09
de maig
del
2022
Actualitzat
el
10
de maig
a les
11:33h
Amb el decret per potenciar el català a les aules sense aprovar, amb l'acord per modificar la llei de política lingüística al Parlament embarrancat i amb el conflicte obert amb els sindicats educatius sense resoldre i quatre dies més de vaga convocats. Així, sense cap paraigua vigent per fer-hi front i quan tot el focus se situava en l'escàndol del Catalangate, ha caigut a plom sobre la Generalitat l'ultimàtum de 15 dies que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imposat perquè les escoles imparteixin un 25% de castellà. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha traslladat als mestres que "no han de canviar res" i ha encomanat la situació a l'estratègia judicial i política del Govern. La realitat és, però, que per ara res ha aturat l'acció dels tribunals sobre el model d'immersió de l'escola catalana.
La nova interlocutòria, que va estar precedida dels dos mesos que va donar el TSJC per complir la sentència, exigeix al conseller que "dicti les instruccions i estableixi les garanties de control" perquè totes les escoles imparteixin de forma "immediata" un percentatge en castellà que no pot ser inferior al 25%, com ja passa a hores d'ara en una cinquantena d'aules a Catalunya. Concreta que s'ha d'impartir almenys una assignatura troncal "o anàloga" en castellà a més de llengua castellana. Tot plegat, en resposta a la petició d'execució de la sentència presentada per l'Assemblea per a una Escola Bilingüe.
Cambray ha titllat d'"aberrant pedagògica i judicialment" la interlocutòria i ja ha avançat que els serveis jurídics de la Generalitat presentaran en els propers cinc dies un recurs de reposició. Fonts de la conselleria expliquen que s'ha d'aprofitar l'escletxa que suposa que hi hagi hagut dos vots particulars de cinc a la interlocutòria. Assenyalen, com a un dels arguments del recurs, que el TSJC s'"extralimita" de la seves funcions quan indica al Departament d'Educació que ha de dictar una instrucció per complir la sentència quan és l'administració qui de forma discrecional ha de triar com fer-ho. A més, considera que no se li pot atorgar "legitimat" a una entitat privada que defensa una causa que té un impacte sobre tot el model sense que hi hagi una majoria que el qüestioni. El recorregut legal passa, si el recurs no prospera, per un recurs de cassació al Tribunal Suprem. La mateixa instància que va avalar la sentència del 25% dictada pel TSJC.
En el terreny polític, Cambray ha insistit que "en les properes setmanes" el Govern aprovarà el decret amb el qual donarà "cobertura jurídica" als projectes lingüístics dels centres educatius per augmentar la presència del català a les aules i que, per tant, les direccions de les escoles no han de er canvis. Va ser anunciat el passat 22 de març com a resposta per intentar esquivar la sentència, ja que no inclou percentatges, i es va preveure que estaria enllestit per a la seva aplicació en un termini d'entre 8 i 12 mesos. Ara, el propòsit del Govern és accelerar-lo per tenir-lo abans del final de curs. De fet, part de l'estratègia de defensa jurídica passa per intentar guanyar temps, tenint present que queda un mes per acabar el curs. Tot i això, el conseller ha driblat fer referència explícita a un incompliment de la sentència i ha assegurat que és a ell i no als docents a qui s'adreça el TSJC, motiu pel qual ha demanat "tranquil·litat".
La pressió, sobre Junts
És precisament el temps el que ha jugat també en contra de l'acord que els partits van signar al Parlament per blindar el model d'immersió amb la modificació de la llei de política lingüística. Tot i que va ser registrat per la via d'urgència, els impulsors -ERC, Junts, PSC i comuns- han fracassat fins a tres vegades a l'hora de fixar el ple per votar-lo. Ha estat Junts, que es va despenjar de l'entesa vuit hores després de signar-la, qui ha anat demanant més terminis per recosir un consens que va saltar pels aires perquè entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua o el sindicat USTEC, dirigents com Carles Puigdemont i Quim Torra o partits com la CUP es van pronunciar en contra tot considerant que no es protegia el català com a llengua vehicular exclusiva.
