03
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:20h
Tercer intent per portar l'acord per protegir la immersió a l'escola catalana a votació del ple del Parlament i tercer fracàs. Els quatre grups que van signar el passat 24 de març una entesa per blindar el model lingüístic assetjat per la sentència que imposa un 25% de castellà no se'n surten a l'hora de materialitzar-lo. Ni el ple de finals de març, ni el de finals d'abril i ara tampoc el del 9 de maig -l'última data que s'havia acordat- han arribat a incloure l'acord a l'ordre del dia. De nou, tot i que es va tramitar per la via urgent, l'assumpte s'ajorna 15 dies més a petició de Junts, que es va despenjar de la proposta vuit hores després de signar-la i fer-se una fotografia amb ERC, PSC i els comuns. El grup presidit a la cambra per Albert Batet argumenta que "importa més el contingut que el calendari".
Que l'acord hagi embarrancat al Parlament té lectures diferents en funció de l'interlocutor a qui se li pregunta. ERC, PSC i els comuns ja fa setmanes que assenyalen que és la falta de consens intern dins de Junts el que curtcircuita que la junta de portaveus inclogui l'acord a l'ordre del dia. Aquesta vegada, a més, fonts dels republicans apunten que els socialistes han acceptat un nou ajornament i que temen que els de Carles Puigdemont impedeixin que arribi al ple fins passat el seu congrés, previst per al mes de juny. "No tenim majoria, PSC i Junts han volgut ajornar-ho", asseguren sobre l'escenari amb el qual s'han trobat a la junta de portaveus, on s'hauria pogut mantenir la data del 9 de maig si els tres grups ho haguessin acordat malgrat el no de Junts. "Nosaltres volem el màxim consens. Esperarem 15 dies més. Qui ho ha demanat expressament és Junts i la resta hem acceptat", asseguren els socialistes.
Els comuns lamenten que no es "mantingui la paraula" i que, de nou, la proposta de modificar la llei de política lingüística quedi supeditada a la voluntat de Junts, situació que consideren que canviaria si ERC . De fet, el diputat David Cid s'ha quedat sol demanant que fos inclòs aquest punt al ple de la setmana vinent. "El temps està corrent en contra del professorat i els centres educatius, que estan desprotegits davant la sentència, ha denunciat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que ha lamentat que la protecció del català quedi supeditada a "l'embolic intern"de Junts.
I des de Junts argumenten que mai van acollir-se a cap data concreta per votar aquesta reforma per protegir el català i que la prioritat per fixar-la és que hi hagi un consens. En les darreres setmanes s'està intentant cuinar una esmena complexa, perquè hauria d'aplegar de nou tant el sí dels socialistes com el de Junts. Els postconvergents es van despenjar de l'acord després de registrar-lo al Parlament per les crítiques d'entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua, el sindicat USTEC o de dirigents com l'expresident Quim Torra o el mateix Puigdemont i busquen ara no fer cap pas que pugui ser desacreditat per aquestes veus.
Tres intents fallits per fixar la votació
Tres han estat els intents per portar-ho a votació del ple. El primer, quan es va signar hores abans que expirés el termini per complir la sentència del TSJC. Es va tramitar per urgència i la idea inicial era que es votés durant el ple de finals de març. Amb Junts, però, desmarcat del pacte a quatre, es va apostar per donar més marge de temps per refer l'acord i es va projectar la votació per al ple de la setmana de Sant Jordi. Aquesta data, però, també va decaure perquè Junts va argumentar que no havia pogut treballar prou un contingut que els permetés tornar a defensar la proposta. Va coincidir amb la denúncia conjunta del Catalangate que van fer Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Brussel·les. La nova data, reconeguda per tots els grups menys per Junts, era el 9 de maig. El desacord, però, s'ha tornat a produir.
Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per refer el consens i la transversalitat de l'entesa. Si aquesta alternativa no prosperés, Junts hauria d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma.
Modificar la llei de política lingüística del 1998 persegueix l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP, que l'ha presentat en solitari i que també s'haurà de votar al ple, recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups sostenen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.
Que l'acord hagi embarrancat al Parlament té lectures diferents en funció de l'interlocutor a qui se li pregunta. ERC, PSC i els comuns ja fa setmanes que assenyalen que és la falta de consens intern dins de Junts el que curtcircuita que la junta de portaveus inclogui l'acord a l'ordre del dia. Aquesta vegada, a més, fonts dels republicans apunten que els socialistes han acceptat un nou ajornament i que temen que els de Carles Puigdemont impedeixin que arribi al ple fins passat el seu congrés, previst per al mes de juny. "No tenim majoria, PSC i Junts han volgut ajornar-ho", asseguren sobre l'escenari amb el qual s'han trobat a la junta de portaveus, on s'hauria pogut mantenir la data del 9 de maig si els tres grups ho haguessin acordat malgrat el no de Junts. "Nosaltres volem el màxim consens. Esperarem 15 dies més. Qui ho ha demanat expressament és Junts i la resta hem acceptat", asseguren els socialistes.
Els comuns lamenten que no es "mantingui la paraula" i que, de nou, la proposta de modificar la llei de política lingüística quedi supeditada a la voluntat de Junts, situació que consideren que canviaria si ERC . De fet, el diputat David Cid s'ha quedat sol demanant que fos inclòs aquest punt al ple de la setmana vinent. "El temps està corrent en contra del professorat i els centres educatius, que estan desprotegits davant la sentència, ha denunciat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que ha lamentat que la protecció del català quedi supeditada a "l'embolic intern"de Junts.
I des de Junts argumenten que mai van acollir-se a cap data concreta per votar aquesta reforma per protegir el català i que la prioritat per fixar-la és que hi hagi un consens. En les darreres setmanes s'està intentant cuinar una esmena complexa, perquè hauria d'aplegar de nou tant el sí dels socialistes com el de Junts. Els postconvergents es van despenjar de l'acord després de registrar-lo al Parlament per les crítiques d'entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua, el sindicat USTEC o de dirigents com l'expresident Quim Torra o el mateix Puigdemont i busquen ara no fer cap pas que pugui ser desacreditat per aquestes veus.
Tres intents fallits per fixar la votació
Tres han estat els intents per portar-ho a votació del ple. El primer, quan es va signar hores abans que expirés el termini per complir la sentència del TSJC. Es va tramitar per urgència i la idea inicial era que es votés durant el ple de finals de març. Amb Junts, però, desmarcat del pacte a quatre, es va apostar per donar més marge de temps per refer l'acord i es va projectar la votació per al ple de la setmana de Sant Jordi. Aquesta data, però, també va decaure perquè Junts va argumentar que no havia pogut treballar prou un contingut que els permetés tornar a defensar la proposta. Va coincidir amb la denúncia conjunta del Catalangate que van fer Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Brussel·les. La nova data, reconeguda per tots els grups menys per Junts, era el 9 de maig. El desacord, però, s'ha tornat a produir.
Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per refer el consens i la transversalitat de l'entesa. Si aquesta alternativa no prosperés, Junts hauria d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma.
Modificar la llei de política lingüística del 1998 persegueix l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP, que l'ha presentat en solitari i que també s'haurà de votar al ple, recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups sostenen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.