11
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:04h
"S'equivoca qui es pensi que amb el cessament de la directora del CNI s'acaba la depuració de responsabilitats". Aquest és l'avís que ha fet arribar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Lluny de donar per tancada la crisi oberta per l'espionatge, Aragonès ha insistit, durant la sessió de control al Parlament, que la depuració de responsabilitats s'ha de donar també en el terreny polític. Aquesta vegada, però, ha esquivat reclamar directament la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, com sí que va fer fa dues setmanes. En paral·lel, Sánchez ha intentat, des del Congrés, donar per tancada la carpeta tot defensant que el seu govern fa complir la Constitució a Catalunya.
El president de la Generalitat ha recordat que, entre les exigències que no han obtingut resposta, hi ha també la desclassificació de les autoritzacions judicials amb les quals s'ha justificat l'espionatge i "tota la informació" sobre la seixantena de persones afectades. "No es pot donar cap crisi per matisada ni per resolta", ha insistit tot afegint que continuen sense tenir resposta interrogants com qui va ordenar l'espionatge, qui n'estava al cas i qui ho ha permès. També com es garantirà que no es torni a repetir. A més a més, continua sense fixar-se el cara a cara entre presidents que es reclama des de Palau.
Aragonès ha fet aquesta declaració just després que des de Junts se l'instés a "no dialogar més amb qui espia" i no s'accepti el cessament de la directora del CNI com a "cap de turc" per reconduir la relació amb la Moncloa. "No ens podem quedar només amb unes exigències retòriques. Per fer respectar la nostra dignitat, cal ser conseqüent amb la relació amb l'Estat", ha reclamat el president de Junts al Parlament, Albert Batet, que ha denunciat la "nul·la resposta" que ha donat el govern de Sánchez a l'escàndol.
L'aspiració de la Moncloa és, a partir del cessament de Paz Esteban, poder reprendre la relació amb la Generalitat considerant que hi ha interès per part d'ERC per seguir mantenint la majoria de la investidura de Sánchez. Els republicans, per la seva banda, dilluns van reclamar, per boca de Marta Vilalta, que "com a mínim" havia de dimitir Robles, al mateix temps que asseguren que analitzaran cada votació al Congrés per ser "útils" per a la ciutadania.
"Unitat" i "urgència" per reformar la llei de política lingüística
L'escàndol del Catalangate ha compartit protagonisme al Parlament amb la nova interlocutòria del TSJC sobre el 25% de castellà, que reclama que s'apliqui a tots els centres en un termini de 15 dies. En les darreres hores, ERC, PSC i comuns han redoblat la pressió sobre Junts per desencallar al Parlament la modificació de la llei de política lingüística. Aragonès ha fet una crida a la "unitat i l'ambició" per preservar el model d'escola catalana i executar l'acord "en els propers dies".
Davant la demanda dels comuns d'impulsar la reforma en aquest mateix ple, però, Aragonès ha defensat la importància de preservar el consens entre els quatre grups per reformar la llei. Sí que ha dit, però, que s'ha d'actuar "amb urgència" perquè no fer-ho pot provocar un "penediment". El president de la Generalitat també ha defensat el decret que preveu el Govern de cara al proper curs per "reforçar" la presència del català a les aules i ha subratllat que esgotaran "tot el recorregut processal" per impedir l'aplicació de la sentència.
El president de la Generalitat ha recordat que, entre les exigències que no han obtingut resposta, hi ha també la desclassificació de les autoritzacions judicials amb les quals s'ha justificat l'espionatge i "tota la informació" sobre la seixantena de persones afectades. "No es pot donar cap crisi per matisada ni per resolta", ha insistit tot afegint que continuen sense tenir resposta interrogants com qui va ordenar l'espionatge, qui n'estava al cas i qui ho ha permès. També com es garantirà que no es torni a repetir. A més a més, continua sense fixar-se el cara a cara entre presidents que es reclama des de Palau.
Aragonès ha fet aquesta declaració just després que des de Junts se l'instés a "no dialogar més amb qui espia" i no s'accepti el cessament de la directora del CNI com a "cap de turc" per reconduir la relació amb la Moncloa. "No ens podem quedar només amb unes exigències retòriques. Per fer respectar la nostra dignitat, cal ser conseqüent amb la relació amb l'Estat", ha reclamat el president de Junts al Parlament, Albert Batet, que ha denunciat la "nul·la resposta" que ha donat el govern de Sánchez a l'escàndol.
L'aspiració de la Moncloa és, a partir del cessament de Paz Esteban, poder reprendre la relació amb la Generalitat considerant que hi ha interès per part d'ERC per seguir mantenint la majoria de la investidura de Sánchez. Els republicans, per la seva banda, dilluns van reclamar, per boca de Marta Vilalta, que "com a mínim" havia de dimitir Robles, al mateix temps que asseguren que analitzaran cada votació al Congrés per ser "útils" per a la ciutadania.
"Unitat" i "urgència" per reformar la llei de política lingüística
L'escàndol del Catalangate ha compartit protagonisme al Parlament amb la nova interlocutòria del TSJC sobre el 25% de castellà, que reclama que s'apliqui a tots els centres en un termini de 15 dies. En les darreres hores, ERC, PSC i comuns han redoblat la pressió sobre Junts per desencallar al Parlament la modificació de la llei de política lingüística. Aragonès ha fet una crida a la "unitat i l'ambició" per preservar el model d'escola catalana i executar l'acord "en els propers dies".
Davant la demanda dels comuns d'impulsar la reforma en aquest mateix ple, però, Aragonès ha defensat la importància de preservar el consens entre els quatre grups per reformar la llei. Sí que ha dit, però, que s'ha d'actuar "amb urgència" perquè no fer-ho pot provocar un "penediment". El president de la Generalitat també ha defensat el decret que preveu el Govern de cara al proper curs per "reforçar" la presència del català a les aules i ha subratllat que esgotaran "tot el recorregut processal" per impedir l'aplicació de la sentència.