1 de 10
EUA

Un Tribunal Suprem que vira a la dreta: les claus de la prohibició de l'avortament als EUA

La sentència contra la interrupció de l'embaràs pels jutges nord-americans -per sis vots a nou- envia un senyal de reculada de drets i hegemonia ideològica dels corrents més conservadors

La probable sentència contra l'avortament ha mobilitzat l'Amèrica progressista. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 24 de juny de 2022 a les 19:18 |
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit, per sis vots a tres, posar fi al dret a l'avortament als Estats Units, al derogar la històrica sentència Roe versus Wade del 1973 que va atorgar protecció federal a la interrupció a l'embaràs. Ara, el més alt tribunal dels EUA torna a fer història, però aquest cop anant enrere i eliminant un dret conquerit pel moviment feminista i pels sectors progressistes de la societat nord-americana. La decisió no prohibeix explicitament l'avortament, sinó que li treu la protecció federal, sinó que trasllada als estats la sobirania per legislar sobre aquest dret. A partir d'ara, serà il·legal en els estats més conservadors. Aquí us expliquem els precedents i la transcendència del veredicte.  

El maig passat, cinc dels nou magistrats es van posat d'acord per donar la raó a l'estat de Mississipí en una sentència que s'espera amb enorme expectació i tensió política. La llei prohibeix l'avortament a partir de la quinzena setmana des de la gestació. El veredicte del màxim òrgan judicial dels EUA s'esperava des d'aleshores, però una filtració publicada per la capçalera Politico d'un esborrany inicial va desfermar un veritable tsunami polític. 


A diferència del que sol passar a Espanya, als EUA no sol haver-hi filtracions de sentències del Suprem, que és alhora el Tribunal Constitucional del país. L'acceptació de la interrupció de l'embaràs fins que el fetus pugui viure dins de l'úter (23-24 setmanes) ha estat la doctrina del Suprem fins ara i ha estat una posició majoritària dins de la societat nord-americana. No hi ha una llei federal sobre l'avortament sinó que cada estat pot legislar sobre el tema, però sotmetent-se a la jurisprudència establerta en la famosa sentència Roe versus Wade del 1973.

Jane Roe, pseudònim d'una mare soltera embarassada de Texas, va demanar empara al Suprem contra el fiscal Henry Wade, que li volia aplicar una llei de l'estat que considerava l'avortament un crim. Els magistrats van considerar que la llei texana infringia la 14a esmena de la Constitució, que protegeix el dret a la vida. Segons el Suprem del 1973, no es podia considerar l'avortament un crim sense tenir en compte els mesos d'embaràs i altres factors. A ningú se li escapa les enormes implicacions socials que la prohibició de l'avortament tindria. Aquestes són algunes claus d'aquest gran pols judicial i polític. 


El context: gir a la dreta


Ja fa anys que es produeix un enduriment ideològic del conservadorisme nord-americà. La conquesta dels tribunals de justícia ha estat un dels objectius de l'ala dura del Partit Republicà, que s'ha radicalitzat amb el trumpisme. Fins ara, però, ni tan sols la majoria dels republicans s'atrevia a fer d'aquest tema una bandera central del missatge conservador. Però en alguns estats de l'Amèrica profunda ja s'han començat a aprovar lleis restrictives, frenades per la sentència Roe versus Wade. 


La correlació interna al tribunal: 6 a 3


El Tribunal Suprem és un organisme molt complex. Els seus nou magistrats ho són de manera vitalícia. Cada vacant fa que el president dels EUA proposi un jutge, però ha de ser ratificat pel Senat en un procés sempre carregat de tensió. Des dels anys 80, amb la presidència de Ronald Reagan, hi ha una majoria conservadora, però que mai havia estat abassegadora. Ara això ha canviat. Donald Trump va poder designar tres magistrats nous, tot un rècord: Brett Kavanaugh, Neil Gorsuch i Amy Coney Barrett, que han sumat amb els dos jutges situats més a l'extrema dreta: Clarence Thomas i Samuel Alito, ponent de l'esborrany.