"Màxim consens polític, social i pedagògic en tots els fronts", ha demanat Cambray, que ha esquivat, però, exigir que aquest acord sigui votat finalment en el proper ple perquè sigui vigent abans que expiri el termini de 15 dies imposat pel TSJC. La negociació entre els grups, que han de refer equilibris per formular una esmena que sigui avalada per consens, encara continua. Des d'ERC asseguren que les converses avancen pel bon camí, però tant els republicans com el PSC i els comuns atribueixen el bloqueig a la divisió interna a Junts. "És irresponsable que disputes internes ajornin qüestions de país", ha dit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha assegurat que l'acord no es pot "dilatar més".
Impulsors de l'entesa advoquen per forçar de forma immediata l'aprovació de l'acord i entenen que tenir-lo vigent abans podria haver estat "útil" per esquivar aquesta nova interlocutòria. Aquest dimarts ERC, PSC i els comuns, que tenen força suficient per forçar la votació sense esperar Junts, tenen previst insistir-hi des del Parlament. Però el congrés que té Junts fixat pel 4 de juny -pendent de com acaba la negociació entre Laura Borràs i Jordi Turull per reorganitzar la cúpula- dificulta que es mantingui l'acord a quatre per accelerar l'aprovació d'una modificació legal que genera discrepàncies dins de la formació i del grup parlamentari. Més encara quan es tracta d'una entesa que passa per una fotografia de la qual en forma part el PSC en un moment d'alta tensió amb la Moncloa pel Catalangate.
El TSJC irromp en plena gestió d'un escàndol que ha lesionat la relació entre la Moncloa i la Generalitat i que ha fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aparqui la taula de diàleg. Un espai on, precisament, abans que esclatés el cas, es treballava en un acord per protegir el català com a punt de partida per fer avançar les converses per a la resolució política del conflicte. Ara, el TSJC torna a irrompre quan aquest escenari és més lluny que mai per la crisi oberta entre els dos governs i ho fa amb la facilitat de no trobar-se cap dic de contenció ni a la Generalitat ni al Parlament més enllà de l'oposició verbal a la sentència i amb una interlocutòria plagada de faltes ortogràfiques en català.
La nova interlocutòria, que va estar precedida dels dos mesos que va donar el TSJC per complir la sentència, exigeix al conseller que "dicti les instruccions i estableixi les garanties de control" perquè totes les escoles imparteixin de forma "immediata" un percentatge en castellà que no pot ser inferior al 25%, com ja passa a hores d'ara en una cinquantena d'aules a Catalunya. Concreta que s'ha d'impartir almenys una assignatura troncal "o anàloga" en castellà a més de llengua castellana. Tot plegat, en resposta a la petició d'execució de la sentència presentada per l'Assemblea per a una Escola Bilingüe.
Cambray ha titllat d'"aberrant pedagògica i judicialment" la interlocutòria i ja ha avançat que els serveis jurídics de la Generalitat presentaran en els propers cinc dies un recurs de reposició. Fonts de la conselleria expliquen que s'ha d'aprofitar l'escletxa que suposa que hi hagi hagut dos vots particulars de cinc a la interlocutòria. Assenyalen, com a un dels arguments del recurs, que el TSJC s'"extralimita" de la seves funcions quan indica al Departament d'Educació que ha de dictar una instrucció per complir la sentència quan és l'administració qui de forma discrecional ha de triar com fer-ho. A més, considera que no se li pot atorgar "legitimat" a una entitat privada que defensa una causa que té un impacte sobre tot el model sense que hi hagi una majoria que el qüestioni. El recorregut legal passa, si el recurs no prospera, per un recurs de cassació al Tribunal Suprem. La mateixa instància que va avalar la sentència del 25% dictada pel TSJC.
En el terreny polític, Cambray ha insistit que "en les properes setmanes" el Govern aprovarà el decret amb el qual donarà "cobertura jurídica" als projectes lingüístics dels centres educatius per augmentar la presència del català a les aules i que, per tant, les direccions de les escoles no han de er canvis. Va ser anunciat el passat 22 de març com a resposta per intentar esquivar la sentència, ja que no inclou percentatges, i es va preveure que estaria enllestit per a la seva aplicació en un termini d'entre 8 i 12 mesos. Ara, el propòsit del Govern és accelerar-lo per tenir-lo abans del final de curs. De fet, part de l'estratègia de defensa jurídica passa per intentar guanyar temps, tenint present que queda un mes per acabar el curs. Tot i això, el conseller ha driblat fer referència explícita a un incompliment de la sentència i ha assegurat que és a ell i no als docents a qui s'adreça el TSJC, motiu pel qual ha demanat "tranquil·litat".
La pressió, sobre Junts
És precisament el temps el que ha jugat també en contra de l'acord que els partits van signar al Parlament per blindar el model d'immersió amb la modificació de la llei de política lingüística. Tot i que va ser registrat per la via d'urgència, els impulsors -ERC, Junts, PSC i comuns- han fracassat fins a tres vegades a l'hora de fixar el ple per votar-lo. Ha estat Junts, que es va despenjar de l'entesa vuit hores després de signar-la, qui ha anat demanant més terminis per recosir un consens que va saltar pels aires perquè entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua o el sindicat USTEC, dirigents com Carles Puigdemont i Quim Torra o partits com la CUP es van pronunciar en contra tot considerant que no es protegia el català com a llengua vehicular exclusiva.
"Màxim consens polític, social i pedagògic en tots els fronts", ha demanat Cambray, que ha esquivat, però, exigir que aquest acord sigui votat finalment en el proper ple perquè sigui vigent abans que expiri el termini de 15 dies imposat pel TSJC. La negociació entre els grups, que han de refer equilibris per formular una esmena que sigui avalada per consens, encara continua. Des d'ERC asseguren que les converses avancen pel bon camí, però tant els republicans com el PSC i els comuns atribueixen el bloqueig a la divisió interna a Junts. "És irresponsable que disputes internes ajornin qüestions de país", ha dit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha assegurat que l'acord no es pot "dilatar més".
Impulsors de l'entesa advoquen per forçar de forma immediata l'aprovació de l'acord i entenen que tenir-lo vigent abans podria haver estat "útil" per esquivar aquesta nova interlocutòria. Aquest dimarts ERC, PSC i els comuns, que tenen força suficient per forçar la votació sense esperar Junts, tenen previst insistir-hi des del Parlament. Però el congrés que té Junts fixat pel 4 de juny -pendent de com acaba la negociació entre Laura Borràs i Jordi Turull per reorganitzar la cúpula- dificulta que es mantingui l'acord a quatre per accelerar l'aprovació d'una modificació legal que genera discrepàncies dins de la formació i del grup parlamentari. Més encara quan es tracta d'una entesa que passa per una fotografia de la qual en forma part el PSC en un moment d'alta tensió amb la Moncloa pel Catalangate.
El TSJC irromp en plena gestió d'un escàndol que ha lesionat la relació entre la Moncloa i la Generalitat i que ha fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aparqui la taula de diàleg. Un espai on, precisament, abans que esclatés el cas, es treballava en un acord per protegir el català com a punt de partida per fer avançar les converses per a la resolució política del conflicte. Ara, el TSJC torna a irrompre quan aquest escenari és més lluny que mai per la crisi oberta entre els dos governs i ho fa amb la facilitat de no trobar-se cap dic de contenció ni a la Generalitat ni al Parlament més enllà de l'oposició verbal a la sentència i amb una interlocutòria plagada de faltes ortogràfiques en català.