les forces i cossos de seguretat, que no poden usar les armes de manera desproporcionada. Això és molt més fàcil de controlar, fins i tot les negligències dels agents. Als EUA, és molt més difícil de controlar. Quan un agent veu un moviment sospitós d'algú, pot pensar que és a punt d'agafar una arma i les situacions es tornen crítiques per uns i per altres.
- Forma part del Comitè Internacional per la prohibició d’armes robòtiques (ICRAC), que està centrat en un tema especialment complex com són les armes autònomes. S'han fet passes endavant els darrers anys per acordar una posició comuna entre estats?
- No es fan prou passes endavant. Crec que els militars estan confiant massa en aquesta intel·ligència artificial letal i ja fan atacs amb drons quasi autònoms. Es tracta de decidir si s'ha de permetre que una arma supleixi la potestat de la persona per decidir entre la vida i la mort. Fa deu anys que s'està intentant aprovar a Ginebra una convenció per evitar que es posin en funcionament armes autònomes. Sempre hi ha d'haver un control humà efectiu. Voldríem molt més, que no hi hagués guerres ni conflictes. Però si n'hi ha d'haver, haurien de respectar el dret internacional humanitari, i aquesta IA letal no el respecta. Imaginem-nos l'increment de massacres si el dret a portar armes als EUA emparés, a més, aquest tipus d'armes intel·ligents.