Català a l'escola

L'acord a quatre pel català a l'escola fa via al Parlament en un debat carregat de retrets

La proposició de llei avalada per ERC, Junts, PSC i comuns rep els suports per tramitar-se per la via d'urgència amb l'oposició frontal de la CUP i avisos de les tres dretes als socialistes

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 25 de maig de 2022 a les 10:00 |
Pere Aragonès, Marta Vilalta i Jordi Puigneró, abans del debat al Parlament. | ACN
La proposició de llei pactada entre ERC, Junts, el PSC i els comuns per protegir el català a l'escola davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha superat aquest dimecres el primer tràmit formal al Parlament. Els quatre grups, després de setmanes de negociacions que en algun moment han estat a punt de descarrilar, van tancar ahir una entesa que s'ha traslladat a la votació, que tècnicament ha validat que la proposta es tramiti amb la via de la màxima urgència. Amb 105 vots a favor i 28 en contra, el text ha rebut l'aval per ser votat en els propers dies seguint el tràmit de lectura única després d'un debat carregat de retrets. Les intervencions dels quatre partits proposants també han destil·lat matisos entre els impulsors.

Segons la portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, la clau de l'acord és que es "deixa de banda" una sentència que va en contra d'una "llengua minoritzada". "Celebrem poder donar resposta als docents que veuen qüestionada la seva feina", ha apuntat Sales, que veu un "blindatge amb totes les garanties" de la llei de política lingüística. Tot i això, ha admès que no es poden descartar més "ingerències judicials". "La seguretat dels centres és cabdal en un context de màxima indefensió. La defensa del català té un aliat en Junts, per això hem treballat sense descans", ha remarcat. El partit va signar el primer acord però, al cap d'unes hores, se'n va desmarcar, i el seu paper ha estat clau per arribar a l'entesa. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha posat l'accent en com s'ha "recosit" el consens. "Volem seguir sent constructors de consensos, perquè en la defensa del català no hi sobra ningú", ha recalcat Vilalta, que ha demanat a la CUP que s'incorpori a l'acord més aviat que tard.


Esther Niubó, diputada del PSC i una de les negociadores del text, ha posat de manifest que hi guanyen tant les llengües com la ciutadania. "La proposta preserva el sistema català, i reconeix el castellà com a llengua d'aprenentatge. El castellà no pot rebre el tractament d'estranger, perquè és propi de molts catalans", ha remarcat Niubó, que ha recordat la gran quantitat d'entitats i de persones implicades en l'acord, entre les quals l'exconsellera Irene Rigau. "No es defensen les llengües les unes contra les altres. S'equivoca qui defensa el català en contra del castellà, com també ho fa qui defensa el castellà en contra del català. Es trenca la política de blocs", ha assenyalat la diputada socialista. En aquest argument també hi ha aprofundit Jéssica Albiach, cap de files del comuns, que al mateix temps ha enviat "disculpes" a la comunitat educativa pels dos mesos que s'han allargat les negociacions fins arribat a la nova llei.


La llei no és ben vista per la CUP, com ha reiterat Dolors Sabater des del faristol, perquè s'adapta el marc legal a la sentència del TSJC. "Qui està legislant són els magistrats, qui premerà el botó de la votació seran les togues", ha lamentat Sabater. "Es legisla en contra del català, i són els partits del Govern els qui ho impulsen", ha apuntat la diputada anticapitalista, que ha acusat l'executiu de traslladar la responsabilitat als centres. "És una irresponsabilitat deixar la iniciativa en mans de les escoles. S'obre la porta a la segregació escolar per raó de llengua", ha indicat la diputada anticapitalista, segons la qual el castellà passa a ser vehicular.

Per raons diametralment oposades, tant Vox com Ciutadans i el PP han carregat contra l'acord, perquè segons ells el castellà és relegat a les aules degut a un incompliment de la sentència del TSJC. Les tres formacions, que han pugnat per qui feia servir un llenguatge més dur contra els impulsors del text, han posat l'accent en el paper del PSC, a qui l'independentisme ha conferit un paper clau per formar part del consens. "Estan a tan sols unes hores de pujar al carro de les jugades mestres", ha remarcat Alejandro Fernández, cap de files del PP a Catalunya. Vox ha indicat que, en cas de governar a Espanya, garantiran que el castellà es conegui "a tot el territori nacional", mentre que Ciutadans ha lamentat que s'estigui incomplint la sentència.


En la sessió de control al Govern, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha defensat l’acord parlamentari per la llengua arran d'una pregunta de Ciutadans sobre la categoria atribuïda al castellà. Cambray ha recalcat que el pacte a quatre "referma el model d’escola catalana" i "protegeix les direccions dels centres i els mestres". "Això és el que fem avui", ha insistit al conseller. El diputat Nacho Martín Blanco ha carregat contra el PSC per pactar amb ERC i Junts, i desmarcar-se de "la causa del bilingüisme". "El PSC torna a actuar com a tonto útil dels partits independentistes", ha afirmat el dirigent de Ciutadans.

Què diu exactament la proposició de llei?


La proposició de llei avalada pels quatre grups parlamentaris, de sis pàgines, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en l'ensenyament.

Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació


El proper pas serà aprovar un decret llei per reforçar la protecció del model d'escola catalana davant l'ofensiva del TSJC. Si la llei ad hoc es pilota des del Parlament, la via del decret s'ha treballat al Govern. ERC no l'ha volguda tirar endavant fins a tenir garantit el suport de Junts a la cambra catalana, com apuntaven aquest dimarts fonts de la negociació. Un cop registrada la proposició de llei, en els pròxims dies s'aprovarà el decret llei i es convalidarà al Parlament. Aquesta eina ha de servir per avaluar i aprovar els projectes lingüístics de cada centre des del Departament d'Educació. Amb aquests dos instruments, es vol donar resposta a la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. El termini fixat pel TSJC expira el 31 de maig.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació