Junts traslladarà aquest dilluns al Govern la proposta de decret per protegir el català a l'escola

Aquesta via passa per deixar en mans del Departament d'Educació la validació dels projectes lingüístics

Josep Rius, portaveu de Junts
Josep Rius, portaveu de Junts | Junts
16 de maig del 2022
Actualitzat a les 16:10h
El portaveu de Junts, Josep Rius, s'ha refermat en el "no" a la reforma de la llei de política lingüística i ha agraït el suport rebut per part de l'ANC i Plataforma per la Llengua. "No hi ha cap estudi jurídic que demostri que la reforma de la llei servirà per preservar la immersió lingüística", ha afirmat. Junts ha aprovat una proposta de decret llei per protegir la immersió i les direccions dels centres, i per deixar en mans d'Educació la validació dels projectes lingüístics. El partit farà arribar aquest dilluns al Govern aquesta proposta, que consideren que servirà per "refer el consens". "Deixarem en mans del Govern si la figura final ha de ser un decret o un decret llei, però cal que les direccions dels centres rebin indicacions", ha afirmat.

"No es tracta de desobeir sinó d'aplicar el marc legal vigent", ha dit el portaveu. La proposta de Junts, segons ha dit Rius, impediria una reacció del TSJC perquè, un cop aprovat pel Parlament, només hi podria presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC). Tot i així, ha admès que els grups espanyolistes podrien buscar "escletxes" per torpedinar aquesta via. Rius no ha volgut donar més detalls de la proposta perquè abans es vol traslladar al Govern, als partits i a la resta d'entitats de defensa de la llengua.

En tot cas, ha admès que l'aritmètica parlamentària permet que ERC tiri endavant la reforma de la llei de política lingüística amb PSC i comuns. "Fem una proposta per buscar el màxim consens polític", ha afirmat. "La sentència del 25% és pedagògicament aberrant i políticament inacceptable", ha afegit.

Rius ha dit que fa un mes que va esclatar el Catalangate. S'han confirmat una part dels espionatges, la majoria dels quals s'han produït amb Pedro Sánchez a la Moncloa. "Un mes després, la reacció del govern espanyol ha estat decebedora", ha dit, i ha denunciat que es vol "confondre" l'opinió pública incloent Sánchez i alguns ministres entre els espiats. "Reclamem la desclassificació dels documents del CNI i l'obertura d'una comissió d'investigació al Congrés", ha exigit Rius, que ha recordat que el cas ha arribat a capçaleres internacionals de prestigi com Financial Times The Guardian.

Junts exigeix "explicacions" a Colau
El portaveu de Junts ha dit que el Catalangate és un escàndol que també hauria pogut intentar alterar els resultats a l'Ajuntament de Barcelona i maniobrar per a la detenció de Carles Puigdemont. En aquest sentit, ha recordat que el telèfon de Gonzalo Boye va ser infectat quan es tramitava el suplicatori contra Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i es van demanar i autoritzar una sèrie de pròrrogues. Davant de tot això, des de Junts, volen que el Govern "continuï limitant les relacions amb el govern espanyol" i que no es torni a reunir la taula de diàleg, que, ha dit Junts, només serveix per "blanquejar" l'espionatge a nivell internacional. 

A Barcelona, Rius ha dit que el Catalangate deixa "en mal peu" Ada Colau, i ha exigit a l'alcaldessa que demani la desclassificació dels documents. "Va arribar a l'alcaldia beneficiant-se d'una guerra bruta contra Xavier Trias i ara hi ha la sospita que va aconseguir un segon mandat gràcies a una operació d'estat en què Valls era una peça clau. A Colau la perseguirà sempre l'ombra de la sospita i ha de donar explicacions", ha afirmat. Així mateix, Rius s'ha mostrat "sorprès" que ara Ernest Maragall acusi Colau tot i que hi ha pactat durant tota la legislatura. "No es pot blanquejar qui t'espia i denunciar-jo just abans d'unes eleccions municipals", ha dit Rius.