Vicent Sanchis: «Qui acusa TV3 de debilitar el català és injust; en algun cas, mala gent i tot»

Quan fem l'entrevista fa ja una setmana que Vicent Sanchis (València, 1961) ja no és director de TV3, però encara va a mil. Costa imaginar-se'l sense l'energia, la mordacitat i la murrieria que sempre l'ha caracteritzat. Sanchis ha dirigit la cadena pública en temps de procés, d'estretors pressupostàries, i d'una transformació i canvi d'hàbits als quals ha costat massa adaptar-se. Però ha aconseguit mantenir-ne el lideratge i en surt sense esgarrinxades, malgrat que el seu atreviment i el context feien preveure més conflicte.

Defensa que ha estat autònom i que això és el que ha fet que cap partit estigui del tot content amb ell. Lamenta que la nova presidenta de la CCMA, Rosa Romà, hagi acceptat cessar-lo per les pressions dels consellers de Junts, partit que el va promoure, i del PSC abans que es resolgui el concurs convocat per triar directors de la televisió i la ràdio públiques. Amb ell també han cessat el seu homòleg a Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i els caps d'informatius. El periodista, que va ser director carismàtic de l'Avui i també va dirigir l'Observador i El Temps, aterra ara al Grup El Món i es deixarà sentir de nou a les tertúlies. Encara parla en primera persona, del plural això sí, de la feina a la televisió.

- Se'n va content?

- En un 95%, sí.

- Déu-n'hi-do, doncs.

- No està malament, no. És una bona marca. La gent que passa per un lloc dur i que implica desgast no sol marxar-ne contenta, però jo sí.

- Hauria volgut continuar fins al concurs que s'ha de resoldre al setembre...

-Evidentment. Hauria estat el més lògic. A mi, personalment, no em fa res, tant se val. Però un cop s'han establert unes formes, s'han de respectar.

"Al Consell de Govern de la CCMA no hi hauria d'haver acords o combinacions entre dos dels tres partits que el debilitin"

-Hi ha hagut molta pressa dels consellers de Junts i el PSC en rellevar els directors i els caps d'informatius de la tele i la ràdio. Això ha provocat queixes a les redaccions. Per què la urgència?

- No ho he parlat amb ells. Però, vaja, podem pensar que volen marcar territori d'entrada o castigar als que hi érem. La primera opció la puc entendre, la segona és incomprensible. El fet concret té una importància relativa, el que compta és si marca tendència de futur, si implica que serà una pauta de funcionament del nou Consell. No hi hauria d'haver acords o combinacions entre els consellers de dos dels tres partits que el debilitin. Ara, persones en situació d'interinitat hauran de prendre decisions sobre la pròxima temporada, però estaven als equips dels que hem marxat, eren els nostres segons. Si actuen per voluntat pròpia, com fins ara, no faran grans canvis. Pel que estaran condicionats és pel pressupost, i això dependrà de si el Govern fa aportació extraordinària.
 
- Ha parlat de tendències de futur. Vostè no va triar el seu cap d'informatius. Podríem trobar-nos que tornés a passar per un cert mercadeig en el tram final del concurs de directors?

- Em resulta mica difícil pensar-ho, perquè qui sigui director suposo que podrà plantejar el seu equip i que la seva opinió pesarà més que la del Consell. Aquests que diu són pactes molt complicats que, al final, se sabrien i no crec que vulguin fer-ho. - No s’hauria de fer concurs també pels altres cinc directors corporatius?

- Òbviament, perquè tenen la mateixa responsabilitat que els de la tele i la ràdio. No té cap sentit no fer-ho, per exemple, pels mitjans digitals, que fan informació. És una concepció antiga que van fixar els diputats a la llei sense saber què feien. Les set direccions corporatives tenen el mateix nivell i valor. 

- A la CCMA, el PSC hi té ara, amb tres dels set consellers, molt protagonisme i els acords rellevants es prenen per dos terços. Què n'hem d'esperar, atès que Salvador Illa ha titllat TV3 de "Fox3"?

- En principi, els membres del Consell són bons professionals. Amb proposta i aval del Parlament, però professionals. El primer que cal demanar-los és professionalitat. Si no es fes així, tota la CCMA prendrà mal. És absolutament necessari que tinguin criteri i no facin de corretja de transmissió dels partits.

"Les crítiques? No es pot ser hispanocèntric i processocèntric alhora. La gent que categoritza o etiqueta amb tanta contundència s'equivoca"

- L'han criticat per fer "teleprocés" i sectors de l'independentisme, fins i tot dels grups del Govern, com el diputat Dalmases o el senyor Alay, de Junts tots dos, han criticat que TV3 sigui "hispanocèntrica" o promogui (diuen ells) el castellà. Com s'ho ha pres?

- Amb hilaritat. No es pot ser hispanocèntric i processocèntric alhora. La gent que categoritza o etiqueta amb tanta contundència s'equivoca. El que podrien fer és posar-se d'acord aquesta part de Junts i la gent de Cs o de Vox i a veure qui té raó, perquè diuen exactament el contrari.
 
- No hi ha un terme mitjà?

- Sí, és clar.

- Deu ser el que ha fet vostè, potser.

- És l'audiència. És difícil que la televisió que pinten la vegi tanta gent. Hi ha qui porta anys dient que TV3 ja no la miren aquests o els altres. El que passa és que potser els votants del PSC ja no són els que eren fa deu o vint anys. Hi ha hagut moviments i els que ara no es miren TV3 potser tampoc ho feien abans. Potser és una explicació a algunes teories una mica delirants.

- Junts s'ha desenamorat de vostè. El van promoure -diverses informacions ho atribueixen a una proposta a David Madí acceptada per ERC-, però les crítiques han anat a més, per exemple després de l'entrevista a Laura Borràs on li va preguntar pel seu cas judicial. L'ha sorprès la bel·ligerància?

- A mi em van fitxar Brauli Duart i Núria Llorach, que eren el president sortint i l'entrant. Quan en vam parlar no em van demanar adscripció política. Els dos venien de CDC i en sectors del partit jo ja despertava certa animadversió, però ells van contractar aquest personatge. No va ser qüestió del partit, que estava ja en una situació complicada i que encara es va complicar més. Quan et posen en un càrrec sempre hi ha gent que vol que li deguis i, en el meu cas, no s'ho ha cobrat ningú.

"Quan et posen en un càrrec sempre hi ha gent que vol que li deguis i, en el meu cas, no s'ho ha cobrat ningú"

- Del sumari del cas Volhov van transcendir àudios on Pilar Rahola es queixava de poca presència a TV3. Vostè l'ha reduïda i al FAQS ja té qui la replica. Era excessiu? Li ha costat gestionar-ho? Per què no es pot saber què cobra del FAQS ella o un altre col·laborador?

- Surt dos dies a TV3. Altres també surten molt. Ha aconseguit un excessiu protagonisme i que només pensin en ella. És un personatge interessant i quan opina i fa el seu espectacle la gent ja sap qui és i, per tant, no és cap sorpresa. Anar al FAQS i un dia a la setmana al programa de tarda no és ni molt ni poc. Al Tot es mou sempre han decidit els directors. He fet el que m'han proposat i he rebut pressions a favor i en contra de Rahola, algunes molt divertides. El que cobra del FAQS no se sap perquè no ho paguem directament. A les productores els demanem que s'atenguin a la nostra normativa de beneficis no superiors al 10%, que respectin els límits salarials dels directors, els fem auditories... Si, a més, els hem de condicionar el que cobra cada col·laborador i els obliguem a explicar-ho ens diran que ens fem nosaltres el programa. Ara això sembla el secret de la corona... Al final, tant de control i detall va en detriment de la competitivitat.
 
- Va dir que les queixes de Rahola demostraven el seu "criteri propi". En el moment àlgid del procés es va sentir molt pressionat per "acompanyar-lo"?

- És que tinc criteri i l'he tingut fins al final; potser per això cap partit està complement satisfet amb mi. TV3 havia de continuar sent pública i competitiva i la deixo sent les dues coses. Si no ho és més, no és per mi. A TV3 hi ha un joc d'equilibris que fa que si algú entra com el cavall d'Àtila, el primer que li passa és que es queda sense cavall i sense Àtila. És impossible domar la fera, i qui ho intenti, pitjor. I sort que és així.

"TV3 havia de continuar sent pública i competitiva i la deixo sent les dues coses"

- TV3, com vam fer alguns mitjans privats, com ara NacióDigital, va posar la publicitat institucional de l'1-O i això va fer que se l'investigués. Se la va jugar per atendre el mandat del Parlament i després es troba que Clara Ponsatí diu que era un "farol". És decebedor?

- Ja em deia la mare que era farolero . No m'he sentit decebut perquè sempre he tingut molt clar que estava fent jo i la majoria parlamentària, les limitacions i què podia passar. Valia la pena que el Govern atengués a una majoria social i s'intentés. Però, oi que vostè n'ha après amb tota aquesta història? Doncs, jo també. El pròxim cop, millor.

- Va tenir por el 2017? Els mitjans públics van escapar del 155 –el PSC se n’atribueix el mèrit–, però hi ha un abans i un després?

- Por, no; un cert respecte, sí. No vull anar de perdonavides. Sabia a què m’arriscava i vaig acceptar. La televisió va sortir-ne reforçada perquè es va demostrar que no era possible intervenir-la. En aquella decisió del PSOE devia influir-hi el PSC, però he parlat amb gent del PP que em deien que no volien fer-ho. No sé qui explica la seva veritat, però es va demostrar que, si hi havia un servei públic que no era abordable, eren els mitjans. Hauria estat molt difícil d'explicar fora.

"[Sobre Pilar Rahola] Quan opina i fa el seu espectacle la gent ja sap qui és i, per tant, no és cap sorpresa"

- El periodisme, també el de TV3, va ser prou crític durant el procés o tothom es va acomodar a les "veritats" de la seva audiència?

- Cadascú va jugar un paper. Quan hi ha tant enfrontament, es fa molta trampa. Hi havia periodistes que es creien que la cosa anava més forta i altres que pensaven que justejava. A l'altre costat, els qui pensaven que calien mesures severíssimes o van tractar els altres com a enemics. La premsa unitarista espanyola va actuar com si estigués en guerra. No vaig veure que els que defensaven la independència fessin el mateix.
 
- La missió pública de TV3 conviu amb una realitat: és la televisió dels catalanoparlants i el 80% són independentistes. Com es gestiona?

- D'entrada, a la redacció no sé si són aquests els percentatges. A fora és una altra cosa. Una part d’aquesta gent va animar TV3 a fer coses que no podia i això ha decebut a alguns. D'altra banda, ens han identificat amb l'independentisme per la insistència de determinats partits en etiquetar-nos. Això és injust i mentida. No sé si s'ha jugat a la profecia autocomplerta, però no pots carregar-te instruments de país perquè els consideres enemics. Ho puc entendre de posicions més radicals, no del PSC o el PP. I no se'ls sent parlar mai de TVE, que han gestionat ells i que també paguem entre tots. Prefereixo pensar que tot plegat és gràcies a la nostra incidència.

"Clar que hem de fer coses diferents de les que ofereixen les plataformes, però no per això antropològiques"

- Marxa líder d'audiència. Quin valor té això en un context de fragmentació i de descens del consum televisiu convencional?

- Només el vam perdre l’estiu de l'Eurocopa amb Telecinco, que tenia els drets. Tot és opinable sempre, però al final aquest lideratge entorn del 15% i que es pot doblar en els informatius és molt important. I, si no ho fos, alguns partits no es posarien tan nerviosos. Té valor, a més, perquè som prescriptors i encara ingressem 40 o 50 milions de publicitat en televisió convencional.

- TV3 va néixer amb la idea de no fer, com deia José María Calviño, una televisió "antropològica". Competir amb continguts "exportables", amb excepcions com Cites o Merlí, és cada cop més difícil. S’ha de centrar a fer continguts genuïnament catalans i que no es poden trobar a Netflix, com El Llop, El Foraster, Eufòria o Crims?

- L'antropològic devia ser ell, ja que volia que els altres ho fossin. Tot això és molt més complicat. De sèries i programes a les plataformes, la CCMA n'ha col·locat moltes més. Nosaltres hem de pensar en productes que no siguin tan cars. Hi ha coses que no podem fer, és clar, com ara Joc de Trons. Clar que hem de fer coses diferents, però no per això antropològiques.

"Els recursos de TV3 ja estan ocupats; si fem amb productores el Planta Baixa o el FAQS no és per quedar bé o per caprici

- Sovint s'ha criticat l'excés de producció externa. TV3 no podria fer programes amb molt pes informatiu i que ara fan productores, com ara Planta Baixa o el FAQS?

- Si mires els números, el 98% o el 99% dels recursos ja estan ocupats. No hi ha marge per omplir més graella. Si no es fan aquests programes no és per com són, és perquè no donem l'abast. El comitè em va exigir que ocupéssim més platós i personal, i ho vam fer per absoluta necessitat, perquè no podíem comprar fora. Recórrer a productores no ho fem, per tant, per quedar bé o per caprici.  
 
- El finançament és un problema estructural i els falten 50 milions més ara. La nova presidenta ha constatat que el pressupost de 2022 ja s'ha gastat i calen més diners per la pròxima temporada. Com s'hauria de pagar TV3?

- Cada any passa el mateix. La pregunta hauria de ser quina televisió vol fer el Parlament i el Govern, de quina dimensió, amb quina ambició... I el que diguin val una quantitat o una altra. Però primer cal definir què fer. Si cada any puja una mica la despesa interna i baixa la publicitat, el Govern ha de posar més diners per poder fer inversions o productes infantils, per exemple. Jo voldria una televisió més potent, més finançada. De models n’hi ha molts, però no crec que siguin imitables. Cal definir bé quins mitjans volem, quant valen, què hem de canviar i amb quin nivell de conflicte, no només laboral eh.

"Jo voldria una televisió més potent, més finançada. De models n’hi ha molts, però no crec que siguin imitables"

- Si no hi ha més diners, cal retallar personal? La CCMA no ha revertit les retallades del govern Mas i ha baixat la publicitat. De 350 milions d'aportació del Govern s'ha passat a menys de 250. Les despeses de personal no han baixat i tenen més pes proporcional (dels 311 milions del pressupost auditat de 2020, 177 són de personal) i impedeixen invertir en continguts.

- Parlar amb els treballadors no ha de ser tan difícil i, en una empresa amb una mitjana d'edat tan alta, hi hauria d'haver marge. Però per poder fer això la gent que hi treballa i que han fet una gran feina han de saber cap a on es va i què es pretén. I quan estigui clar, aleshores trobo que es poden prendre decisions sense un gran conflicte. Però no podem posar el carro davant dels bous. Estic parlant de prejubilacions i altres opcions, però s'ha de fer perquè tingui un sentit i impliqui rejovenir per exemple. Has de dir cap a on vas de forma molt concreta, no genèrica. Tot cal aterrar-ho a la nostra televisió, a la nostra llengua i a la nostra cultura.

"[Retallar personal] Parlar amb els treballadors no ha de ser tan difícil i, en una empresa amb una mitjana d'edat tan alta, hi hauria d'haver marge"

- S'ha sentit còmode quan s'ha convidat en qualitat d'analista a Beatriz Talegón, que ha defensat posicionaments negacionistes amb les vacunes, o a dirigents de Vox quan no tenien representació, com ara Javier Ortega Smith?

- TV3 és un servei públic i els informatius estan compromesos amb el contrast, la veracitat i l'exigència. Si la senyora Talegón va un dia a un programa... no sé, quantes vegades ha parlat de la Covid? És en termes injustificables? Deu saber-ne més vostè. Quan algú ha usat arguments fora de lloc, ho hem tallat, també amb altres negacionismes. Som una televisió que no agrada als de Vox, segons diuen. Hi ha realitats que no podem amagar sota l'estora perquè pensem que així desapareixeran. Cal saber què diu gent que té un gran suport electoral o social. Que s'expliquin i puguin ser rebatuts. Això és sa.   
 
- Una altra crítica que s'ha formulat és la desaparició del 3XL i el descens de la programació infantil. Com es resol? 

- El 3XL, el Canal 33 i l'Esports3 van ser víctimes de l'infrafinançament. Hem perdut 100 milions i les coses no es debiliten per gust. La qualitat tècnica també ha quedat ressentida. Ens ha costat molt incorporar l'alta definició, per exemple. La percepció en el tema que em demana és equivocada perquè hi ha un munt de sèries i programes que la gent mira, però que no tenen tan impacte perquè els nens miren per altres canals que no són la televisió convencional. No només canvia el suport sinó també els hàbits. Al setembre canviem tot el Super3, feia un any que hi treballàvem amb un gran esforç pressupostari.

- Si TV3 ha de promoure el català, com explica coproduir una sèrie com Los Herederos de la tierra, feta i gravada en Catalunya però en castellà i de la qual se n'haurà de pagar el doblatge quan s'emeti?

- Estem parlant dels Pilars de la Terra, una novel·la que es va publicar en aquest país, d'un autor d'aquí, d'un fenomen d'impacte internacional... Per tant, justifica esforços. El català apareixerà quan la doblem. Evidentment, seria millor que la fes TV3, però no podem. És impossible. Si entrar a una producció així de forma minoritària impliqués debilitar altres coses, no ho hauríem fet. Cada cop participem en més produccions perquè hi reduïm la nostra aportació i així podem ser a més llocs. No podem fer-ho d'una altra manera. I si no t'agrada, doncs què hi farem!

"S'hauria d'enfortir la col·laboració amb IB3 i ÀPunt. La coordinació que tenim és molt valuosa i no es valora prou"

- Què més podria per la bona salut del català el proper director?

- Qui ens acusa de debilitar-lo és profundament injust; en algun cas, diria que mala gent i tot. És difícil dir què més fer. Si ho sabés, ho hauria fet. Continuem sent l'únic gran referent televisiu en la llengua del país, que el projecta i que n'atén la realitat. El que es podria fer és enfortir la col·laboració amb IB3 i ÀPunt. Ens la juguem i hi ha molt camp per córrer, la coordinació que tenim és molt valuosa i no es valora prou.