1 de 10
procés català

Torra recorre la sentència i argumenta que la pancarta era «llibertat d’expressió»

L’expresident del Govern nega que fos un acte "administratiu" i recorda que gaudia d'"inviolabilitat parlamentària"

Quim Torra. | Adrià Costa
per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 26 de maig de 2022 a les 15:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els advocats de l’expresident del Govern, Quim Torra, han presentat aquest dijous el recurs d'apel·lació contra la sentència del jutjat penal número 6 de Barcelona que el va condemnar a 15 mesos d'inhabilitació per a càrrec públic, i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència per no despenjar per segon cop una pancarta de Palau a favor dels polítics presos el setembre del 2019.

En el recurs presentat, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal denuncien que la sentència és una “vulneració clara” del dret fonamental de representació política, a la igualtat i del dret fonamental a la llibertat d’expressió, i per això demanen a l’Audiència Provincial que dicti una nova sentència d’absolució per a Torra.


El document considera que la col·locació d’una pancarta reivindicativa del compliment dels drets humans “no és un acte administratiu sinó de caràcter polític” i que els fets pels quals es va dictar sentència “estan emparats i protegits” per la inviolabilitat parlamentària de què gaudia Torra en aquell moment. També apunta que “l’exhibició de llaços grocs i d’una pancarta de reivindicació de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats és una manifestació del dret de la llibertat d’expressió, així com de la llibertat ideològica”.

Finalment, considera que s’ha incomplert l’article 410.2 del codi penal que implica una obligació “de no castigar per la via penal el fet de desobeir ordres arbitràries, il·legítimes i il·lícites” com les que considera que va rebre l’expresident. A la vegada - segons els advocats - també incorre en la vulneració del dret a la legalitat penal i al principi de proporcionalitat, de la mateixa manera que significa “una persecució de caràcter polític” per incomplir la resolució de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa del 21 de juny del 2021.


De fet, en el recurs d'apel·lació es fa una exposició jurídica de les "implicacions irregulars de la desatenció pel tribunal", que exigia a la justícia que “s’abstingués de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que simplement expressin la seva solidaritat amb els detinguts”.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació