10
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
19:49h
Primera víctima del cas Pegasus: la directora del CNI, Paz Esteban. L'escàndol del Catalangate, juntament amb l'espionatge als telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, han fet que l'executiu prengui la decisió de cessar la responsable dels serveis secrets espanyols per satisfer les exigències d'ERC i acabar amb el soroll associat al cas. Esteban va comparèixer la setmana passada a la comissió de secrets oficials del Congrés i va reconèixer que una trentena de persones relacionades amb el moviment independentista -entre d'altres,. el president de la Generalitat, Pere Aragonès- havien estat espiades amb l'aval judicial.
La ministra de Defensa ha informat de la destitució de la màxima responsable del CNI i ha anunciat que Esperanza Casteleiro Llamazares serà la nova directora dels serveis d'intel·ligència. És l'actual secretària d'Estat de Defensa i va ser directora del gabinet de la mateixa Robles. La ministra ha agraït a Esteban la seva tasca al capdavant dels serveis secrets i ha fet una defensa encesa del CNI. Robles ha assenyalat que no es tracta d'una "destitució" sinó d'una "substitució", ja que es passa "d'una funcionària del centre a una altra funcionària del centre". Casteleiro és la mà dreta de Robles i disposa de la seva absoluta confiança.
Robles se sent forta, malgrat ser a l'ull de l'huracà, i així ho ha evidenciat en la compareixença a la Moncloa. Ha subratllat que té la "confiança" del president del govern espanyol, de qui sempre ha tingut el suport, i ha afegit que el continuarà tenint. ERC demanava el seu cap encara aquest dilluns. No sembla que s'hagi de produir. Sense titubejar, la ministra ha elogiat la tasca dels "professionals generosos" del CNI, ha recordat que tenen contacte amb més de 200 serveis d'intel·ligència a escala internacional, i ha recalcat que l'agència disposa d'"un gran prestigi". Sense donar-ne detalls, ha exposat que el CNI ha estat crucial per evitar molts atacs dels "enemics de la democràcia".
Robles ha assegurat que "la seguretat completa no existeix" i ha recalcat que cada dia hi ha més amenaces, especialment les que són fruit de les noves tecnologies, les "amenaces híbrides" i del ciberespai, que expliquen que pot haver-hi "errades i disfuncions". "Tots podem ser més vulnerables", ha afegit. Això fa que sigui imprescindible, segons el seu parer, dotar de més mitjans al CNI. Robles ha defensat la "modernització" dels serveis secrets perquè disposin de les "majors tecnologies possibles" i ha recordat que, en els fons europeus, hi ha prevista una partida adreçada a l'estructura d'intel·ligència.
A la pregunta de si està d'acord amb el canvi al CNI, i si li ha passat pel cap dimitir en algun moment, Robles ha reiterat que està satisfeta amb el nomenament de la nova directora. Ha assegurat que era necessari "donar un impuls" al centre. La titular de defensa ha recordat que fa quatre anys que és ministra, que l'únic que ha fet és treballar pel seu país i que se sent orgullosa de "formar part de l'equip de Pedro Sánchez". Ha destacat també que la seva tasca ha estat sempre la de "defensar l'estat de dret i la legalitat" i que tot el que ha pogut fer com a servidora pública "ha estat un regal de la vida i un regal de Pedro Sánchez".
Malestar de Feijóo
La decisió del govern espanyol ha generat una reacció irada del principal grup de l'oposició. Alberto Núñez Feijóo, president del PP, ha manifestat a les xarxes socials que, amb la destitució de la directora del CNI, Sánchez ofereix el "cap" de Paz Esteban "als independentistes" i "debilita una vegada més l'Estat per buscar la seva supervivència". Feijóo ha qualificat la decisió d'"injustificable".
Sobre la reacció de Feijóo al cessament d'Esteban, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha afirmat que el PP "ha canviat de líder però manté el community manager perquè el tuit que ha fet l'hagués pogut fer perfectament Pablo Casado". Rodríguez ha ironitzat sobre les paraules de Feijóo quan va assumir la presidència del PP anunciant que optava per fer "política reposada i no a cop de tuit". "Ja s'ha desmentit", ha reblat.
Esteban, una dona del CNI
La decisió de rellevar la directora del CNI s'ha pres en el consell de ministres d'aquest dimarts i el govern espanyol espera, així, tancar la crisi oberta per l'espionatge, tres setmanes després que transcendís i quan les relacions del govern espanyol amb ERC estan més tensades que mai. Els republicans ja es van despenjar del decret de mesures anticrisi, que finalment va tirar endavant amb el suport de Bildu, i insisteixen en demanar responsabilitats per reconduir la situació. La destitució de Esteban, que pilota el CNI des de febrer de 2020, va en aquesta línia. Tots els dits assenyalaven els serveis secrets des que va transcendir l'espionatge. La darrera renovació a la cúpula del CNI es va produir precisament poc després de les segones eleccions espanyoles del 2019, ja amb Sánchez a la Moncloa.
En el seu discurs de presa de possessió com a nova directora del CNI, el 10 de febrer del 2020, Esteban va expressar a la ministra de Defensa, Margarita Robles, l'agraïment pel que la designació suposava de "senyal clar de suport a la institució". Dins del llenguatge críptic que se sol emprar en aquests àmbits, la nova cap del CNI va subratllar la bona sintonia que hi havia hagut amb Robles en els set mesos que feia que havia assumit la direcció interina de "la Casa", com es coneix la institució. Les paraules d'Esteban no eren supèrflues. Apostar per ella per dirigir el CNI era fer-ho per algú format a la casa dels espies, on va entrar el 1983, quan es deia Cesid. A més, Esteban sempre ha estat destinada a Espanya. No ha estat enviada a cap missió a l'exterior. I coneix l'estructura com pocs.
Precisament, en el mateix discurs de la presa de possessió, la directora dels espies va reclamar un salt qualitatiu en la formació per als membres del centre, especialment en l'àmbit tecnològic i digital, un aspecte que considerava imprescindible per complir amb les comeses de la institució. Com a dada curiosa, que corrobora el secretisme amb què treballa el CNI, Esteban es va referir al suport de la seva família, "que ho comprèn tot sense saber res ni preguntar".
Qui és Paz Esteban? Nascuda a Madrid el 1958, és llicenciada en Filosofia i Lletres, i especialitzada en història antiga i medieval. Sembla que la seva primera intenció era dedicar-se al món de l'arxivística. Però el que li devia atreure, en el fons, era la informació. Perquè, quan algú proper a la seva família li va proposar entrar al CNI, s'hi va decidir aviat. Des d'aquell moment, ha passat per les diverses àrees de l'entitat: analista en intel·ligència exterior, unitat de planificació, cap de la secció d'estratègia i plans, i cap del gabinet tècnic del director, que era el general Félix Sanz Roldán, responsable del centre durant dos mandats de cinc anys (2009-19).
Esteban va ser, per tant, una persona formada entorn de Sanz Roldán, un dels caps més carismàtics que han tingut els serveis d'intel·ligència espanyols. Nomenat pel govern de José LuisRodríguez Zapatero, el militar va ser un home de la confiança absoluta del rei emèrit, a qui va aconsellar després de la caiguda a Botswana, de la que ara fa deu anys. Sanz Roldán també va tenir un paper crucial en la crisi Corinna, quan va entrevistar-se amb l'examiga de Joan Carles de Borbó a Londres. Esteban ha estat testimoni de prop de totes les actuacions dutes a terme pel CNI en la crisi del regnat de l'emèrit.
El juny del 2017, va ascendir a secretària general, la número dos del centre. Ho va fer succeint una altra dona, Beatriz Méndez de Vigo, germana petita de l'exministre de Cultura Íñigo Méndez de Vigo. Era la candidata de Sáenz de Santamaría a rellevar Sanz Roldán, però feia temps que volia canviar d'aires i va ser enviada a Pequín. Ella i Paz Esteban van ser de les primeres dones a entrar als serveis secrets, a inicis dels vuitanta, quan es buscava el perfil de dona amb coneixement d'idiomes.
Una històrica que ha conegut tots els caps
L'actual directora va entrar a l'aleshores Cesid quan era dirigit pel tinent general Emilio Alonso Manglano, l'home que, a instàncies del ministre de Defensa Alberto Oliart, va refundar els serveis d'informació després de l'intent de cop del 23-F. El llibre El jefe de los espías, dels periodistes Juan Fernández Miranda i Javier Chicote, escrit a partir de la consulta de l'arxiu personal de Manglano, ofereix moltes claus dels orígens del CNI. I, de fet, la petjada de Manglano -monàrquic des dels anys de la dictadura, liberal i amb estretes relacions amb la Zarzuela i amb el PSOE de Felipe González- encara és forta a "la Casa".
El primer número dos fotografiat
El segon d'Esteban és Arturo Relanzón, actual secretari general. Es tracta d'un tinent coronel d'infanterianascut a Toledo el 1959, format a la Brigada Paracaigudista, curiosament com Manglano, i que va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa el 1978. Va ser el 1989 quan entra al Cesid, sent ja un expert en contraterrorisme. Va estar destinat a la representació espanyola a les Nacions Unides (2004) i més tard, el 2009, va tornar a la lluita contraterrorista, sent cap d'aquesta àrea al CNI. Coneix bé els Estats Units, ja que entre el 2016 i el 2020 va ser conseller de l'ambaixada espanyola a Washington.
De Relanzón va costar tenir-ne fotografies i no va ser fins fa uns mesos que el CNI en va fer algunes de públiques. El fet d'haver estat agent sobre el terreny va desaconsellar fer-ho abans. Pel que fa a la cúpula del centre, només es coneixen els noms del director i el secretari general. De la resta de la cadena de comandament, començant pel número tres, el cap de l'àrea d'intel·ligència, no se'n fan públics els noms.
La ministra de Defensa ha informat de la destitució de la màxima responsable del CNI i ha anunciat que Esperanza Casteleiro Llamazares serà la nova directora dels serveis d'intel·ligència. És l'actual secretària d'Estat de Defensa i va ser directora del gabinet de la mateixa Robles. La ministra ha agraït a Esteban la seva tasca al capdavant dels serveis secrets i ha fet una defensa encesa del CNI. Robles ha assenyalat que no es tracta d'una "destitució" sinó d'una "substitució", ja que es passa "d'una funcionària del centre a una altra funcionària del centre". Casteleiro és la mà dreta de Robles i disposa de la seva absoluta confiança.
Robles se sent forta, malgrat ser a l'ull de l'huracà, i així ho ha evidenciat en la compareixença a la Moncloa. Ha subratllat que té la "confiança" del president del govern espanyol, de qui sempre ha tingut el suport, i ha afegit que el continuarà tenint. ERC demanava el seu cap encara aquest dilluns. No sembla que s'hagi de produir. Sense titubejar, la ministra ha elogiat la tasca dels "professionals generosos" del CNI, ha recordat que tenen contacte amb més de 200 serveis d'intel·ligència a escala internacional, i ha recalcat que l'agència disposa d'"un gran prestigi". Sense donar-ne detalls, ha exposat que el CNI ha estat crucial per evitar molts atacs dels "enemics de la democràcia".
Robles ha assegurat que "la seguretat completa no existeix" i ha recalcat que cada dia hi ha més amenaces, especialment les que són fruit de les noves tecnologies, les "amenaces híbrides" i del ciberespai, que expliquen que pot haver-hi "errades i disfuncions". "Tots podem ser més vulnerables", ha afegit. Això fa que sigui imprescindible, segons el seu parer, dotar de més mitjans al CNI. Robles ha defensat la "modernització" dels serveis secrets perquè disposin de les "majors tecnologies possibles" i ha recordat que, en els fons europeus, hi ha prevista una partida adreçada a l'estructura d'intel·ligència.
A la pregunta de si està d'acord amb el canvi al CNI, i si li ha passat pel cap dimitir en algun moment, Robles ha reiterat que està satisfeta amb el nomenament de la nova directora. Ha assegurat que era necessari "donar un impuls" al centre. La titular de defensa ha recordat que fa quatre anys que és ministra, que l'únic que ha fet és treballar pel seu país i que se sent orgullosa de "formar part de l'equip de Pedro Sánchez". Ha destacat també que la seva tasca ha estat sempre la de "defensar l'estat de dret i la legalitat" i que tot el que ha pogut fer com a servidora pública "ha estat un regal de la vida i un regal de Pedro Sánchez".
Malestar de Feijóo
La decisió del govern espanyol ha generat una reacció irada del principal grup de l'oposició. Alberto Núñez Feijóo, president del PP, ha manifestat a les xarxes socials que, amb la destitució de la directora del CNI, Sánchez ofereix el "cap" de Paz Esteban "als independentistes" i "debilita una vegada més l'Estat per buscar la seva supervivència". Feijóo ha qualificat la decisió d'"injustificable".
Sobre la reacció de Feijóo al cessament d'Esteban, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha afirmat que el PP "ha canviat de líder però manté el community manager perquè el tuit que ha fet l'hagués pogut fer perfectament Pablo Casado". Rodríguez ha ironitzat sobre les paraules de Feijóo quan va assumir la presidència del PP anunciant que optava per fer "política reposada i no a cop de tuit". "Ja s'ha desmentit", ha reblat.
Esteban, una dona del CNI
La decisió de rellevar la directora del CNI s'ha pres en el consell de ministres d'aquest dimarts i el govern espanyol espera, així, tancar la crisi oberta per l'espionatge, tres setmanes després que transcendís i quan les relacions del govern espanyol amb ERC estan més tensades que mai. Els republicans ja es van despenjar del decret de mesures anticrisi, que finalment va tirar endavant amb el suport de Bildu, i insisteixen en demanar responsabilitats per reconduir la situació. La destitució de Esteban, que pilota el CNI des de febrer de 2020, va en aquesta línia. Tots els dits assenyalaven els serveis secrets des que va transcendir l'espionatge. La darrera renovació a la cúpula del CNI es va produir precisament poc després de les segones eleccions espanyoles del 2019, ja amb Sánchez a la Moncloa.
En el seu discurs de presa de possessió com a nova directora del CNI, el 10 de febrer del 2020, Esteban va expressar a la ministra de Defensa, Margarita Robles, l'agraïment pel que la designació suposava de "senyal clar de suport a la institució". Dins del llenguatge críptic que se sol emprar en aquests àmbits, la nova cap del CNI va subratllar la bona sintonia que hi havia hagut amb Robles en els set mesos que feia que havia assumit la direcció interina de "la Casa", com es coneix la institució. Les paraules d'Esteban no eren supèrflues. Apostar per ella per dirigir el CNI era fer-ho per algú format a la casa dels espies, on va entrar el 1983, quan es deia Cesid. A més, Esteban sempre ha estat destinada a Espanya. No ha estat enviada a cap missió a l'exterior. I coneix l'estructura com pocs.
Precisament, en el mateix discurs de la presa de possessió, la directora dels espies va reclamar un salt qualitatiu en la formació per als membres del centre, especialment en l'àmbit tecnològic i digital, un aspecte que considerava imprescindible per complir amb les comeses de la institució. Com a dada curiosa, que corrobora el secretisme amb què treballa el CNI, Esteban es va referir al suport de la seva família, "que ho comprèn tot sense saber res ni preguntar".
Qui és Paz Esteban? Nascuda a Madrid el 1958, és llicenciada en Filosofia i Lletres, i especialitzada en història antiga i medieval. Sembla que la seva primera intenció era dedicar-se al món de l'arxivística. Però el que li devia atreure, en el fons, era la informació. Perquè, quan algú proper a la seva família li va proposar entrar al CNI, s'hi va decidir aviat. Des d'aquell moment, ha passat per les diverses àrees de l'entitat: analista en intel·ligència exterior, unitat de planificació, cap de la secció d'estratègia i plans, i cap del gabinet tècnic del director, que era el general Félix Sanz Roldán, responsable del centre durant dos mandats de cinc anys (2009-19).
Esteban va ser, per tant, una persona formada entorn de Sanz Roldán, un dels caps més carismàtics que han tingut els serveis d'intel·ligència espanyols. Nomenat pel govern de José LuisRodríguez Zapatero, el militar va ser un home de la confiança absoluta del rei emèrit, a qui va aconsellar després de la caiguda a Botswana, de la que ara fa deu anys. Sanz Roldán també va tenir un paper crucial en la crisi Corinna, quan va entrevistar-se amb l'examiga de Joan Carles de Borbó a Londres. Esteban ha estat testimoni de prop de totes les actuacions dutes a terme pel CNI en la crisi del regnat de l'emèrit.
El juny del 2017, va ascendir a secretària general, la número dos del centre. Ho va fer succeint una altra dona, Beatriz Méndez de Vigo, germana petita de l'exministre de Cultura Íñigo Méndez de Vigo. Era la candidata de Sáenz de Santamaría a rellevar Sanz Roldán, però feia temps que volia canviar d'aires i va ser enviada a Pequín. Ella i Paz Esteban van ser de les primeres dones a entrar als serveis secrets, a inicis dels vuitanta, quan es buscava el perfil de dona amb coneixement d'idiomes.
Una històrica que ha conegut tots els caps
L'actual directora va entrar a l'aleshores Cesid quan era dirigit pel tinent general Emilio Alonso Manglano, l'home que, a instàncies del ministre de Defensa Alberto Oliart, va refundar els serveis d'informació després de l'intent de cop del 23-F. El llibre El jefe de los espías, dels periodistes Juan Fernández Miranda i Javier Chicote, escrit a partir de la consulta de l'arxiu personal de Manglano, ofereix moltes claus dels orígens del CNI. I, de fet, la petjada de Manglano -monàrquic des dels anys de la dictadura, liberal i amb estretes relacions amb la Zarzuela i amb el PSOE de Felipe González- encara és forta a "la Casa".
El primer número dos fotografiat
El segon d'Esteban és Arturo Relanzón, actual secretari general. Es tracta d'un tinent coronel d'infanterianascut a Toledo el 1959, format a la Brigada Paracaigudista, curiosament com Manglano, i que va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa el 1978. Va ser el 1989 quan entra al Cesid, sent ja un expert en contraterrorisme. Va estar destinat a la representació espanyola a les Nacions Unides (2004) i més tard, el 2009, va tornar a la lluita contraterrorista, sent cap d'aquesta àrea al CNI. Coneix bé els Estats Units, ja que entre el 2016 i el 2020 va ser conseller de l'ambaixada espanyola a Washington.
De Relanzón va costar tenir-ne fotografies i no va ser fins fa uns mesos que el CNI en va fer algunes de públiques. El fet d'haver estat agent sobre el terreny va desaconsellar fer-ho abans. Pel que fa a la cúpula del centre, només es coneixen els noms del director i el secretari general. De la resta de la cadena de comandament, començant pel número tres, el cap de l'àrea d'intel·ligència, no se'n fan públics els noms.