Al marge queden John Roberts, un conservador centrista, i els tres progressistes, Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanji Brown Jackson, la primera jutgessa negra, designada per Joe Biden. El resultat del vot al Suprem el 1973 va ser de 7 a 2 en favor de no criminalitzar l'avortament. D'aquí s'ha passat de 5 a 4, o potser 6 a 3, si no hi ha sorpreses.

Els arguments: no forma part de la tradició


L'element més sorprenent de l'esborrany escrit per Samuel Alito és la seva argumentació, que mostra un biaix ideològic molt profund. Segons ell, la sentència Roe versus Wade xoca amb la història i la tradició del país, que fins ben entrat el segle XX no s'havia plantejat el tema de l'avortament. Alito afirma que en la Constitució no hi ha tampoc cap referència a l'avortament. Uns arguments que podrien justificar la reculada en molts drets conquerits.

Les implicacions: dependrà dels estats


Si el Suprem acaba aprovant l'esborrany, això no suposarà la prohibició immediata de l'avortament a nivell federal, però sí que els estats que volen legislar en sentit restrictiu podran fer-ho de manera immediata. Alguns estats ni tan sols inclouen excepcions com malformació, violació o incest. Segons un informe d'Amnistia Internacional, hi ha 13 estats que han aprovat lleis molt restrictives, que en alguns dels casos permetran que interrompre l'embaràs sigui delicte a partir de les sis setmanes. S'està pendent del recorregut d'una llei de Texas que ofereix una recompensa de 10.000 dòlars a qui denunciï avortaments i persones que hi col·laboren. En 12 estats, la decisió pot no tenir efectes. Però, en molts d'altres, encara que l'avortament no estigui prohibit, l'accés a clíniques que el practiquen es veurà dificultat, el que pot ser especialment perjudicial per a les dones d'origen més humil.  

Els efectes polítics: es mobilitzarà l'Amèrica liberal?


La reculada de drets i el creixement de la influència dels corrents de la dreta religiosa és un fet clamorós. La filtració de Politico ha tingut la virtualitat de mobilitzar l'Amèrica liberal, però cal veure l'impacte de tot això. El novembre hi ha eleccions al Congrés i a més d'una trentena de governs dels estats. Certament, els sectors més progressistes trobaran ara motivació per anar a votar, però fins ara els sondejos apuntaven a majories republicanes. El Partit Demòcrata ha convertit el tema en una causa central. Caldrà veure també si la filtració fa repensar el Suprem, que no és aliè a l'ambient polític. Els tres jutges nomenats per Trump havien estat fins ara cautes.

No hi ha una posició unànime dins de la dreta extrema sobre l'avortament. La líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, manté una actitud bastant laxa en aquest aspecte i s'ha posicionat en contra de prohibir l'avortament. És Polònia, governada pel partit Llei i Justícia, ultraconservador, un dels països amb una llei més restrictiva que només autoritza interrompre l'embaràs si la vida de la mare està en perill de mort, però davant de malformacions del fetus. Aquest gener hi ha hagut fortes protestes per la mort d'una dona embarassada de bessons després que un dels fetus morís i els metges no volguessin intervenir per no posar en perill la vida de l'altre. Al final, la mare va morir. 

A l'estat espanyol, com recordava Sara González, fa dotze anys que el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre un recurs del PP per aterrar la llei sobre el dret a l'avortament que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. De moment, és un fet que la dreta recalcitrant està fixant l'agenda i els vents que bufen dels EUA li donarà embranzida.

La sentència del Suprem nord-americà emet un senyal molt preocupant pels drets que semblaven fins ara consolidats i recorda que en una societat democràtica, al capdavall són els ciutadans els qui, amb el seu vot, conformen les majories en els parlaments que fan les lleis. Tres dels sis magistrats conservadors que han enterrat el dret a l'avortament van ser designats a proposta de Donald Trump i ratificats pel Senat. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació