Eleccions municipals 2023

Artadi deixa la política: «No puc més, no tinc energia per continuar»

La cap de files de Junts a Barcelona plega tant de l'Ajuntament com del Parlament i deixa també els càrrecs al partit

per Sara González / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 6 de maig de 2022 a les 12:25 |
Elsa Artadi, durant la roda de premsa per explicar el seu adeu a la política | ACN
Elsa Artadi deixa la política. Des d'aquest mateix divendres deixarà de ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona, no en serà l'alcaldable a les properes eleccions municipals i renunciarà a l'acta de diputada al Parlament. També plega dels òrgans de direcció de Junts. "No tinc energia per continuar", ha explicat en una compareixença sense preguntes visiblement emocionada i durant la qual ha rebut l'escalf del seu equip i de dirigents com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el diputat Francesc de Dalmases. La decisió, ha subratllat, és de caràcter personal i no polític perquè no està "en condicions de servir" ni al país ni a la ciutat.

Fonts properes a la dirigent que fa ja deu dies que Artadi tenia previst fer aquest moviment i que va ser aquest dijous quan va optar per explicar-ho públicament després d'haver-ho comunicat al seu entorn més proper i al partit. Just ara està obert el termini perquè els aspirants a comandar Junts presentin candidatura i volia estalviar "especulacions" sobre la seva absència. 


Artadi ha argumentat que fa 11 anys que es dedica a "servir la ciutadania" i ha fet un repàs als anys "difícils" que li han tocat afrontar: des de la crisi financera quan estava al departament d'Economia a la consulta del 9-N, el referèndum de l'1-O, la repressió, la presó i l'exili dels seus companys de partit -moment en el qual ha hagut d'aturar el seu discurs emocionada- i la gestió de la pandèmia. "He treballat sempre amb la màxima dedicació i compromís en cadascuna de les responsabilitats que se m'han encomanat, però ja no em sento amb la força suficient per continuar", ha subratllat. 

La fins ara alcaldable de Barcelona ha assegurat que ha arribat el seu moment de dir "prou" i que és la decisió "correcta i honesta" perquè aquells que estan en la primera línia de la política hi han de ser "amb tota l'energia i dedicació". Donades les circumstàncies, Artadi considera que ha de "deixar pas" a qui tingui capacitat per seguir liderant el projecte a la ciutat i ha conclòs la seva compareixença manifestant "lleialtat intacta" al projecte independentista i a Carles Puigdemont, a un canvi que creu necessari a Barcelona i a l'equip que l'ha acompanyat fins ara.


En conèixer la decisió, l'alcaldessa Ada Colau ha mostrat "tot el suport personal, empatia i comprensió" cap a Artadi: "Tots hem entès perfectament el què ha exposat, han estat anys molt difícils, cal molta energia", a la vegada que ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona "sempre serà casa seva". Al seu torn, el líder del grup municipal d'ERC, Ernest Maragall, també ha expressat "tot el suport" a Artadi. "La decisió mereix el màxim respecte personal i polític", ha dit en una piulada, que ha afegit que "de nou apareix la duresa i complexitat de la responsabilitat política". El republicà també s'ha mostrat convençut que Catalunya seguirà comptant amb la "implicació i contribució" d'Artadi.

Un adeu precedit de la negativa a ser al Govern


Artadi va ser escollida candidata de Junts al febrer en un procés de primàries en el qual no va tenir rival. Centrar-se en Barcelona va ser, de fet, un dels arguments que va esgrimir de portes enfora quan va decidir no integrar-se com a vicepresidenta en el Govern liderat per Pere Aragonès, una plaça que fins i tot el seu entorn més immediat donava per fet que ocuparia. En la decisió també hi va pesar el desgast acumulat amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts, durant la negociació amb ERC per reeditar el pacte de legislatura. La negativa a formar part de l'executiu va obligar a buscar alternatives fins que Jordi Puigneró va optar per assumir el càrrec de vicepresident.

Puigneró i Artadi són, precisament, dos dels noms que han optat per no signar el manifest de consellers i dirigents de Junts que aposten perquè Laura Borràs sigui presidenta del partit amb Jordi Turull com a secretari general. S'atribueix a la fins ara candidata a Barcelona proximitat amb Borràs en aquesta pugna, tot i que ella no s'ha pronunciat públicament i sempre ha mostrat gran respecte per la figura de Turull, a qui va succeir com a consellera de la Presidència un cop decaigut el 155. Artadi, en tot cas, és una de les dirigents de la màxima confiança de Puigdemont, que aquest dimarts va oficialitzar que no repetiria com a president de Junts i va desencadenar la cursa per ocupar la presidència. Sànchez tampoc continuarà com a secretari general del partit.

Artadi va començar la seva carrera política com a alt càrrec al Departament d'Economia al costat d'Andreu Mas-Colell, i les primeres aparicions públiques van estar vinculades al projecte de la Grossa, consolidat de de fa pràcticament una dècada. Amb l'arribada de Puigdemont a Palau, l'any 2016, va ser nomenada directora general de Coordinació Interdepartamental, un càrrec de gran rellevància de portes endins. Va formar part de la direcció fundacional del PDECat, sota la batuta de Marta Pascal i David Bonvehí, però la va haver de deixar pel règim d'incompatibilitats. Li va passar el mateix a Albert Batet, ara president del grup parlamentari de Junts, i que també va ser un dels dirigents que van viatjar fins a Bèlgica els primers dies de l'exili per fer la llista amb la qual Puigdemont va obtenir 34 diputats a les eleccions del 2017, en ple 155.

La dirigent de Junts va dirigir la campanya de l'expresident i se li atribueix un gran pes a l'hora de decidir l'estratègia segons la qual Puigdemont es va comprometre a tornar a Catalunya en cas de guanyar les eleccions. Quan es va formar Govern va assumir Presidència, cartera que va deixar al cap d'uns mesos per ser la número dos -i, per tant, candidata efectiva a l'alcaldia- de Quim Forn a les eleccions municipals del 2019. Quan es van haver de fer les llistes pels últims comicis al Parlament, va ser la més votada a les primàries per darrere de Joan Canadell. El pas enrere a Barcelona obre ara el ball de noms per trobar-li substitut o substituta quan queda un any pels comicis.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació