21
de maig
del
2022
Actualitzat
el
23
de maig
a les
8:03h
Salut menstrual i salut sexual de les dones. Els dos grans temes que, sense adonar-nos-en, sempre havien quedat al fons del calaix. Són l'última carpeta, aquella a la qual ningú arriba i qui ho fa només hi posa la mà per estripar-ne algun paper. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, hi ha posat el cap sencer i el resultat és la nova llei de l'avortament. Una reforma "històrica" que servirà de precedent per continuar remenant la carpeta i portar-la cap a posicions més visibles.
Aquesta setmana, el consell de ministres ha aprovat la proposta elaborada pel ministeri de Montero, que recupera punts clau de la llei orgànica impulsada per l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero, com ara l’avortament a partir dels 16 anys i sense permís dels pares. El nou text, a més a més, també incorpora noves mesures, com la baixa laboral per la regla. La menstruació finalment deixa de ser tabú a les institucions i les dones que pateixen dolors quan tenen la regla no hauran de passar-los en silenci, recaragolant-se de dolor, sigui a l'oficina, darrere d'un taulell o en una cadena de muntatge d'una gran fàbrica. Podran quedar-se a casa sense perdre part del seu sou, que serà finançat per la Seguretat Social des del primer dia per evitar possibles discriminacions laborals.
El primer esborrany de la nova llei incorporava també la reducció de l'IVA als productes de salut menstrual, coneguts popularment (i de forma errònia) com a productes d’higiene menstrual. Parlem de productes essencials pel període de menstruació de les dones, com són les compreses, els tampons o les copes menstruals. Tenint en compte que una dona gasta, de mitjana, uns 100 euros l’any, segons l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i més de 2.000 durant la seva vida fèrtil, segons Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en aquest tipus de productes, reduir o eliminar-ne l’IVA -actualment del 10%- faria disminuir notablement la despesa.
Tot i que en l'acord de govern signat el desembre del 2019 entre PSOE i Unides Podem s'establia que es rebaixaria l'IVA del 10% actual a un 4%, finalment en la nova llei de l'avortament no s'ha acordat una rebaixa. Ha estat el Ministeri d'Hisenda qui ho ha vetat, segons ha justificat la titular d'aquesta carpeta, María Jesús Montero, per raons tècniques. "No era el lloc per fer una rebaixa fiscal i l'hem de treballar al projecte de pressupostos, que permetrà que entri abans en vigor", va dir al Congrés dels Diputats dimecres. Així, les dones continuaran gastant, de mitjana, uns 100 euros l'any en productes d'higiene menstrual i pagant-ne el 10% d'IVA, com si no es tractés d'un producte essencial per poder fer vida en normalitat.La rebaixa dels productes de salut menstrual és el primer dels grans oblits de la llei.
Catalunya, però, s'ha posat les piles a temps. Aquest dijous, 1.200 alumnes de tercer d'ESO de 24 centres educatius han rebut productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta, en una iniciativa de la conselleria d’Igualtat i Feminismes de Tània Verge. Es tracta de la prova pilot del projecte La meva regla, les meves regles, que el curs que ve s'estendrà a tots els instituts del país. Les alumnes rebran una copa menstrual, unes calces absorbents i una compresa -productes mediambientalment sostenibles- i també s'impartiran sessions formatives sobre educació menstrual a tots els i les alumnes de tercer d'ESO.
En aquesta mateixa línia, tot i que el govern espanyol descarta, per ara, la rebaixa de l’IVA, sí que preveu dins la nova llei de l’avortament repartir productes menstruals i píndoles de l'endemà a instituts, presons i centres de serveis socials. En la resta de casos, ampliarà el finançament públic i promourà el desenvolupament de mètodes anticonceptius pels homes.
I la salut sexual?
Al fons del calaix encara hi ha un altre tema arraconat que la nova llei ni menciona. És el gran tabú: les disfuncions sexuals. El currículum de les escoles i instituts públics i concertats, a Catalunya i a l’Estat, en matèria de salut sexual és ampli i variat. S'hi estableix un tipus d’educació que explica el funcionament dels òrgans sexuals, parla de la funció reproductiva, les conductes de risc i les malalties de transmissió sexual (MTS). També ensenya en salut i higiene sexual. Dona a conèixer el cicle menstrual i els diferents mètodes que hi ha per controlar la natalitat i prevenir les MTS. Mostra la diversitat de la sexualitat i la seva dimensió afectiva, educa en corresponsabilitat i en llenguatge no discriminatori. Preserva el dret a la igualtat i a la no-discriminació, fomenta l’actitud crítica i encoratja als nens, nenes i joves a contrastar informacions i punts de vista alternatius. Però, sobretot, intenta donar resposta a les qüestions dels i les alumnes a partir del coneixement científic.
Què és el que no funciona? En la llarga llista de temes que es mencionen no hi ha ni rastre de les disfuncions sexuals que poden patir tant dones com homes. Existeix un col·lectiu de persones afectades per disfuncions que no saben què són, què comporten, quins tractaments han de seguir o a qui s’han d’adreçar perquè els tractin perquè ningú els ho ha explicat. I quan demanen assistència al seu CAP o al seu centre jove descobreixen que algunes d’aquestes disfuncions no es poden tractar a través de l’assistència pública -ja sigui perquè no es cobreixen o perquè hi ha llista d’espera- i s’han de dirigir a la privada. És a dir, pagant."En la sanitat pública hi ha un buit i els pacients acaben anant a la privada", relata a NacióDigital la sexòloga Elena Crespí.
Els professionals adverteixen que cal una educació que parli de les disfuncions sexuals perquè no es converteixin en un tabú. "S’hauria de fer una inversió molt més important perquè a la sanitat pública hi hagués més especialització en psicologia i sexologia. La majoria de professionals marxen a la privada", explica Crespí. Calen serveis públics d’atenció integral i especialitzada, insisteix. La llei de l’avortament de Montero ho preveu, però no aterra quins serveis s’oferiran. Està per veure com es detallarà i, el més important, si quan el text arriba al Congrés aconsegueix la majoria necessària perquè tiri endavant.
Aquesta setmana també es coneixia la violació de dues nenes de 12 anys a Burjassot (País Valencià) per part d’un grup de menors d’entre 15 i 17 anys. Un senyal que hi ha alguna altra cosa que també falla. I ho fa, d’entre d’altres, a l’escola. El repunt en el nombre de violacions no és un fenomen aïllat, indica un problema latent. El 2021, els cossos de seguretat de l'Estat van rebre 2.143 denúncies, un 14,4% més que el 2019 (any prepandèmia). Això són quasi sis violacions cada dia: una cada quatre hores i cinc minuts.
Hi ha expertes que assenyalen que una de les claus d’aquest increment és la pornografia que consumeixen els menors -explícitament masclista, patriarcal i agressiu-, i clamen per una educació que incideixi més en el fet que el sexe és una altra cosa del que veuen a Internet. Potser l’error, apunten els professionals,és l’enfocament de l’ensenyament o les hores que s'hi destinen. Als currículums només es descriu que l’aprenentatge ha de ser transversal, però no se'n fixa un nombre d’hores determinades. L’executiu espanyol, també en la llei de l’avortament, ha dit que reforçarà la inversió, però una vegada més, el mateix dubte: com? I una altra qüestió: com s’evitarà que partits com Vox vetin aquestes noves polítiques i imposin més pins parentals en territoris on tenen influència parlamentària?
Els continguts educatius relacionats amb la identitat de gènere, la sexualitat o el feminisme no són intrusius ni per la consciència ni per la intimitat dels menors, com es defensa des de la majoria de les formacions polítiques. De fet, la UNESCO els considera necessaris. En les seves Orientacions tècniques internacionals sobre educació en sexualitat assegura que promoure un ensenyament sexual "integral i de qualitat" és cabdal"per fomentar la salut i el benestar, el respecte als drets humans i la igualtat de gènere per empoderar a nens i joves perquè portin una vida sana, segura i productiva”.
L’educació sexual és un dret humà. L’hem de preservar i enfortir. Urgeix revisar les polítiques que s'impulsen en aquest sentit, detectar mancances i corregir-les, perquè hi va molt. En alguns casos, la vida. Les propostes de llei i mesures que s'han implementat els darrers anys -a Espanya i a Catalunya, tant en matèria sexual com menstrual- són històriques. Però existeix un consens ampli que cal fer un pas més enllà i no deixar-se res ni ningú enrere.
Aquesta setmana, el consell de ministres ha aprovat la proposta elaborada pel ministeri de Montero, que recupera punts clau de la llei orgànica impulsada per l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero, com ara l’avortament a partir dels 16 anys i sense permís dels pares. El nou text, a més a més, també incorpora noves mesures, com la baixa laboral per la regla. La menstruació finalment deixa de ser tabú a les institucions i les dones que pateixen dolors quan tenen la regla no hauran de passar-los en silenci, recaragolant-se de dolor, sigui a l'oficina, darrere d'un taulell o en una cadena de muntatge d'una gran fàbrica. Podran quedar-se a casa sense perdre part del seu sou, que serà finançat per la Seguretat Social des del primer dia per evitar possibles discriminacions laborals.
El primer esborrany de la nova llei incorporava també la reducció de l'IVA als productes de salut menstrual, coneguts popularment (i de forma errònia) com a productes d’higiene menstrual. Parlem de productes essencials pel període de menstruació de les dones, com són les compreses, els tampons o les copes menstruals. Tenint en compte que una dona gasta, de mitjana, uns 100 euros l’any, segons l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i més de 2.000 durant la seva vida fèrtil, segons Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en aquest tipus de productes, reduir o eliminar-ne l’IVA -actualment del 10%- faria disminuir notablement la despesa.
Tot i que en l'acord de govern signat el desembre del 2019 entre PSOE i Unides Podem s'establia que es rebaixaria l'IVA del 10% actual a un 4%, finalment en la nova llei de l'avortament no s'ha acordat una rebaixa. Ha estat el Ministeri d'Hisenda qui ho ha vetat, segons ha justificat la titular d'aquesta carpeta, María Jesús Montero, per raons tècniques. "No era el lloc per fer una rebaixa fiscal i l'hem de treballar al projecte de pressupostos, que permetrà que entri abans en vigor", va dir al Congrés dels Diputats dimecres. Així, les dones continuaran gastant, de mitjana, uns 100 euros l'any en productes d'higiene menstrual i pagant-ne el 10% d'IVA, com si no es tractés d'un producte essencial per poder fer vida en normalitat.La rebaixa dels productes de salut menstrual és el primer dels grans oblits de la llei.
Catalunya, però, s'ha posat les piles a temps. Aquest dijous, 1.200 alumnes de tercer d'ESO de 24 centres educatius han rebut productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta, en una iniciativa de la conselleria d’Igualtat i Feminismes de Tània Verge. Es tracta de la prova pilot del projecte La meva regla, les meves regles, que el curs que ve s'estendrà a tots els instituts del país. Les alumnes rebran una copa menstrual, unes calces absorbents i una compresa -productes mediambientalment sostenibles- i també s'impartiran sessions formatives sobre educació menstrual a tots els i les alumnes de tercer d'ESO.
En aquesta mateixa línia, tot i que el govern espanyol descarta, per ara, la rebaixa de l’IVA, sí que preveu dins la nova llei de l’avortament repartir productes menstruals i píndoles de l'endemà a instituts, presons i centres de serveis socials. En la resta de casos, ampliarà el finançament públic i promourà el desenvolupament de mètodes anticonceptius pels homes.
I la salut sexual?
Al fons del calaix encara hi ha un altre tema arraconat que la nova llei ni menciona. És el gran tabú: les disfuncions sexuals. El currículum de les escoles i instituts públics i concertats, a Catalunya i a l’Estat, en matèria de salut sexual és ampli i variat. S'hi estableix un tipus d’educació que explica el funcionament dels òrgans sexuals, parla de la funció reproductiva, les conductes de risc i les malalties de transmissió sexual (MTS). També ensenya en salut i higiene sexual. Dona a conèixer el cicle menstrual i els diferents mètodes que hi ha per controlar la natalitat i prevenir les MTS. Mostra la diversitat de la sexualitat i la seva dimensió afectiva, educa en corresponsabilitat i en llenguatge no discriminatori. Preserva el dret a la igualtat i a la no-discriminació, fomenta l’actitud crítica i encoratja als nens, nenes i joves a contrastar informacions i punts de vista alternatius. Però, sobretot, intenta donar resposta a les qüestions dels i les alumnes a partir del coneixement científic.
Què és el que no funciona? En la llarga llista de temes que es mencionen no hi ha ni rastre de les disfuncions sexuals que poden patir tant dones com homes. Existeix un col·lectiu de persones afectades per disfuncions que no saben què són, què comporten, quins tractaments han de seguir o a qui s’han d’adreçar perquè els tractin perquè ningú els ho ha explicat. I quan demanen assistència al seu CAP o al seu centre jove descobreixen que algunes d’aquestes disfuncions no es poden tractar a través de l’assistència pública -ja sigui perquè no es cobreixen o perquè hi ha llista d’espera- i s’han de dirigir a la privada. És a dir, pagant."En la sanitat pública hi ha un buit i els pacients acaben anant a la privada", relata a NacióDigital la sexòloga Elena Crespí.
Els professionals adverteixen que cal una educació que parli de les disfuncions sexuals perquè no es converteixin en un tabú. "S’hauria de fer una inversió molt més important perquè a la sanitat pública hi hagués més especialització en psicologia i sexologia. La majoria de professionals marxen a la privada", explica Crespí. Calen serveis públics d’atenció integral i especialitzada, insisteix. La llei de l’avortament de Montero ho preveu, però no aterra quins serveis s’oferiran. Està per veure com es detallarà i, el més important, si quan el text arriba al Congrés aconsegueix la majoria necessària perquè tiri endavant.
Aquesta setmana també es coneixia la violació de dues nenes de 12 anys a Burjassot (País Valencià) per part d’un grup de menors d’entre 15 i 17 anys. Un senyal que hi ha alguna altra cosa que també falla. I ho fa, d’entre d’altres, a l’escola. El repunt en el nombre de violacions no és un fenomen aïllat, indica un problema latent. El 2021, els cossos de seguretat de l'Estat van rebre 2.143 denúncies, un 14,4% més que el 2019 (any prepandèmia). Això són quasi sis violacions cada dia: una cada quatre hores i cinc minuts.
Hi ha expertes que assenyalen que una de les claus d’aquest increment és la pornografia que consumeixen els menors -explícitament masclista, patriarcal i agressiu-, i clamen per una educació que incideixi més en el fet que el sexe és una altra cosa del que veuen a Internet. Potser l’error, apunten els professionals,és l’enfocament de l’ensenyament o les hores que s'hi destinen. Als currículums només es descriu que l’aprenentatge ha de ser transversal, però no se'n fixa un nombre d’hores determinades. L’executiu espanyol, també en la llei de l’avortament, ha dit que reforçarà la inversió, però una vegada més, el mateix dubte: com? I una altra qüestió: com s’evitarà que partits com Vox vetin aquestes noves polítiques i imposin més pins parentals en territoris on tenen influència parlamentària?
Els continguts educatius relacionats amb la identitat de gènere, la sexualitat o el feminisme no són intrusius ni per la consciència ni per la intimitat dels menors, com es defensa des de la majoria de les formacions polítiques. De fet, la UNESCO els considera necessaris. En les seves Orientacions tècniques internacionals sobre educació en sexualitat assegura que promoure un ensenyament sexual "integral i de qualitat" és cabdal"per fomentar la salut i el benestar, el respecte als drets humans i la igualtat de gènere per empoderar a nens i joves perquè portin una vida sana, segura i productiva”.
L’educació sexual és un dret humà. L’hem de preservar i enfortir. Urgeix revisar les polítiques que s'impulsen en aquest sentit, detectar mancances i corregir-les, perquè hi va molt. En alguns casos, la vida. Les propostes de llei i mesures que s'han implementat els darrers anys -a Espanya i a Catalunya, tant en matèria sexual com menstrual- són històriques. Però existeix un consens ampli que cal fer un pas més enllà i no deixar-se res ni ningú enrere.