04
de maig
del
2022
Actualitzat
el
05
de maig
a les
10:13h
El Catalangate ha entrat de ple al Parlament Europeu. El plenari d'aquesta tarda ha abordat l'espionatge amb Pegasus a ciutadans -inclosos eurodiputats- per part del estats membre de la Unió Europea. L'independentisme ha denunciat l'escàndol d'espionatge massiu a l'Eurocambra en un debat en què la immensa majoria de portaveus -excepte els eurodiputats del PP espanyol- han alertat dels perills de Pegasus, han confiat que la comissió d'investigació sobre el software de l'empresa NSO obtingui resultats i han demanat a la Comissió Europea que s'impliqui en esclarir el cas.
L'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha denunciat l'espionatge contra més de 60 persones a Catalunya i ha dit que Pegasus és utilitzat sense control per règims autoritaris i democràcies que espien ciutadans. "És molt greu", ha advertit. En aquest sentit, Puigdemont ha dit que el conveni europeu de drets humans "està en perill" i que Europa "no pot mirar cap a una altra banda". "Pegasus i la democràcia no són compatibles", ha afirmat l'expresident de la Generalitat, víctima de l'espionatge.
L'eurodiputat Toni Comín, de Junts, ha dit que Espanya ha d'identificar qui ha espiat els dirigents independentistes i si no ho fa és que no és un estat de dret fiable. Comín ha demanat defugir el debat sobre si l'espionatge és legítim o no, i ha recordat que ell va ser espiat abans de la manifestació a Perpinyà. "A França era una manifestació i a Espanya m'espiaven", ha dit. En aquest sentit, Comín ha preguntat als eurodiputats espanyols de PP, Vox i Ciutadans per què ara diuen que sí a la comissió d'investigació sobre Pegasus i en canvi al Congrés s'hi oposen.
L'eurodiputada Clara Ponsatí ha assegurat que Espanya espia polítics, famílies i advocats i ha afirmat que el Catalangate ha estat una violació amb la mirada "complaent" del Consell i la Comissió Europea. "Volem ser part de la malaltia o volem parar-la?", ha dit als membres de la Comissió. Ponsatí ha exigit a les institucions europees que compleixin el seu deure de defensar els ciutadans davant d'un "estat autoritari".
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, també víctima de l'espionatge, ha advertit que si les democràcies no es cuiden, "degeneren" i ha afirmat que a la UE hi ha governs "a qui els hi agrada jugar a espies i practicar l'espionatge polític". "Jo he estat víctima de Pegasus i molt probablement hem estat espiats pels serveis secrets espanyols", ha afirmat, i ha criticat que hi hagi "demòcrates circumstancials" s'atreveixin a justificar-ho. Solé ha demanat explicacions i ha exigit responsabilitats pel Catalangate i ha demanat que no es toleri l'espionatge a la UE. En aquest sentit, ha demanat a la Comissió Europea que exigeixi explicacions als governs que han utilitzat Pegasus.
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, també espiada, ha dit que tots els eurodiputats han estat víctima de Pegasus i, per tant, a tots se'ls han vulnerat els drets. "A Espanya, quan els espiats érem independentistes, la resposta va ser nul·la i van insinuar que ens ho mereixíem", ha afirmat, i ha dit, en relació als casos de Pedro Sánchez i Margarita Robles, que "ningú ha de ser espiat". "El govern espanyol ha d'informar de qui està utilitzant Pegasus, contra qui, i qui es fa amb la informació. El govern espanyol és l'únic i últim responsable d'esclarir l'escàndol", ha exigit. En aquest sentit, ha demanat a les institucions europees que estiguin al costat de qui defensa els drets fonamentals i la democràcia.
El PP, Vox i Ciutadans justifiquen l'espionatge a independentistes
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha insistit que a Espanya hi va haver un "cop" contra la democràcia i ha dit que Puigdemont és un "fugit" de la justícia. Ha acusat l'independentisme d'aprofitar les informacions de CitizenLab per fer-se la "víctima" i ha justificat l'espionatge contra qui "ataca" l'Estat. "Si l'estat és atacat, l'estat s'ha defensar", ha assegurat, i ha criticat el PSOE per tenir de socis grups independentistes. Ha hagut de ser advertida pel vicepresident del Parlament perquè es limités a la qüestió del debat.
L'eurodiputat popular Juan Ignacio Zoido ha dit que Pegasus és "fonamental per protegir les forces de seguretat" i que ha servit per frustrar atacs gihadistes o s'ha frenat el narcotràfic. "Quan els governs s'aparten de l'ús legítim d'aquesta tecnologia, mereix la nostra repulsa", ha afirmat, i ha defensat que Espanya manté el compromís a l'estat de dret i l'ús d'aquestes tecnologies es fa d'acord amb la llei. "A ningú li hauria de sorprendre que s'hagin fet escoltes a persones condemnades per sedició o que han dit que ho tornarien a fer", ha afirmat. Zoido ha dit que l'independentisme vol muntar un "teatre mediàtic" a les institucions europees i ha assegurat que el suport a l'independentisme ha caigut en mínims històrics.
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha criticat l'"esperpent" que suposa que "colpistes acusin sense proves" d'espionatge i ha assegurat que l'independentisme espia els nens a les escoles. "Poc els han espiat", ha dit el dirigent ultra al ple. L'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha dit que l'independentisme va donar un "cop d'estat" a la democràcia i ha dit que denunciïn "sense proves" que l'Estat es "defensi". "Els independentistes són experts en la propaganda i la mentida, i acusen sense proves per propagar la mentida", ha afirmat.
La Comissió se'n renta les mans
Saskia Bricmont, dels Verds, grup impulsor del debat, ha intervingut en primer lloc per alertar que s'ha violat la legislació de la Unió Europea i que les institucions i els seus representants estan en risc. En aquest sentit, ha demanat una condemna ferma de l'espionatge amb Pegasus. "No és una qüestió de seguretat nacional", ha afirmat Bricmon. Ha demanat sancions contundents, revisió dels protocols de coordinació judicial i policial, i voluntat política per "aixecar els tabús" sobre aquesta qüestió. "Cal establir responsabilitats i vetllar per la prohibició d'aquestes eines", ha dit, i ha demanat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que condemni l'ús de Pegasus contra eurodiputats i contra ciutadans de la UE.
El comissari Johannes Hahn, en representació de la Comissió Europea, ha condemnat l'espionatge il·legal i ha dit que els estats membres han de garantir la seguretat nacional, però ho han de fer aplicant la legislació europea i controlant els serveis de seguretat. "Cal control sobre els òrgans dels estats", ha dit Hahn, i ha apuntat que la Comissió no pot investigar "casos específics", sinó que correspon als estats. El comissari ha esgrimit la carta europea dels drets humans i ha dit que l'ús de Pegasus és una interferència a la llibertat d'expressió.
Els grups alerten dels riscos de Pegasus
Jeroen Lenaers, del PPE, ha defensat la comissió d'investigació del Parlament Europeu per investigar Pegasus i ha dit que no es pot "infravalorar la severitat de l'escàndol". "Aquest tipus de programes són horribles per a les víctimes i una amenaça per a la democràcia a Europa", ha afirmat Lenaers, que ha demanat que s'abordi el cas amb "seriositat". En aquest sentit, ha lamentat que la Comissió Europea no vulgui investigar el cas. "No és seguretat nacional, és la defensa de l'estat de dret. La Comissió Europea ha d'assumir la seva responsabilitat", ha afirmat, i ha assegurat que l'Eurocambra arribarà fins al final sobre la qüestió.
Hannes Heide, del grup S&D, ha alertat dels escàndols provocats per Pegasus i ha demanat fer front a aquestes accions "il·legals" contra ciutadans europeus. "Defensarem la seguretat dels nostres ciutadans", ha afirmat, i ha ressaltat la importància de la comissió d'investigació sobre l'espionatge. Heide ha alertat dels efectes de Pegasus en procediments democràtics, com en el cas d'Hongria, i també de les escoltes a "periodistes crítics". L'eurodiputat ha dit que funcionaris europeus i col·laboradors també han estat víctimes d'aquest software, i ha dit que cal treballar intensament en el proper any per arribar fins al final en l'escàndol de Pegasus. "Ens hi juguem molt", ha reblat.
Sophia In't Veld, del grup Renovar Europa, ha confiat que la comissió d'investigació pugui aconseguir informació sobre Pegasus per saber qui està darrere dels actes d'espionatge. "No són només víctimes individuals, sinó que és un atac a la integritat dels processos de presa de decisió a la Unió Europea", ha afirmat, i ha criticat que la Comissió digui que no han tingut èxit els atacs a comissaris. "No és opcional, s'ha d'investigar la qüestió i aclarir qui més ha estat objecte d'atacs a la Comissió", ha afirmat. L'eurodiputada ha demanat que es defineixi què és la seguretat nacional per "acotar-ho" i també fer una "llista negra" d'empreses que venen software d'espionatge.
Gilles Lebreton, del grup Identitat i Democràcia, ha celebrat la creació d'una comissió d'investigació sobre Pegasus i ha dit que la Comissió ha d'aclarir l'abast de l'espionatge i definir qui són les víctimes, i també desemmascarar els estats o organismes responsables d'aquest espionatge. Dominik Tarczynski, dels Conservadors i Reformistes Europeus, ha titllat d'"hipòcrites" els que ara s'escandalitzen per l'espionatge a Polònia i a Hongria i han callat quan hi ha hagut espionatge a altres estats. "De què tenen por?", ha reblat.
Pernando Barrena, eurodiputat de l'Esquerra, ha alertat que en un estat de dret no hi ha res que justifiqui l'ús de Pegasus a polítics, periodistes i activistes. "Cal investigar quins governs han violat la legislació europea i els drets fonamentals", ha afirmat, i ha alertat que l'escàndol és d'abast europeu. Barrena ha afirmat que el CNI també ha usat Pegasus contra rivals polítics i ha dit que és greu que Espanya espiï càrrecs electes. L'eurodiputat ha demanat investigar la indústria que hi ha darrere de l'espionatge i ha insistit que cal prohibir aquest tipus de tecnologies de vigilància.
Investigacions en marxa
La Comissió Europea, a través dels seus portaveus, va dir fa uns dies que és "inacceptable" l'espionatge "il·legal" a ciutadans, polítics i periodistes i va reclamar investigacions. Unes investigacions que, almenys al Congrés, seran molt limitades. El PSOE, alineant-se amb PP i Vox, ha bloquejat la creació d'una comissió d'investigació sobre el Catalangate i només ha permès que es reactivi -tres anys després- la comissió de secrets oficials, que controla les actuacions dels CNI i els fons reservats. La primera sessió serà aquest dijous i tot el que s'hi tracta és secret i no es pot fer públic. El govern espanyol insisteix que, en aquest espai, s'esclariran tots els dubtes, però l'independentisme ho veu insuficient. Paral·lelament, el Parlament sí que crearà una comissió d'investigació amb el suport d'ERC, Junts, CUP i comuns, i amb el vot contrari del PSC, per mirar d'esclarir els fets i exigir responsabilitats.
Alhora, els afectats també ha activat la via judicial. Ja s'han presentat diverses querelles al jutjat 32 de Barcelona, que té una investigació oberta per l'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall, i a Madrid, i se'n presentaran més a diverses jurisdiccions europees com Bèlgica, França, Suïssa i Alemanya, on també s'han produït espionatges amb Pegasus. Per ara, les víctimes posen al punt de mira l'empresa NSO i els seus responsables, com a propietaris de Pegasus, però també demanen que s'investigui el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i que s'abordin els vincles entre Pegasus i l'estat espanyol.
Qui també ha obert una investigació és l'Audiència Nacional arran de la denúncia per l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, màxima responsable política del CNI. El cas el porta el jutjat d'instrucció 4, amb José Luís Calama al capdavant, que ja ha demanat a la Fiscalia que informi de quines diligències vol practicar per arribar al fons de la qüestió. Hi ha la possibilitat que els jutges decideixin agrupar tota la qüestió de Pegasus a l'Audiència Nacional, però les defenses dels independentistes espiats tenen arguments per pensar que això no passarà.
L'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha denunciat l'espionatge contra més de 60 persones a Catalunya i ha dit que Pegasus és utilitzat sense control per règims autoritaris i democràcies que espien ciutadans. "És molt greu", ha advertit. En aquest sentit, Puigdemont ha dit que el conveni europeu de drets humans "està en perill" i que Europa "no pot mirar cap a una altra banda". "Pegasus i la democràcia no són compatibles", ha afirmat l'expresident de la Generalitat, víctima de l'espionatge.
L'eurodiputat Toni Comín, de Junts, ha dit que Espanya ha d'identificar qui ha espiat els dirigents independentistes i si no ho fa és que no és un estat de dret fiable. Comín ha demanat defugir el debat sobre si l'espionatge és legítim o no, i ha recordat que ell va ser espiat abans de la manifestació a Perpinyà. "A França era una manifestació i a Espanya m'espiaven", ha dit. En aquest sentit, Comín ha preguntat als eurodiputats espanyols de PP, Vox i Ciutadans per què ara diuen que sí a la comissió d'investigació sobre Pegasus i en canvi al Congrés s'hi oposen.
L'eurodiputada Clara Ponsatí ha assegurat que Espanya espia polítics, famílies i advocats i ha afirmat que el Catalangate ha estat una violació amb la mirada "complaent" del Consell i la Comissió Europea. "Volem ser part de la malaltia o volem parar-la?", ha dit als membres de la Comissió. Ponsatí ha exigit a les institucions europees que compleixin el seu deure de defensar els ciutadans davant d'un "estat autoritari".
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, també víctima de l'espionatge, ha advertit que si les democràcies no es cuiden, "degeneren" i ha afirmat que a la UE hi ha governs "a qui els hi agrada jugar a espies i practicar l'espionatge polític". "Jo he estat víctima de Pegasus i molt probablement hem estat espiats pels serveis secrets espanyols", ha afirmat, i ha criticat que hi hagi "demòcrates circumstancials" s'atreveixin a justificar-ho. Solé ha demanat explicacions i ha exigit responsabilitats pel Catalangate i ha demanat que no es toleri l'espionatge a la UE. En aquest sentit, ha demanat a la Comissió Europea que exigeixi explicacions als governs que han utilitzat Pegasus.
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, també espiada, ha dit que tots els eurodiputats han estat víctima de Pegasus i, per tant, a tots se'ls han vulnerat els drets. "A Espanya, quan els espiats érem independentistes, la resposta va ser nul·la i van insinuar que ens ho mereixíem", ha afirmat, i ha dit, en relació als casos de Pedro Sánchez i Margarita Robles, que "ningú ha de ser espiat". "El govern espanyol ha d'informar de qui està utilitzant Pegasus, contra qui, i qui es fa amb la informació. El govern espanyol és l'únic i últim responsable d'esclarir l'escàndol", ha exigit. En aquest sentit, ha demanat a les institucions europees que estiguin al costat de qui defensa els drets fonamentals i la democràcia.
El PP, Vox i Ciutadans justifiquen l'espionatge a independentistes
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha insistit que a Espanya hi va haver un "cop" contra la democràcia i ha dit que Puigdemont és un "fugit" de la justícia. Ha acusat l'independentisme d'aprofitar les informacions de CitizenLab per fer-se la "víctima" i ha justificat l'espionatge contra qui "ataca" l'Estat. "Si l'estat és atacat, l'estat s'ha defensar", ha assegurat, i ha criticat el PSOE per tenir de socis grups independentistes. Ha hagut de ser advertida pel vicepresident del Parlament perquè es limités a la qüestió del debat.
L'eurodiputat popular Juan Ignacio Zoido ha dit que Pegasus és "fonamental per protegir les forces de seguretat" i que ha servit per frustrar atacs gihadistes o s'ha frenat el narcotràfic. "Quan els governs s'aparten de l'ús legítim d'aquesta tecnologia, mereix la nostra repulsa", ha afirmat, i ha defensat que Espanya manté el compromís a l'estat de dret i l'ús d'aquestes tecnologies es fa d'acord amb la llei. "A ningú li hauria de sorprendre que s'hagin fet escoltes a persones condemnades per sedició o que han dit que ho tornarien a fer", ha afirmat. Zoido ha dit que l'independentisme vol muntar un "teatre mediàtic" a les institucions europees i ha assegurat que el suport a l'independentisme ha caigut en mínims històrics.
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha criticat l'"esperpent" que suposa que "colpistes acusin sense proves" d'espionatge i ha assegurat que l'independentisme espia els nens a les escoles. "Poc els han espiat", ha dit el dirigent ultra al ple. L'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha dit que l'independentisme va donar un "cop d'estat" a la democràcia i ha dit que denunciïn "sense proves" que l'Estat es "defensi". "Els independentistes són experts en la propaganda i la mentida, i acusen sense proves per propagar la mentida", ha afirmat.
La Comissió se'n renta les mans
Saskia Bricmont, dels Verds, grup impulsor del debat, ha intervingut en primer lloc per alertar que s'ha violat la legislació de la Unió Europea i que les institucions i els seus representants estan en risc. En aquest sentit, ha demanat una condemna ferma de l'espionatge amb Pegasus. "No és una qüestió de seguretat nacional", ha afirmat Bricmon. Ha demanat sancions contundents, revisió dels protocols de coordinació judicial i policial, i voluntat política per "aixecar els tabús" sobre aquesta qüestió. "Cal establir responsabilitats i vetllar per la prohibició d'aquestes eines", ha dit, i ha demanat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que condemni l'ús de Pegasus contra eurodiputats i contra ciutadans de la UE.
El comissari Johannes Hahn, en representació de la Comissió Europea, ha condemnat l'espionatge il·legal i ha dit que els estats membres han de garantir la seguretat nacional, però ho han de fer aplicant la legislació europea i controlant els serveis de seguretat. "Cal control sobre els òrgans dels estats", ha dit Hahn, i ha apuntat que la Comissió no pot investigar "casos específics", sinó que correspon als estats. El comissari ha esgrimit la carta europea dels drets humans i ha dit que l'ús de Pegasus és una interferència a la llibertat d'expressió.
Els grups alerten dels riscos de Pegasus
Jeroen Lenaers, del PPE, ha defensat la comissió d'investigació del Parlament Europeu per investigar Pegasus i ha dit que no es pot "infravalorar la severitat de l'escàndol". "Aquest tipus de programes són horribles per a les víctimes i una amenaça per a la democràcia a Europa", ha afirmat Lenaers, que ha demanat que s'abordi el cas amb "seriositat". En aquest sentit, ha lamentat que la Comissió Europea no vulgui investigar el cas. "No és seguretat nacional, és la defensa de l'estat de dret. La Comissió Europea ha d'assumir la seva responsabilitat", ha afirmat, i ha assegurat que l'Eurocambra arribarà fins al final sobre la qüestió.
Hannes Heide, del grup S&D, ha alertat dels escàndols provocats per Pegasus i ha demanat fer front a aquestes accions "il·legals" contra ciutadans europeus. "Defensarem la seguretat dels nostres ciutadans", ha afirmat, i ha ressaltat la importància de la comissió d'investigació sobre l'espionatge. Heide ha alertat dels efectes de Pegasus en procediments democràtics, com en el cas d'Hongria, i també de les escoltes a "periodistes crítics". L'eurodiputat ha dit que funcionaris europeus i col·laboradors també han estat víctimes d'aquest software, i ha dit que cal treballar intensament en el proper any per arribar fins al final en l'escàndol de Pegasus. "Ens hi juguem molt", ha reblat.
Sophia In't Veld, del grup Renovar Europa, ha confiat que la comissió d'investigació pugui aconseguir informació sobre Pegasus per saber qui està darrere dels actes d'espionatge. "No són només víctimes individuals, sinó que és un atac a la integritat dels processos de presa de decisió a la Unió Europea", ha afirmat, i ha criticat que la Comissió digui que no han tingut èxit els atacs a comissaris. "No és opcional, s'ha d'investigar la qüestió i aclarir qui més ha estat objecte d'atacs a la Comissió", ha afirmat. L'eurodiputada ha demanat que es defineixi què és la seguretat nacional per "acotar-ho" i també fer una "llista negra" d'empreses que venen software d'espionatge.
Gilles Lebreton, del grup Identitat i Democràcia, ha celebrat la creació d'una comissió d'investigació sobre Pegasus i ha dit que la Comissió ha d'aclarir l'abast de l'espionatge i definir qui són les víctimes, i també desemmascarar els estats o organismes responsables d'aquest espionatge. Dominik Tarczynski, dels Conservadors i Reformistes Europeus, ha titllat d'"hipòcrites" els que ara s'escandalitzen per l'espionatge a Polònia i a Hongria i han callat quan hi ha hagut espionatge a altres estats. "De què tenen por?", ha reblat.
Pernando Barrena, eurodiputat de l'Esquerra, ha alertat que en un estat de dret no hi ha res que justifiqui l'ús de Pegasus a polítics, periodistes i activistes. "Cal investigar quins governs han violat la legislació europea i els drets fonamentals", ha afirmat, i ha alertat que l'escàndol és d'abast europeu. Barrena ha afirmat que el CNI també ha usat Pegasus contra rivals polítics i ha dit que és greu que Espanya espiï càrrecs electes. L'eurodiputat ha demanat investigar la indústria que hi ha darrere de l'espionatge i ha insistit que cal prohibir aquest tipus de tecnologies de vigilància.
Investigacions en marxa
La Comissió Europea, a través dels seus portaveus, va dir fa uns dies que és "inacceptable" l'espionatge "il·legal" a ciutadans, polítics i periodistes i va reclamar investigacions. Unes investigacions que, almenys al Congrés, seran molt limitades. El PSOE, alineant-se amb PP i Vox, ha bloquejat la creació d'una comissió d'investigació sobre el Catalangate i només ha permès que es reactivi -tres anys després- la comissió de secrets oficials, que controla les actuacions dels CNI i els fons reservats. La primera sessió serà aquest dijous i tot el que s'hi tracta és secret i no es pot fer públic. El govern espanyol insisteix que, en aquest espai, s'esclariran tots els dubtes, però l'independentisme ho veu insuficient. Paral·lelament, el Parlament sí que crearà una comissió d'investigació amb el suport d'ERC, Junts, CUP i comuns, i amb el vot contrari del PSC, per mirar d'esclarir els fets i exigir responsabilitats.
Alhora, els afectats també ha activat la via judicial. Ja s'han presentat diverses querelles al jutjat 32 de Barcelona, que té una investigació oberta per l'espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall, i a Madrid, i se'n presentaran més a diverses jurisdiccions europees com Bèlgica, França, Suïssa i Alemanya, on també s'han produït espionatges amb Pegasus. Per ara, les víctimes posen al punt de mira l'empresa NSO i els seus responsables, com a propietaris de Pegasus, però també demanen que s'investigui el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i que s'abordin els vincles entre Pegasus i l'estat espanyol.
Qui també ha obert una investigació és l'Audiència Nacional arran de la denúncia per l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, màxima responsable política del CNI. El cas el porta el jutjat d'instrucció 4, amb José Luís Calama al capdavant, que ja ha demanat a la Fiscalia que informi de quines diligències vol practicar per arribar al fons de la qüestió. Hi ha la possibilitat que els jutges decideixin agrupar tota la qüestió de Pegasus a l'Audiència Nacional, però les defenses dels independentistes espiats tenen arguments per pensar que això no passarà.