La directora del CNI porta al Congrés l'aval del Suprem per espiar alguns dels independentistes

Paz Esteban compareix aquest dijous a la comissió de secrets oficials amb la participació, per primer cop en la seva història, de Bildu, Junts i la CUP

Paz Esteban, en el moment en què ha arriabt al Congrés.
Paz Esteban, en el moment en què ha arriabt al Congrés. | ACN
NacióDigital
05 de maig del 2022
Actualitzat a les 10:55h
La directora del CNI, Paz Esteban, que compareix aquest dijous (i per primera vegada) a la Comissió de Despeses Reservades, assisteix al Congrés amb documentació que acreditaria l'aval del jutge del Tribunal Suprem per espiar líders independentistes, activistes i diverses persones relacionades amb el Catalangate. Segons l'ACN, però, no avalaria aquest espionatge per a totes les persones implicades, una llista de més de 60 persones que es va conèixer gràcies a la investigació de Citizen Lab. Fonts citades per l'ACN xifren les autoritzacions en una desena o més, però en tot cas lluny dels 65 casos acreditats per Citizen Lab. F

Bildu, Junts i la CUP serà el primer cop que formen part d'aquesta comissió –ERC ja hi va ser del 2017 al 2019- fruit del canvi de sistema d'elecció dels seus membres impulsat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Hi són presents dues de les víctimes de l'espionatge acreditat per Citizen Lab: Míriam Nogueras i Albert Botran. La comissió se celebra a porta tancada i els diputats que hi assisteixen tenen l'obligació de guardar el secret sobre les qüestions que s'hi coneixen.

De fet, els diputats han hagut de dipositar els mòbils a uns armariets abans d'accedir a la sala on se celebra la comissió. L'executiu espanyol ha definit la compareixença d'Esteban com un exemple de la seva "transparència" en explicar l'actuació del CNI en el Catalangate, però la naturalesa secreta de la comissió, afegida al fet que segons alguns dels seus membres –com el portaveu del PNB, Aitor Esteban- no s'hi expliqui mai "cap secret d'Estat", posen en dubte que serveixi per esclarir el cas d'espionatge als líders independentistes destapat per Citizen Lab i publicat per The New Yorker.

De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s'hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s'hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida cap detall de què s'hi ha explicat per l'amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l'Estat.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que no espera "res" de la comissió de secrets oficials que es reuneix aquest dijous al matí a porta tancada per abordar l'espionatge amb Pegasus. En declaracions als mitjans a l'entrada, Rufián ha defensat que és "absurd anar a una comissió sense càmeres i que després no es pugui dir res del que ha passat dins". 

Robles defensa que la Constitució ho permet tot
La ministra de Defensa, Margarita Robles, va comparèixer aquest dimecres a petició pròpia per explicar les noves directives de defensa a nivell europeu. Aquesta carpeta, però, ha estat completament secundària, i ha quedat sepultada per l'escàndol de l'espionatge, que també l'afecta a ella.

En resposta a Josep Pagès, diputat de Junts, ha indicat que en el marc constitucional hi cap "tot" -després ha indicat que "d'acord amb la llei"- quan es fan "barricades" o s'ocupa l'aeroport, com va passar després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. No es va estalviar una referència implícita a Carles Puigdemont: ha apuntat que altres dirigents van tenir el "coratge" d'afrontar la compareixença davant la justícia pels fets del 2017, mentre "d'altres no l'han tingut".