Anàlisi

Ada Colau, tercera part

Barcelona en Comú s'encomana a la seva líder per aspirar a retenir l'alcaldia; amb una cap de cartell que polaritza, els comuns pretenen superar ERC i el PSC a la "foto finish" de les municipals

per Joan Serra Carné, 14 de maig de 2022 a les 08:30 |
Ada Colau, en un acte a Barcelona la setmana passada. | Ajuntament de Barcelona
"Seria ridícul pensar que soc imprescindible". Ada Colau em va pronunciar aquesta frase en l'última sessió de treball al seu despatx, converses pausades que van servir per donar forma al llibre que radiografiava el seu ascens a l'alcaldia de Barcelona (Ada, la rebel·lió democràtica; Ara Llibres). A finals del 2015, l'alcaldessa esgotava el primer mig any de mandat i verbalitzava que sabia imaginar-se lluny de la plaça de Sant Jaume. Els comuns havien sacsejat el mapa municipal i aspiraven a desplegar un programa de màxims -el que havien verbalitzat en campanya-, que ràpidament requeriria revisions per la necessitat d'assegurar majories en les votacions del plenari. Un govern en minoria podia provocar frustració després de generar expectatives altes. Però Colau ja havia aconseguit una primera victòria: situar al centre de l'agenda política qüestions que, fins aquell moment, se situaven a la perifèria del debat municipal.

Sis anys i mig després d'aquella frase de l'alcaldessa, que pretenia un recorregut limitat en la vida institucional, Colau governa i aspira a repetir mandat. Aquest dissabte s'ha confirmat el que el seu entorn donava per fet fa dies: serà la cap de cartell el 2023. Així ho han decidit les bases de Barcelona en Comú amb 211 vots a favor i una abstenció. Colau opta a ser candidata per tercer cop, una excepció prevista en el codi ètic del partit que requereix l'aval de la militància. La proposta elevada per la coordinadora de la formació -la maquinària orgànica dels comuns- al plenari evidencia quina és l'aposta que es considera guanyadora. Un pas, el de requerir el suport explícit de les bases, que no s'hauria fet si l'alcaldessa hagués expressat dubtes sobre la seva continuïtat.


A Barcelona en Comú la consideren imprescindible, per molt que Colau sempre hagi advocat públicament pel relleu de lideratges. Amb l'alcaldessa, els comuns es veuen capacitats per competir per la foto finish de la victòria amb ERC i el PSC, les dues formacions més ben col·locades per posar punt i final a l'etapa Colau. Ernest Maragall, el candidat en qui confien els republicans perquè cap altre s'ha presentat a les primàries, la va superar en vots el 2019 tot i aconseguir els mateixos regidors. L'alcaldia, però, se li va resistir pel joc d'aliances.


I els socialistes, que van recuperar terreny en les últimes eleccions i han tornat a governar amb Barcelona en Comú, fien les seves aspiracions a la recuperació de la marca socialista. Entenen que el moment polític els afavoreix com a alternativa. El cap de cartell és, de moment, Jaume Collboni -primer tinent d'alcaldia-, un nom sotmès a escrutini, perquè no han cessat les travesses sobre els alcaldables.

Interrogants no resolts: del relleu d'Artadi a Sandro Rosell


L'escenari electoral a Barcelona és incert, no només per com d'ajustada pot ser la cursa per l'alcaldia i fragmentada serà l'oferta electoral, sinó perquè ni tan sols estan confirmat qui encapçalarà candidatures de partits amb aspiracions. La renúncia d'Elsa Artadi a ser l'alcaldable de Junts -amb retirada inclosa de la política- deixa el partit que pilotaran Laura Borràs i Jordi Turull en una situació complicada en el compte enrere cap a la primavera que ve. Les enquestes ja no concedien aspiracions de triomf a Artadi, però sense un lideratge clar, Junts necessita afinar en la tria per salvar els mobles. L'exalcalde Xavier Trias, ben vist per algunes veus pragmàtiques, ja s'ha descartat per tornar a l'arena.

A la dreta de l'oferta electoral, el PP no ha resolt l'enigma de Josep Bou, un candidat cada vegada amb menys suports -el seu histrionisme sembla remar en direcció oposada a l'etapa que projecta Alberto Núñez Feijóo- per contenir la irrupció que s'intueix de Vox. Ciutadans també ha engegat la maquinària electoral i Valents, la plataforma de la regidora Eva Parera, pretén fer forat.

I en la macedònia de marques tampoc s'han resolt les aspiracions de Centrem, la formació liderada per Àngels Chacón que pretenia seduir Sandro Rosell com a candidat. L'expresident del Barça no s'ha pronunciat, però és un candidat que reuniria suports de l'establishment econòmic, de perfil conservador i bel·ligerant amb les polítiques dels comuns. Tots competiran amb Colau, una candidata que polaritza. Ara ja sabem que hi haurà tercera part.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació