CRÒNICA

Els partits assumeixen el risc de deixar per l'última hora l'acord sobre el català

ERC, Junts, PSC i comuns exhaureixen el temps per respondre a la sentència amb una negociació al límit que també condiciona el decret del Govern

per Sara González / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 23 de maig de 2022 a les 20:07 |
Manifestació en defensa del català a l'escola | Josep Lluís Escudero
"Hem de ser com Sant Tomàs", deia en els darrers dies un dels negociadors clau de l'acord per defensar el català a l'escola davant dels cants de sirena que auguraven l'anunci d'un pacte imminent. No li faltava raó a l'hora de manifestar incredulitat fins que el consens fos formal al registre del Parlament, perquè a les portes de l'inici del ple que l'hauria de votar encara no s'ha produït. I el temps s'esgota. Aquest dilluns al vespre encara no es dona del tot per tancat el text de la llei que cuinen ERC, Junts, PSC i comuns, una entesa que ha de substituir la reforma de la llei de política lingüística plantejada inicialment i que condiciona el decret llei que ha d'aprovar el Govern perquè s'està negociant de forma "global".

El debat continua girant al voltant de com s'explicita el rebuig al 25% de castellà imposat pels tribunals i la definició del rol del castellà al model d'escola catalana. Els partits porten dies enredats en com redactar una resposta a la sentència que no només sigui efectiva, sinó que permeti que uns i altres puguin defensar públicament l'acord fora del terreny de les renúncies, tenint present el difícil encaix de Junts i el PSC en una mateixa proposta. Però, amb un ultimàtum del TSJC que expira el 31 de maig i uns tràmits parlamentaris que requereixen un mínim de marge, qualsevol negociació en temps límit augmenta el risc de descarrilament. L'escenari, asseguren els negociadors, és de tancar-ho tot aquest mateix dimarts i registrar la llei pel tràmit d'urgència i per lectura única perquè acabi incorporant-se a l'ordre del dia del ple que arrenca aquest dimecres.


Però els recels entre partits són ben vius, especialment les acusacions a Junts d'intentar dilatar un pacte tensant el punt d'equilibri amb els socialistes. De fet, ERC no vol que el Govern aprovi el decret llei sense que hagi culminat la negociació del canvi legal que ha de votar el Parlament. L'aspiració del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és arribar al balanç del primer any del seu mandat aquest dimarts podent lluir la fotografia completa de quin serà el paraigua legal de resposta a la sentència. A hores d'ara, però, no ho té assegurat perquè cap dels quatre grups donen els dos principals punts candents per resolts.

Si bé la petició inicial de Junts era que la llei ad hoc recollís un rebuig explícit als percentatges de castellà imposats pels tribunals, el PSC ja va advertir que no acceptaria una "incitació directa" a l'acció judicial. El text derivat de les converses del cap de setmana, al qual ha tingut accés NacióDigital, va eliminar-ne la referència, tot apuntant que les proporcions s'han de determinar amb criteris pedagògics. La literalitat de l'esborrany de la llei amb la qual els partits s'han assegut aquest dilluns estableix que la presència del castellà s'ha de "determinar exclusivament amb criteris pedagògics des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital".


L'oposició explícita al 25%, expliquen fonts negociadores, es reserva per al decret llei que ultimen ERC i Junts i que situa en Educació la responsabilitat de la validació dels projectes lingüístics dels centres per protegir els docents. "Inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües", recull l'esborrany. El decret, tot i que l'hagi d'aprovar primer el Govern, també haurà de ser validat pel Parlament. Pel que fa a com es defineix el paper del català, s'estableix que és "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Pel que fa al castellà, s'estableix que ha de tenir una "presència adequada" als currículums i projectes lingüístics dels centres per tal de garantir que, al final de l'educació obligatòria, es domina tant de forma oral com escrita, de la mateixa manera que el català.

PSC i comuns assenyalen Junts


ERC veu "molt a prop" el consens i, malgrat que dues setmanes després de l'ultimàtum del TSJC no hi ha res tancat en ferm, considera que la negociació va "prou bé". La seva lectura és que han aconseguit fer tornar Junts a la interlocució després que es despengés de la proposta per reformar la llei de política lingüística signada pels quatre grups el 24 de març. Aquest dilluns, la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha demanat un "últim esforç" i ha manifestat que l'aspiració del seu partit és que el consens a quatre serveixi també per validar el decret llei "complementari" del Govern. 

El PSC, per la seva banda, continua considerant "vàlid" l'acord per modificar la llei de política lingüística i per això manté que si es fa una nova llei s'ha de fer en base als "elements essencials" que el vertebren. De fet, fonts de la negociació expliquen que el text final de la nova norma és molt similar al de l'acord del 24 de març i per això lamenten que Junts no s'avingués a aprovar-lo abans via esmenes. En Comú Podem, per la seva banda, també veu a prop l'entesa i ha situat la pilota a la teulada de Junts perquè "no caigui" de nou del pacte a quatre. "Ara ja estem en temps exhaurit, no pas en temps de descompte", ha assegurat Joan Mena

Junts defensa el contrari: considera que la pilota està a la teulada del PSC i insisteix que l'acord que ara s'està ultimant implica canvis significatius respecte l'acord del març que el partit va subscriure al Parlament i se'n va desdir hores després. "La llei de política lingüística no es toca", ha remarcat el portaveu de Junts, Josep Rius. De fet, el partit ha assegurat que la resposta a l'ofensiva judicial no implicarà més presència del castellà a les aules. "Tant en el decret com en la nova llei es rebutgen les quotes i la presència de les llengües es determinarà amb criteris pedagògics i per a cada un dels centres educatius", ha detallat Rius. I en tot aquest entramat, la CUP -que defensa una reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC) per situar el català com l'única llengua vehicular- manté que s'asseurà a negociar amb la resta de partits si el Govern dialoga també amb la comunitat educativa. En les darreres hores, els cupaires han rebut també els textos mutants en funció del diàleg entre la resta de partits.

L'ombra del Consell de Garanties

 
Amb el temps exhaurit, aquest dimarts determinarà si hi ha o no un desllorigador final. Que s'arribi a registrar la nova llei al Parlament no és garantia que s'arribi a votar en aquest ple, ja que encara hi ha la possibilitat que, un cop tramitada per la mesa, dos grups demanin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, fet que la paralitzaria a l'espera d'aquest veredicte no vinculant. Ciutadans i Vox sumen prou per sol·licitar-lo -el PP no té grup propi-, tot i que aquests darrers fins ara no han recorregut a aquest ens perquè no li reconeixen la legitimitat. Per salvar la situació en aquest escenari, caldria que el Consell es pronunciés aquesta mateixa setmana i es forcés, amb el dictamen ja a la mà, un ple extraordinari. S'ha acabat la pròrroga i comencen ja els penals sense cap garantia que, passi el que passi, el TSJC consideri que ja res pot fer inaplicable la seva sentència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació